2. NEC Corporation
NEC Corporation ha anunciat la signatura d'un contracte amb PT
Indosat a Indonèsia amb l'objectiu d'implantar un sistema de cable
submarí en el projecte "JAKABARE", que unirà Indonèsia i Singapur.
El "JAKARABE Submarine Backbone Network" tindrà una longitud de
1.300 km i connectarà Jakarta (Java), Pontianak (Kallimatan, Batam i
Changi (Singapur) mitjançant un sistema de transmissió òptica
basada en la tecnologia DWDM.
Aquest sistema de cable submarí, que
quedarà implantat el juny del 2009,
tindrà inicialment una capacitat de
160 Gbit / s, amb un potencial de
creixement fins a 640 Gbit / s per ser
capaç d'oferir al creixent mercat
indonesi d'una alta connectivitat
mitjançant un robust sistema.
3. Aquest sistema de cable submarí, que quedarà implantat el juny
del 2009, tindrà inicialment una capacitat de 160 Gbit / s, amb un
potencial de creixement fins a 640 Gbit / s per ser capaç d'oferir
al creixent mercat indonesi d'una alta connectivitat mitjançant un
robust sistema.
Indosat, l'operador de telecomunicacions líder a Indonèsia, està
actualment diversificant la seva xarxa per respondre el
exponencial creixement de la demanda de transmissió de dades i
Internet en i país.
Johnny Swandi Sjam, president de Indosat ha declarat que
"Indosat ha seleccionat NEC com a soci de negoci a causa de ser
una de les companyies s amb més experiència en la implantació
de sistemes de cable submarí"
"NEC continuarà treballant per incrementar encara més la seva
presència al Mercat Indonesi" va dir Osamu Harada, director
general de NEC Corporation.
4. Informació complementària
JAKABARE Submarine Backbone
NetworkCustomer: PT Indosat, Tbk System
Capacity: Initial 160Gbit / s, upgrade to
1.28Tbit / s Cable Length: 1,330 km Ready
for Service: June 2009
5. ALiX
El cable submarí de fibra òptica del projecte ALiX ja connecta la
Península amb Tenerife. El Cabildo de Tenerife és un dels promotors
d’aquesta iniciativa que pretén dotar les illes d’unes infraestructures
alternatives a l’operador dominant preparades per oferir banda
ampla d’alta capacitat.
Un nou cable submarí de fibra permetrà la liberalització de les
telecomunicacions a les illes Canàries
El primer cable submarí de fibra òptica del projecte ALiX ha tocat
terra al port de Tenerife provinent de les costes de Cadis a la
Península Ibèrica. El cable CanaLink pren el seu nom de la societat
conformada per l’Institut Tecnològic d’Energies Renovables (ITER) del
Cabildo de Tenerife, i de “IslaLink” soci i operador d’operadors de
telecomunicacions). Des de l’àrea portuària es desplegarà fins a
l’edifici que acull el NAP (Neutral Access Point) que serà el centre de
dades que rebrà la resta de cables de fibra òptica ACE, WACS,
MainOne i Atlantis, que connectarà les Canàries amb Àfrica i
Amèrica. La instal·lació d’aquest cablejat té un pressupost superior als
60 milions d’euros i ha d’estar en funcionament durant el segon
semestre del 2011.
El projecte global ALiX preveu també el desenvolupament d’un Anell
Insular de Telecomunicacions, que discorre a través de xarxes troncals
per les carreteres de l'illa. A més, segons han assegurat des d’IslaLink
(que ja va estar present en la construcció del primer cable submarí
neutre a les Balears) s’està treballant per estendre el cable a les illes
de Gran Canària i la Palma.
6. L’Institut Tecnològic i de Telecomunicacions de Tenerife (IT3) va rebre el passat mes d’abril l’autorització de la
Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) per a l’explotació d'una xarxa pública de
telecomunicacions electròniques de fibra òptica d’acord amb els principis de neutralitat, transparència, no
discriminació i acomplint el principi d’inversor privat.
Orange, Vodafone i Ono són alguns del operadors de telecomunicacions que participen al projecte i que han
anunciat nous serveis basats en la nova infraestructura.
Més informació:
Proyecto ALiX
Cabildo de Tenerife
Camino de ser la puerta sur para las telecomunicaciones de Europa
Vídeo cable Península - Tenerife
7. LES COMUNICACIONS VIA SATÈL.LIT
Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte
per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc
desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes
antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió
directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels
GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada
direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet
"donar a llum" zones concretes de la Terra. El primer satèl lit de
comunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962. La
primera transmissió de televisió via satèl lit es va dur a terme el
1964.
8. Els sistemes via satèl.lits poden
ser de tres tipus:
GEO: amb satèl.lits en òrbites a
36000 Km d'altura que romanen
situats sobre un punt de la
superfície, ja que esw meouen a
la mateixa velocitat de la Terra.
MEO: amb satèl.lits situats a una
altura entre els 10000Km i els
15000 Km
LEO: amb satèl.lits situats a
menys de 3000 Km d'altura.
9. Sputnik1
El Sputnik 1 (en rus: "Спутник-1", "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de la
història. A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va enlairar
un coet R-7 des de Tiuratam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi
anava aquest satèl·lit, d'una mida un poc més gran que la d'una pilota de
futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia
aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la
humanitat.
El president dels Estats Units va ordenar d'accelerar els preparatius per a
contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar
objectes a l'espai. Quatre mesos després de l’Sputnik els americans
aconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que l'Sputnik I. Es diu que
Nikita Khrusxov, president soviètic després d'Stalin, va comentar irònicament
"Bah, només han pogut llançar una taronja".
En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durant
molt de temps, fins a l'arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics
eren els primers en tot allò que feia referència a l'exploració de l'espai.
