2. Fatalitat
L'atreia Nova York amb les seves oficines, els seus
gratacels, els seus vehicles ràpids i el seu moviment
vertiginós.
...Tot just hi arribà, el matà un automòbil.
Contes sintètics
3.
4.
5. Nos cabe el honor, a mi hermano Miguel y a mí, de haber representado
siempre la resistencia anticatalanista en Mallorca. Cuando hace dos meses
los intelectuales mallorquines enviaron un manifiesto lleno de palabrería a la
región vecina, fueron nuestros dos nombres casi los únicos que faltaron. Yo
me hallaba en Barcelona y me entristeció mucho comprobar una vez más que
los mallorquines se dejaban engañar como unos lugareños por los tópicos y
la cursilería de una pseudintelectualidad despistada.
Cataluña, que con algunas excepciones honrosas (un doctor Mira, un
Salvador Espriu) solo produce intelectualmente mentalidades de quinto
orden, y que en literatura nos obsequia desde hace un cuarto de siglo con
malas traducciones de Victor Hugo, se rige, desde la república, por pistoleros
y anarquistas profesionales. Nuestra intelectualidad (?) se ha dejado cautivar
por las relamidas confituras de un Ventura Gassol, admitiendo como buena
su neutra sensiblería.
6.
7.
8. Llorenç Villalonga,
un escriptor incòmode i contradictori
●Va néixer a Palma el 1897 i hi morí el 1980.
●Provenia d'una família d'àmbit benestant.
●Estudià medicina i s'especialitzà en psiquiatria.
●Participà a la premsa de l'època amb articles de temes diversos.
●Va tenir una actitud esnob, provocadora i oberta durant la joventut (Dhey).
●La seva primera novel·la va ser Mort de dama (1931), la qual fou molt polèmica.
9. ● En un moment de la seva vida, fou falangista i anticatalanista.
●Durant la maduresa, comença a entendre el caràcter mallorquí i escriu sobre un
món idealitzat i nostàlgic que desapareix, tot endinsant-se en la psicologia dels
personatges.
●Publicà teatre, poesia, assaig i contes, però destacà com a novel·lista.
La seva novel·la més famosa és Bearn o la sala de les nines.
● Va escriure les seves obres en català i/o en castellà.
Llorenç Villalonga,
un escriptor incòmode i contradictori
26. ● Narrador extern en 3a persona omniscient (Dhey).
●To subjectiu.
● Combinació de:
● Narració
● Diàleg
● Descripció
27. Mort de dama
6. Llengua
● La novel·la és escrita en català (variant mallorquina). Distingim dos
nivells:
1. El nivell del narrador: registre estàndard, culte.
2. El nivell dels diàlegs entre els personatges: registre col·loquial.
● En determinats casos, alguns personatges s’expressen en castellà.
● S'inclouen paraules en altres llengües, amb la qual cosa es vol donar
un aire modern i “actual” a la novel·la.
28. Mort de dama
7. Estil
● Es pretén donar una visió satírica i esperpèntica de la realitat.
● Ús de la hipèrbole, l’humor i la ironia.
8. Personatges
● Són personatges-caricatura, construïts basant-se en un sol tret
exagerat (excepte Aina Cohen, que és el més complex).
● Representen un grup social determinat.
29. Mort de dama
Dona Obdúlia de Montcada Falsa aristocràcia
Maria Antònia de Bearn (neboda
d’Obdúlia)
Aristocràcia real
Remei Huguet, Ramona Curt, Maria
Gradolí
Paràsits de l’aristocràcia
Marquès de Collera Polític conservador, botifarra,
pseudointel·lectual
Arxiduc Lluís Salvador, Miss Carlota
Nell
Colònia estrangera
Aina Cohen, grup Bé hem dinat Intel·lectuals, escriptors
Director d'El Adalid Premsa local
Xim, Violeta de Palma (neboda
d’Obdúlia)
Joves mallorquins “modernitzats”, amb
una mentalitat més oberta
30.
31. Roses blanques
Què tendran aqueixes roses
que el cor sempre m'han robat?
Dins ses fulles mig descloses,
quin misteri hi ha amagat?
D'un ramell que me'n donaren
per les calmes del gener,
tant les roses m'encantaren
que en plantava un bell roser.
Fragments de poemes de Maria Antònia Salvà
32. Fragments de poemes de Maria Antònia Salvà
L'herba enamorada
L'aigua és fonda i regalada:
oh cisterna del corral,
a on l'eco trobà estada!...
Tot jugant, li fou tirada
aquella herba enamorada
que ens tornà dins el poal;
dolça herbeta enrinxolada
i nedava, tan frescal...
D'aquella aigua jo bevia,
el cert és que tot prenia
als meus ull encís real;
i el cert és que cada dia,
quan la fosca s'estenia
en asseure'm al portal,
cada estel me pareixia
un forat per on fluïa
la claror que enllà hi havia,
la claror celestial.
33.
34.
35. Mort de dama a l'escenari
http://www.youtube.com/watch?v=3XQA6tAC3dg&feature=youtu.be