“El dolor i nosaltres” 
Atenció Integral del Dolor des de 
l’Atenció Primària 
Jordi Casanovas 
EAP Vic SLP 
ABS Vic Sud 
...
Guió de la Xerrada 
•Què és? 
•Perquè tanta importància? 
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària 
•Com? 
•Què podem...
INTRODUCCIÓ. Història 
• Epoca Babilònica. Egipte (1eres descripcions) 
• Vé del verb llatí “dolere”: fer mal (també parau...
INTRODUCCIÓ. Experiència 
tridimensional (Melzack i Cassey) 
• Vessant sensorial 
(discriminativa): localització, qualitat...
““eemm ffaa mmaall”” 
““nnoo ppuucc ssuuppoorrttaarr eell ddoolloorr”” 
““eemm ffaa mmaall ll’’àànniimmaa”” 
INTRODUCCIÓ. ...
TIPUS DE DOLOR 
Barcelona, novembre 2014 
• Cronologia: agut i crònic (>6 mesos) 
• Etiologia: oncològic, i no oncològic. ...
Dolor agut/ dolor crònic 
Barcelona, novembre 2014 
DOLOR AGUT 
• Símptoma 2ari a lesió 
• Signe d’alarma 
• Pot comportar...
Dolor crònic. Tipus 
Barcelona, novembre 2014 
Jornada DOLOR i SOCIETAT
Àrees corticals relacionades amb 
el dolor 
Barcelona, novembre 2014 
Jornada DOLOR i SOCIETAT
Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
Factors que actuen sobre 
percepció(llindar) del dolor 
Barcelona, novembre 2014 
L’augmenten: 
• Cansament 
• Insomni 
• ...
Subjectivitat del dolor. 
Experiment 
• Agafeu el bolígraf i amb la punta, intenteu 
fer pressió per sota l’ungla (entre u...
Dolor: sensació SUBJECTIVA i 
MULTIFACTORIAL 
• Lesió que el genera 
• Característiques genètiques de la persona 
• Impact...
Subjectivitat 
“El dolor més ben 
tolerat és el que tenen 
els altres” 
Dr. Bonica. 
Barcelona, novembre 2014
Guió de la Xerrada 
•Què és? 
•Perquè tanta importància? 
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària 
•Com? 
•Què podem...
“Pot significar la diferència entre 
la vida i la mort” 
Melzack,1988. 
(una de les experiències més desagradables 
que po...
Importància 
• Entre la població de 15 anys i més, les dimensions de la qualitat de 
vida relacionada amb la salut que més...
Barcelona, novembre 2014 
DOLOR  
Afectació de la 
salut en TOTES 
LES ESFERES
DOLOR  què comporta? 
Fisiològics 
Barcelona, novembre 2014 
• Efectes en el sistema immunològic 
• Desenvolupament 
• Qu...
DOLOR  què 
comporta? 
Psicològics 
• Molt més incidència de trast. mentals en persones amb dolor 
crònic que les que no ...
DOLOR  què comporta? 
Social, Espiritual 
Barcelona, novembre 2014 
• SOCIAL 
– Disminució de las 
relacions socials 
– D...
DOLOR  què comporta? 
Econòmics 
DADES U.S.A: 
• 700 milions de dies de treball perduts cada any. 
• >9 bilions $ cada an...
Guió de la Xerrada 
– Què és? 
– Perquè tanta importància? 
–Perquè també (i sobretot) l’Atenció 
Primària 
– Com? 
– Què ...
Barcelona, novembre 2014 
Sir William Osler, the 
eminent 19th-century 
clinician
L’Atenció Primària en el Dolor 
Crònic 
• Som la porta d’entrada del sistema sanitari. 
• Visió holística i longitudinal d...
Perquè és important abordar-lo 
bé? 
Barcelona, novembre 2014 
• Cada vegada atenem pacients més grans 
Més procesos dege...
Obstacles pel control eficaç del 
dolor 
Barcelona, novembre 2014 
• Sanitaris 
– Poc coneixement sobre el 
dolor (no hi h...
Obstacles per al control eficaç del 
dolor 
• El dolor sol estar mal o parcialment 
diagnosticat i filiat (tant a AP com a...
Guió de la Xerrada 
•Què és? 
•Perquè tanta importància? 
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària 
•Com? 
•Què podem...
Avaluació del dolor 
• Aparició (des de quan?) 
• Localització (on?) 
• Irradiació (cap a on?) 
• Característiques (tipus,...
Barcelona, novembre 2014 
Màxim dolor 
suportable 
Jornada DOLOR i SOCIETAT 
Escales de Dolor. EVA 
• Escala qualitativa 
...
Escala visual amb cares (Whaley & 
Wong, 1980) 
Barcelona, novembre 2014 
No dolor Una 
miqueta 
de dolor 
Una mica 
més d...
Barcelona, novembre 2014
Perquè escales de dolor? 
• Sovint és difícil descriure el dolor amb paraules. 
• El dolor és multidimensional (Des de qua...
Signes indirectes de dolor 
(en persones que no poden parlar) 
• Atonia psicomotriu 
• Aspecte de la cara (tristesa, patim...
Eines de valoració/repercussió 
• Dolor neuropàtic (DN4, McGill, 
painDETECT, LANSS, Screening tool) 
• Qualitat de Vida /...
Exploració física 
• Estat general, estat de la pell (canvis tròfics, 
edema, elements inflamatoris, canvis de coloració, ...
Altres proves. 
Barcelona, novembre 2014 
• Exploració psicològica: 
– Valoració conductual 
– Estat emocional 
– Condicio...
TRACTAMENT DEL DOLOR 
Haurem de diagnosticar abans de tractar 
El tractament ha de ser 
Individualitzat 
Multidimensional ...
Tractament del dolor 
• Farmacològic (oral, sublingual, transcutani, 
parenteral, iontoforesi) 
• Quirúrgic (rizotomies, b...
Tractament del dolor 
• Pèrdua de pes (cada 5 kg menys  50% de millora de dolor en 
Barcelona, novembre 2014 
artrosi) 
•...
Objectius generals de tractament 
• Tractar la causa (si es pot) 
• Reducció del dolor (freqüència / intensitat) 
• Millor...
Principis generals de tractament 
• El tractament del dolor es basa en l'ús racional 
d’ analgèsics i co-analgèsics segons...
Ttmt del dolor crònic. Principis 
• Identificar, si es pot, la causa abans de tractar. 
• Avaluar del dolor (ALICIA) 
• De...
ESCALA ANALGèSICA 
DE L’OMS 
Barcelona, novembre 2014 
1-3 
4-6 
7-10
Peculiaritats 
en la gent gran 
• Canvis farmacocinètics / dinàmics (↑greix, ↓múscul, 
Barcelona, novembre 2014 
↓distribu...
Guió de la Xerrada 
•Què és? 
•Perquè tanta importància? 
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció 
Primària 
•Com? 
•Què pode...
LES PERSONES. 
Coordinar-nos i 
col·laborar 
sanitaris i pacients 
Com entenem una atenció INTEGRADA? 
“És quan puc planif...
Regla del A, B, C, D, E 
A. (ask) PREGUNTAR proactivament sobre el 
Barcelona, novembre 2014 
dolor. 
B. (believe) CREURE ...
Consells 
• Avaluar i reavaluar 
• Utilitzar mètodes adequats a la situació cognitiva i el 
context 
• Avaluar la intensit...
Consells per als pacients 
• Vigila el teu estrés (menja bé, dorm prou i fés exercici). 
• Escolta’t i parla amb tu mateix...
Recolzament psicològic 
• GUANYAR-NOS LA CONFIANÇA (els pacients estan 
poc concentrats i excitats). Donar explicacions cl...
Recolzament psicològic 
• AUTORESPONSABILITZAR-LOS. Informar-los de 
les previsions d’intensitat i de durada i de les estr...
Dolor 2.0. Prescrivim webs 
Barcelona, novembre 2014 
• Societat Espanyola del Dolor 
http://portal.sedolor.es/pagina/inde...
Auto-responsabilització. 
APPS. 
http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/ 
PAIN CARE. Dissenyada per un metge. Perquè els...
Auto-responsabilització. 
APPS. 
Barcelona, novembre 2014 
http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/ 
CATCH MY PAIN: Segui...
Catch my pain 
Barcelona, novembre 2014 
Jornada DOLOR i SOCIETAT
Quan adreçar els pacients amb 
dolor a altres nivells? 
• El 80-85% s’haurien de poder assumir, tractant-los bé 
des de l’...
Preguntes a fer-nos abans de 
claudicar.... 
• Hem fet una bona avaluació del dolor? 
• Hem explorat bé el pacient? 
• No ...
Guió de la Xerrada 
•Què és? 
•Perquè tanta importància? 
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària 
•Com? 
•Què podem...
Conclusions 
• L’envelliment de la població fa augmentar la 
prevalença del dolor crònic. 
• L’AP és el lloc idoni per ges...
Conclusions 
• Abordatge i maneig INTEGRAL i 
INDIVIDUALITZAT. Treball en equip (metge, 
infermera, treball social , psicò...
Propostes de futur. 
• Estratègia estatal/autonòmica d'abordatge del dolor que doni 
Barcelona, novembre 2014 
una visió g...
Barcelona, novembre 2014
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014

481 visualizaciones

Publicado el

Treating pain, specially chronic in Primary Healthcare.

Publicado en: Atención sanitaria
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
481
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
6
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • http://www.intelihealth.com/IH/ihtIH/WSIHW000/29721/32087.html for more information on pain scales
    The Purpose Of Pain Scales
    These easy-to-use tools offer valuable insight into the experience of pain.
    By Rhonda B. GrahamInteliHealth Staff Writer retrieved on February 13th, 2007 from
    http://www.intelihealth.com/IH/ihtIH/WSIHW000/29721/32087.html#wong
    Pain scales are tools that can help your doctor diagnose or measure your pain's intensity. In some cases, the information provided can help your doctor choose the best treatment. The most widely used scales are visual, verbal, numerical or some combination of all three forms.
    Visual. Visual scales have pictures of human anatomy to help you explain where your pain is located. A popular visual scale — the Wong-Baker Faces Pain Rating Scale — features facial expressions to help you show your doctor how the pain makes you feel. This scale is particularly useful for children, who sometimes don't have the vocabulary to explain how they feel.Verbal. Verbal scales contain commonly used words such as "low," "mild" or "excruciating" to help you describe the intensity or severity of your discomfort. Verbal scales are useful because the terminology is relative, and you must focus on the most characteristic quality of your pain.Numerical. Numerical scales help you to quantify your pain using numbers, sometimes in combination with words.
    To be most accurate, pain scales are best used as the pain is occurring. Over time, with treatment, your doctor can use pain scales to record how your pain is changing and to see if treatment is having the intended effect. If you suffer from chronic pain, print out one of the scales provided to help you describe or rate your discomfort for your doctor. Ask your doctor if he or she prefers one of these pain scales or a different one.The Wong-Baker Faces Pain Rating Scale
    Designed for children aged 3 years and older, the Wong-Baker Faces Pain Rating Scale is also helpful for elderly patients who may be cognitively impaired. If offers a visual description for those who don't have the verbal skills to explain how their symptoms make them feel.
    From Wong D.L., Hockenberry-Eaton M., Wilson D., Winkelstein M.L., Schwartz P.: Wong's Essentials of Paediatric Nursing, ed. 6, St. Louis, 2001, p. 1301. Copyrighted by Mosby, Inc. Reprinted by permission.
    To use this scale, your doctor should explain that each face shows how a person in pain is feeling. That is, a person may feel happy because he or she has no pain (hurt), or a person may feel sad because he or she has some or a lot of pain.
    Face 0 is very happy because he or she doesn't hurt at all.
    Face 1 hurts just a little bit.
    Face 2 hurts a little more.
    Face 3 hurts even more.
    Face 4 hurts a whole lot.
    Face 5 hurts as much as you can imagine, although you don't have to be crying to feel this bad.
    You should point to each face using the words to describe the pain intensity. You should then choose the face that best describes how you feel.
    A Verbal Pain Scale
    With a verbal scale, you can describe the degree of your discomfort by choosing one of the vertical lines that most corresponds to the intensity of pain you are feeling. This is a good way to explain early postoperative pain, which is expected to diminish over time. Your doctor can use this scale to determine if your recovery is progressing in a positive direction.
    A Numerical Pain Scale
    A numerical pain scale allows you to describe the intensity of your discomfort in numbers ranging from 0 to 10 (or greater, depending on the scale). Rating the intensity of sensation is one way of helping your doctor determine treatment.
    From Margo McCaffery, RN,MS, FAAN and Chris Pasero, RN MSNc: Pain Clinical Manual, 2nd Edition, 1999, p. 63. Copyrighted by Mosby, Inc. Reprinted by permission.
    Numerical pain scales may include words or descriptions to better label your symptoms, from feeling no pain to experiencing excruciating pain. Some researchers believe that this type of combination scale may be most sensitive to gender and ethnic differences in describing pain.
    Last updated December 06, 2006
           

  • scdolor.cat
    portal.sedolor.es
    http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/CISNS_DocumentoMarcoDolor.pdf
  • ATENCIÓ INTEGRAL DEL DOLOR EN AP_2014

    1. 1. “El dolor i nosaltres” Atenció Integral del Dolor des de l’Atenció Primària Jordi Casanovas EAP Vic SLP ABS Vic Sud Jornada Dolor i Societat. Barcelona, nov 2014
    2. 2. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
    3. 3. INTRODUCCIÓ. Història • Epoca Babilònica. Egipte (1eres descripcions) • Vé del verb llatí “dolere”: fer mal (també paraules com “dol” o “dolent” provenen d’aquí) • Segle XIX: 1eres tècniques neuro-quirúrgiques • 1974: Creació de l’Associació Internacional per a l’estudi del dolor (IASP). Visió multidimensional del dolor amb necessitat d’abordatge multidisciplinar. Barcelona, novembre 2014
    4. 4. INTRODUCCIÓ. Experiència tridimensional (Melzack i Cassey) • Vessant sensorial (discriminativa): localització, qualitat, Barcelona, novembre 2014 intensitat, temporalitat. • Vessant afectiva (emocional): depèn d’experiències prèvies, personalitat i factors socio-culturals • Vessant cognitiva (avaluativa): s’analitza i s’interpreta el dolor en funció del que se sent i del que pot passar.
    5. 5. ““eemm ffaa mmaall”” ““nnoo ppuucc ssuuppoorrttaarr eell ddoolloorr”” ““eemm ffaa mmaall ll’’àànniimmaa”” INTRODUCCIÓ. Definició Barcelona, novembre 2014 “una sensació emocional desagradable associada a un dany tissular real o potencial, o descrit en els termes d’aquest dany”. IASP,1974 “El dolor és el que la persona que el pateix diu que és. Hi ha dolor sempre que la persona ho digui” Margo Cafferi 1999
    6. 6. TIPUS DE DOLOR Barcelona, novembre 2014 • Cronologia: agut i crònic (>6 mesos) • Etiologia: oncològic, i no oncològic. • Fisiopatologia: – Neuropàtic (lesió nerviosa -central o perifèrica-). Com enrampament, cremor. Intens, com agulles… – Nocioceptiu somàtic (lesió osteo-muscular): ben localitzat, intens, continuu. Pot ser superficial o profund. – Nocioceptiu visceral (lesió profunda-distensió,dilatació, espasme,irritació química- d’organs interns): menys localitzat o irradiat, intens, continuu o còlic.
    7. 7. Dolor agut/ dolor crònic Barcelona, novembre 2014 DOLOR AGUT • Símptoma 2ari a lesió • Signe d’alarma • Pot comportar ansietat o insomni (desapareixen al marxar el dolor) • Tendeix a millorar • Tractament bàsicament farmacològic (o intervencionista) DOLOR CRÒNIC • Considerat com a malaltia per si sol • Durada de >6 mesos • No sol ser signe d’alarma • Problemes de depressió i insomni (més complexes) • Tendeix a mantenir-se “memòria del dolor” (xarxes neuronals relacionades amb la sensació de “dany”) • Tractament multidisciplinar
    8. 8. Dolor crònic. Tipus Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    9. 9. Àrees corticals relacionades amb el dolor Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    10. 10. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    11. 11. Factors que actuen sobre percepció(llindar) del dolor Barcelona, novembre 2014 L’augmenten: • Cansament • Insomni • Ansietat • Por • Tristesa • Ràbia • Avorriment • Aïllament social • Depressió La disminueixen  Repòs  Descans nocturn  Ànim positiu  Comprensió de la realitat  Solidaritat  Divertiments  Acompanyament  Elevació de l’estat d’ànim
    12. 12. Subjectivitat del dolor. Experiment • Agafeu el bolígraf i amb la punta, intenteu fer pressió per sota l’ungla (entre ungla i dit). – La intensitat i tipus de dolor que experimenteu, segur que no és el mateix que la de la persona del vostre costat. • Manteniu la pressió durant 10 segons – La intensitat i tipus de dolor que experimenteu, probablement al final dels 10 segons no serà el mateix que al principi... Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    13. 13. Dolor: sensació SUBJECTIVA i MULTIFACTORIAL • Lesió que el genera • Característiques genètiques de la persona • Impacte emocional que produeix • Personalitat • Característiques culturals • Circumstància vital en la que es trobi • Experiències prèvies amb el dolor Barcelona, novembre 2014
    14. 14. Subjectivitat “El dolor més ben tolerat és el que tenen els altres” Dr. Bonica. Barcelona, novembre 2014
    15. 15. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
    16. 16. “Pot significar la diferència entre la vida i la mort” Melzack,1988. (una de les experiències més desagradables que pot afectar la persona) Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    17. 17. Importància • Entre la població de 15 anys i més, les dimensions de la qualitat de vida relacionada amb la salut que més freqüentment presenten problemes són el dolor o malestar (el 30,0%), l’ansietat i/o depressió (el 19,5%) i els problemes per caminar (el 16,6%).(*) • 1/3 de població pateix cada dia algun tipus de dolor físic (♀>♂) i localització EEII (23%) cap (22%) i Esquena (12%) • >8 milions de persones amb DOLOR CRÒNIC a Espanya. • Els medicaments que la població adulta ha consumit en proporcions més elevades són l’aspirina o similars per alleujar el dolor i/o antiinflamatoris (el 27,2%) (*) Barcelona, novembre 2014 (*) ESCA-2013
    18. 18. Barcelona, novembre 2014 DOLOR  Afectació de la salut en TOTES LES ESFERES
    19. 19. DOLOR  què comporta? Fisiològics Barcelona, novembre 2014 • Efectes en el sistema immunològic • Desenvolupament • Qualitat de Vida (↓activitat, insomni) • Més possibilitats de dolor futur “memòria del dolor” • Endocrins / metabòlics (sudoració) • Músculo-esquelètics (immobilitat, tremolor) • Cardiovasculars (↑TA, ↑FC, Taquipnea) • Gastro-intestinals (mal d’estómac, nàusees, vòmits pèrdua de gana) • Genito-urinaris / sexuals
    20. 20. DOLOR  què comporta? Psicològics • Molt més incidència de trast. mentals en persones amb dolor crònic que les que no en tenen: – Depressió major (la més estudiada) – Trast. Ansiosos, abús de tòxics, trast de personalitat. • ↓ capacitat funcional  ↑ansietat, depressió. • Altres: por, irritabilitat, preocupació, dificultats de concentració, ↓libido, pèrdua de la capacitat de gaudir… Barcelona, novembre 2014
    21. 21. DOLOR  què comporta? Social, Espiritual Barcelona, novembre 2014 • SOCIAL – Disminució de las relacions socials – Disfunció sexual – Disminució de la libido – Alteració de l’aparença personal • ESPIRITUAL – Patiment
    22. 22. DOLOR  què comporta? Econòmics DADES U.S.A: • 700 milions de dies de treball perduts cada any. • >9 bilions $ cada any, en tractaments farmacològics. • Costos estimats totals: 150 bilions $ cada any Barcelona, novembre 2014
    23. 23. Guió de la Xerrada – Què és? – Perquè tanta importància? –Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària – Com? – Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? – Conclusions Barcelona, novembre 2014
    24. 24. Barcelona, novembre 2014 Sir William Osler, the eminent 19th-century clinician
    25. 25. L’Atenció Primària en el Dolor Crònic • Som la porta d’entrada del sistema sanitari. • Visió holística i longitudinal de la persona i el seu entorn (condicionants bàsics del dolor) • El 83% dels pacients amb dolor crònic els atenem nosaltres. • És un dels principals motius de consulta a AP. • És una de les principals de deteriorament de la qualitat de vida dels nostres pacients (afecta a molts àmbits de la seva salut). Barcelona, novembre 2014
    26. 26. Perquè és important abordar-lo bé? Barcelona, novembre 2014 • Cada vegada atenem pacients més grans Més procesos degeneratius crònics dolorosos (artrosi, aixafaments vertebrals,...) • Cultura del NO-dolor  “el dolor és dolent” (intolerància i demanda de tractament al mínim dolor -físic, psíquic, espiritual-) • Avantatges econòmico/laborals de tenir un bon control del dolor. (la lumbàlgia és la causa més freqüent d’IT).
    27. 27. Obstacles pel control eficaç del dolor Barcelona, novembre 2014 • Sanitaris – Poc coneixement sobre el dolor (no hi ha assignatura) – Avaluació inadequada – Sobrestimació de l’eficàcia dels fàrmacs (pain killers) – Subestimació del dolor – Por de l’adicció i dels efectes adversos dels tractaments. • Sistema de salut – Poca importància del tema. – Dificultats per al registre (no té codificació pròpia) – Manca de medicaments – Encariment de tractaments • Pacient – Por d’explicar que té dolor – Por de prendre medicació (addicció, efectes 2aris) – Por de malaltia important progressiva al darrera.
    28. 28. Obstacles per al control eficaç del dolor • El dolor sol estar mal o parcialment diagnosticat i filiat (tant a AP com a la resta de nivells). • Mal tractat (per defecte, o per excés de fàrmacs que es podrien reduir utilitzant altres estratègies) >50% de pacients que prenen medicació pel dolor, consideren que no el tenen prou ben controlat. • Atenció fragmentada entre nivells assistencials poc coordinats / comunicats. Barcelona, novembre 2014
    29. 29. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
    30. 30. Avaluació del dolor • Aparició (des de quan?) • Localització (on?) • Irradiació (cap a on?) • Característiques (tipus, causes, alt. Bio-psico-socials,) Barcelona, novembre 2014 (què més?) • Intensitat (escales) • Alleujament (què el millora i què l’empitjora)
    31. 31. Barcelona, novembre 2014 Màxim dolor suportable Jornada DOLOR i SOCIETAT Escales de Dolor. EVA • Escala qualitativa • Administrada pel professional • Fàcil avaluació. • Útil sobretot pel seguiment i control eficàcia terapèutica. Mínim dolor reconeixible
    32. 32. Escala visual amb cares (Whaley & Wong, 1980) Barcelona, novembre 2014 No dolor Una miqueta de dolor Una mica més de dolor Força dolor Molt dolor El pitjor dolor que es pot imaginar Útil en nens petits, analfabets, i en persones amb deteriorament cognitiu lleu.
    33. 33. Barcelona, novembre 2014
    34. 34. Perquè escales de dolor? • Sovint és difícil descriure el dolor amb paraules. • El dolor és multidimensional (Des de quan? On? Com de fort? Com et fa sentir?...). • Les escales visuals ens situen millor el dolor. • Les cares ens ajuden a entendre com el pacient se sent pel dolor. • Les escales numèriques ens ajuden a quantificar-lo Barcelona, novembre 2014 i seguir-lo. Jornada DOLOR i SOCIETAT
    35. 35. Signes indirectes de dolor (en persones que no poden parlar) • Atonia psicomotriu • Aspecte de la cara (tristesa, patiment) • Movimients descoordinats • Gemecs, crits • Frecs cutanis repetits. • Confussió d’aparició sobtada • Taquipnea • Sudoració important • Reticències/negativa a la mobilització • Zonas hiperàlgiques al mobilitzar-los / tocar-los Barcelona, novembre 2014
    36. 36. Eines de valoració/repercussió • Dolor neuropàtic (DN4, McGill, painDETECT, LANSS, Screening tool) • Qualitat de Vida / funcionalitat (SF-12, SF- 26, ESAS, Karnofsky) • Ús de fàrmacs, de recursos sanitaris, etc. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    37. 37. Exploració física • Estat general, estat de la pell (canvis tròfics, edema, elements inflamatoris, canvis de coloració, temperatura, sudoració) • Simptomatologia física acompanyant (TA, FC, suor, palidesa) i conductual (plorar, cridar, tensar els músculs). • Examen sensitiu exhaustiu (alodínia, hiperalgèsia, Barcelona, novembre 2014 hipoestèsies, anestèsies, simetria, etc).
    38. 38. Altres proves. Barcelona, novembre 2014 • Exploració psicològica: – Valoració conductual – Estat emocional – Condicionants psicològics. • Exploracions complementàries – Rx, TAC, RMN – Analítica – Gammagrafia, etc.
    39. 39. TRACTAMENT DEL DOLOR Haurem de diagnosticar abans de tractar El tractament ha de ser Individualitzat Multidimensional Revisat regularment No només amb fàrmacs!!! No hi ha una cura única ni el mateix tractament funciona igual per tothom! Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    40. 40. Tractament del dolor • Farmacològic (oral, sublingual, transcutani, parenteral, iontoforesi) • Quirúrgic (rizotomies, bloquejos, infiltracions...) Barcelona, novembre 2014 Jornada Sobre Dolor
    41. 41. Tractament del dolor • Pèrdua de pes (cada 5 kg menys  50% de millora de dolor en Barcelona, novembre 2014 artrosi) • Estratègies cognitivo- conductuals (relaxació/distracció, ioga, meditació, psicoteràpia, hipnosi) (Cochrane 2001 = eficaces q RHB) • Activitat Física moderada ( exercici aeròbic + reforç muscular) • Rehabilitació. Teràpia ocupacional • Millora en la nutrició • Complementàries (art-teràpia, musicoteràpia, risoteràpia, aromateràpia, Flors de Bach, Homeopatia, ... ) • Estimulació cutània/nerviosa (TENS, termoteràpia(fred/calor), vibració, magnetoteràpia, quiropràxia, acupuntura) Jornada Sobre Dolor
    42. 42. Objectius generals de tractament • Tractar la causa (si es pot) • Reducció del dolor (freqüència / intensitat) • Millorar la percepció de benestar. • Augmentar la funcionalitat • Tornar a la feina. • Disminuir la utilització dels recursos sanitaris • Eliminar o disminuir la presa d’analgèsics, i evitar-ne els efectes secundaris. • Rehabilitació (recuperadora i preventiva) • Seguiment continuat (maneig del dolor residual) Barcelona, novembre 2014
    43. 43. Principis generals de tractament • El tractament del dolor es basa en l'ús racional d’ analgèsics i co-analgèsics segons l'Escala Analgèsica de l'O.M.S . • Cal definir objectius realistes del control del dolor. • Cal creure quan el malalt diu que li fa mal. • La potència de l’analgèsic la determina la intensitat del dolor, no la supervivència • Sempre que sigui possible, la via oral és la d'elecció. Barcelona, novembre 2014
    44. 44. Ttmt del dolor crònic. Principis • Identificar, si es pot, la causa abans de tractar. • Avaluar del dolor (ALICIA) • Definir objectius realistes i consensuar-los amb el pacient. • Començar pel tractament més adequat, a la dosi i intervals més còmodes Barcelona, novembre 2014 i adequats. Evitar placebos. • Conèixer bé el fàrmac que donem i la seva cinètica. Valorar fàrmacs coadjuvants. • Començar poc a poc, anar a poc a poc. • Administració pautada, no a demanda. • Reconèixer i avaluar els efectes secundaris • Reconèixer i tractar el dolor irruptiu. • Valorar la resposta, i plantejar suspensió o retirada del ttmt.
    45. 45. ESCALA ANALGèSICA DE L’OMS Barcelona, novembre 2014 1-3 4-6 7-10
    46. 46. Peculiaritats en la gent gran • Canvis farmacocinètics / dinàmics (↑greix, ↓múscul, Barcelona, novembre 2014 ↓distribució de l’aigua, ↓albúmina, ↓funció renal i hepàtica) • Vigilar multimorbiditat / Interaccions farmacològiques • Diferències a la neuroanatomia, fisiologia i bioquímica de la nocicepció • AINEs desaconsellats: indometacina, ketorolac, els de vida mitja llarga. • Vigilar molt amb els ADT (No donar-los si arítmia, síncops o caigudes) • Ull amb els ulcus gàstrics i duodenals
    47. 47. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
    48. 48. LES PERSONES. Coordinar-nos i col·laborar sanitaris i pacients Com entenem una atenció INTEGRADA? “És quan puc planificar la meva atenció amb Barcelona, novembre 2014 National Voices (enquesta National Voices (enquesta N Naatitoionnaal lH Heeaaltlhth S Sisitsetemm U UKK)) Ser accessibles i empàtics Que s’auto-responsabilitzin (empowerment) Conèixer el que volen(m) un equip de professionals que m’entén, que em permet mantenir un grau de control de la situació,i em posa a l'abast els serveis necessaris per aconseguir el que és important per a mi”
    49. 49. Regla del A, B, C, D, E A. (ask) PREGUNTAR proactivament sobre el Barcelona, novembre 2014 dolor. B. (believe) CREURE en el que ens diu el pacient. C. (choose) ESCOLLIR bé les opcions terapèutiques. D. (deliver) ACTUAR a temps. E. (empower) DOTAR pacients i familiars de l’habilitat per tenir cura i tractar el seu dolor.
    50. 50. Consells • Avaluar i reavaluar • Utilitzar mètodes adequats a la situació cognitiva i el context • Avaluar la intensitat, l'alleujament, l'estat d'ànim, i els efectes secundaris. • Utilitzar informació verbal sempre que sigui possible • Deixar el lloc de registre del dolor a la vista del pacient perquè el pugui valorar i opinar. Opinió de parella/família. • Mantenir registres antics de dolor i comparar-los. • Tenir en compte personalitats addictives. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    51. 51. Consells per als pacients • Vigila el teu estrés (menja bé, dorm prou i fés exercici). • Escolta’t i parla amb tu mateix de forma constructiva (pensaments positius, centrats en les millores, estem abordant el dolor per poder viure millor...) • Mantén-te actiu i compromès (no t’aïllis, busca hobbies o activitats comunitàries que t’agradin) • Busca suport / recolza’t en els altres i busca gent que li passi el mateix (lluitar amb el dolor pot ser molt cansat, sobretot si ho fas sol) • Consulta un professional de confiança Barcelona, novembre 2014 Jornada Sobre Dolor
    52. 52. Recolzament psicològic • GUANYAR-NOS LA CONFIANÇA (els pacients estan poc concentrats i excitats). Donar explicacions clares i breus. Repetir els punts clau. Deixar temps perquè el pacient expliqui el seu dolor (sovint és el seu principal motiu de preocupació). • EVITACIÓ (molts pacients eviten dolor i el seu tractament). Cal tenir-ho en compte. Fer-los entendre que dolor no vol dir malaltia de fons i que tractant-lo a temps, evitem que es cronifiqui. • IRRITABILITAT (molt són pacients hostils i difícils de tractar). La irritabilitat amaga frustració, malestar i sovint depressió. Això els aïlla de la resta de la gent. Cal intentar gestionar-la perquè dificultarà el tractament. Barcelona, novembre 2014
    53. 53. Recolzament psicològic • AUTORESPONSABILITZAR-LOS. Informar-los de les previsions d’intensitat i de durada i de les estratègies aconsellades per abordar-lo. • DONAR SENTIT AL DOLOR. Preguntar-los què en “Si no te enteras del dolor, del goce, la duda.... no hay nada”. JL San Miguel. La rebelión de la consciencia pensen: la causa, les pors, si s’allargarà... Ens poden sorprendre. Són ells que han d’entendre el seu dolor, no nosaltres. • CONSISTÈNCIA. Coordinar-nos els equips que intervenim per explicar de forma comprensible i coherent, amb instruccions clares i involucrar-hi el pacient. Mantenir els mateixos missatges al llarg del temps. Barcelona, novembre 2014
    54. 54. Dolor 2.0. Prescrivim webs Barcelona, novembre 2014 • Societat Espanyola del Dolor http://portal.sedolor.es/pagina/index.php?id=108&title=pacientes • Web de comunitat de Pacients amb dolor: http://www.practicalpainmanagement.com/patients • SINEDOLORE (Associació espanyola de pacients amb dolor) http://sinedolore.org/2014/ • Universitat de Pacients: http://www.universidadpacientes.org/dolor/ • Fundació Grünenthal www.grunenthal.es/grt-web/Grunenthal_Pharma_S.A./Pacientes/
    55. 55. Auto-responsabilització. APPS. http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/ PAIN CARE. Dissenyada per un metge. Perquè els pacients gestionin dolor crònic /lesions esportives (registre de dolor, modalitats, medicació, etc). Amb el temps, l’App aprèn les particularitat de l’usuari, ofereix solucions i valora eficàcia de ttmt. OURHURT. Registra informació sobre episodis i característiques. Genera informes i els permet enviar als professionals. Té una versió wereable (HealthMyWatch) que permet registrar els episodis allà on sigui, en tot moment. El seu sistema d’avaluació està aprovat per OMS. Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    56. 56. Auto-responsabilització. APPS. Barcelona, novembre 2014 http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/ CATCH MY PAIN: Seguiment diari (zones, intensitat, modalitats). Generació de gràfica. Es genera un PDF amb les dades (metge, farmacèutic). També pot enviar enllaç al professionals per fer-ne seguiment. També WEB MY PAIN DIARY: L’usuari segueix el seu dolor i pot informar al professional. Alta capacitat de PERSONALITZACIÓ (+/- detall, condicions admosfèriques). Recomanacions/consells. Permet afegir fotos. Elaborar informes i compartir-los Jornada DOLOR i SOCIETAT
    57. 57. Catch my pain Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
    58. 58. Quan adreçar els pacients amb dolor a altres nivells? • El 80-85% s’haurien de poder assumir, tractant-los bé des de l’AP. • Pacients a qui, un cop avaluats i tractats correctament, NO aconseguim una adecuada analgèsia farmacològica (altes dosis o efectes adversos): – Dolor molt intens, de qualsevol causa, que comporta una resposta corporal a l’estrés. – Dolor radicular agut o crònic per hèrnia discal • Pacients candidats a tècniques específiques de tractament del dolor. Barcelona, novembre 2014
    59. 59. Preguntes a fer-nos abans de claudicar.... • Hem fet una bona avaluació del dolor? • Hem explorat bé el pacient? • No serà un dolor neuropàtic? • Es pren la medicació, i se la pren bé? • Li donem la medicació a la dosi, via i freqüència adequades? • Hem fet una titulació massa baixa/agressiva dels opioids? • Hem utilitzat alguna tècnica no-farmacològica? • Hem mirat nivells de Vit D? (nivells baixos, relacionats amb dolor Barcelona, novembre 2014 crònic en Dones) Ann Rheum Dis. 2009 Jun;68(6):817-22. Jornada DOLOR i SOCIETAT
    60. 60. Guió de la Xerrada •Què és? •Perquè tanta importància? •Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària •Com? •Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor? •Conclusions Barcelona, novembre 2014
    61. 61. Conclusions • L’envelliment de la població fa augmentar la prevalença del dolor crònic. • L’AP és el lloc idoni per gestionar la majoria de pacients amb dolor. • Hem d’escoltar els pacients, i preguntar-los sistemàticament i activament pel dolor (sobretot en persones grans). • Hem d’utilitzar eines pràctiques i ràpides per reconèixer, registrar, analitzar, gradar i fer un seguiment del dolor. Barcelona, novembre 2014
    62. 62. Conclusions • Abordatge i maneig INTEGRAL i INDIVIDUALITZAT. Treball en equip (metge, infermera, treball social , psicòlegs, fisioterapeutes, etc.) • Conèixer i utilitzar les estratègies farmacològiques / no-farmacològiques més útils per cada persona (registres previs) i per cada tipus de dolor. • Adreçar a altres nivells quan calgui (tenint en compte el Barcelona, novembre 2014 valor afegit que cadascun d’ells ens pot aportar)
    63. 63. Propostes de futur. • Estratègia estatal/autonòmica d'abordatge del dolor que doni Barcelona, novembre 2014 una visió global i integrada . • Incloure formació sobre dolor en els plans d'estudi. • Establir protocols i guies a aplicar en tota la comunitat . • Aprofitament de les noves tecnologies i altres eines per potenciar la integració de protocols, escales i guies clíniques . • Promoure l'autonomia i la co-responsabilitat del pacient dotant-lo d'informació i eines per al control i seguiment del seu dolor. • Potenciar la formació continuada dels professionals en dolor . • Realitzar estudis d'investigació epidemiològica .
    64. 64. Barcelona, novembre 2014

    ×