1. QUÈ VOLEM PER AL MERCAT LABORAL
Secretaría de Moviment Obrer
Les polítiques laborals de tall neoliberal , implantades al nostre país de forma sistemàtica,
amb algun que altre daltabaix,a partir de la reforma de 1994, han suposat una verdadera
catàstrofe per a la majoria de treballadors i treballadores, i de manera singular per al
conjunt dels treballadors i treballadores en situacions precaritzades. Lo primer que es
deuria tenir en compte d'aquestes polítiques, no nomes les relatives la mercat de treball,
sinó de les econòmiques de tot tipus, es que hi ha tres fets claus que porten al seu rebuig
como a reformes del mercat de treball: les debilitats i falta de consistència teòrica del
pensament neoliberal en aquest camp, la falta d'evidència empírica que justifiqui les seves
propostes pràctiques i la falsedat del dogma de aquest plantejament econòmic, o del
anomenat quot;pensament únicquot;
Això hauria d' estar present de forma permanent en tot plantejament des de els interessos
dels treballadors, donat el fet que generalment les propostes de governs i associacions
patronals, son repetició de la mateixa concepció neoliberal
Aquestes polítiques, sistemàtica i recurrent ment aplicades en el nostre país han portat a
uns index de precarietat laboral de tot tipus(no nomes de temporalitat), superiors al 60%, a
unes taxes de atur de les mes altes de la UE, impossibles de patir per a molt col·lectius com
els joves, dones i immigrants, amb la majoria d'assalariats sense gairebé drets, pràcticament
no afectats per la negociació col·lectiva, amb un salari mínim i un salari en tots els trams
per sota que la gran majoria de l'Europa dels 15, fins el punt que hem arribat a una
estructura salarial on molts treballadors i treballadores amb treball estan en situació de
pobresa, amb index de sinistralitat i mortalitat laboral dels mes alts d'Europa, sense
existència practica gairebé de protecció o prestacions en el període previ a la entrada al
primer lloc de treball, a mes les prestacions per atur, afecten a menys de la meitat dels
aturats.
Vist lo vist, es pot arribar a la conclusió que les mesures preses en les quasi permanents
reformes del mercat laboral en aquest país NO SON LES CORRECTES, en gairebé tots els
àmbits, ja sigui per execució o per no execució d'alguns drets mínims ampliats.aquestes
mesures son un clar exemple de l'existència de classe socials i de la lluita de classes sota el
capitalisme
Aquestes mesures son correctes, i es plantegen com les úniques possibles, pels interessos
dels propietaris dels mitjans de producció, els seus representants governamentals i els seus
portaveus, son una CATÀSTROFE, per als venedors de la força de treball, els treballadors

2. assalariats i altres treballadors dependenents.Aquests, nosaltres, la majoria, i els nostres
representants necessitem plantejar una alternativa , des de l'oposició a aquest continu
empitjorament, que vagi cap a una millora constant de les condicions de vida i treball i
reforçar el caràcter social que deu tenir el creixement econòmic.
Hem de reformar els drets dels treballadors i treballadores per l'entrada al lloc de treball,
formes i vies d'entrada aquests drets haurien de plasmar-se en mesures orientades a acabar
amb el continu deteriorament del mercat de treball,i superar la ineficàcia de les mesures
preses en aquest camp(les formes i vies d'entrada al mercat laboral).
Per això cal potenciar els Serveis Públics de Treball, com a intermediaciò laboral, la
anulació de les modalitats contractuals temporals sense justificació, la prohibició per llei de
les ETT's(empreses de treball temporal):
A. En quant a la contractació temporal: prohibició per aquesta per tasques estacionals
que siguin cícliques, regulars o permanents a les empreses, establir màxims
percentuals sobre els treballadors fixes, incrementar la quota empresarial a la SS en
totes les modalitats, fixar indemnitzacions al termini del contracte, que el
treballador temporal adquireixi la condició de fixe si no es donat d'alta en la
Seguretat Social dins el plaç, així com en els casos de successions il·licita de
contractes temporals a un treballador o treballadora.formalització escrita dels
contractes, establir una durada legal màxima per als contractes d'interinitat, nul·litat
d'extinció dels contractes temporals il·licits.
B. Drets durant l'estada al lloc de treball:
 Els principals drets dels treballadors i treballadores en el lloc de treball es
resumeixen en 3 principals: el dret a la negociació col·lectiva, el dret a l'associació i
el dret a la participació en les decisions(democràcia a l'empresa), aquests al seu lloc
cobreixen un seguit de materies importants per garantitzar un treball digne i estable
com son les salarials, de temps o organització del treball, salud laboral,
subcontractació i externalitzacio,i garantint la seva aplicació la fins ara molt
ineficaç Inspecció de Treball.
1. En quant a la negociació col·lectiva, tot i ser un dret bàsic i fonamental dels
treballadors i treballadores, ha d'estar garantitzat, potenciant l'abast en quant a
continguts i extensió perquè es pugui assegurar la seva utilització efectiva per tot el
col·lectiu d'assalariats, sigui quina sigui la seva situació contractual, així també per
als treballadors i treballadores del sector public, inclòs del dret a les actualitzacions
salarials junt el dret de vaga sense exclusions
2. El dret d'associació i tots aquells que n'estiguin lligats , tot i també ésser un dret
bàsic i fonamental i recollit a la constitució, però també, com l'anterior, s'ha estat
buidant de contingut progressivament, i ha vist limitat el seu grau de cobertura,
cada cop mes treballadors i treballadores,degut a la estructura del mercat laboral,
tant precaritzat i des fragmentat es veuen objectivament impossibilitats per a
exercir-lo.Hem de garantitzar la utilització efectiva i lliure dels treballadors i
treballadores
3. El dret a la participació dels treballadors en les decisions empresarials, el que es
denomina quot;Democràcia en l'empresaquot; ajuda i complement als anteriors drets
esmentats.Cobreix desde els drets essencials a l’organitzacio democratica de la
societat(auto-organitzacio dels assalariats, l’eleccio de representants,llibertat

3. d’expressio dins l’empresa,la vaga, la fixacio de condicions de seguretat e higiene),
passa pels drets essencials al mercat laboral( informació, acords sobre sortides i
entrades de l'empresa, subcontractació, sobre reducció de jornada i distribució de
del treball) així com els inicis de la participació en la gestió( informació sobre la
situació i evolució de l'empresa, participació en els consells
d'administració,discussió d'alternatives) fins a la plena participació en la
gestió( cogestió, codirecció)(participació en els consells de Direcció executius, en
la organització de la producció, en la organització del treball, de l'empresa, en la
gestió directa en tots els nivells a l'empresa
Hem de lluitar per la implantació d'aquest dret avui molt dèbilment
reconegut, creant els mecanismes necessaris per a la seva aplicació efectiva.
1. 1.En matèria salarial:es necessari una revisió a l'alza del salari
mínim interprofessional, de manera que iguali al 60% del salari mig
seguint les recomanacions de la carta social europea. Es proposara
les mesures d'inspecció i seguiment per la consecució d'igual treball
igual salari en tots els àmbits i supòsits, sense discriminació salarial
per a les dones ni cap altre col·lectiu(subcontractats, temporals,
externalitzats)
2. 2.En matèria de temps de treball: reducció de la jornada de treball
per llei a 35 hores setmanals sense reducció salarial. Potenciació de
les mesures encaminades a la distribució equitativa del treball.
Eliminació de totes les hores extraordinàries que no siguin de quot;força
majorquot;,aquestes mesures impliquen un reforçament per llei de les
organitzacions del treballadors i treballadores així com la inspecció
de treball per a l'aplicació efectiva.
3. 3.En matèria de subcontractació i descentralització productiva,
donat que aquesta factors son decisius en la precarietat del mercat
laboral, cal una tasca legislativa especifica per a l'establiment de
responsabilitat solidaria de l'empresa principal en totes les
obligacions de l'empresa contractada( salarials, extra salarials, de
salud laboral, se Seguretat Social, ),caldera redefinir jurídicament la
contrata, establiment de l'obligació de subrogació en cas de
successions de contractes, prohibició de la subcontractació en
cascada, prohibició de relacionar o connectar la caus del contracte
temporal amb la contrata o subcontrata, extensió dels drets de
representació dels comitès d'empresa principal a les subcontractes
que no tinguin òrgans de representació.
4. 4.En matèria de salud laboral, hem de plantejar una impugnació del
model d'externalització de la acció preventiva a traves de les mútues
i serveis privats, cal potenciar la informació i la formació dels
representants dels treballadors i treballadores,implantar una cultura
preventiva en la societat així com la formació dels treballadors,
caldria a mes crear un registre administratiu en cada provincià i
comunitat,que elabori un registre especific d'accidents mortals,
modificar la llei penal tipificant la comissió de delicte en accidents

4. greus y mortals, dedicant una especial atenció a col·lectius menys
afavorits.
C. Drets de sortida del lloc de treball:
Aquests drets son els relatius als acomiadaments, prestacions per atur,
prejubilacions i pensions.
1. .En material d’acomiadaments es necessària una nova legislació amb
l’objectiu de garantitzar una major tutela per als treballadors i treballadores
de manera que tots els contractes tinguin una indemnització per
acomiadament de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42
mensualitats, que sigui sempre el treballador i no l’empresa qui esculli
readmissions o indemnització en cas de acomiadament improcedent, cal a
mes, assegurar unes normes mes ajustades I garantistes de les causes
d’acomiadament, es necessària una reducció del nombre de treballadors I
treballadores afectats i afectades per la consideració d’acomiadament
objectiu, potenciar la intervenció i control dels representants dels
treballadors I treballadores, plans de viabilitat i socials negociats entre les
parts, PROHIBICIÓ efectiva DELS ERE’S , que el silenci administratiu en
la tramitació s’entengui com a negatiu.
2. .La reforma de la protecció a l’atur s’ha de realitzar per que les prestacions
a l’atur no financiïn bonificacions de les quotes empresarials i es destinin
exclusivament al pagament de prestacions, s’ha de crear un fons de reserva
com succeeix amb la SS, cal augmentar la quantia de les prestacions i reduir
el temps mínim necessari de cotització per accedir-hi, així com restringir les
modalitats de contractació bonificades i prohibir l’ utilització de fons
procedents de la quota d’atur per financiar ERE’s en empreses amb
beneficis.
3. En quant a les prejubilacions, hem de de evitar que els ajustaments de
plantilla a traves de prejubliacions es recorri ales ERE’s, financiats amb
fons públics, sobretot el que es refereix als costos en cotitzacions a la
Seguretat Social i en les prestacions per atur.
ALTRES DRETS
Espanya esta dins d’un espai econòmic i social supraestatal, la UE i els drets dels
treballadors i treballadors han de ser plantejats des de aquesta realitat, per tant cal
considerar una seria de aspectes:
a.Amb l’ ampliació a l’Europa dels 25 i posteriors, es necessari contribuir a una
legislació “anti-dumping” social tant dins el nostre estat com en les institucions que
governen la UE ampliada, amb un reforçament dels comitès d’empresa europeus,
els quals haurien d’estar dotats de poder de negociació.
b. també s’haurien d’establir uns drets mínims dels treballadors i treballadores
europeus, que cubreixi tant el salari mínim, les prestacions per atur i les pensions.