Una presentació adreçada a alumnes de Batxillerat parlant de comunicació, llenguatge, llengües, habilitats comunicatives i societat xarxa.

1. COMUNICAR-SE:
COM? PER QUÈ? A
TRAVÉS DE QUINS
RECURSOS?
http://www.slideshare.net/MiquelPueyo

2. •Fa 30 milions d’anys,un primat va baixar
dels arbres. D’aquesta línia taxonòmica
inicial es van separar els orangutans, al cap
de 15 milions d’anys, i 9 milions d’anys
més tard, ho van fer els goril.les. Des
d’aleshores, ximpanzès i éssers humans
encara vam compartir avantpassats
comuns durant 3 milions d’anys.
•Finalment, fa 50.000 anys els nostres
ancestres van sortir del continent africà i
es va iniciar un període evolutiu
d’expansió i d’adaptació, i de progrés en
l’elaboració d’eines, que els especialistes
relacionen amb l’adquisició del llenguatge
articulat i, en conseqüència, amb
l’increment de la cooperació i l’intercanvi.
L’INICI D’UNA GRAN HISTÒRIA

3. LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS ÉSSERS
HUMANS SÓN SUPERFICIALS. TOTS
PERTANYEM A LA MATEIXA ESPÈCIE.
L’evolució del cervell, el bipedisme, la fabricació
d’eines, el domini del foc, l’adquisició del
llenguatge i la coordinació eficaç entre tots aquests
elements han estat claus en el procés
d’hominització. A banda de la pigmentació, les
diferències ètniques són només quantitatives.
(Luca i Francesco Cavalli-Sforza)

4. •L’antropòleg Robin Dunbar va calcular que 150 (el número de
Dunbar) és el nombre màxim d’individus que poden conviure
satisfactòriament dins d’un sistema determinat, sense necessitat
d’estructures de poder complexes. Aquesta xifra té a veure la
capacitat de relacionar-se eficaçment del neocòrtex d’un cervell
humà. Aquesta era la dimensió mitjana dels poblats neolítics i de
les unitats militars, gairebé fins als nostres dies…
•Dunbar també va arribar a la conclusió que tenim dificultats per
gestionar una “agenda” de més de 1.500 individus o rostres.

5. El llenguatge humà
•En els humans, la capacitat que proporciona el
llenguatge per comunicar pensaments o
sentiments a un interlocutor, a través d’un
sistema o codi articulat de signes interpretables,
va ser essencial per a l’evolució de la
tecnologia.
•Al mateix temps, les nostres habilitats
lingüístiques (expressades a través de diverses
llengües) van ampliar la nostra capacitat
d’interactuar i d’establir vincles amb els altres,
sense necessitat de dedicar tant de temps com
els grans simis (42%) al manteniment dels vincles
dins del grup.

6. Com ens comuniquem realment els éssers humans, en
circumstàncies ordinàries?
•7% correspon al llenguatge verbal
•38% correspon a l’aportació informativa de la veu
(parallenguatge)
•55% correspon a la comunicació no verbal

7. Segons diverses fonts, al món hi ha unes
6.900 llengües repartides entre uns 220
estats. Així doncs la mitjana estadística és
de 30 llengües per estat. La realitat és que
hi ha estats amb desenes o centenars de
llengües i d’altres, molt pocs, que tenen
només una llengua, és a dir, tota o gairebé
tota la població d’aquest estat parla una
llengua (Cuba, Corea de Nord i Corea de
Sud, Islàndia i algun altre estat). La resta
d’estats del món són plurilingües.

8. Rang (població) Llengües vives nombre de parlants
Llengües % % acumulat Parlants % % acumulat
100.000.000 a 999.999.999
8 0,12% 0,12% 2.301.423.372 40,21% 40,2%
10.000.000 a 99.999.999
75 1,09% 1,20% 2.246.597.929 39,2% 79,5%
1.000.000 a 9.999.999 264 3,82% 5,02% 825.681.046 14,4% 93,9%
100.000 a 999.999 892 12,91% 17,93% 283.651.418 5,0% 98,8%
10.000 a 99.999 1.779 25,74% 43,66% 58.442.338 1,0% 99,9%
1.000 a 9.999 1.967 28,46% 72,12% 7.594.224 0,1% 99,9%
100 a 999 1.071 15,49% 87,62% 457.022 0,0%
100,0%
10 a 99 344 4,98% 92,59% 13.163 0,0%
100,0%
1 a 9 204 2,95% 95,54% 698 0,0% 100,0%
desconeguts 308 4,46% 100,00%
Totals 6912 100,0% 5.723.861.210 100,0%
Distribució de llengües segons
nombre de parlants

9. La llengua catalana, amb 9.118.882
parlants, ocupa el lloc número 88 en
el rànquing de les llengües més
parlades del món.

12. Un món divers constituït per societats aïllades que
s’ignoressin no seria desitjable i tampoc no ho seria
un món on se’ns imposés la llengua del grup més
poderós. Defensem la diversitat perquè és una
riquesa i perquè tots els grups tenen dret a conservar
la seua identitat, en un món global, igual com diem
que cal construir ponts entre nosaltres.

13. En un futur proper, la tecnologia incrementarà
molt els resultats en camps com la traducció
automàtica o la síntesi de la veu, però hi ha més
fòrmules per compaginar la diversitat i la
necessitat de comunicació, i la més important, la
més antiga, la que crea més llaços entre les
persones i la que més amplia la nostra visió del
món és l’aprenentatge de llengües.

14. Per a qualsevol persona, aprendre una
segona, tercera o quarta llengua és
possible i és desitjable, no només perquè
aprendre una nova llengua no significa pas
esborrar les anteriors, sinó perquè com
més políglotes siguin les societats més
oportunitats tindran els seus integrants i
més fàcil resultarà combinar el respecte
per la diversitat amb l’establiment de
nous ponts que ens uneixin, de nord a
sud i d’est a oest.

15. •Si la biologia confima que els humans (com
d’altres animals i especialment els primats) som
empàtics, i sensibles a la injustícia, vivim en
comunitat, tendim a estar en sintonia amb els
altres i a tenir cura dels necessitats…
•Si tenim en comú una llarga història de
descobriments per comunicar-nos i estar en
contacte…
1.450, impremta
1.837, màquina d’escriure
1.876, telèfon
1.895, cinema
1.926, televisió
1974, correu electrònic
1.991, internet

16. PER QUÈ?

17. JA GAIREBÉ NINGÚ NO VIU EN UNA
PETITA COMUNITAT DE 150 INDIVIDUS,
PERQUÈ EL MÓN S’HA FET IMMENSAMENT
GRAN I MÉS COMPLEX , I NO SEMPRE
PODEM O SABEM APROFITAR AQUEST
INSTRUMENT QUE ENRIQUEIX EL NOSTRE
PENSAMENT, QUE HA DEMOSTRAT LA
SEVA UTILITAT EN LA SUPERVIVÈNCIA, I
QUE ANOMENEM EMPATIA.

18. SOM CRIATURES SOCIALS AMB UNES NEURONES
“ESPILL” (GIACOMO RIZZOLATI)
QUE ENS PERMETEN ENTENDRE LES EMOCIONS I LES
INTENCIONS DELS ALTRES “SENTINT-LES”, PERÒ
L’ENTORN EN QUÈ VIVIM NO SEMPRE HO FACILITA,
LLEVAT QUE FEM UN ESFORÇ PER TENIR-HO
PRESENT.

19. •Comunicar-se implica escoltar, entendre i comprendre. Ja hem dit que la
capacitat que més afavoreix la comunicació interpersonal és l'empatia.
Prové de dues paraules gregues: ἐν, dins, a l'interior , i πάθoς, patiment.
L'empatia és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, deixant de banda si
hi estem d’acord o no. És la millor fórmula per escoltar activament perquè
permet comprendre l’interlocutor sense jutjar-lo ni haver-li de donar
necessàriament la raó.
•L’objectiu d’escoltar és comprendre, no avaluar. Reaccionar amb empatia
és un acte de generositat cap a la persona, a la qual donem a entendre que
reconeixem com un igual i que estem disposats a escoltar-la.
•En la interacció en persona, els tabús, els prejudicis, les pors, l’ansietat, les
diferències culturals…poden dificultar la nostra comunicació:
En quin to de veu parlem? Mirem al rostre de la
persona amb qui parlem? Com i on ens toquem?
Quina distància mantenim? Quins gestos fem?
Adoptem una postura accessible?

20. LEC TURES RECOMANABLES
• DE WAAL, Frans. La
edad de la empatía.
Lecciones de la
naturaleza para una
sociedad más justa y
solidaria. Barcelona,
Tusquets, 2013.
• DAVIS, Flora. La
comunicación no
verbal. Madrid, Alianza
Editorial.

21. La comunicació a través dels segles i la
tecnologia
La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou els instruments, artefactes,
procediments… i també la manera d’usar-los per aconseguir una
determinada finalitat.
El primer correu electrònic es va enviar l’any 1971, el 1973 es va fer servir
un mòbil per primera vegada, la primera botiga d’ordinadors del món es va
obrir l’any 1975, i els inicis d’internet se situen en l’any 1991.
Hem anat tant de pressa que, actualment,hi ha en el món uns 2.000
milions d’usuaris d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va
trigar 40 anys a assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13, i
internet els va aconseguir en 4 anys.

22. La societat de la informació
o del coneixement, que
també anomenem
SOCIETAT XARXA gira a
l’entorn dels mecanismes de
producció, processament i
distribució de la informació,
de la infraestructura
necessària per utilitzar-la en
tots els àmbits de la vida
dels éssers humans
(economia, educació,
medicina, cultura,
entreteniment…) i dels
efectes que té sobre la
nostra manera de viure, de
relacionar-nos i treballar.
https://vimeo.com/channels/staffp
icks/74823283
Morning of the world
vimeo.com/103461239
Holding on tonigth

23. •Internet constitueix una
comunitat virtual de milions
d’usuaris en tot el món. Més ben
dit, constitueix una xarxa de
milers de milers de comunitats
virtuals que es poden connectar,
compartir informació, cooperar i
coordinar-se socialment.
•De la mateix manera que en la
vida quotidiana hi ha un espai
per al bé i per al mal, per a la
superació i per a la degradació,
també a internet hi ha perills i
oportunitats per facilitar les
relacions entre les persones,
viure la diversitat, compartir
recursos, facilitar l’accés a
l’educació i reforçar la lliure
circulació d’informació.