Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

La ardilla hacendosa

86 visualizaciones

Publicado el

Rol de gènere. Conte La ardilla hacendosa amb il·lustracions del Juan Ferrándiz, publicat per Edigraf el 1977.

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

La ardilla hacendosa

  1. 1. CONTE: “LA ARDILLA HACENDOSA” Hi havia una vegada una esquiroleta molt de casa; diligent, neta, ordenada i senzilla. La seva llar una meravella al seu lloc cada cosa ... En fi, que eren, amb el seu marit, un matrimoni feliç. Previsora en la seva cuina tampoc res faltava, per això mai negava un favor a una veïna: "que si deixeu- me vostè un all" "que si de llimona un grill" "que ara sal o un llumí" ... a totes donava l’esquirol; per això en el veïnatge l'estimaven, per la seva bondat. Un accident va passar a un colom. Va caure de cap a una llamborda. Doncs bé; l'esquirol el va veure, va baixar amb la seva farmaciola i el colom va guarir. I és que la senyora Esquirol era també experta infermera. I mai va ser vanitosa no oblidant, com a esposa, d'atendre al seu marit abans de res ben servit; la roba neta i planxada, el sopar molt ben guisat. En ordre, sense una relliscada, en pau, era una llar feliç.
  2. 2. En canvi la senyora Conilla vivia tot a l'inrevés: desordenada troca del cap als peus. Pols en els mobles i el terra tres setmanes sense escombrar i els llits sense fer; tota la roba d’enrenou. Passava les hores mortes tafanejant rera les portes. I pel que fa de bona; veieu quan va caure aquell dia la colometa Sabeu donya Conilla què feia? darrera un arbre s'amagava. Veient l'au dessagnar- se va témer de sang tacar-se. Per no rentar el seu vestit va abandonar així a un ferit¡ Davant el desordre, el seu marit, li retreia furiós: -El raspall de la roba al calaix, amb el pa¡ Plena de mosques la sopa i sense sucre el flam¡ Llar sense pau, sense amor i sempre de mal humor, es tiraven, amb feresa, els plats al cap. Al bosc d'aquest conte, amb el general content, escoltaven la seva emissora "E. Ju, Ju, Ràdio Pineda" en la qual radiaven ara l'emissió per a la llar crida a bombo i platerets" Busca i corre que t’atrapo¡" -La Senyoreta o senyora que a casa trobi un plomall i el porti a l'emissora primer, serà feliç guanyadora, en la seva carrera triomfal, d'una vespa colossal¡ És clar, per donya Esquirol la cosa va ser molt senzilla: com era tan ordenada trobar-lo no va costar res i va sortir amb el llautó cames ajudeu- me¡ cap al bosc disparada.
  3. 3. Donya Conilla el busca i el seu marit s'ofusca: -No saps ni on està L'esquirol et guanyarà; a sortir ja amb el seu plomall. -Doncs Jo trobar-lo encara espero i com ella ha d'anar a peu molt aviat hi arribaré. Quan el va trobar era de nit i després, en treure el cotxe, treball va costar arrencar doncs de pols estava ple; més aviat va guanyar terreny, va aconseguir a l'Esquirol assolir, i en burla, des del volant, va riure i li va passar davant. Sortia el sol 3 la lloma quan, en aquestes, el colom que l'esquirolet va guarir des de casa la va veure: -Vas A "tocar i parar"? -Si; mes no sóc ocellet i em temo no arribar ... -Doncs Jo et vaig a ajudar. -Puja a la meva esquena, estimada. Tu em vas guarir la ferida just és que t'ajudi ara. Jo et portaré d'un vol. I veloç va ser, pel cel, volant cap a l'emissora. L'Esquirol va arribar primera i li va dir el locutor: -Ha Guanyat la carrera i no corrent, senyora, sinó en vol sense motor¡ I ara, amb l'emissora, "Cerca i tocar que t’atrapo" li ofereix, nova i amb brillantor aquesta moto superior! En el seu retorn triomfal una banda musical a l’esquirolet festeja; i a la carretera, a un costat, amb el cotxe espatllat, la va veure passar la Conilla, preguntant perplexa, davant aquella meravella, sense poder comprendre: -Com Va poder a peu, l'Esquirol, tan veloçment córrer.
  4. 4. La ardilla hacendosa amb il·lustracions del Juan Ferrándiz, publicat per Edigraf el 1977 TEXTO Y DIBUJOS DE JUAN FERRÁNDIZ

×