Presentació basada en el llibre de text Barcanova de 2n de Batxillerat sobre l'evolució política del franquisme

1. EL FRANQUISME (I) (1939-1975)
Autora: Montserrat Escapa (basat en el llibre de text Barcanova)

2. 1. La naturalesa i els suports del règim franquista.
1.1 Pensament
polític del general
Franco
Africanista.Catolicisme elemental, nacionalisme espanyol agressiu
i excloent
Enemics: liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i
comunistes (segons ell conspiraven contra Espanya).
Espanya= Castella. Eliminació identitats basca i catalana)
Valoració negativa de la democràcia i la separació de poders (la
considerava aliena a la tradició del país) i exaltació de la jerarquia,
l’autoritat i la unitat
Es considera a si mateix com a “salvador de la pàtria”
Interpretació heroica de la història d’Espanya/ destí imperial: reis
catòlics, descobriment Amèrica…
Qualsevol crítica a la seva persona era
considerada delicte

3. 1. La naturalesa i els suports del règim franquista
1.2 La naturalesa de la
dictadura franquista
Dictadura personal
Unipartidisme: FET i de
les JONS (movimiento
nacional). Prohibició dels
altres partits
Divisió del país entre
vencedors i vençuts
Versió del
feixisme a
Espanya:
Estat totalitari i antidemocràtic.
Diferències amb altres
feixismes: partit únic menys
fort, presència molt forta del
catolicisme i dels militars.
No principis racistes
Submissió a un cabdill,
repressió contra
dissidents polítics,
negació de llibertats
bàsiques (reunió,
expressió, associació)
Litúrgia feixista: salutació,
moviments de masses
Adaptació al llarg del temps per adaptar-se al context internacional

4. 1. La naturalesa i els suports del règim franquista
1.3 Els suports
de la dictadura
franquista
L’exèrcit:
i Guàrdia Civil
ministres, governadors civils, alts càrrecs. Tribunals
militars (Estat de Guerra vigent fins el 1948)
L’Església
(té alguns sectors
minoritaris hostils
al franquisme)
Concordat 1953. Legitima el règim davant l’opinió
catòlica internacional i obté privilegis. Qualifica el
règim franquista de “croada”.
Catòlics presents en el govern (ministeris)
Cos burocràtic, s’encarrega de la propaganda i ocupa
ministeris. Dirigeix el sindicat únic (sindicat vertical).
Falange i
Tradicionalistes
Terratinents, financers, empresaris, petits i
mitjans propietaris i classes urbanes de
l’Espanya rural
Suport social
indirecte:
desmobilització
política de la
societat (per por,
censura…)
Franquisme
sociològic
Cap d’aquests sectors té prou
força per imposar-se als altres:
Franco distribueix astutament
els càrrecs. Fa ulls grossos
davant la corrupció
S’integraran en el Movimiento a partir de 1958

5. 2. El procés d’institucionalització
Fases del règim
franquista
1. Fase totalitària
(1939-1959): retrocès
econòmic, involució
ideològica i duresa de
la repressió
2.Fase tecnocràtica
(1959-1969):
modernització de
l’economia i la societat
3.Fase de descomposició
del règim (1969-1975):
mobilització de l’oposició al
règim
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
L’aïllament internacional (1945-1950)
La Guerra Freda (1950-1959)

6. 2.1 La fase totalitària
A. La Segona
Guerra
Mundial:
1939-1945
Inici de la Guerra:
Espanya es declara
neutral
1940: Passa a la
no-bel·ligerància:
simpatia per les potències
de l’eix
Exportació de minerals a
Alemanya
División Azul
Signes externs feixistes
1942: Torna a la
neutralitat
Noves institucions per donar
imatge de representativitat
(democràcia)
Corts: 424 procuradors.
No eren democràtiques
Fuero de los
españoles:
Simulacre de
Constitució
Els anys 40 van ser anys de penúria econòmica per als espanyols
com mostra aquest fragment de “Canciones para después de una
Guerra” de Basílio Martin Patiño

7. 2.1 La fase totalitària (1939-1959)
B. L’aïllament
internacional
(1945-1950)
1945: Potències guanyadores de la 2a GM aïllen Espanya: últim
reducte feixista
1946: Espanya no és admesa a l’ONU. França tanca la frontera
Tots els països retiren els seus ambaixadors d’Espanya
Reacció del règim
Franco ho presenta com una conxorxa internacional dels enemics d’Espanya
Mesures per millorar la imatge del règim: elimina salutació feixista i dicta Ley de sucesión
“Ley de sucesión”: Espanya esdevé un regne però Franco esdevé cap d’Estat
a perpetuïtat. Designarà el seu successor com a rei
Consell de
Regència i Consell
del Regne

8. 2.1 La fase totalitària
C. La Guerra Freda
(1950-1959) Tensió
entre EEUU i la URSS
Anticomunisme de
Franco + situació
estratègica
d’Espanya =
Acostament EEUU i fi
de l’aïllament
Concessió de préstecs a Espanya
1950: L’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic
1952: Espanya entra a la UNESCO
1953. Pacte de Madrid entre Espanya i
EEUU → Bases militars d’EEUU a Espanya
El Vaticà signa el concordat amb Espanya
Espanya legitimada
davant EEUU i el Vaticà
1955: Espanya és
admesa a l’ONU
1959: Eisenhower visita
Espanya
Conseqüència: Legitimació del
poder de Franco
Aprovació Ley Fundamental Principios Movimiento (1958):
principis falangistes → pàtria, família i religió
Família, municipi i sindicat eren els únics sistemes de participació política

9. 2.2 La fase tecnocràtica (1959-1969)
Característiques
Inclusió dels tecnòcrates en el govern
Modernització de la societat i de l’economia sense canvis polítics
importants. Expansió econòmica
Noves lleis
Ley de Prensa (1966)
Ley de Libertad Religiosa (1967)
Ley Orgànica del Estado (1966) (Constitució Franquista)
integrava i modificava lleis anteriors
● Assegura la pervivència del règim
● Defineix Estat com a regne
● Fidelitat als principis del Movimiento
● Separació de Cap d’Estat i President de Govern
● Renova l’elecció d’⅓ de les Corts: sufragi de caps de família i dones
casades. No partits polítics. Escrutini sense vigilància
Franco
designa Joan
Carles com a
successor
El 600 fou el símbol del
desenvolupament anys 60.
Clicka aquí si vols coneixer
cançons de l’època

10. 2.3 La fase de descomposició del règim (1969-1975)
Característiques
Deteriorament físic de Franco
Delegació de poders en Carrero Blanco
Distanciament de l’Església
Mobilització de l’oposició
Procés de Burgos
Accions terroristes d’ETA i FRAP
Tensions entre sectors del règim Immobilistes: esperit del
18 de juliol del 36
Aperturistes: partidaris de
democràcia limitada
Conseqüències: paràlisi política:
només s’aprova LGE (1970)

11. 2.3 La fase de descomposició del règim (1969-1975)
Característiques:
Contradicció entre mantenir els principis del Movimiento
i obrir el sistema amb participació política i premsa lliure
Fet cabdal 1973: Carrero Blanco mor a causa d’un
atemptat d’ETA
1974-1975: Carlos Arias Navarro es posa al front del
govern de l’Estat
Enduriment de la repressió
Impotència política per
solucionar els problemes del
país
1974 Execució de Puig Antich i de
militants d’ETA i FRAP
Imatge de Salvador Puig Antich
Carlos Arias
Navarro

12. 3. La repressió
Repressió = una
de les
característiques
principals del
règim franquista
moviments democràtics i
d’esquerres
valors que va representar la república:
laïcisme, llibertats individuals…
expressions nacionalistes (lingüístiques, culturals,
polítiques) de Catalunya i d’altres nacionalitats
d’Espanya
crueltat i
extermini
considerada legítima
com manera
d’administrar la victòria
contra els vençuts
trets
Presos republicans condemnats a
treballs forçats a la Vall d’Albaida
adreçada a
Visualitza el següent video
Els afusellaments al camp
de la bota

13. 3.1 La repressió política, social i cultural
Dues lleis van legitimar
la repressió
Ley de Responsabilidades Políticas (1939)
Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo
(1940)
Delictes
polítics
sotmesos a
jurisdicció
militar
Conseqüències (entre
1939 i 1945)
Principals líders polítics, sindicals i culturals marxaren a l’exili. Mil·lers de
ciutadans més també ho fan. Camps de presoners a Argelers (França)
Milers de persones empresonades per les seves idees polítiques
Més de 10.000 persones afusellades a Catalunya i País Valencià
1963: Afusellen el comunista José Grimau. Es crea el TOP per jutjar delictes polítics. Els militars
segueixen jutjant delictes terroristes
Visualitza aquest vídeo
sobre exili republicà

14. 3.1 La repressió política, social i cultural
Terror fred
Depuracions: funcionaris
davant tribunals havien de
demostrar la seva
innocència sense saber el
motiu de l’acusació
Acomiadaments i trasllats
forçosos de funcionaris i
empleats públics (mestres i
professors d’universitat entre
ells)
Repressió cultural
Objectiu: imposar els valors dels
vencedors
Escola. Llibres de text on
s’enaltia el general Franco, i
només es propagaven valors
conservadors i catòlics
Condició femenina
S’eliminen els avenços en la legislació
matrimonial de l’època republicana.
Secció femenina de la Falange se
n’ocupava de fomentar la ideologia
Submissió a l’home,
funció principal: fills i llar
Visualitza el video

15. 3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya
Catalunya, com a tal, perd la
Guerra (malgrat que alguns
sectors accepten la dictadura)
Imposició d’un
nacionalisme
espanyol unitari
Doble
repressió
repressió social i política comuna a tota Espanya
repressió senyals
d’identitat:
política: eliminació
estatut
cultural: persecució
llengua catalana
simbòlica: senyera,
sardanes (els primers anys)
Terminològica: canvi de
noms de carrers i
topònims
Confiscació
de béns
institucions
catalanes
Eliminació de totes
les nacionalitats
existents i les seves
manifestacions
lingüístiques,
polítiques o socials

16. 3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya
Acte emblemàtic de la
Repressió franquista a
Catalunya
Afusellament de Lluís
Companys el 15
d’octubre de 1940
Detenció a França per la policia
política Alemanya i lliurat a les
autoritats franquistes
Judici sumaríssim i condemna a
mort per rebel·lió militar
procés
https://beteve.cat/va-passar-aqui/va
-passar-aqui-lhome-que-va-conduir
-companys-cap-a-la-mort/

17. 3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya
Resistència catalana
Moltes persones no renuncien a l’ús de la llengua en ple
franquisme
Resistència de personatges importants de la cultura
catalana: Lluís Millet, Maurici Serrahima i editors com Josep
M. Cruzet. Preparen activitats clandestines en llengua
catalana
La repressió s’atenua
amb el temps (anys 60)
Aprovació llei de premsa
1966 permet publicacions
en llengua catalana
Continuen multes i
prohibicions a través de la
censura

18. 4. L’oposició a la dictadura
Oposició a la
dictadura
Localització
Interior del país
Exili
Fases
Oposició
durant la fase
totalitària
(1939-1959)
Espanya
Catalunya
Oposició durant
la fase
tecnocràtica i la fi
de la dictadura
(1959-1975)
Espanya
Catalunya
Grup de maquis o
guerrillers
antifranquistes

19. 4.1 L’oposició durant la fase totalitària a Espanya (1939-1959)
3 Fronts
d’oposició
dècada 1940
Moviment obrer
Grups monàrquics
Maquis o guerrilla *
Continua l’activitat
clandestina del PCE,
PSOE i CNT
Són empresonats o executats
Base social: noblesa i alta
burgesia
Conspiració
1943: carta col·lectiva de
tinents generals
1945. Manifest de Lausanna de Joan de
Borbó. Demana a Franco que es retiri.
Context desfavorable:
Guerra freda. Aliats no volen
canviar sistema

20. 4.1 L’oposició durant la fase totalitària a Espanya (1939-1959)
* Els maquis
2 grups
Nuclis escampats per
zones de muntanya
No donaven la
Guerra per acabada
Esperaven ajut exterior
Unitats militars
espanyoles victorioses
contra els nazis a
França (1944-1950)
Ocupació de la Val D’Aran 1944
promoguda pel PCE
Fracàs a causa de
Aïllament entre
Guerrillers
Repressió militar i
de la Guàrdia Civil
Escàs resó als mitjans i poc
suport de la població (volien
oblidar guerra)
Assassinats
de religiosos
a zones
ocupades
1948: El PCE renuncia
a la lluita armada

21. 4.1 L’oposició durant la fase totalitària a Espanya (1939-1959)
Oposició durant
la dècada de 1950
Renúncia a la pràctica
violenta
Transformació
generacional de
l’oposició
Presència a les
Universitats
Presència al sindicat
vertical franquista
Enllaços sindicals
i jurats d’empresa Orígens de CCOO
Convocatòria
de vagues
Vaga dels tramvies a
Barcelona el 1951
Reacció del règim
franquista
Repressió: Ley de
Orden Público i Ley
contra bandidaje y
terrorismo
Flexibilitat demandes
salarials: Ley de
Convenios colectivos
Reacció de la població contra el règim

22. 4.2 L’oposició a Catalunya entre el 1939 i el 1959
Oposició a
Catalunya
Exili
● 1940: Josep Irla nomenat president de la
Generalitat
● 1954: És nomenat Josep Tarradellas a l’Ambaixada
de la República espanyola a Mèxic. Retorn el 1977
Interior
Normalització i difusió del fet català: Batista i Roca,
Josep Trueta, Pau Casals
1939 Grups
catalanistes
FNC. Tasca
d’agitació
1945:
MSC
(socialiste
s)
Comunistes PSUC.
Paper important lluita
clandestina
Anarquistes.
Continuen l’acció
armada.
Anys 60
guerrillers
importants:
Quico Sabaté
i Ramon Vila
(caracremada)
Grups CC Creats
per Jordi Pujol

23. Personalitats
del
catalanisme a
l’exili
Josep
Irla
Pau Casals
Josep
Tarradellas
Batista i Roca
Josep Trueta

24. El guerriller i maquis càntabre Juanín (a la dreta) a Peña
Ventosa, amb dos companys
Els últims maquis, els
anarquistes Quico
Sabate i Ramon Vila
(caracremada)

25. 4.3 De la fase tecnocràtica a la fi de la dictadura (1959-1975)
Col·loqui de Munich
de 1962
oposició clandestina de diverses ideologies: monàrquics liberals,
socialistes… (reconciliació i unió entre els espanyols demòcrates)
participants
exigiren llibertats i drets bàsics a Espanya per entrar al MCE
acords
empresonament i desterrament dels participants
reacció del
règim
Oposició dècada 1960 i
primera meitat dels
1970
L’oposició creix i s’estén per tota la societat
Continua la conspiració de l’oposició monàrquica i de
grups de la democràcia cristiana (liberals de centre)
Continuen les accions violentes del FRAP I ETA

26. 4.3 De la fase tecnocràtica a la fi de la dictadura (1959-1975)
Oposició del moviment obrer
Agitació en l’àmbit universitari
Partits més importants a la clandestinitat
Vagues, manifestacions,
assemblees
Demanda de drets
polítics, econòmics i
sindicals
PCE: Santiago Carrillo
PSOE: Felipe
González Accedeix a la
Secretaria general al
Congrés de Suresnes
de 1974
Junta Democràtica
Plataforma de
Convergència
Democràtica

27. 4.4 L’ oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975
Els fets del
Palau 1960
● Concert de l’Orfeó Català el 19 de maig: el Cant de la Senyera és
prohibit a darrera hora pel governador civil
● Una part del públic la reclama a crits i el comença a cantar
● La policia deté Jordi Pujol i Francesc Pizón que seran processats
en consell de Guerra i condemnats a set i tres anys de presó pels
fets el Palau i la impressió de fulls volanders
● Gran resó a Catalunya del judici i la sentència
● Després de Carrasco i Formiguera, per primer cop es tortura,
empresona i jutja una persona catòlica que no pertany a grups
d’esquerra un nou sector social s’oposa al franquisme

28. 4.4 L’ oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975
L’oposició política i
obrera
PSUC: Única força política
amb capacitat de
mobilització a Catalunya la
dècada de 1960
Influència entre universitaris i
classe obrera
Estratègia: aliança entre burgesia
i classe obrera. Reconciliació
nacional per fer caure la
dictadura
1962: Fundació de CCOO
a Astúries
Líders: Marcelino Camacho a
Espanya i Cipriano Garcia a
Catalunya
Estratègia: assemblees a les empreses, espontaneïtat comunicació
oberta amb els treballadors

29. 4.4 L’ oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975
L’oposició
popular
Iniciatives culturals amb caràcter antifranquista i de recuperació de la identitat
catalana
Editorials
Edicions 62:
publica
únicament en
català
Renovació
pedagógica:
Associació de
Mestres Rosa
Sensat
Altres eines
culturals
Revista infantil
Cavall Fort
Empresa
discogràfica
EDIGSA
Promou cantants en
llengua catalana: Nova
cançó

30. 4.4 L’oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975
La nova cançó
La Nova Cançó va ser un moviment artístic
que, en ple franquisme, impulsà una cançó
cantada en català
Alguns integrants van ser: : Guillermina Mota,
Pi de la Serra, Maurici Serrahima, Joan Manel
Serrat, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet,
Lluís Llach…

31. 4.4 L’oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975
1971 Objectius
Propostes organitzades i consensuades per fer front a
l’enduriment final de la dictadura, enderrocar el dictador i
construir una democràcia lluita unitària
7/11/1971 neix l’Assemblea de Catalunya a
l’Església de Sant Agustí de Barcelona
Programa basat en reivindicar
● llibertat
● amnistia
● estatut d’autonomia
● solidaritat amb tots els pobles d’Espanya
Difusió per tot el territori català
● comunitats cristianes
● associacions de veïns
● sindicats
● partits (sobretot PSUC)
● sectors professionals
Desembre
de 1973: els
113
delegats de
l’Assemblea
són
detinguts
en formaven part

32. 5. Epíleg: la mort de Franco
● Franco va morir el 20 de novembre de 1975
● 1977: Primeres eleccions lliures després des de
la República
Els partits hereus del franquisme no van
obtenir gairebé diputats
● L’oposició democràtica havia aconseguit
mantenir l’esperit democràtic
recuperació identitat nacional catalana
La Transició a la democràcia fou
possible gràcies a
esforços de
l’oposició:
reconciliació
canvi en les
condicions
econòmiques