Javier Garrigues
Mihaela Bacalim
Inma Rosaleny
Joan Casañ
GEOGRAFIA 2º BATXILLER A

 La importància econòmica del sector
 Les àrees industrials. Característiques
 Àrees poc industrialitzades
 Àrees molt industrialitzades
 Els reptes de la indústria
 Examen PAU
 Glossari
Mapa mental

 L'any 2006 la taxa d'activitat de l'economia espanyola
s'eleva en nou desenes, al passar del 57,7% de finals de
l'any 2005 fins al 58,6% del tancament del passat any.
 Grafica

 Existen áreas mucho industrializadas y áreas con un
escaso desarrollo industrial.
Árees poc Árees molt
industrialitzades industrialitzades
Industrialització
(Cantabria, Galicia, (L’eix mediterrani, l’Eix de la Vall de
Astúries i Castella i lleó.) l’Ebre, Comunitat de Madrid i
l’efecte frontera.)

Causes:
 Astúries i Cantàbria
 Importants processos de reconversió
en les dues últimes dècades del segle
XX en tractar-se de models industrials
madurs, vinculats amb la primera
revolució industrial.
 El seu pes en la indústria es moderat,
tot i que distorsionat pel seu caràcter
de Comunitats uniprovincials.
 Galícia i Castella i Lleó
 Són de més recent industrialització,
per la qual cosa s’han vist menys
afectades per la crisi.

 La necessitat de capitals i aplicació d’economies d’escala van impulsar
la creació de grans empreses públiques, afectades per programes de
reconversió.
 Branques: metal·lúrgica i extractiva representaven el 60% en el 2006, la
xifra de negoci de la indústria però el seu futur és incert.
 És especialment vulnerable davant les crisis, moltes de les decisions
empresarials no s’adopten en el marc regional i poden afavorir
processos de deslocalització industrial.
 El desenvolupament del sector terciari, sobretot el turisme en la badia
de Santander.
 Branques: el metall , l'agroalimentària, química i maquinària.

 Des de la dècada del 1960 el creixement de la indústria està contribuint
al desenvolupament equilibrat d’una economia tradicionalment basada
en el sector primari.
 Branques: l’automòbil, drassanes, lacti i alumini.
 El primer eix amb les branques de l’automòbil i indústries auxiliars que
es localitzen a l’eix Valladolid- Palència.
 El segon eix uneix Lleó i Burgos amb l‘indústria més diversificada en la
qual destaquen l’agroalimentària i la química.

 L’eix del mediterrani
 Catalunya
 Comunitat Valenciana
 L’eix de la Vall de l’Ebre
 País Basc
 Navarra
 Aragò
 La Rioja
 Comunitat de Madrid
 Efecte frontera
 Castella-la Manxa

 Espais económics mes dinàmics on la indústria
competeix amb el desenvolupament del sector terciari.

 Començà a industrialitzar-se a
finals del segle XVIII, amb la
indústria tèxtil, l’energia
hidràulica, l’ inici de la indústria
química i l’ incorporació dels
avançaments de la segona revolució
industrial.
 La localització industrial combina
factors històrics, amb factors
actuals.
 Barcelona i la seua àrea
metropolitana concentren un terç
de les empreses i la meitat dels
treballadors.
 Branques: química i refinament,
alimentació, energètica, transport i
metal·lúrgia.

 Des de finals del segle XIX apareix
entre regions més industrialitzades,
però la seua posició es va consolidar
durant la segona meitat de segle XX.
 Les zones industrials:
 La Plana de Castelló (ceràmica).
 L’àrea metropolitana de València
aglomeració industrial de la
Comunitat diversificada: pel nord
arriba fins a Sagunt i pel sud fins a
Almussafes.
 Branques: la ceràmica per a la
construcció, l’ alimentació, transport,
químiques i productes metàl·lics.

 Articula la segona zona més industrialitzada d’Espanya, que
s'estén des de la província d’Àlaba a la de Tarragona, connecta
amb l’eix del mediterrani.
 S’hi integren País basc, Navarra, Aragó i La Rioja.

 Començà en la primera meitat del segle
XIX, segons el model de la primera
revolució industrial, i va entrar en crisi en
les últimes dècades del segle XX.
 La crisi afectà de forma diferent al seu
territori: intensa a Biscaia, moderada a
Guipúscoa i escassa a Àlaba.
 La localització industrial es troba
concentrada en l’àrea metropolitana de
Bilbao.
 Branques: fosa, metalls, maquinària,
productes metàl·lics, el cautxú-plàstic,
química i el material elèctric.

 Començà quan es va iniciar la
implantació de la indústria de
l’automòbil a Pamplona i
municipis contigus.
 La difusió de la indústria basca es
va afavorir sobretot del nord-
oest, procedent de Guipúscoa.
 En la indústria paperera han
confluït iniciatives empresarials
provinents dels tres àmbits que
han impulsat la indústria
navarresa: el basc, l’autòcton i el
català.

 Va registrar un creixement industrial
molt ràpid des de 1960, encara que en
un territori desequilibrat, en
concentrar-se les activitats en les
ciutats de Saragossa i el seu entorn, on
destaca la producció de
electrodomèstics.
 Nuclis de centres industrials de ciutats
que tingueren com a benefici aquesta
zona industrial:
 El primer: Barcelona, Bilbao, Madrid i
València.
 El segon: Figueruelas
 Altra zona: Osca, Sabiñánigo i
Barbastro.

 La seua producció industrial era important a la fi
del segle XIX, però va ser a finals de la Guerra
Civil quan es va produir un desenvolupament
industrial.
 Va superar les crisis de les últimes dècades del
segle XX gràcies a la modernització de l’aparell
productiu i la incorporació de models
innovadors.
 La seua importància no sols és pel valor de la
seua producció i del nombre de treballadors
industrials si no per ser el centre principal de les
decisions empresarials. Unit amb l’important
augment de les tasques prèvies i posteriors a la
fase productiva, que expliquen que el
percentatge d' ocupats en la indústria no siga
dels mes elevats i s'incrementen en el sector
terciari.

 Gràcies a l’expansió de la indústria madrilenya que ha
depassat els límits de la Comunitat, ha originat la
relocalització d’empreses o d’algunes de les activitats
en zones limítrofes.

 No va tindre rellevància la indústria,
en l’economia regional fins l’any
1989, quan els ocupants en aquest
sector van superar els del primari.
 En la dècada de 1990 va continuar
creixent la indústria, encara que amb
diferent presencia en cada província:
 La mes industrialitzades es Toledo
 Guadalajara, Albacete i Ciudad Real
es troben en posició intermèdia
 I per últim, la que menys
industrialitza esta es Conca.

Augment de la Disminució de la
competitivitat contaminació industrial
Perquè millore la competitivitat ha de fer- La indústria és un important factor
ho la productivitat que depèn de factors agent de contaminació medioambiental
interns de les pròpies empreses sobretot de l’atmosfera i de les aigües.

 El dèficit comercial entre el any 2000
i 2006 es duplicà, fins arribar a
80.000 milions, xifra que representa
el 90% del dèficit total exterior.
 Enfront del model fordista del segle
XIX, la indústria imposa cada vegada
mes un nou model de
descentralització productiva, per
part de les empreses acreixen les
seues inversions en recerca i
desenvolupament (R+D).

 Les inversions en R+D(Recursos i
desenvolupament) poden ser
realitzades per les pròpies
empreses i les Administracions
central i autonòmiques. Les
Comunitats Autònomes han
incrementat les inversions de
manera que ja aporten un terç dels
diners públics.
 El parcs tecnològics que responen a
un model nascut als Estat Units
entre l’exèrcit i universitats, en
plena “guerra freda “, i en la dècada
del 1980 es va estendre per alguns
països europeus i Austràlia.

Contaminació Comunitats autonomes amb
Contaminació del major nombres d’empreses
atmofèrica medi hidric contaminants
País Basc, Catalunya i
Andalusia.

DOCUMENT 1/PORCENTAJE DE
OCUPADOS EN EL SECTOR
INDUSTRIAL 2005
Andalucía 11’3 Extremadura 10’5
Aragón 22’1 Galicia 18’5
Asturias 20’2 Madrid 11’9
Canarias 6’7 Navarra 24’3
Cantabria 16’4 País Vasco 24’7
Castilla y León 17’7 Rioja (La) 27’6
Castilla -La Mancha 19’3 Ceuta 3
Cataluña 23’6 Melilla 3’7
C. Valenciana 20’5
Total Nacional 17

Les principals àrees són:
1. Subsistemes evolucionats o desenrotllats, caracteritzats per les altes densitats industrials i per
l'àmplia difusió territorial de les empreses industrials. Són:
 Eix cantàbric
 Eix mediterrani (de Catalunya a Múrcia)
 Eix de la vall de l'Ebre
 Madrid.
o Grans aglomeracions industrials (Madrid i Barcelona) . Presenten una gran quantitat
d'empreses industrials molt diferents. Patixen un doble procés:
- Renovació de la seua estructura productiva: instal·lació d'empreses amb un
alt índex d'innovació i reconversió o tancament d'empreses.
- Fragmentació de la seua estructura productiva, la qual requerix una elevada
qualificació de mà d'obra.
o Els eixos industrials de la vall de l'Ebre, litoral català, C. Valenciana i Múrcia. Són el resultat de
la primera difusió industrial des dels àrees tradicionals com Barcelona, o d'una segona difusió
des de les àrees secundàries com València. Es caracteritza de diversos sectors i d'una varietat
empresarial.

o Àrees industrials en declivi (País Basc, Cantàbria i Astúries) :
- Importants nivells d'industrialització i elevades quotes de producció i renda per habitant.
- Evolucionen negativament per haver pertangut a sectors bàsics en l'especialització
industrial.
- No s'adapten fàcilment a les noves tecnologies i als canvis del mercat.
- Els seus mercats són poc flexibles.
- La iniciativa es caracteritza per l'escassa adaptació als canvis.
- Presenten una forta deteriorament mediambiental.
2. Regions de l'interior i Canàries:
- Les localitzacions industrials es donen en llocs en què hi ha recursos transformables o en
punts de la xarxa de transport.
- No tenen processos difusors propis.
- El seu principal avantatge és el baix nivell salarial i els escassos conflictes laborals.
3. Subsistemes industrials de desenrotllament tardà (litorals gallecs i Andalusia occidental):
- Estructura industrial poc diversificada a causa d'estar relacionats amb la instal·lació de
grans empreses públiques de sectors químic, astillero...
- Han patit forts processos de reconversió que han frenat el seu creixement.

Les comunitats autònomes que més contribuïxen a la producció industrial són Catalunya,
Madrid, Andalusia, la Comunitat Valenciana i el País Basc. Per supòsits estos índexs no
s'han mantingut estables sinó que han variat molt al llarg dels anys. En els anys 70 es va
donar una crisi del petroli internacional ja que els països posseïdors ho van utilitzar com
a arma política elevant el seu preu descomunalment el que va portar a un gran tancament
d'empreses a Espanya degut en part també a la retirada del capital estranger. Amb els
Pactes de Moncloa l'Estat va intentar salvar a eixes empreses que tancaven assumint els
seus deutes. La reconversió industrial dels anys 80 que va donar pas a l'acereria en
substitució a la siderúrgia integral tancant les siderúrgies de Sagunt i els Alts Forns de
Biscaia. El desavantatge competitiu en costos respecte a països com Xina i Corea, en
desenrotllament, que ha donat lloc a la deslocalització de moltes indústries buscant un
avantatge en costos, unit a la crisi actual han fet també un descens en la producció
industrial nacional.

En les dos últimes dècades s'ha produït una profunda transformació de la indústria espanyola. En estos anys
s'ha observat una sèrie de problemes dins d'este sector. El primer seria la competitivitat de la nostra indústria
respecte a altres països. En un món cada vegada més globalitzat on es produïxen revolucions tècniques i a més
la demanda està molt diversificada no es pot apostar per models de producció massius. Un altre problema
seriosa el diferent nivell de desenrotllament industrial de cada comunitat autònoma, la qual cosa ha provocat
la desigual evolució territorial de la producció, de l'ocupació i de l'especialització sectorial.
 La tercera dificultat de la indústria espanyola és el predomini de xicotetes i mitjanes empreses fent més
complicat la inversió en innovació que estes empreses, pel seu finançament limitada no poden dur a terme.
Existix també una falta de previsió a curt termini i a més els impostos afixian encara més si és possible a estes
empreses. Un altre obstacle per a este sector seria la poca coordinació en matèria de política industrial entre les
distintes organitzacions europees, espanyoles i autonòmiques produint la consegüents desorientació en les
empreses.
 A manera d'apunt un altre problemes important de la indústria és l'enorme dependència energètica, ja que
produïxen d'altres països on el subministrament i el preu ja vénen fixat amb les consegüents dificultats per a
assegurar que el sistema productiu no es paralitze per estos efectes asimètrics. Altres dificultats afegides serien
sens dubte la falta de treballadors qualificats i la insuficient productivitat d'este sector provocada per anys de
deixadesa.
 Per una altra estan els reptes de la indústria espanyola, entre estos es troba l'augment de la competitivitat. La
millora de la competitivitat de la indústria és necessària tant per a incrementar les vendes en el mercat
nacional a les importacions, com perquè les importanciones es vegen augmentades. Entre els anys 200 i 2006 el
dèficit comercial s'ha vist duplicat fins al punt d'aconseguir els 80000 milions, el 90% del dèficit exterior de
l'economia espanyola. Les importacions energètiques són quantioses, no obstant la indústria manufacturera es
veu incapaç de satisfer les necessitats del nostre propi mercat i per tant d'exportar.




 Llei del Sòl de 1998 : és una llei que regula els drets i obligacions dels propietaris de terrenys a Espanya.
És la pedra angular del Dret urbanístic, en tant que regula el dret a edificar i el valor del sòl. Esta llei
permetia que el sòl rústic, el valor real del qual oscil·lava entre 1 i 3 EUR el metre quadrat, a partir del seu
reclassificació com a sòl urbanitzable aconseguira un valor de 200-300 EUR, valor determinat pel
benefici del potencial negoci en immobiliari.
 Llei del Sòl de 2007: esta Llei regula les condicions bàsiques que garantixen la igualtat en l'exercici dels
drets i en el compliment dels deures constitucionals relacionats amb el sòl en tot el territori estatal.
 Importacions energètiques: Espanya patix una alta dependència tant dels hidrocarburs problemàtics
(petroli i gas) com de la seua importació. Per tant, l'economia espanyola és prou vulnerable als volàtils
canvis en els preus internacionals del petroli i del gas.
 Model fordista: mètode de producció desenrotllat per H.Ford a partir de la I Guerra Mundial per a
augmentar la productivitat en la fabricació de productes estandarditzats. Es basava en l'especialització
del treball, la instal·lació en grans fàbriques de transportadors i de cadenes de muntatge, i en la
normalització i simplificació dels productes.
 Inversions en I+D: resulta fonamental per a l'augment del benestar dels consumidors i per al
desenrotllament del sistema capitalista perquè és necessari augmentar la productivitat, reduir costos i
inventar nous productes contínuament perquè el sistema puga sostindre's.
 Parcs tecnològics: els parcs tecnològics són models per a capitalitzar el coneixement en
desenrotllament regional i nacional, són instruments eficaços en la transferència de tecnologia, creació i
atracció d'empreses amb alt valor agregat.
 Autorització Ambiental Integrada (AAI): és una resolució que permet explotar la totalitat o part
d'una instal·lació industrial davall determinades condicions a Espanya. Està definida en l'article 3 de la
Llei 16/2002 (Llei IPPC) , de l'1 de juliol, com 'la resolució de l'òrgan competent de la Comunitat
Auntónoma en la que s'ubique la instal·lació.