PROGRAMA LAB IIT 
NOVEMBRE DE 2014 
Nº 11 
La innovació tecnològica en turisme: trobada d’experts a Palma de Mallorca 
Els...
Font: Elaboració pròpia, a partir de la selecció del web Consumo Colaborativo. 
Experiències (gastronomia social, activita...
Font: Web Airbnb. 
Metodologia: Nombre de propietats senceres ofertes a la plataforma durant la 2a i 3a setmana d’octubre ...
 Identificables i mesurables 
 Accessibles i manejables 
 Prou grans com per ser rendibles 
 Estables (durables en el ...
Font: Estudio Demoscópico 2013. Segmentación del Turismo Internacional. Instituto de Turismo de España. 
Font: Estudi del ...
AT 
7 
POLÍTICA I GOVERNANÇA 
6 
Les competències en matèria turística depenen de cada país. Les funcions en planificació,...
Font: Agència Catalana de Turisme. 
Font: Elaboració pròpia. 
POLÍTICA I GOVERNANÇA 
Cal també pensar en l’ús potencial qu...
Font: Estudi del Comitè Regional de Turisme Provence- Alpes-Côte d’Azur1 
Font: Comitè Regional de Turisme Provence-Alpes-...
Font: Comitè Régional de Tourisme Provence-Alpes- Côte d’Azur (gener 2014). Chiffres Clés. Dades referents a 2012. 
Font: ...
de la tecnologia (del 6,2% al 14,5%), mentre que la medicina i la ciència, els dos àmbits amb major pes han experimentat u...
SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES 
9 
DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT? 
NOVETATS I 
PUBLICACIONS 
En el tendències Nº3 (any 2010) ...
COSTA 
DAURADA 
12 
El Rally de la Costa Daurada 
El mes d’octubre es va celebrar la 50a edició del RallyRACC Catalunya- C...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Núm. 11 de Tendències - Butlletí d'innovació en turisme del PCT de Turisme i Oci de Catalunya

656 visualizaciones

Publicado el

Número 11 del butlletí 'Tendències' (editat a novembre de 2014), el newsletter sobre innovació en turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya editat pel Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística del PCT amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

Publicado en: Empresariales
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
656
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Núm. 11 de Tendències - Butlletí d'innovació en turisme del PCT de Turisme i Oci de Catalunya

  1. 1. PROGRAMA LAB IIT NOVEMBRE DE 2014 Nº 11 La innovació tecnològica en turisme: trobada d’experts a Palma de Mallorca Els dies 13 i 14 de novembre es va celebrar a Palma de Mallorca una trobada que va reunir a professionals del món de la innovació tecnològica aplicada al turisme de diferents països europeus. Aquest acte fou organitzat per Eureka Tourism, una entitat formada per institucions d’innovació turística d’Espanya, Portugal, Bulgària, la República Txeca i Turquia. L’objectiu de l’acte es va basar en crear una xarxa de coneixement entre experts i facilitar el contacte entre partners per presentar projectes conjunts davant línies de subvencions europees. El concepte de Smart Destination resumeix els temes tractats a l’acte: la importància del Social Media, l’ús de les noves tecnologies, l’aprofitament del Big Data, o el futur dels hotels i dels viatges van ser alguns dels aspectes tractats. En el cas de les vacances del futur es va remarcar la necessitat de connexió entre el turista i tots els elements que integren la destinació, així com la importància d’oferir viatges personalitzats i a la vegada sostenibles o l’ús d’eines del turisme col·laboratiu. Entre altres projectes presentats destaca la proliferació de la tecnologia wearable o el projecte de tracking aplicat a turistes, originat gràcies a la correlació entre les dades de connexions telefòniques i els pagaments fets amb VISA, com a exemple d’aplicació del Big Data al món turístic. El valor d’aquesta jornada de dia i mig, més enllà de les presentacions individuals recau en l’organització de dos workshops simultanis on van poder participar els assistents, sota dues temàtiques concretes: les noves tecnologies de la informació en turisme i la qualitat de vida en turisme, emmarcant el turisme accessible, responsable i sostenible. ÍNDEX Côte d’Azur El Turisme Col·laboratiu Noves variables de segmentació El Turisme de Reunions EL MÉS DESTACAT El Turisme Col·laboratiu: concepte, tipologies, agents implicats (Part I) (pàg. 2) Més enllà de les segmentacions tradicionals en turisme: els insights i altres valors vinculats a l’estil de vida del turista (pàg. 4) Les noves plataformes comercialitzado- res de les destinacions (pàg. 6) La Côte d’Azur, una destinació de sol i platja francesa (pàg. 8) L’evolució del Turisme de Reunions: rànquing de destinacions, nous espais de celebració (pàg.10) Diferents visions sobre la viabilitat dels blogtrips: opinions a favor i en contra (pàg. 11) 8 2 4 10 La incipient funció comercialitzadora de les destinacions 6
  2. 2. Font: Elaboració pròpia, a partir de la selecció del web Consumo Colaborativo. Experiències (gastronomia social, activitats residents) EatWith, Trip4real, Sherpandipity Allotjaments (casa sencera, lloguer d’apartaments) Intercanvi d’habitatges (HomeExchange) Prestar el sofà (Couchsurfing) Allotjaments per homosexuals (Lghei) Lloguer d’apartaments (Airbnb) Transport (compartir el viatge) Bla Bla Car, Carpooling Guies i viatges Servas, Viator MERCATS 2 El Turisme Col·laboratiu (I) L’economia o consum col·laboratiu és una nova tendència social i econòmica que ha vingut per quedar-se. Coneixem una mica més aquest fenomen i la seva repercussió en l’àmbit turístic. S’està produint un canvi de model. Fins ara la propietat era un element valorat; a dia d’avui el valor consisteix en tenir accés a un bé o servei en el moment en el que ens és necessari. Sembla ser que l’economia col·labora- tiva serà un dels fenòmens més rellevants dels propers anys. El fet de compartir no és un fenomen nou, la novetat està en la dimensió que està adquirint gràcies a Internet i en la capacitat de generar confiança entre desconeguts. L’ús de mecanismes com els comentaris, les valoracions o les fotografies faciliten informació concreta sobre el perfil de l’usuari, permetent un major coneixement i confiança entre desconeguts. Rachel Botsman, experta en economia col·laborativa, defensa que la impor- tància de la comunitat, la tecnologia a temps real, la conservació del medi ambient i la crisi han estat els ele- ments que han portat a la implantació d’aquest nou sistema. El consum col·laboratiu1 es caracteritza per resultar un sistema eficient, generar confiança entre desconeguts i inte- grar iniciatives de diferents dimen- sions (des de grans empreses que cotitzen en borsa fins a iniciatives locals sense ànim de lucre). En l’àmbit del turisme, i concretament en el sector de l’allotjament, es troben tant plataformes sense ànim de lucre, com Couchsurfing o HomeExchange (on no hi ha intercanvi de diners), com Airbnb que actua com a intermediari i rep una comissió per cada transacció. Beneficis econòmics a part, aquests sistemes afavoreixen les relacions socials i són tot un fenomen antro- pològic. D’altra banda, la possibilitat d’obtenir una retribució econòmica d’aquesta activitat dóna lloc a què una part del sector turístic no estigui d’acord amb què s’utilitzi el concepte col·laboratiu que hauria d’estar relacionat amb la solidaritat o la gratuïtat. La regulació és un dels temes cabdals associats a aquesta nova modalitat de negoci. En el cas del sector turístic, el sector empresarial tradicional veu en aquesta nova tendència (vinculada a un canvi de valors socials) una com- petència no regulada, sol·licitant-ne una legislació. Alguns han sabut adaptar-se i integrar aquesta oferta com a pròpia (exemple de la iniciativa Be Mate, derivada de l’oferta hotelera de Room Mate2). Així doncs, l’actitud empresarial pot ser diversa i abarcar des de la denúncia, fins a incloure aquesta tendència com una nova línia de negoci (com Ikea, que permet als seus clients poder revendre els seus productes utilitzant el seu web), passant per aprofitar l’oportunitat i incorporar anuncis dintre els webs de les principals plataformes col·laboratives. La Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT) ha elaborat un manifest contra el que qualifica d’”economia submergida”, deixant clar que l’entitat no està en contra del consum col·laboratiu però sí de la falta de regulació al respecte. La falta de seguretat, l’increment del treball il·legal, la degradació de la imatge de la destinació i la violació dels drets del consumidor en matèria de seguretat i qualitat són els principals arguments que es defensen en aquest manifest. La regulació de l’activitat és un tema d’actualitat i ja fou tractat al debat entre professionals del Dia Mundial del Turisme, on es va apuntar cap a la regulació de mínims com una solució viable. Fonts consultades: 1 Web Consumo Colaborativo. 2 Be Mate és una iniciativa de Room Mate que consisteix en vincular l’oferta d’apartaments turístics amb els hotels Room Mate propers, oferint la possibilitat de compartir els serveis extres dels hotels (recull de la clau, transfer, neteja, etc.). NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES TAULA 1: Llistat d’algunes plataformes de turisme col·laboratiu. “El fet de compartir no és un fenomen nou, la novetat està en la dimensió que està adquirint gràcies a Internet i en la capacitat de generar confiança entre desconeguts”
  3. 3. Font: Web Airbnb. Metodologia: Nombre de propietats senceres ofertes a la plataforma durant la 2a i 3a setmana d’octubre de 2014. Fòrum de turisme col·laboratiu, l’encaix del P2P a les destinacions  Data:10 de desembre  Lloc: Facultat de Turisme i Geografia de la URV, Vila-seca  Horari: 9.30 a 14h  Programa Propietat sencera Illa de Mallorca 5.000 Costa Brava 1.441 Costa Daurada 1.061 Múrcia 796 Costa del Sol 769 Costa Blanca 671 MERCATS De fet, hi ha destinacions que ja disposen d’una normativa específica. A Catalunya, la Generalitat es troba en ple procés de regulació. El comporta- ment dels agents turístics i la gestió que estan fent les administracions seran alguns dels temes tractats al proper número del Tendències. Tipologies La major part dels sectors estan presents en l’economia col·laborativa, sent el turisme un dels més relle- vants. El blog Consumo Colaborativo llista i actualitza les plataformes col·laboratives presents a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, agrupant- les en diferents sectors. Dintre del turisme es troben exemples pel que fa a allotjament, transport (tren, cotxe, taxis, embarcacions) o serveis de guiatge fets pels propis residents, (veure TAULA 1). Destaca l’elevat grau d’especialització del sector. Així, hi ha empreses destinades a oferir la possibilitat d’acampar al jardí d’una casa o bé allotjaments específics per skaters, homosexuals, dissenyadors i artistes o estudiants. A banda del sorgiment de noves plataformes per a segments específics, empreses ja consolidades també s’estan diversifi- cant (com és el cas de l’aposta d’Airbnb en el turisme de reunions). La diversitat és un altre tret distintiu. La xarxa dóna l’opció de poder-ho com- partir gairebé tot, roba, transport, jocs o llibres, així com elements més intangibles i a la vegada innovadors com el temps, els favors o l’educació. Com és l’usuari ? Encara és escassa la informació sobre el perfil del client. Tot i que sovint es vincula amb una demanda amb poc poder adquisitiu, la poca informació disponible trenca aquest mite. Cal constatar, però, que els estudis existents a dia d’avui procedeixen de les pròpies plataformes, pel que cal tractar amb precaució aquestes dades. Així, segons la informació d’Airbnb3, extreta dels seus clients en 9 ciutats, l’usuari realitza una despe- sa major i té una estada mitjana supe- rior comparada amb els clients allot- jats en hotels en aquestes mateixes ciutats. El factor preu tampoc apareix com a factor principal segons un estudi de HomeExchange4. La voluntat de viure com un resident i l’interès pel turisme cultural són els altres trets distintius dels consumidors d’aquesta nova modalitat d’allotjament3. En el cas de Barcelona, es constata un perfil de formació superior3. Això es correspon amb les dades d’un estudi5 que analitza la rellevància de l’econo- mia col·laborativa a l’Estat espanyol on es determina que aquest concepte compta amb un major reconeixement per part de segments amb major formació i ingressos. Impacte a la destinació Tot depèn del volum que adquireixi el fenomen i de la gestió que se’n faci. Airbnb afirma que la presència d’oferta al conjunt de la destinació afavoreix la descoberta dels barris de les grans ciutats, i genera ingressos als comerços locals. D’altra banda també genera un benefici social pels residents permetent que alguns dis- posin de rendes complementàries a la seva economia local. Pel que fa al pes d’aquest tipus de turisme a la Costa Daurada, s’ha comptabilitzat l’oferta de propietats senceres presents a Airbnb durant l’octubre de 2014. La destinació se situa en tercera posició a escala estatal segons el rànquing de marques litorals (veure TAULA 2). Relacionat amb aquest apartat, el 10 de desembre se celebrarà un Fòrum d’aquesta temàtica, organitzat pel PCT i el Patronat de Turisme de la Diputació. 3 Fonts consultades: 3 AIRBNB (2014): Airbnb Economic Impact (estudi del perfil d’usuari de les ciutats de Sant Francisco, Nova York, París, Amsterdam, Berlín, Londres-Edimburg, Sidney i Barcelona). 4 RUSSO, A.P. (2014): La lógica espacial del intercambio de casas: Una aproximación a las nuevas geografías de lo cotidiano en el turismo contemporáneo. Revista Scripta Nova. 5 TWO MUCH i TARGET-EMPIRICA, amb el patrocini de Toluna (2014). Relevancia de la economía colaborativa en la opinión pública española. TAULA 2: Oferta de propietats senceres presents a Airbnb, per marques turístiques litorals (octubre de 2014). NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  4. 4.  Identificables i mesurables  Accessibles i manejables  Prou grans com per ser rendibles  Estables (durables en el temps)  Realment diferents  Utilitat Font: PAPIÓ F. Fonaments del Màrqueting Turístic. Teoria de 2n curs de Gestió d’Allotjaments Turístics. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Noves variables de segmentació Darrerament, s’estan plantejant nous criteris a tenir en compte a l’hora de captar al turista. De fet, no es proposa cercar un nou segment de demanda. La novetat recau en els elements que es tenen en compte per a la seva captació. Si abans adaptàvem la nostra oferta o serveis per a un mercat familiar, de parelles joves, o per al mercat rus, ara es planteja treballar segons els estils de vida, les creences, els valors intrínsecs del consumidor. Aquests són elements intangibles, difícils de desgranar i de mesurar, però a la vegada esdevenen un focus de negoci per aquelles empreses que els saben trobar i treure’n rendibilitat. Els Insights Aquest concepte es refereix a les vivències, experiències del consumi- dor, traduïbles en veritats, emocions, motivacions profundes o valors, elements que fan que cada individu sigui únic. El propi consumidor moltes vegades no és conscient d’aquests valors, ja que són complexes de trobar i materialitzar. Aquesta falta d’obvietat dóna lloc a l’èxit empresarial per part d’aquelles empreses que han sabut percebre l’insight, interpretar-lo i materialitzar- lo en un producte o servei. És en aquest moment quan es considera que l’empresa ha trobat la porta d’entrada per connectar amb el consumidor. L’evolució de la segmentació Analitzant la bibliografia específica de segmentacions es pot afirmar que s’ha produït una clara evolució en els criteris tinguts en consideració per definir els segments turístics. Un dels autors referents en l’àmbit de l’economia, Philip Kotler1, es basa en una classificació sota criteris demogràfics, psicogràfics i criteris específics de compra. Al sector turístic són especialment notables les investigacions en aquest àmbit. Així, Esteban2 va fer una classificació basada en les motivacions generals, mentre que González3 establia fins a cinc segments a partir de criteris com l’estil de vida, els hàbits turístics i variables sociodemogràfiques. Altres autors s’han basat en elements més específics. Així hi ha qui ho ha fet a través de la despesa realitzada4 o segons la qualitat percebuda5. Les variables psicogràfiques, vincula- des a la personalitat, l’estil de vida, els interessos, gustos, inquietuds, valors i opinions del consumidor, han estat presents en la teoria de molts autors, ja des dels anys 90, com Cathelat (1990), Esteban (1996) o Galloway (2002), tot i que el seu grau d’imple- mentació és força recent. Aquesta novetat pel que fa a la seva aplicació en la gestió de destinacions es constata en l’anàlisi que s’ha realitzat sobre quins han estat els nous criteris de segmentació tinguts en consideració en algunes destinacions. Fonts consultades: 1KOTLER, P., BOWE, J., MAKEN, J., RUFIN, R. i REINA, D. (2003). Marketing para Turismo. 3a edición. Madrid: Prentice-Hall. 2 ESTEBAN, A. (1996). El marketing turístico: la orientación de la actividad hacia el consumidor. Introducció a la economía del turismo en España. Editorial Civitas, Madrid. 3GONZÁLEZ, A. (1998). El estilo de vida como criterio de segmentación en el mercado turístico: propuesta metodológica y contrastación empírica. Tesi Doctoral. Universidad de León. 4DÍAZ, F., BETHENCOURT, M.Y i GONZÁLEZ, O. (2003). Diversificación de productos y segmentación en la isla de la Palma: Aplicaciones para la política turística. Revista Pasos, Revista de Turismo y de Patrimonio Cultural. Vol. I Nº2. 5LAGUNA, M. i PALACIOS, A. (2009). La calidad percibida como determinante de tipologías de clientes y su relación con la satisfacción: Aplicación a los servicios hoteleros. Universidad de Valladolid. L’estil de vida, les creences i els valors són els nous elements tinguts en consideració a l’hora de captar els turistes. Aprofundim en les noves aproximacions de segmentació i la seva implementació a la gestió de les destinacions INNOVACIÓ 4 Definició d’Insight: són les veritats despullades del consumidor i la seva forma de pensar, sentir o actuar reveladores que generen oportunitats d’innovació, branding i comunicació accionable per a les empreses TAULA 1: Requisits d’una bona segmentació. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  5. 5. Font: Estudio Demoscópico 2013. Segmentación del Turismo Internacional. Instituto de Turismo de España. Font: Estudi del segment turístic d’hivern austríac6. Tipologia 1 Buscant la destinació dels seus somnis (10%) Tipologia 2 Descans pur (22%) Tipologia 3 No hi ha motius (4%) Tipologia 4 Diversió (38%) Tipologia 5 Esports i sol (10%) Tipologia 6 Pressupost limitat (3%) Tipologia 7 Fans de la cultura (3%) genera- lista 28% vaca- cional cultural 18% vaca- cional pur 15% desco- bridor 12% vital 16% actiu- pur 2% familiar 9% MERCATS INNOVACIÓ 4 5 Existeixen tècniques per mesurar aquests elements psicogràfics. Un d’ells és la metodologia AIO (Activities, Interests, Opinions). Aquesta metodo- logia considera que els individus adopten generalment un estil de vida en consonància als trets dominants del grup social al que pertanyen o desitgen pertànyer. Aquesta tècnica planteja preguntes vinculades a l’estil de vida, activitats d’entreteniment, preferències de moda, etc. L’entrevis- tat ha de mostrar el seu grau d’acord o desacord amb les afirmacions, i els resultats són interpretats sota una visió de comportament turístic. Les ontologies són un altre àmbit d’investigació a tenir en consideració, així com el valor del significat: conèi- xer el significat “real” de les paraules pot ajuda a les destinacions a enten- dre millor als seus turistes. Des del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya s’està investigant ja en aquest camp. Implementació a les destinacions Per veure el grau d’aplicació d’aquesta modalitat de segmentació basada en els estils de vida s’ha analitzat la presència d’aquest tipus de classifi- cació en la planificació estratègica de destinacions de referència d’àmbit mundial. Per fer-ho, s’han cercat els plans estratègics i de màrqueting de diferents destinacions, així com estudis sobre perfils de demanda i comportament amb l’objectiu de trobar elements coincidents amb aquesta classificació més innovadora. Els casos exposats a continuació mostren l’ús de nous criteris a l’hora de definir segments vinculats a estils de vida i valors, més enllà dels criteris tradicionals. Per exemple, l’estudi de turisme de benestar de Finlàndia fet per la universitat de Joensuu utilitza la metodologia AIO per definir fins a 6 segments diferents en funció dels estils de vida. Destaquen segments com el turista interessat per la natura i l’esport amb motivacions tecnològi- ques, o el segment del viatger que aprecia estar com a casa. Seguint aquesta tendència, la regió de Yukon (Canadà), ha elaborat l’eina EQ (Explorer Quotient), on a través de tres criteris purament psicogràfics (la visió del món del consumidor, les seves creences personals i els seus valors socials) ha establert tres tipologies de turistes: free spirit, cultural explorers i authentic experiencers. El web dispo- sa d’informes amb més detalls de cada un d’aquests segments, amb informació per a cada nacionalitat. En la mateixa línia l’Estat espanyol, en el seu estudi sobre el perfil demoscòpic del mercat internacional, proposa una segmentació segons motivacions inicials. De la relació de 15 variables sorgeixen fins a 7 tipologies de turis- tes estrangers diferents, entre els que es troben el vacacional pur, el desco- bridor o el vital (veure GRÀFIC 1). Àustria6, per altra banda, analitza el perfil del turista d’hivern al país. A través de la metodologia cluster rela- ciona cinc tipologies de turistes se- gons conducta (esquiadors, tranquils, actius, culturals i esquiadors amb activitat nocturna) amb set tipologies segons variables psicogràfiques, donant lloc a una tercera segmentació amb cinc tipologies derivades, combinant elements (veure TAULA 2). Per últim, és destacable la classifica- ció que realitza el Regne Unit, que utilitza com a variable el grau de compromís que el turista estableix amb la destinació, donant lloc a la categoria de turista compromès amb la destinació, turista amb un compro- mís poc profund i el turista que pot ésser convertible. Aquests nous valors de segmentació, així com la rellevància de la marca i els seus valors culturals van ser tractats al Seminari Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat , els dies 10 i 11 de novem- bre a la Facultat de Geografia i Turisme de la URV. INNOVACIÓ GRÀFIC 1: Segmentació motivacional, Estudi Demoscòpic de l’Estat espanyol. TAULA 2: Tipologies psicogràfiques del turista d’hivern d’Àustria. Fonts consultades: 6DOLNICAR, S. i LEISCH, F. (2003). Winter tourist segments in Austria – Identifying stable vacation styles using bagged clustering. Universitat de Wollogong. Austràlia. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  6. 6. AT 7 POLÍTICA I GOVERNANÇA 6 Les competències en matèria turística depenen de cada país. Les funcions en planificació, informació i promoció turístiques són comunes en la major part dels territoris, mentre que la comercialització és un tret distintiu només d’alguns països, com és el cas francès1. Sembla, però, que el sector públic espanyol s’està encaminant cap al foment de la comercialització seguint el model francès. A priori hi ha dues fórmules utilitzades per les institucions turístiques per a la comercialització de productes. Una, ja portada a la pràctica des de fa temps, és la concessió de la venda de productes turístics de la destinació, (entesos com a activitats soltes, paquets) a una agència de viatges. Existeixen nombrosos exemples: Santiago de Compostela amb l’agència majorista-minorista Viajes Viloria, la ciutat de Lleida amb Nextel Travel, o el País Basc amb l’agència receptiva Viajes Azul Marino. La segona fórmula es basa en les plataformes de comercialització. Recentment tant Turespaña, a través de spain.info, com l’Agència Catalana de Turisme (ACT), a través de www.catalunya.com, han posat en marxa aquest sistema on line que permet mostrar al mercat l’oferta turística de la destinació. Diferències de sistemes Tot i que els dos sistemes es definei- xen com a plataformes comercialitza- dores, en el cas espanyol l’eina té la funció de donar suport i visibilitat als productes, no permetent finalitzar el procés de compra dintre el seu propi web. De fet, segons un comunicat oficial de Turespaña2, la reserva es fa directament a l’empresa que ofereix el servei o a l’agència de viatges (en el cas de paquets), actuant la platafor- ma com a eina d’informació i promo- ció. En aquest cas l’empresa proveïdo- ra del servei es promociona en aquest canal sense cap tipus de cost. En el cas català3, el sistema s’ajusta més a una veritable plataforma comercialit- zadora, on es facilita la compra. El servei és ofert per l’empresa que presta el servei o per l’agència de viatges. Tot i que el procés de compra salta a la passarel·la de pagament de l’empresa, aquest fet no resulta tan evident pels ulls del consumidor. Cal fer constar, no obstant, que la plataforma informa que la venda del servei es realitza a través de l’agència de viatges. Més enllà d’especificitats, la funció d’intermediació d’aquesta plataforma, entre l’oferta i la demanda virtual està subjecte a una comissió. La raó de ser de les dues plataformes és la dinamització de l’activitat turística de la destinació. En el cas de l’ACT es manifesta que l’objectiu es basa en “promocionar i incentivar el turisme a Catalunya”3, mentre que en el cas de Turespaña es materialitza en donar “suport i visibilitat”2 a l’oferta turística. Tot i que aquesta segona actua com a canal promocional, el seu valor afegit recau en aprofitar el posicionament d’aquest web, el tràfic d’usuaris que mou i la confiança que aporta la marca Turespaña. Aquest sistema democratitza i dóna facilitats a la incorporació de petits empresaris turístics a sistemes de comercialització on-line amb un cost zero o inferior al preu de mercat. La incipient funció comercialitzadora de les destinacions Les destinacions espanyoles comencen a incorporar mecanismes que fomenten la comercialització de productes turístics Fonts consultades: 1 Codi del Turisme de França. Articles 131-1 i 131-2, competències de les regions i l’article 132, competències dels departaments. 2 Notícia d’Hosteltur, 26 de març de 2014. 3 Agència Catalana de Turisme (2014). Presentació p.point Plataforma de comercialització online d’experiències turístiques a través del portal www.cataluya.com.  Plataforma comercialitzadora de l’Agència Catalana de Turisme  Plataforma Spain.info “A priori hi ha dues fórmules utilitzades per les institucions turístiques per a la comercialització de productes. Una (...) és la concessió de la venda de productes turístics de la destinació (...). La segona fórmula es basa en les plataformes de comercialització” TAULA 1: Les dues plataformes comercialitzadores de l’Estat espanyol. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  7. 7. Font: Agència Catalana de Turisme. Font: Elaboració pròpia. POLÍTICA I GOVERNANÇA Cal també pensar en l’ús potencial que es pot fer de les dades personals dels usuaris d’aquestes plataformes. En el cas de l’ACT, les dades són registrades en un fitxer propietat de la mateixa Agència. A Costa Daurada ja trobem exemples d’iniciatives de gestors turístics que comercialitzen activitats, com és el cas de Tarragona Turisme, la plataforma comercialitzadora de la ciutat de Tarragona. Pel que fa a les entitats mixtes, les quals poden tenir un pes públic relatiu, hi ha nombrosos exemples d’entitats que comercialitzen serveis turístics, ja sigui a través d’agències externes o a través dels seus propis membres (veure TAULA 3). La comercialització turística a França El codi de turisme de França1 certifica que tant les regions (equivalents a les comunitats autònomes) com els departaments (les províncies en el cas de l’Estat espanyol), tenen competència per comercialitzar. Així, en el cas de les regions, la llei diu que entre altres funcions (planificar, informar i promocionar) han de “donar assistència tècnica a la comercialització”. Més clar queda en el cas dels departaments on es determina que “tenen la funció de garantir el desenvolupament, la promoció i la comercialització dels productes turístics, amb la col·laboració de les organitzacions professionals, seguint sempre la directiva regional establerta”. Legalment poden desenvolupar aquesta funció, tot i que no tots els departaments ho fan i, si ho fan, no utilitzen els mateixos sistemes. En el cas de la regió de Llenguadoc, per exemple, mentre que Turisme d’Aude ofereix productes turístics amb preus tancats que són comercialitzats a través de l’agència de viatges receptiva regional, SudFrance, els departaments de Pirineus Orientals i Lozère tant sols permeten fer reserves directament als allotjaments, no existint la possibilitat d’articular paquets. Pel que fa a Hérault, tot i que la major part dels productes estan vinculats a l’empresa que ofereix el servei, crida l’atenció el paper de les oficines de turisme com a entitats comercialitzadores d’alguns serveis turístics. Destaca, per últim, el departament de Gard per l’existència de productes específics amb preu i serveis concrets que poden ser reservats a través d’un sistema on-line del propi web institucional. Així, hi ha un total de 14 productes, distribuïts en 5 tipologies diferents, amb un preu entre els 6 i els 270 euros per persona. El nou decret de les Oficines de Turisme Es troba una gran diferència si es compara la llei de turisme de 20024 amb els dos darrers decrets específics sobre oficines de turisme, de 20105 i 20146. Així, mentre que la llei 13/2002 definia les oficines de turisme com les dependències obertes al públic que orientaven als usuaris i facilitaven informació, els decrets posteriors han volgut donar major rellevància a aquestes unitats turístiques. Un dels canvis més significatius (sense oblidar la classificació de les OIT en tres categories) ha estat la incorporació de la comercialització com una funció més de les OIT, dintre d’una de les tres funcions bàsiques d’aquests centres (informació, difusió i atenció al turista). Aquesta funció comercialitza- dora, però, és apte per aquells productes i serveis turístics que no estiguin reservats a les agències de viatges (viatges combinats). 7 Fonts consultades: 4 Llei 13/2002 de 21 de juny, de Turisme de Catalunya. 5 Decret 127/2010, del 14 de setembre, de regulació de la Xarxa de Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya. 6 Decret 66/2014, de 13 de maig, de regulació de la Xarxa de Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya. TAULA 2: Requisits per estar present a la Plataforma de l’ACT.  Serveis i/o paquets del territori català  Seguir la filosofia del Pla Estratègic i el Pla de Màrqueting de Turisme de Catalunya  Sistema B2C (Business to Consumer)  Els paquets han de ser: experiencials, diferencials, atractius, donant valor diferencial als recursos, amb servei d’idiomes obligatoris (català, castellà i un idioma estranger) i han de tenir una passarel·la de pagament/TPV Virtual  Els serveis solts han de tenir: un horari de visites regular i garantit, informació disponible a Internet, accès fàcil, tarifes clares i comissionables, idiomes (català, castellà i un idioma estranger).  Saborea España, col·laboració amb l’agència de viatges Mucho Viaje  Turisme de Barcelona  El Camí dels Bons Homes (a través de l’agència de viatges Lleida i Tu )  Enoturisme Penedes (tenen agències de viatges com a membres) TAULA 3: Exemples d’entitats mixtes que comercialitzen paquets/productes. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  8. 8. Font: Estudi del Comitè Regional de Turisme Provence- Alpes-Côte d’Azur1 Font: Comitè Regional de Turisme Provence-Alpes-Côte d’Azur (2014)1. GRÀFIC 1: Despesa mitjana per estacions. Côte d’Azur Havent tractat ja les principals destinacions competidores de la demarcació de Tarragona, obrim una nova etapa en la que s’analitzaran algunes regions turístiques franceses i italianes La regió de la Costa Blava també anomenada PACA (per les seves sigles en francès Provence, Alpes Maritimes i Côte d’Azur), està formada per sis departaments (l’equivalent a les províncies espanyoles) com són Var, Vaucluse, Hautes Alpes, Bouches du Rhône, Alpes de Haut i Alpes Mariti- mes. És una regió amb forces simili- tuds turístiques amb Catalunya (volum d’oferta i demanda turística semblants, productes turístics similars, rellevància del turisme de creuers, etc.). D’altres, com la dimen- sió territorial, la riquesa dels seus espais naturals o la facilitat d’accés per via aèria, estan encara lluny de les xifres catalanes. Així, la Costa Blava disposa de 900 km de litoral (gairebé el doble que la costa catalana, amb uns 580 km.), compta amb quatre parcs nacionals i sis de naturals i disposa de quatre aeroports, dos d’ells d’elevada importància (el de Niça, el segon de tota França, i el de Marsella, amb 7,4 milions de passatgers)1. Pes turístic És la segona regió europea amb major capacitat d’allotjament, darrere de Catalunya, amb 137.000 places en hotels i 285.000 en càmpings1. Tenint en compte el volum de pernoctacions (217.000)1, esdevé la quarta regió amb major pes a Europa, darrere de l’Illa de França, Catalunya i Andalusia. L’acti- vitat turística es concentra al litoral. Així, el 75% de les pernoctacions se centralitzen als departaments litorals de Var, Bouches du Rhône i Alps Maritimes, havent-hi diferències significatives per tipologia d’allotja- ment. Les dades, a més, mostren l’especialització dels departaments segons tipologies d’allotjament. El 49% de les pernoctacions en càm- pings es donen a Var, mentre que el 41% de les pernoctacions hoteleres es produeixen als Alps Maritimes. Pel que fa a la qualitat hotelera, els percentatges més elevats correspo- nen a hotels de 2 i 3 estrelles (34,7% i 31,8% respectivament)1. Respecte als càmpings, la major part correspon a establiments de 3 estrelles (el 39%). D’altra banda, a l’igual de Catalunya, és rellevant el pes de les segones residències (uns 2,3 milions de llits). El departament d’Alpes Maritimes concentra més de la meitat d’aquesta oferta (56%). Pel que fa a la comparativa entre l’estructura d’allotjaments de Costa Daurada i el departament de Var (veure TAULA 2), tot i que les xifres resulten similars en volum de places i pernoctacions, destaca l’especialització de Var en l’oferta campista, mentre que a la Costa Daurada les places i les pernoctacions queden distribuïdes més homogèniament. Rellevància del mercat estatal El volum de turistes que mouen les dues regions és similar (30 milions en el cas de la Costa Blava i 36,7 milions a Catalunya, l’any 2012)1 i 2. El pes del turista nacional és bàsic en les dues regions. En el cas català, el turista procedent de la pròpia regió represen- ta el 49,5% del total, mentre que a la Costa Blava domina clarament, amb un 81%, el turista francès procedent d’altres regions del país. El pes del mercat estranger és més rellevant a Catalunya (on representa el 39,4%) que no pas a la Costa Blava, on només significa el 19% del total. La proce- dència estrangera queda molt reparti- da amb valors d’entre un 3 i un 2% entre els mercats d’Itàlia, Regne Unit, Bèlgica, Luxemburg i Alemanya. Per contra, a Catalunya queda focalitzat en el mercat francès (26,8%) i anglès (11,2%)1 i 2 (Veure TAULA 1). Fonts consultades: ¹ Comitè Régional de Tourisme Provence-Alpes-Côte d’Azur (gener 2014). Chiffres Clés. Dades referents a 2012. 2 Direcció General de Turisme (2012). Catalunya Turística en Xifres 2012. MAPA 1: Croquis de la Costa Blava. TAULA 1: Característiques del turista. TAULA 1: Comparativa Costa Daurada i el departament de Var (dades 2012). Font: Elaboració pròpia. COMPETIDORS  Edat mitjana: 44 anys.  Estada mitjana: 7,2 nits.  47% vénen acompanyats per família i/o amics amb nens  70% utilitzen el cotxe.  Activitats: 72% visites a patrimoni cultural i natural, 61% oci i descans, 43% compres.  Despesa mitjana 64€ per persona i dia (114€ estranger i 53€ francès). 71,5 € 58,5 € 69,9 € 65,5 € 8 NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  9. 9. Font: Comitè Régional de Tourisme Provence-Alpes- Côte d’Azur (gener 2014). Chiffres Clés. Dades referents a 2012. Font: Schéma régional de développement touristi- que 2012-2016. Font: Estudi del Comitè Regional de Turisme Provence- Alpes-Côte d’Azur1 i de la Direcció General de Turisme de Catalunya2. Costa Daurada Var Places hoteleres 55.152 24.664 Places de càmping 65.790 133.950 Places totals 120.942 158.614 Pernoctacions hoteleres 9.141.463 3.689.000 Pernoctacions càmpings 3.624.566 7.203.000 Pernoctacions Totals 12.766.029 10.892.000 Llocs de treball (%) 16,9 21,6 COMPETIDORS 9 Impacte econòmic L’any 2012, el turisme va tenir un pes d’11% del PIB a la Costa Blava, generant uns 14 milers de milions d’euros, dels quals més de la meitat procedien del turisme domèstic, davant dels 5 milers de milions dels turistes internacionals. La despesa turística es concentra al litoral, com el volum de pernoctacions i les places, en especial als departaments d’Alpes Maritimes (30%) i Var (20%), aglutinant el 50% del consum. La zona litoral, com és lògic, reuneix la major part dels llocs de treball directes generats pel turisme. Així, dels 148.000 llocs de treball, el 82% es localitzen als tres departaments litorals. Tot i que la regió potencia la diversitat de productes (neu, natura i costa) resulta ser una activitat fortament estacional. Prova d’això és que dels 88.500 llocs de treball al gener es passa als 163.000 llocs a l’època estival. Per altra banda, els valors màxims d’ocupació correspo- nen al període juny-setembre, amb un valor màxim a l’agost d’un 80,9% d’ocupació en establiments hotelers, valor molt similar al català (79,4%)2. Eines de gestió turística El turisme és un sector clau per a l’administració. L’any 2012 es va realitzar una inversió d’1,2 bilions d’euros, dedicant-hi el 13,1% de la inversió total. La major part va anar destinada al sector privat, principal- ment a les segones residències i hotels. Referent al sector públic des- taca un 5% de la inversió en els parcs d’exposicions i centres de congressos i un 4% en remuntadors mecànics (vinculat al producte de neu). D’altra banda, a la regió s’aplica la taxe de séjour. Aquesta mesura ha permès que uns 250 municipis i 17 mancomu- nitats obtinguessin el 2012 uns 27,8 milions d’euros, el 15,2% de recapta- ció del país, sent la segona regió per darrere de l’Illa de França. Tot i formar part d’una mateixa regió, històricament s’han mantingut dos Comitès Regionals de Turisme (veure TAULA 3). Els diferents plans estratègics i operatius de la regió, però, han tractat els sis departaments com una única destinació. Així doncs la Costa Blava està implementant el pla estratègic Schéma régional de développement touristique 2012- 2016, derivat del pla del 2006- 2011(veure TAULA 4). La regió també compta amb una estratègia de comercialització per al període 2012- 2015, redactant anualment un pla d’acció. El corresponent al 2014 defi- neix fins a 60 accions concretes per a mercats i productes turístics específics. La comercialització La regió disposa de diferents mecanismes. Un és l’articulació de la Côte d’Azur Card, una targeta que inclou descomptes als serveis i em- preses associades. Hi ha diferents op- cions (de 3 o 6 dies consecutius, versió adults o nens, etc.). Els descomptes se situen entre el 10 i el 20%. També s’ha articulat una targeta específica per al producte de golf, així com ofertes especials vinculant la regió amb altres ciutats turístiques, com Nice. Al web es poden consultar fins a 38 productes diferents (serveis solts i paquets), amb preus entre els 30 i els 775 euros. El web realitza una funció informativa (preus i horaris), deixant la venda en mans de l’empresa. Per conèixer quins productes es volen impulsar des de l’administració (més enllà dels presents al web com són la costa, la neu i la natura), s’han analitzat les actuacions del pla d’accions 2014. Així, el mice, el prestige, l’enoturisme i el golf, són els nínxols que concentren més accions. Aquests tenen raó de ser com a productes complementaris de l’oferta ja consolidada de la Costa Blava, com és el sol i platja, l’esquí, la natura o el turisme actiu. COMPETIDORS TAULA 3: Entitats turístiques rellevants. TAULA 4: Llistat d’objectius del Pla Estratègic 2012-2016.  Assolir un turisme més competitiu  Desenvolupament turístic responsable i solidari  Guanyar en atractivitat  Iniciativa pública més eficaç  Organisme institucional de la regió  Comitè Regional de Turisme Provença-Alps-Costa Blava  Comitè Reginal de Turisme Riviera de la Costa Blava  Site d’Information des Pros du Tourisme. Informació sobre mercats, productes, reputació, conjuntura turística, etc. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES TAULA 2: Comparativa Costa Daurada i el departament de Var (dades 2012).
  10. 10. de la tecnologia (del 6,2% al 14,5%), mentre que la medicina i la ciència, els dos àmbits amb major pes han experimentat una caiguda continuada iniciada la dècada dels 90. Tot i la davallada, la medicina continua sent el tema principal de la major part de les reunions celebrades. TAULA 1: Comparativa rànquing de les ciutats amb majort nombre de reunions (2003 i 2012). 2003 2012 1r París Viena 2n Berlín París 3r Viena Berlín 4rt Praga Madrid 5è Barcelona Barcelona 6è Lisboa Londres/Singapur 7è Londres Copenhagen 8è Singapur Estambul 9è Roma Amsterdam 10è Madrid Praga Font: Elaboració pròpia a partir de l’informe del ICCA1. D’altra banda, es tendeix cap a l’organització de reunions amb un nombre menor de participants. Si durant el període 1963-1967 la major part de les reunions (el 24,3%) eren de gran format (entre 500 i 999 assistents), seguit del 24,0% amb reunions entre 250 i 499 assistents, al darrer període (2008-2012) la major part de reunions (el 34,8%) han tingut entre 50 i 149 membres. Això es constata amb la reducció del nombre de participants per acte (dels 1.253 assistents al període 1963-1967 als 424 participants per reunió al període 2008-2012). El lloc de celebració també ha fet un gir. A partir dels anys 90 s’han substituït els centres de conferències per instal·lacions en hotels, relacionat possiblement amb la reducció del nombre d’assistents per reunió. També destaca, a partir de 2003 l’ús de les universitats com a nous espais on celebrar actes. Pel que fa a la freqüèn- cia, mentre que als anys 60 hi havia una àmplia diversitat (periodicitat d’un a quatre anys), la tendència ha estat a concentrar els actes cada un o dos anys. Finalment, destacar l’increment rellevant de la despesa del participant entre el període 1993-1997 i 2008-2012 que ha estat d’un 54,1% (de 440 dòlars per dia i persona als 678 dòlars). Lògicament, els ingressos que ha generat l’activitat també s’han vist incrementats en el mateix període un 202,4%. ESTADÍSTIQUES 10 El Turisme de Reunions Aquest estudi analitza les xifres de les reunions organit- zades per associacions internacionals que se celebren de forma regular, rotant-se en un mínim de tres països i amb 50 delegats o més. Per tant, queden fòra els esde- veniments de petit format, així com altres que no compleixen els requisits. La principal reflexió és el creixement exponencial del sector. Més enllà d’analitzar la diferència entre les dades 1963-2012 (increment d’un 2.955%), s’ha calculat l’increment mitjà cada cinc anys (ja que els períodes analitzats són quinquennals). Així, en tota aquesta sèrie s’ha produït un augment d’un 46,4% de mitjana entre un període i altre. Analitzant-ho detalladament, s’observa que el major increment entre períodes s’ha donat recentment (un creixement del 59,9% entre 1998-2002 i 2003-2007). Singularment els 5 anys posteriors han estat els de menor creixement (un 34,3% entre 2003- 2007 i 2008-2012). Per regions, mentre que Europa i Amèrica del Nord han estat perdent quota de mercat, les regions d’Àsia i Amèrica del Sud han incrementat la seva activitat. Així, Àsia, ha passat de representar el 8,2% de les reunions mundials al 18,2% i Amèrica del Sud, del 4,2% al 10%. Respecte l’anàlisi per països, i analitzant les dades disponibles (any 2012), es constata com entre els 28 països amb major nombre de reunions set eren asiàtics, tres d’Amèrica del Sud, dos d’Amèrica del Nord i un d’Oceania. Els restants eren europeus. De fet, en el període 1963-1967 i 2008-2012, entre els rànquing dels cinc països que han experimentat majors creixements en volum de reunions se’n troben dos d’asiàtics (la Xina, Corea), i dos d’Amèrica del Sud (Brasil i Argentina). Tot i que el percentatge de creixement és molt més elevat en països asiàtics (ja que es parteix de valors molt baixos), en valors absoluts el pes del turisme MICE el continua tenint el continent europeu. Així, en el rànquing de les 10 ciutats amb més reunions a escala mundial, el 81,8% són europees (dades 2012). Tot i així, si es realitza una comparativa respecte el 2003 es perceben canvis significatius en el rànquing. Mentre que els tres primers llocs de la taula han estat disputats per les mateixes ciutats, destaca la incorporació de Copenhagen, Estambul i Amsterdam, així com el creixement de Madrid i la pèrdua de valor de Praga (del 4rt al 10è lloc) i de Roma (veure TAULA 1). El contingut de les reunions ha variat també als darrers anys. S’ha produït un creixement exponencial en l’àmbit L’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA) ha realitzat un informe1 sobre l’evolució del sector entre l’any 1963 i el 2012. A continuació se’n destaquen les conclusions més significatives Fonts consultades: 1 ICCA (2013). A Modern History of International Association Meetings 1963-2012. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  11. 11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES 9 DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT? NOVETATS I PUBLICACIONS En el tendències Nº3 (any 2010) es va presentar el concepte de Blogtrip, explicant les experiències d’algu- nes destinacions que havien estat les pioneres a l’Estat espanyol en organitzar aquest tipus de viatge de fami- liarització adreçat als que es consideraven els nous influenciadors 2.0. L’efectivitat, el retorn de la inversió, la parcialitat del blogger o la traducció del fam trip en nombre de visitants són alguns dels temes que giren a l’entorn d’aquest nou format de viatge. Hi ha opinions diverses, fins i tot entre gestors de destinacions. Mentre que Turisme de Noruega ha optat per canviar d’estratègia i focalitzar els seus esforços en viatges individualitzats, després d’afirmar que els resultats dels seus darrers blogtrips no han estat rendibles, el Patronat de Turisme de Costa Brava-Girona ha optat per integrar aquesta tipologia de viatges com una acció més en la seva estratègia de màrqueting on line. Cal constatar que l’entitat noruega havia utilitzat la meto- dologia VPEO (Valor Publicitari Equivalent Online), un sistema matemàtic que permet calcular la repercussió del blogtrip. Per altra banda, la Comunitat Valenciana, una de les primeres destinacions en organitzar un blogtrip a l’Estat espanyol, elabora informes sobre l’anàlisi d’activitat de les seves xarxes socials. Així, en el II Barómetro de Redes Sociales de los Destinos Turísticos destaca la millora de la reputació on line i el posicionament dels continguts en cerques d’inspiració de viatge, més enllà d’aconseguir un increment de visitants, com els objectius a assolir amb aquests esdeveniments. En aquesta línia es troba el gestor de la marca Costa Brava-Girona, que veu en el blogtrip una fórmula per captar a ambaixadors digitals. Pel que fa a les opinions dels internautes, la consultora de màrqueting Eventosfera ha realitzat enquestes a usuaris, la major part declarats usuaris actius de xarxes socials i amb blogs propis, per conèixer la seva opinió sobre aquest format de fam trip. Les respostes posen en dubte el poder influenciador dels blogtrips (el 42,3% afirma no sentir-se influenciat pel contingut d’un blogtrip, mentre que un 33,33% opina no sentir-se influenciat a l’hora de triar una destinació). Veient les diferents opinions al respecte caldrà fer un seguiment d’aquesta ja no tant singular acció de promoció. 11 Informació sobre el procés de compra d’un viatge, segons Google Google’s 2014 Travellers Study aporta informació clara sobre com és el procés de compra turística per Internet. Quines són les paraules clau que utilitza l’usuari per cercar una destinació, en funció de la fase de planificació del viatge en que es trobi, o el poder dels vídeos o les fotografies per a la reserva, són alguns dels elements tractats en aquest informe. Consulta de l’informe Exemples de paquets turístics a l’Estat espanyol Turespaña i el Instituto Tecnológico Hotelero (ITH), han elaborat un eBook on expliquen onze casos d’èxit de destinacions que han aconseguit articular paquets turístics innovadors i singulars. Així, l’informe detalla informació sobre la definició i característiques del paquet, els agents involucrats, quines han estat les claus de l’èxit, el preu i els resultats obtinguts fins al moment, entre altres elements analitzats. Per descargar l’eBook consultar el web del ITH L’ús del vídeo com a eina promocional a Catalunya L’Agència Catalana de Turisme va convidar el mes de maig a cinc vídeo artistes de prestigi internacional amb l’objectiu d’elaborar un vídeo per a donar a conèixer la destinació catalana a les xarxes. Cada artista es carac- teritza per l’ús de tècniques de gravació innovadores. Durant una setmana l’artista va estar acompanyat per un habitant que coneixia a la perfecció l’oferta turística de la zona. El resultat ha estat la creació d’un material audiovisual innovador i la seva presència i viralitat a les xarxes socials. Per visualitzar els vídeos, clicar aquí. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES
  12. 12. COSTA DAURADA 12 El Rally de la Costa Daurada El mes d’octubre es va celebrar la 50a edició del RallyRACC Catalunya- COSTA DAURADA, la desena edició que se celebra a les comarques tarragonines. Aquest esdeveniment esportiu està considerat una gran acció de promoció, ja que permet projectar la imatge i la marca de la demarcació de Tarragona a escala mundial. A més, és rellevant com a esdeveniment desestacionalitzador, així com per l’impacte econòmic que genera (segons dades de la Diputació de Tarragona les darreres edicions van deixar més de 30 milions d’euros al territori). En el cas concret del municipi de Salou, i segons dades de TAC 12 Salou, l’edició de 2014 ha significat un impacte de 8 milions d’euros, sent els allotjaments i els restaurants els sectors més beneficiats. El sector empresarial turístic no és aliè a aquest gran esdeveniment esportiu i mediàtic. Això es constata amb l’organització de la tercera edició del Rally de Tapes de Salou, un dels punts clau del Rally, una iniciativa de l’Ajuntament i l’Associació de Comerciants i Empresaris de Salou amb la col·laboració de l’Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, que promou l’àmplia oferta gastronòmica del municipi. El Mini Rally o l’oferta de tapes específiques per mascotes són altres iniciatives innovadores que intenten aprofitar l’afluència de turistes i visitants motivats per aquest esdeveniment. Nou vídeo promocional A mitjans d’octubre es va realitzar a Tarragona un càsting entre la població per seleccionar els actors que apareixeran en el nou vídeo promocional de la Costa Daurada. En concret es buscaven famílies amb nens entre 5 i 16 anys, així com altres segments, com el juvenil. En aquesta nova campanya s’ha optat per seleccionar els propis habitants de la destinació per captar les seves vivències personals al territori i la seva connexió real amb la destinació. TERRES DE L’EBRE El segment escolar Recentment les Terres de l’Ebre han comptat amb la visita de cinc tour operadors italians especialitzats en turisme escolar. Aquests tour operadors treballen amb el segment educatiu entre 5 i 24 anys (des de primària fins a l’etapa universitària). Aquesta iniciativa, promoguda per l’oficina de promoció turística de Catalunya a Itàlia, ha estat gestionada pel Patronat de Turisme Provincial, qui ha mostrat l’oferta d’allotjaments, restauració i activitats de la destinació adaptada específicament a aquest segment. La visita de tour operadors a les Terres de l’Ebre, així com a la Costa Daurada esdevé una acció freqüent de promoció i suport a la comercialització. Un valor decisiu és l’especificitat del segment que es potencia que, per les seves caracterís- tiques, pot ajudar a desestacionalitzar la temporada turística i a implicar l’activitat a d’altres sectors (oferta de cicloturisme, activitats a la natura, guiatge interpretatiu, etc.). Editat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya en el projecte LAB-IIT, Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística, amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona · 977 394 871 · info@pct-turisme.cat Delta Birding Festival L’aposta de les Terres de l’Ebre pel turisme ornitològic és clara. Així, a finals de setembre es va celebrar al Delta de l’Ebre el Primer Festival Internacional d’Ornitologia de Catalunya. Aquesta primera edició va comptar amb més d’un miler de persones que van poder assistir a les conferències, tallers, i jornades dirigides algunes d’elles per experts en ornitologia de renom internacional. L’acte es va complementar amb una fira de material especialitzat amb uns 30 expositors, així com un conjunt d’activitats a l’aire lliure. El festival, organitzat per una botiga especialitzada en articles de natura, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Catalunya - La Pedrera, ha comptat amb el suport de l’Ajunta- ment d’Amposta, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a les Terres de l’Ebre. NOVEMBRE 2014-Nº11 TENDÈNCIES

×