1.
DOLORS MONSERDÀDOLORS MONSERDÀ
ESO-BATXILLERATESO-BATXILLERAT

2.
BIOGRAFIABIOGRAFIA
Dolors Monserdà iDolors Monserdà i
VidalVidal naix a Barcelona elnaix a Barcelona el
1845 i mor en aquesta1845 i mor en aquesta
mateixa ciutat el 1919.mateixa ciutat el 1919.
Va ser escriptora i es vaVa ser escriptora i es va
interessar pelsinteressar pels
moviments socials imoviments socials i
religiosos de la seuareligiosos de la seua
època. La seua dedicacióèpoca. La seua dedicació
i anàlisi sobre la condiciói anàlisi sobre la condició
de la dona la situen comde la dona la situen com
a una de les primeresa una de les primeres
feministes del nostrefeministes del nostre
país.país.

3.
BIOGRAFIABIOGRAFIA
En un primer moment va escriure en castellà,En un primer moment va escriure en castellà,
fins al 1875, després va abraçar la llenguafins al 1875, després va abraçar la llengua
pròpia i va dur a terme nombrosos projectespròpia i va dur a terme nombrosos projectes
literaris. Les seues amistats d'aquests primersliteraris. Les seues amistats d'aquests primers
anys la condueixen al món de les lletres,anys la condueixen al món de les lletres,
importants intel·lectuals del moment, com araimportants intel·lectuals del moment, com ara
Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una deMilà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de
les seues amistats més influents va ser la tambéles seues amistats més influents va ser la també
l’escriptora Maria Josepa Massanés.l’escriptora Maria Josepa Massanés.

4.
POESIAPOESIA
Durant els primers anys va conrear amb força èxitDurant els primers anys va conrear amb força èxit
la poesia, una tasca que li va valer, en diversesla poesia, una tasca que li va valer, en diverses
ocasions, premis com els Jocs Florals. Però jaocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja
aleshores havia estrenat una obra teatral,aleshores havia estrenat una obra teatral, TeresaTeresa
o un jorn de provao un jorn de prova (1875). Com a poeta va(1875). Com a poeta va
escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós,escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós,
que més tard reuniria en llibres comque més tard reuniria en llibres com PoesiesPoesies
catalanescatalanes (1888) i(1888) i PoesiesPoesies (1911). Així mateix va(1911). Així mateix va
ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, elser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el
1909.1909.

5.
La caputxa catalana. ActivitatsLa caputxa catalana. Activitats
Dintre la caixa de núvia,Dintre la caixa de núvia,
de noguera i de vorí,de noguera i de vorí,
amb lo rusc i la filosa,amb lo rusc i la filosa,
lo gipó i lo drap de bri,lo gipó i lo drap de bri,
barretina roja i muscabarretina roja i musca
i gambeto del padrí,i gambeto del padrí,
molts anys fa que en so tancada,molts anys fa que en so tancada,
enyorant, ¡trista de mi!enyorant, ¡trista de mi!
la flaire de ginesteres,la flaire de ginesteres,
violes i romaní.violes i romaní.
Plegadeta m'hi deixarenPlegadeta m'hi deixaren
des que l'àvia va morir;des que l'àvia va morir;
ni sols per anar als sufragisni sols per anar als sufragis
la nora me féu servir;la nora me féu servir;
per follies dels vilatges,per follies dels vilatges,
ma senzillesa avorrí...ma senzillesa avorrí...
Com si els caps que em rumbejavenCom si els caps que em rumbejaven
jo no els hagués fet lluir!jo no els hagués fet lluir!
Ai, si parlar-ne volguessinAi, si parlar-ne volguessin
violes i romaní!violes i romaní!

6.
ACTIVITATSACTIVITATS
Tema del poemaTema del poema
Qui és el “jo” poètic? Per què es queixa?Qui és el “jo” poètic? Per què es queixa?
Quina figura retòrica predomina alQuina figura retòrica predomina al
poema? Posa’n exemples.poema? Posa’n exemples.
Tenint en compte els tipus de poesia queTenint en compte els tipus de poesia que
va escriure Dolors Monserdà, classifica elva escriure Dolors Monserdà, classifica el
poema i indica el motiu de l’elecciópoema i indica el motiu de l’elecció

7.
L’ARRIBADA. POEMAL’ARRIBADA. POEMA
L'ARRIBADAL'ARRIBADA
Des del peu de la pujadaDes del peu de la pujada
ja veig sobreeixir els rosersja veig sobreeixir els rosers
brodant amb ses branques tendresbrodant amb ses branques tendres
los cantells de la paret.los cantells de la paret.
Ja sento les flaires vostres,Ja sento les flaires vostres,
gessamins i llimoners,gessamins i llimoners,
aquesta flaire de casaaquesta flaire de casa
que no es confon amb cap més.que no es confon amb cap més.
Ja veig ma cambra volguda...Ja veig ma cambra volguda...
los finestrals són obertslos finestrals són oberts
com amics que m'ofereixencom amics que m'ofereixen
l'aixopluc de son recer.l'aixopluc de son recer.
¡Ja so dalt! Ja so a la casa¡Ja so dalt! Ja so a la casa
i arreu me sento a tot pler.i arreu me sento a tot pler.
¡Oh, les plantes benvolgudes¡Oh, les plantes benvolgudes
del meu jardí sempre verd!del meu jardí sempre verd!

8.
L’arribada. ActivitatsL’arribada. Activitats
Tema del poema.Tema del poema.
Indica les veus del poema i a qui creus queIndica les veus del poema i a qui creus que
corresponen.corresponen.
A quin tipus de poesia pertany aquest poema?A quin tipus de poesia pertany aquest poema?
Quina figura retòrica predomina en aquestQuina figura retòrica predomina en aquest
poema?poema?
Quines característiques comunes trobes entre elQuines característiques comunes trobes entre el
poema “La caputxa catalana” i aquest?poema “La caputxa catalana” i aquest?

9.
NOVEL.LANOVEL.LA
Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de laPerò Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la
novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es vanovel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va
evadir dels problemes estètics que havia plantejat laevadir dels problemes estètics que havia plantejat la
novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seuesnovel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seues
obres van suposar una perspectiva femenina de l'època,obres van suposar una perspectiva femenina de l'època,
tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic.tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic.
La seua activitat com a dona compromesa ambLa seua activitat com a dona compromesa amb
determinades idees del seu temps va fer que les novel·lesdeterminades idees del seu temps va fer que les novel·les
de Monserdà anaren més enllà de la literatura i arribaren ade Monserdà anaren més enllà de la literatura i arribaren a
ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolatser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat
moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, enmoral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en
tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticismetot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme
que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis.que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis.

10.
LA FABRICANTALA FABRICANTA
D'entre les seues novel·les,D'entre les seues novel·les,
destaca sobretotdestaca sobretot LaLa
fabricantafabricanta (1904), on retrata(1904), on retrata
una dona modèlica que vauna dona modèlica que va
pujant en l'escala socialpujant en l'escala social
gràcies al seu realisme i agràcies al seu realisme i a
un esforçun esforç
laboral considerable. Anavalaboral considerable. Anava
doncs contra una ideadoncs contra una idea
bovarista de la dona i vabovarista de la dona i va
escriure amb la intenció deescriure amb la intenció de
construir una novel·la sobreconstruir una novel·la sobre
la mítica burgesiala mítica burgesia
barcelonina.barcelonina.

11.
LA FABRICANTALA FABRICANTA
““La Fabricanta”, tercera novel·la de Dolors Monserdà, és la històriaLa Fabricanta”, tercera novel·la de Dolors Monserdà, és la història
d’Antonieta Corominas i el seu germà Pep, fills orfes d’un modestd’Antonieta Corominas i el seu germà Pep, fills orfes d’un modest
fabricant de sedes. Amb els anys, Antonieta i el seu germà prosperen ifabricant de sedes. Amb els anys, Antonieta i el seu germà prosperen i
s’enriqueixen: Antonieta es casa amb Pere Joan Grau, un veler (uns’enriqueixen: Antonieta es casa amb Pere Joan Grau, un veler (un
teixidor de sedes) que ajudat per la seva esposa funda una importantteixidor de sedes) que ajudat per la seva esposa funda una important
indústria sedera; el seu germà, casat amb una excèntrica cosina seva,indústria sedera; el seu germà, casat amb una excèntrica cosina seva,
ven la fàbrica heretada dels seus pares i es dedica als negocis borsaris.ven la fàbrica heretada dels seus pares i es dedica als negocis borsaris.
A l’inici de la novel·la Antonieta i el seu germà viuen pràcticamentA l’inici de la novel·la Antonieta i el seu germà viuen pràcticament
tancats a la ciutat vella, al barri de Sant Pere (tancats a la ciutat vella, al barri de Sant Pere (“al primer pis d'una rónega“al primer pis d'una rónega
casa situada en lo carrer Mitjá de Sant Pere”casa situada en lo carrer Mitjá de Sant Pere”), en una Barcelona que fa), en una Barcelona que fa
pocs anys ha començat a enderrocar les seves muralles. A mitja novel·lapocs anys ha començat a enderrocar les seves muralles. A mitja novel·la
es produeix un salt temporal de catorze anys, i l’àmbit geogràfic s’amplia.es produeix un salt temporal de catorze anys, i l’àmbit geogràfic s’amplia.
Els Grau compren una casa al carrer Girona, en el recent estrenatEls Grau compren una casa al carrer Girona, en el recent estrenat
Eixample, i obren una fàbrica a Sant Martí de Provençals. També el seuEixample, i obren una fàbrica a Sant Martí de Provençals. També el seu
germà surt de Barcelona i compra una torre a l’aleshores municipigermà surt de Barcelona i compra una torre a l’aleshores municipi
independent de Sant Gervasi de Cassoles.independent de Sant Gervasi de Cassoles.

12.
LA FABRICANTALA FABRICANTA

13.
LA FABRICANTALA FABRICANTA

14.
LA FABRICANTA. ActivitatsLA FABRICANTA. Activitats
““La Antonieta desnuava d'un extrém las betas que lligavan la ratllada cortina alsLa Antonieta desnuava d'un extrém las betas que lligavan la ratllada cortina als
ferros de la barana, y, amagant lo cos darrera d'ella, avansava'l cap perferros de la barana, y, amagant lo cos darrera d'ella, avansava'l cap per
dessobre'ls testos, pera aguaytar al rónech carrer, per lo que en direcció á ladessobre'ls testos, pera aguaytar al rónech carrer, per lo que en direcció á la
plassa de Sant Pere ó al antich carrer del Cuch, passava de tant en tant qualqueplassa de Sant Pere ó al antich carrer del Cuch, passava de tant en tant qualque
tranzeunt, quina remor de passos quedaba ofegada pels colps de mall del manyátranzeunt, quina remor de passos quedaba ofegada pels colps de mall del manyá
y'l cruixir del ribot del fuster, que, casi tot l'any se veyan obligats á treballar aly'l cruixir del ribot del fuster, que, casi tot l'any se veyan obligats á treballar al
marxapeu de la porta, pera gaudir un xich de la llum que migradament deixavamarxapeu de la porta, pera gaudir un xich de la llum que migradament deixava
arrivar fins á ells, la estreta llenca de cel que s'ovirava de banda á banda delsarrivar fins á ells, la estreta llenca de cel que s'ovirava de banda á banda dels
ennegrits terrats. Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa que habitava, laennegrits terrats. Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa que habitava, la
que'l seu avi comprá ab sols dos pisos, y'l seu pare havía pujat d'un altre y de lasque'l seu avi comprá ab sols dos pisos, y'l seu pare havía pujat d'un altre y de las
dúas quadras ahont hi tenían los telers; si'l carrer Mitjá, no li pareixía lo mésdúas quadras ahont hi tenían los telers; si'l carrer Mitjá, no li pareixía lo més
hermós de Barcelona, trobava que, pera viurehi ella, no n'hi agradava cap altre.hermós de Barcelona, trobava que, pera viurehi ella, no n'hi agradava cap altre.
¡Era tan quiet!... ¡Hi havía tan bon vehinat!... ¡Era tan alegre ab los vols de¡Era tan quiet!... ¡Hi havía tan bon vehinat!... ¡Era tan alegre ab los vols de
coloms que, aixecant los ulls enlayre,'s veyan passar en las mitgdiadas, eixintcoloms que, aixecant los ulls enlayre,'s veyan passar en las mitgdiadas, eixint
d'aquell seguit de colomars que s'estenían de cap á cap del carrer!... Y si be erad'aquell seguit de colomars que s'estenían de cap á cap del carrer!... Y si be era
cert que al hivern, sols per l'indret dels pisos alts hi passava una llepadeta de sol,cert que al hivern, sols per l'indret dels pisos alts hi passava una llepadeta de sol,
al estiu... ¡oh al estiu! no sols baixava als primers pisos y als llindars de lasal estiu... ¡oh al estiu! no sols baixava als primers pisos y als llindars de las
botigas, sinó que, com una catifa d'or, s'estenía per las rústegas llambordas delbotigas, sinó que, com una catifa d'or, s'estenía per las rústegas llambordas del
empedrat. Y pera contemplar tan extraordinarias boniquesas, la noya Corominas,empedrat. Y pera contemplar tan extraordinarias boniquesas, la noya Corominas,
se passava una bona estoneta cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de celse passava una bona estoneta cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de cel
qu'ensostrava'l carrer, com las xicas finestras y'ls esquifits balcons y lasqu'ensostrava'l carrer, com las xicas finestras y'ls esquifits balcons y las
encofurnadas botigas que, sense la més insignificant variació, feya vintisset anysencofurnadas botigas que, sense la més insignificant variació, feya vintisset anys
que constantment tenía al devant dels ulls.que constantment tenía al devant dels ulls.

15.
LA FABRICANTA. ActivitatsLA FABRICANTA. Activitats
On havia nascut l’Antonieta?On havia nascut l’Antonieta?
Què opinava del seu lloc de naixença?Què opinava del seu lloc de naixença?
Com era el lloc a l’hivern?Com era el lloc a l’hivern?
Què semblava el sol a l’estiu?Què semblava el sol a l’estiu?
Qui havia comprat la casa d’Antonieta? QuiQui havia comprat la casa d’Antonieta? Qui
l’havia millorat i com?l’havia millorat i com?
Quants anys té Antonieta?Quants anys té Antonieta?
A quin corrent literari et sembla que pertany laA quin corrent literari et sembla que pertany la
novel.la? Per què?novel.la? Per què?

16.
ALTRES NOVEL.LESALTRES NOVEL.LES
Altres títols seus, comAltres títols seus, com
araara LaLa
MontserratMontserrat (1893),(1893), LaLa
família Asparófamília Asparó (1900)(1900)
oo La QuitèriaLa Quitèria(1906),(1906),
segueixen la mateixa líniasegueixen la mateixa línia
en quant a unaen quant a una
consideració de laconsideració de la
novel·la com a eina pernovel·la com a eina per
influir en el seu entorn.influir en el seu entorn.

17.
ESPAI I TEMPSESPAI I TEMPS
Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts,Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts,
els seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX iels seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i
inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels usos socioculturalsinicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels usos socioculturals
de la burgesia barcelonina.de la burgesia barcelonina.
Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestralsLes protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestrals
o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorno obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn
social i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenarissocial i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenaris
són, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barrissón, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barris
més suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: lesmés suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: les
torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-,torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-,
els nous espais cap on es desplacen les fàbriques -Sant Martí deels nous espais cap on es desplacen les fàbriques -Sant Martí de
Provençals...Provençals...

18.
1.-ARQUETIPUS FEMENINS1.-ARQUETIPUS FEMENINS
Els seus personatges femenins es basteixen al voltant de dosEls seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos
models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sensemodels de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense
terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seuterme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu
públic.públic.
D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat,D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat,
inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno»,inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno»,
preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educadapreocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada
per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través delsper a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels
models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat,models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat,
que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existènciaque és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència
buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En sónbuida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són
exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La famíliaexemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família
Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".

19.
2.-ARQUETIPUS FEMENINS2.-ARQUETIPUS FEMENINS
D'una altra, el model independentD'una altra, el model independent
que proposa Monserdà, una donaque proposa Monserdà, una dona
intel·ligent, amb una sòlidaintel·ligent, amb una sòlida
formació cultural en les lletres, lesformació cultural en les lletres, les
ciències i les arts, dones capacesciències i les arts, dones capaces
d'administrar béns i negocis, ambd'administrar béns i negocis, amb
decisió sobre la seua vida i lesdecisió sobre la seua vida i les
seves actuacions, donesseves actuacions, dones
equilibrades i amb una vida plenaequilibrades i amb una vida plena
de sentit.de sentit.
Com a personatges emblemàtics:Com a personatges emblemàtics:
Montserrat Gil, de "La Montserrat"Montserrat Gil, de "La Montserrat"
i Antonieta Corominas, de "Lai Antonieta Corominas, de "La
Fabricanta".Fabricanta".

20.
DOLORS MONSERDÀ, DONADOLORS MONSERDÀ, DONA
COMPROMESACOMPROMESA
En els darrers anys de la seua vida es dedicàEn els darrers anys de la seua vida es dedicà
plenament a la fundació i direcció, d'ençà elplenament a la fundació i direcció, d'ençà el
1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla,1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla,
obra en què es va materializar el seuobra en què es va materializar el seu
compromís social amb un dels sectors de donescompromís social amb un dels sectors de dones
més desafortunats, el de les cosidores. La tascamés desafortunats, el de les cosidores. La tasca
del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar ladel Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la
problemàtica originada pel treball a domicili, laproblemàtica originada pel treball a domicili, la
producció que es feia a casa, en què s'ocupavaproducció que es feia a casa, en què s'ocupava
mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet,mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet,
un preu que depenia dels intermediaris i de lesun preu que depenia dels intermediaris i de les
fluctuacions de la temporada.fluctuacions de la temporada.

21.
EL PATRONAT DE L’AGULLAEL PATRONAT DE L’AGULLA
Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir lesDolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les
temporades baixes en un taller propi, amb la finalitattemporades baixes en un taller propi, amb la finalitat
d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades,d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades,
així com un seguit de serveis com borsa de treball,així com un seguit de serveis com borsa de treball,
assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica...assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica...
Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava deAlhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de
sensibilitzar les dones per tal que no compraren ensensibilitzar les dones per tal que no compraren en
establiments que es nodrien dels productes deestabliments que es nodrien dels productes de
l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistesl'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes
blanques d'establiments. També es preocupaven delblanques d'establiments. També es preocupaven del
progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdàprogrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà
els dirigí nombroses conferències.els dirigí nombroses conferències.

22.
SENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LASENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LA
Aquesta tasca inspiràAquesta tasca inspirà
la novel·la, "Mariala novel·la, "Maria
Gloria", testimoni deGloria", testimoni de
la coherència entre ella coherència entre el
seu pensament i lesseu pensament i les
seves actuacions.seves actuacions.

23.
““ESTUDI FEMINISTA”ESTUDI FEMINISTA”
Com a compendi de la seua ideologia no podem deixarCom a compendi de la seua ideologia no podem deixar
d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a lad'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la
dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i lesdona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les
seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Alseves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al
llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa lallarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la
situació de la dona en la societat catalana del moment isituació de la dona en la societat catalana del moment i
analitza els àmbits de vida, acció i participació de laanalitza els àmbits de vida, acció i participació de la
dona tot oferint la seva visió des de l'òptica deldona tot oferint la seva visió des de l'òptica del
feminisme conservador i de la doctrina social defeminisme conservador i de la doctrina social de
l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" del'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de
Lleó XIII.Lleó XIII.

24.
IDEAL LITERARIIDEAL LITERARI
El seu testament literari, el seuEl seu testament literari, el seu
compromís, com a dona i comcompromís, com a dona i com
a escriptora, es pot reflectir ena escriptora, es pot reflectir en
aquests mots que va escriureaquests mots que va escriure
en "Estudi Feminista":en "Estudi Feminista":
«Escriure per a la dona i que«Escriure per a la dona i que
els meus escrits poguessinels meus escrits poguessin
ésser-li d'alguna utilitat moral iésser-li d'alguna utilitat moral i
material, veus aquí els meusmaterial, veus aquí els meus
ideals literaris.»ideals literaris.»

25.
IES “VICENTE GANDIA”. M. OretoIES “VICENTE GANDIA”. M. Oreto
Martínez SanchisMartínez Sanchis