2. Va néixer el 21 de Març de 1905 a Barcelona. Era fill de un polític (Pere Coromines) i de una pedagoga (Celestina Vigneaux). El ser germà, Ernest Corominas, era un matemàtic i Júlia Coromines, la seva germana, psicoanalista. Biografia
3. Va estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va acabar els estudis a Montpeller el 1927. El 1930 Pompeu Fabra el va introduir a les oficines lexicogràfiques de l’Institut i va fer de profesor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona.
4. El 1931 va obtenir un doctorat a Madrid amb un treball anomenat Vocabulario aranés. En 1939 es va exiliar del país per les seves idees republicanes i antifranquistes. Primer va anar a París però després va marxar cap a Argentina. Fins el 1948 va fer de professor de la universitat de Cuyo, després va ser professor a la universitat de Chicago. En 1950 va ser nombrat membre adjunt del Institut de Estudis Catalans. En 1967 es va jubilar i es va instalar a Pineda de Mar on es va centrar per fer les seves grans obres lexicogràfiques fins que va morir al 2 de Gener de 1997 a Pineda de Mar.
5. 1931 : Vocabulario aranés 1954 : Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara 1954 : El que s'ha de saber de la llengua catalana 1954 : Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1961 : Breve diccionario etimológico de la lengua castellana 1965 : Estudis de toponímia catalana 1971 : Lleures i converses d'un filòleg 1972 : Tópica hespérica. Estudio sobre los antiguos dialectos, el substrato y la toponímia Romances 1976 : Entre dos llenguatges 1980 : Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana , amb Joseph Gulsoy, Max Cahner , Carles Duarte i Àngel Satué 1980 : Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, amb José A. Pascual 1990 : El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó 1989 : Onomasticon Cataloniae Obres
6. El cedulari general és un fitxer de 36 calaixos amb un milió de cèdules, ordenades alfabèticament, amb la informació obtinguda a les enquestes orals i el buidatge sistemàtic de publicacions i documents manuscrits. Coromines el va recollir meticulosament, per a la preparació dels diccionaris etimològics castellà, aranès i català, (Onomasticon Cataloniae). Cedulari General
7. És un ampli recull d' onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català : Principat de Catalunya , País Valencià , Illes Balears i la Franja de Ponent . Onomasticon Cataloniae
8. Aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l'ambient de les paraules. És un immens diccionari científic d'altíssim interès per l'elevat rigor i prestigi de l'autor, amb una voluntat pedagògica i un estil molt personal, sovint, fins i tot, novel·lesc. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECAT)
9. Es considera a Joan Coromines com un dels romanistes i lexicógrafs més importants del segle XX ja que és autor d'una inmensa producció d'obres d'etimologia i onomàstica castellana i catalana. Va crear fins i tot la seva prorpia institució, que es dedicava a estudiar la llengua tal com ell havia fet. Encara que ser reconegut quasi al final de la seva vida, van fer-ho les institucions més importants tals com: Importància de Joan Coromines
10. 1972 : Premi Lletra d'Or , per Lleures i converses d'un filòleg 19 72 : Crítica Serra d'Or , per Lleures i converses d'un filòleg 1980 : Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya 1981 : Premi d'Honor Jaume I 1984 : Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1989 : Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 1994 : Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona 1995 : Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana 1996 : Premi de la Institució de les Lletres Catalanes Premis
