Què és la intel·ligència?
“LA CAPACITAT DE PODER DONAR
RESPOSTES ADEQUADES A LES SITUACIONS I
PROBLEMES”
Howard Gardner, investigador i psicòleg, amb la seva Teoria de les
intel·ligències múltiples, explica que el cervell està format per 8 “ordinadors”
(parts diferents del nostre sistema nerviós) relativament independents que ens
proporcionen diferents destreses i habilitats.
Això fa que podem destacar en un aspecte, tenir facilitat en altres i dificultat
en d’altres. Parlem doncs de les diferents intel·ligències que posseïm, que es
classifiquen en: lingüística-verbal, lògico-matemàtica, espacial, musical, corporal-
cinestèssica, naturalista, intrapersonal, interpersonal.
Aquestes no es presenten en estat pur, i tots tenim una mica de cadaescuna.
Totes són importants i necessàries per viure plenament.
La intel·ligència emocional
La intel·ligència emocional està integrada per aquestes dues:
Intel·ligència intrapersonal:
És la capacitat d’entendre’s a si mateix i autogestionar-se. De
reconèixer i controlar els sentiments i emocions propis i dels altres
Intel·ligència interpersonal:
És la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-
lo. De discriminar entre els sentiments propis i dels altres, fent servir
aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions
3 dimensions de la intel·ligència emocional
El món
Els
altres
Jo
Educadors emocionalment competents
Els educadors emocionalment intel.ligents es caracteritzen
per:
Se centren en els fenòmens, en els fets, en el context, en
la realitat que tenen davant. Estan presents en el aquí i ara
Reconeixen les seves emocions i se’n fan càrrec
Sintonitzen emocionalment amb el grup, mantenint el seu
centre
Saben contenir i transformar els estats emocionals propis i
del grup
Són creadors de climes emocionals positius
Tenen una mirada inclusiva i orientada a les solucions
Saben gestionar i harmonitzar diferències i contradiccions
Tenen una mirada comprensiva i amorosa als pares i a la
seva realitat
Font: Eva Bach@winsartorio.com
Autoconsciència emocional
“La intel·ligència emocional la podem desenvolupar i
practicar, no és màgia...és gimnàstica”
El primer pas, i el més important, és saber identificar
les nostres emocions i pensaments a les situacions
viscudes cada dia/moment. El segon pas, és decidir
“què fem” amb aquestes emocions.
Autoconsciència emocional
Les emocions i el pensament
estan estretament
relacionades. Això vol dir que
sempre que tinc una emoció,
tinc un pensament associat.
Aquest influeix en que
l’emoció sigui agradable o
desagradable.
Com em
sento?
Què
penso?
Com es treballen les emocions ?
1.- Identificar: donar-nos compte que tenim
emocions, i QUINES
2.- Regular: utilitzar les emocions de forma
adequada, generar emocions positives
3.- Autonomia emocional: autoestima, actitud
positiva davant la vida, responsabilitat
4.- Competència social: saber-nos relacionar bé
amb els altres i entendre les altres persones
5.- Competència per la vida i el benestar: orientar
millor la nostra vida personal i social
Font: GROP - Grup de Recerca en Orientació Psicopegagògica - UB
Identificar i regular les emocions
Per decidir “què fem” amb les nostres emocions i dirigir-les cap allà on volem
hem de modificar els nostres pensaments. Per això ens serà molt útil:
L’empatia: capacitat d’entendre les emocions dels altres
L’ assertivitat: capacitat d’expressar els nostres sentiments adequadament
L’objectiu per al nostre benestar, i el de l’equip, és potenciar les
emocions agradables (alegria, felicitat, plaer, etc.) i “eradicar” les
emocions desagradables (ira, por, angoixa, enveja, etc.) de la
nostra vida.
Escolta activa
Quan practiquem bé l’escolta activa,
estem acollint els sentiments i
emocions de l’altre. Això fa que, encara
que no tinguem “solucions” per aquesta
persona, només el fet d’escoltar-la bé, i
entendre bé el què està visquent (com
si fóssim ell/a), faci que l’ajudi a
alliberar tensions pel simple fet de
compartir-ho i sentir-se comprès.
D’això en diem legitimar les emocions
i els sentiments
Necessitem compartir les
preocupacions, però també
les bones notícies.
Els humans necessitem
que ens legitimin els
nostres sentiments. D’aquí
ve la necessitat que tenim
de relacionar-nos amb els
altres i el perquè som
éssers socials.
EMPATIA
El concepte empatia sol
confondre’s sovint per:
- sentir igual que l’altra persona
- Actuar de forma simpàtica o
de forma tendra
- Estar d’acord o aprovar a
l’altre
Pensa uns moment què entens
per empatia i anota-ho.
EMPATIA
El concepte empatia significa comprendre a l’altre/s
persona/es des de les seves creences,
comportaments, idees i emocions, de forma que
tenen sentit per ella, encara que per nosaltres
resultin estranys i siguin contraris als nostres.
L’empatia consisteix en acceptar a l’altre i respectar-lo
encara que no coincideixin amb les nostres pròpies
valoracions.
EMPATIA
L’empatia és el procés en que:
1r. Faig introspecció de les meves emocions
2n. Connecto emocionalment amb l’altre per sentir el que ell/a
sent
3r. Transmeto emocionalment que sento el que ell/a sent
Hi ha empatia quan “JO SENTO QUE TU SENTS EL QUÈ JO SENTO”
Parlem també de “connexió emocional”
Font: Ramon Riera
EMPATIA
Principals objectius de l' EMPATIA:
- Comprendre i sentir a l’altre
- Practicar la compassió
- Donar respostes afectives i responsables pel
benestar de l’altre
- Obrir la porta a la comunicació
eficaç i a la gestió positiva
dels conflictes
ASSERTIVITAT
Al tindre una conversa o diàleg amb una altre
persona, podem reflexionar envers a si ens sentim
valorats i respectats per aquesta, en funció del
“com ens hagi tractat” (per exemple, si ha tingut
una escolta activa amb nosaltres, empatia…). Però
la satisfacció final d’aquesta conversa, en gran part
depèn de nosaltres, independentment de com ens
hagin tractat: és a dir, que depèn de la nostra
capacitat d’assertivitat, que no és més que una
habilitat. L’assertivitat s’aprèn, i per incorporar-la
s’ha de practicar.
ASSERTIVITAT
Entenem per assertivitat a la capacitat de respondre
correctament als altres de forma que respectem els nostres
drets (pe: dret a ser escoltat/ada) i siguem capaços/ces de
manifestar la nostra opinió, respectant al mateix temps a
l’altre (pe: “m’agradaria que m’escoltessis” enlloc de dir “fes
el favor d’escoltar-me”).
La clau fonamental de l’assertivitat, és expressar els nostres
sentiments envers una situació donada. També ho
anomenem “missatges jo”: no és el mateix dir “estic farta
que siguis impuntual” a dir “sento que no em tens en
compte quan quedem a una hora i arribes tard”.
L’Autoestima
Com hem vist, les nostres creences influeixen en les nostres emocions i
pensaments. Els éssers humans actuem, sentim i ens comportem
d’acord amb el que imaginem que és cert respecte nosaltres mateixos i
el nostre entorn. Es concreta en l’actitud envers un/a mateix/a i la forma en
que ens jutgem. Les aportacions dels altres ens ajuden a completar
l’autoconcepte.
És necessària una autoestima positiva per relacionar-nos amb els altres
d’igual a igual. És el motor que ens impulsa al creixement i ens motiva i
determina gran part de les nostres experiències vitals. Es manifesta en
diverses àrees:
o Social: envers l’amistat i les relacions amb les altres persones
o Sentimental: envers la relació de parella
o Acadèmica i laboral: avaluació internament de l’aptitud i l’èxit
o Familiar: com a membre de la família
o Imatge corporal: combinació de l’aspecte i les capacitats físiques del cos
o Autoestima global: és la valoració general d’un mateix i es basa en
l’avaluació de totes les àrees
QUÈ ÉS L’AUTOESTIMA?
L’autoestima té 4 eixos bàsics i necessaris:
És la “combinació” que tenim de nosaltres mateixos en
relació a com ens percebem en relació a:
Sentir-nos estimats pels altres: sentir que pertanyem al nucli
familiar, escola, amics, societat, etc.
Acceptar-nos tal com som (personalitat, físic, capacitat
intel·lectual, cultura, orígens) tots som mereixedors que ser com som
Sentir-nos capaços i hàbils (“jo puc”) capacitat de dirigir la
pròpia vida, d’automotivar-se per tenir reptes personals de millora
Eradicar les creences negatives d’un/a mateix/a : deixar de
responsabilitzar-se d’esdeveniments negatius, minimització d’esdeveniments
positius, pensament de “tot o res”, etc
El meu “jo ideal”
Un altre factor relacionat amb
l’autoestima és la distància que hi ha
entre el “com em veig” i el meu “jo
ideal”
Com podem millorar la nostra Autoestima
No criticar-nos. Substituir diàlegs mentals negatius per
positius
Distorsions cognitives
Valorar-nos. Buscar els aspectes positius de nosaltres
mateixos
Autoconeixement
Aprendre a escoltar-nos i identificar el que necessitem Consciència emocional
Aprendre a expressar els nostres sentiments Assertivitat
Aprendre a dir “NO” Assertivitat
Ser positius davant dels problemes. Què hi puc fer? Veure la part plena del got
Afrontar els conflictes interpersonals. No deixar fer “les
coses velles”
Empatia i assertivitat
Dedicar-nos temps (descans i lleure)
“Voluntat”Tenir cura de la nostra salut i aspecte físic
Viure el moment “aquí i ara” - mindfullness