Tendències 8, el butlletí sobre innovació en turisme analitza les darreres tendències turístiques i les claus per entendre-les. En l'edició del primer trimestre: l'evolució del sector del càmping, el model de col·laboració público-privada, comportament del turista del 2012, el mercat xinès, la destinació competidora: Grècia, el pes del paquet vacacional, i novetats a Costa Daurada i Terres de l'Ebre (Tarragona)

1. PROGRAMA THINK TANK
PRIMER TRIMESTRE 2012
Nº 8
2
íNDEX El turista del 2012
4
El mercat xinès
El caràcter transversal del turisme i el poder d’influència de les conjuntures
sociològiques, econòmiques i polítiques tant locals com mundials sobre el sector
fan què els canvis en el comportament dels consumidors repercuteixin en els seus
6
Dinàmica evolutiva hàbits com a turistes. A continuació es plantegen les tendències del turista al
del sector del 2012, en funció dels nous perfils del consumidor d’aquest any.
càmping
La potència econòmica i poblacional de la Xina, el creixement de les ciutats dels
països en vies de desenvolupament i l’increment de les famílies multigeneracio-
nals, relacionat amb les noves tendències demogràfiques mundials (família
8
integrada per fills d’altres relacions), generaran tres segments de demanda clau:
La col·laboració els turistes xinesos (tractats en l’apartat mercats), la demanda de productes
público-privada, específics per al consumidor urbà de baix poder adquisitiu i l’oferta de serveis
model d'èxit? concrets per aquests nous models familiars. Per altra banda, la crisi econòmica
mundial ha influït directament en el comportament del turista, fins i tot demanda
10
no afectada per aquesta situació mostra una tendència marcada cap a l’estalvi.
Aquesta voluntat d’estalviar, sumada a la possibilitat d’accedir a tota la informació
Competidor: Grècia a través de la xarxa, ha donat lloc a un consumidor que dedica més temps i esforç a
comparar preus de productes i serveis. En l’àmbit turístic, aquesta necessitat s’ha
traduït en la proliferació de webs comparadors de preus de serveis turístics. Kayak
o Skyscanner són alguns dels múltiples portals que ofereixen aquest servei. I és
que el fet de comparar i trobar la millor oferta està esdevenint una activitat
El pes del paquet divertida i ben vista socialment, atorgant al consumidor el poder del mercat.
vacacional
EL MÉS DESTACAT
Els hàbits turístics i les tendències del La poca diversitat de productes turístics
potencial mercat xinès (pàg. 2) i la concentració espacial de l’activitat,
elements clau del turisme grec (pàg. 8)
L’aparició de conceptes nous com el
Glamping o el client LOHAS obliga al El context econòmic fa crèixer l’ús del
sector del càmping a innovar (pàg. 4) paquet vacacional. La tendència, però,
és a la baixa (pàg.10)
Exemples d’entitats mixtes, model de
gestió d’èxit segons l’Organització De les fires turístiques a les noves
Mundial del Turisme (pàg. 6) tècniques promocionals especialitzades

2. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 2
MERCATS
El mercat xinès
Catalunya és la primera comunitat en nombre de turistes xinesos a
l’Estat espanyol (46,8% del total l’any 20101). Es presenten els trets
TAULA 1: Relació destinacions europees diferencials i les tendències d’aquest potencial mercat emissor.
segons nombre turistes xinesos i
connexions aèries. Any 2010.
El seu potencial com a mercat turístic potencial per a realitzar viatges de
Principals
Núm. vols emissor recau en el volum poblacional llarga distància (entre ells Europa)
directes/setmana
destinacions
europees
amb la Xina i Hong del país, 1.341milions de persones, en segons els estudis consultats:1,2,3,4,
Kong
l’increment de la despesa mitjana en
1 Rússia 60
turisme internacional (3r lloc del  Segment d’edat majoritari entre 25
2 França 73
rànquing mundial l’any 2010, segons i 44 anys (64%). L’anticipada edat
3 Alemanya 95
l’Organització Mundial de Turisme) i de jubilació (55 anys per a les
4 Suïssa 14
en el creixement de la classe mitjana dones i 60 anys en el cas dels
5 Àustria 6
que té capacitat per a viatjar. homes), pot esdevenir un segment
6 Itàlia 23 potencial futur.
 El 81% tenen estudis superiors.
7
8
Holanda
Regne Unit
46
91
Dades bàsiques  Experiència viatgera nul·la. El
9 Espanya 5 68,4% realitzava el 2010 el seu
Dels 1.341 milions d’habitants de la
10 Bèlgica 7 primer viatge internacional.
Xina, només va viatjar durant el 2010,
 La major part tenen uns ingressos
un 4,3% (uns 57,4 milions), i ho feu en
Font: Elaboració Think Tank, a partir de fonts
mensuals d’entre 550 i 880 euros
diverses1 i 4 . el 90% dels casos dintre el seu propi
(un 29,8%) i d’entre 330 i 550 euros
continent. Europa tant sols rebé un
(26,2%). Segons l’informe de
4,1% dels turistes xinesos que
l’Institut Hurun5 1 de cada 1.400
viatjaren el 2010. De les 25 primeres
habitants xinesos és milionari. Es
destinacions mundials d’aquest
GRÀFIC 1: Evolució del nombre de calcula que hi ha uns 960.000
mercat, deu són asiàtiques, incloent
turistes xinesos a l’Estat espanyol (2000- multimilionaris (més de 1,5
2011). Hong Kong i Macao (que tot i ser
milions de dòlars) i uns 60.000
territoris xinesos, requereixen el
bilionaris (15 milions de dòlars).
124.000
visat). Pel que fa a la presència de
102.432  Les regions urbanes de Beijing,
87.000 destinacions europees, Rússia,
Shangai i Guangzhou constitueixen
56.000 França i Alemanya, se situen en 11è,
26.601 els principals punts emissors. Es
12è i 13è lloc. Si es llisten només les
15.689
17.792
presenten diferències significati-
destinacions europees, Espanya
ves segons regions. Mentre Beijing
ocupa el 9è lloc, tot i la baixa
2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 mostra una predilecció cap a
freqüència de vols per setmana.
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de destinacions europees, Guangzhou
(TAULA 1). L’evolució d’aquest mercat
Turespaña.
prefereix destinacions pròximes
a l’Estat espanyol ha estat espectacu-
com Tailàndia o Bali.
lar, havent-se incrementat un 690,4%
 El prestigi social associat a l’anar
entre 2000 i 2011, sent el període
de vacances, l’experiència de
2005-2006 el de major increment
comprar i el fet de viure noves
GRÀFIC 2: Viatges internacionals dels interanual (GRÀFIC 1).
turistes xinesos, 2007-2008, per mesos
experiències i conèixer cultures
(en %). El xinès que realitza viatges de llarga noves són alguns dels motius
distància, entre ells a Europa, vacacionals, a part dels factors
9,0 8,5
8,1 8,4 8,2 7,9 8,2 8,3 8,8 8,5 8,8 tradicionals com són l’oci o la visita
7,3 correspon a un segment d’elevat
poder adquisitiu. La major part de la a familiars i amics.
població, no obstant, només pot  Les principals festivitats xineses
practicar turisme domèstic. És se celebren fora dels mesos
interessant, doncs, conèixer els trets estivals del món occidental, pel
més significatius del xinès amb que constitueix un clar element
desestacionalitzador (GRÀFIC 2).
Fonts consultades:
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de European 1
GAIMUNDIZ, Daniel Tomas. El turismo chino en España: la adaptación de destinos turísticos españoles al mercado más grande del
Travel Comission4. mundo.
2
Agència Catalana de Turisme. Centre de Promoció Turística de Catalunya a Beijing (2011). Estudio del Mercado: China.
3
Instituto de Turismo de España (2010). Estudios de mercados turísticos emisores: China. Madrid.
4
European Travel Comission (ETC) (2011). Market Insights. Marketing Intelligence Group, China. Europa.
5
Hurun Research Institute (2011). Hurun Rich List 2011. La Xina.

3. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 3
MERCATS
 Internet, en major mesura que la hotels europeus, els quals se’ls
recomanació de coneguts, és la considera envellits, bruts i no
principal font utilitzada per a la tria adaptats a les necessitats
QUADRE 1: Principals cercadors de
viatges on line utilitzats pels xinesos.
de la destinació (QUADRE 1). Les d’aquest públic, comparats amb
xarxes socials són utilitzades com els nous hotels de cadenes
Ctrip.com a fonts secundàries. internacionals del sud-est asiàtic.
Alibaba.com
 L’agència de viatges esdevé el  Pel que fa a la tipologia de
sistema més utilitzat de contracta- destinacions preferides, les
Dangdang.com
ció dels serveis turístics, a causa urbanes, les litorals i els viatges
Taobao.com de la facilitat per a l’obtenció dels itinerants són els productes
Tencent.com visats (71,9%, el 2008). Tot i així desitjats.
Joyo.com s’està produint un increment de
l’ús d’Internet en la Tendències del mercat
Font: European Travel Comission4. comercialització (de l’11,4 al 21,1%
entre 2010 i 2011). Pel que fa als paquets organitzats, es
 El viatge organitzat és el producte reduirà tant el nombre de persones
més demandat, pel 50% dels del grup com els països a visitar,
turistes l’any 2010, sobretot en el passant de paquets multidestinació
cas de turistes no experimentats i (6-8 països), a viatges centrats en 1-2
per a viatges de llarga distància, països, allargant, així, l’estada mitjana
per la facilitat davant els tràmits per país. El fet que una part dels
administratius i per la barrera turistes xinesos que viatgen hagin
cultural que significa el visitar una visitat en anteriors ocasions Europa fa
altra cultura. Un 25,0% va reservar necessari aquesta adaptació del
un viatge semi-organitzat, mentre paquet. També es mostra una
que un 4,0% va viatjar de forma reducció del temps entre la compra
individual. Es manifesta, però, una del viatge i la realització d’aquest, que
tendència creixent cap al viatge actualment és d’entre 1 i 2 mesos. Pel
QUADRE 2: Recomanacions per a la
destinació per desenvolupar el individual. que fa als viatges independents,
producte de shopping per al mercat  Pel que fa als acompanyants, aquests guanyaran quota de mercat,
xinès. principalment viatgen amb amics o en part gràcies a un major ús
en família, tot i que no és comú d’Internet a l’hora de planificar les
Facilitar el pagament amb viatjar a Europa amb els fills. vacances. Els viatges independents, el
targeta de crèdit Union Pay.  L’estada mitjana depèn de la segment de negocis i de convencions i
Facilitar la devolució del IVA. distància entre el punt d’origen i el turisme de luxe vinculat a les
Disposar de productes de final. Així, Europa té una durada compres (QUADRE2) seran segments
qualitat i en abundància mitjana de 9,2 dies, mentre que estratègics clau per a Europa i la resta
(tendència a comprar en grup). destinacions pròximes, com Macao de destinacions competidores, com
Productes amb certificats de tenen una estada de 3 dies. Austràlia, Sudàfrica, els EUA o el sud-
qualitat en mandarí.  Les compres concentren la major est asiàtic.
Arrodoniment de preus acabats
part de la despesa en destinació, Tot i el creixement experimentat, el
en 8 (número de la sort cultura (31,0%) per sobre del cost en volum d’arribades a Europa és encara
xinesa). l’allotjament (11,0%) o el menjar baix. És, a més, un mercat complex,
Cartell de benvinguda a
(12,0%). Cal considerar que per tant per les diferències culturals com
l’interior de la botiga en aquesta cultura, el regal esdevé per les traves administratives. De fet,
mandarí. una mostra de respecte. Els és un turista que no té una molt bona
articles de luxe i les marques són imatge d’Europa. Considera que és un
Font: El turismo chino en España1. els elements més consumits. continent car, la seva població es
 Atès que la prioritat del xinès no mostra apàtica vers el turista i amb
recau en un allotjament de luxe, el certs problemes d’inseguretat, sent
66,9% escullen hotels de preus aquesta una de les variables que més
econòmics i mitjans. Es constata afecta al comportament turístic del
una crítica generalitzada cap als xinès.

4. 4
4
PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES
INNOVACIÓ
MERCATS
Dinàmica evolutiva del
sector del càmping
El Glamping, el consumidor LOHA i la predilecció cap als
bungalows o mobile-homes, són alguns dels elements a tenir en
GRÀFIC 1: Comparativa del pes de les
places de càmping a Europa, segons consideració per mantenir el grau de competitivitat del sector
els principals països. Any 2008 (%).
Analitzant les dades sobre la de consumidor que defensa un estil de
36,2% demanda de càmpings en diferents vida sostenible i saludable, intentant
països i regions1 (a la Costa Daurada, reduir al màxim el seu impacte
Catalunya, Estat espanyol, Àustria, negatiu en el medi. El consum
13,3%
10,7% França, entre d’altres països), es d’aliments ecològics, la utilització
8,2% 7,5% 7,2%
constata una tendència generalitzada d’electrodomèstics de baix consum i
cap a la moderació en el creixement, l’ús de sistemes de transport
tant pel que fa al volum de turistes eficients, com la bicicleta, són alguns
com a les xifres de pernoctacions. I és dels seus trets diferencials. En l’àmbit
que, tot i que la major part de països dels viatges, aposten per l’ecoturisme.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de
amb tradició de càmping van Aquest nou perfil de consumidor va
Statistics in focus, 25/2010, d’Eurostat. experimentar un remarcable sorgir als EUA, on, segons l’informe de
creixement l’any 2003, a partir la ITB2 el 19% dels nord-americans en
d’aquest any les xifres s’han mantin- són seguidors. A Alemanya, el 20% de
gut. Per exemple, les pernoctacions a la població també s’hi considera. Així,
França i a l’Estat espanyol han tingut aquest grup d’alemanys opta per
evolucions similars durant el període viatjar pel seu propi país (53,0%) o a
2000-2010, amb creixements d’un destinacions properes, principalment
10,9% i 9,8%, respectivament. Pel que Àustria (14,0%) i Itàlia (12,0%). Tot i
fa al ritme de creixement de turistes que no hi ha estudis específics sobre
en càmpings, aquest ha estat molt el tipus d’allotjament preferit per
similar en el cas holandès, espanyol, aquest segment resultaria adequat
català i de la Costa Daurada. pensar que el càmping podria
encaixar-hi, ja que aquest consumidor
El campista europeu és principalment valora les iniciatives empresarials a
domèstic (a Catalunya el viatger favor de l’aplicació de mesures
català representa el 56,0% del total) d’estalvi energètic, així com el
tot i que s’estableix una relació directa contacte directe amb la natura.
TAULA 1: Orientacions dels consumidors entre la categoria de l’establiment i el
cap als càmpings. pes del mercat estranger (a més Nous serveis i equipaments
categoria més presència de clients
Motius econòmics (principalment internacionals). En els darrers anys el sector està
en càmpings de 1a i 2a categoria) innovant en diferents àmbits per
Vinculació amb la natura El nou consumidor: LOHAS complir les expectatives cada vegada
Oferta d’equipaments i serveis més elevades dels clients actuals i
existents, principalment dirigits a La voluntat creixent del turista de potencials. Així, l’oferta de nous
famílies viure noves experiències, sumat a serveis i equipaments, com les
Recerca de noves experiències l’existència d’un nou tipus de relacionades amb el wellness, l’ampli-
vinculades a allotjaments singulars consumidor, anomenat LOHAS, ació de les instal·lacions o la innovació
esdevenen oportunitats de creixement en noves formes de comunicació amb
Font: Fedération Française de Camping et Caravaning . per aquest sector, en un moment el client són algunes mostres. A
d’estancament de la demanda França, país referent en el sector dels
tradicional. Així el LOHAS2 (Lifestyles càmpings, amb una tercera part de les
of Health and Sustanibility) concepte places d’Europa (GRÀFIC 1), un 4%
originari del World Travel Monitor dels establiments disposa de jacuzzis,
Forum meeting del 2010 és un tipus i el 9% tenen tobogants aqüàtics3.
Fonts consultades:
1
Anàlisi dades Idescat, INE, INSEE (Institut national de la Statistique et des études économiques), Statistics Netherlands.
2
IPK International (2011). ITB World Travel Trends Report 2010/2011. Alemanya.
3
Fedération Française de Camping et Caravaning. Le camping en France-Chiffres clés.

5. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 5
INNOVACIÓ
Una altra tendència és l’ampliació de categoria que s’ha reconvertit en hotel
l’oferta de bungalows. A Catalunya, el apartament, una nova concepció del
QUADRE 2: Glampings a escala mundial.
canvi de la normativa ha permès producte que li ha permès poder
Núm. ocupar el 100% del seu espai amb
Regions glampings
ampliar la superfície destinada a
comercilitzats aquesta tipologia fins al 40% respecte bungalows. Resulta ser, doncs, el
Àfrica 4 el total de les unitats d’acampada4. primer càmping de l’Estat espanyol en
Continent americà 14 Aquest increment del percentatge fer una reconversió total de la seva
Àsia 2 destinat a bungalows, insuficient estructura més enllà del concepte
Europa 206 encara per una part del sector5, ha tradicional de càmping6.
Regne Unit 125 estat una mesura molt reclamada
França 36 pels càmpings catalans qui s’ha El reconeixement del servei
Portual 15
adonat de la predilecció dels seus
Espanya 15 La qualitat és un altre element
clients vers aquest tipus d’allotja-
Andalusia 7 diferencial. El sector pot ésser
ment. L’àmplia varietat de bungalows
Catalunya 4 certificat d’una forma institucional,
i mobile-homes i el volum d’empreses
resta CC.AA. 4 amb la Q de qualitat, en el cas espa-
del sector existents al mercat són una
Oceania 8 nyol, o bé a través d’entitats privades
mostra de la demanda creixent.
Total 440 amb un fort grau de reconeixement
El Glamping per part de la demanda de càmping.
Font: Dades extretes de www.glamping.net
Així, l’ADAC (el club automobilístic
Relacionat amb aquesta tendència de alemany) atorga el premi Superplatz,
voler allotjaments cada vegada més als que considera els millors
còmodes i més equipats, ha aparegut càmpings europeus. Aquest 2012,
el concepte de Glamping, un neologis- dels 78 càmpings que han rebut el
me que lliga el glamour i el càmping, distintiu 5 són catalans (3 de la
centrat en establiments situats en província de Tarragona i 2 de Girona).
entorns naturals de gran valor, amb Una altra entitat de prestigi és
totes les comoditats possibles. l’ANWB, qui certifica segons
QUADRE 3: Els millors càmpings europeus, Entitats de referència del món del modalitats de càmping (QUADRE 3).
segons el club automobilístic alemany càmping a nivell europeu com l’ANWB
(ADAC) i holandès (ANWB). Dades 2012. El sector del càmping és dinàmic.
(club automobilístic holandès) o la
guia britànica Alan Rogers disposen ja Prova d’això són els nous serveis que
Certificació Certificació
d’un apartat específic al seu web ofereixen, així com la creació d’una
Països ADAC ANWB
(alemany) (holandès) referent a aquesta modalitat. Segons nova tipologia específica. De forma
Alemanya 19 el web oficial del Glamping, Europa i paral·lela, els gustos i preferències del
Itàlia 18 2 en concret el Regne Unit concentra la client també evolucionen en funció de
Països
12 1 major part d’aquests nous càmpings les tendències socio-econòmiques del
Baixos
(QUADRE 2). Caldria debatre, però, mercat. Cal, per tant, trobar el
Àustria 8
fins a quin punt aquest nou concepte segment específic. El Cambrils Park i
Dinamarca 6
respon a una evolució del model de el Sangulí oferiran un servei diferen-
Espanya 6
càmping o resulta ser una modalitat cial als clubs de futbol nord-europeus
França 4 1
Croàcia 2 totalment diferent, tant sols tenint que vulguin realitzar un stage a la
Luxemburg 1 com a única similitud el fet d’estar Costa Daurada, gràcies als 6 camps
Suècia 1 situat en un entorn natural. de futbol que s’estan construint al seu
Suïssa 1 Establiments tan diversos com vagons costat7, iniciativa que ajudarà a
Total 78 de tren rehabilitats, habitatges que desestacionalitzar la infraestructura.
simulen iglús o cases sobre els arbres
Font: Dades extretes del web oficial de l’ADAC i Un altre punt a enfortir pels càmpings
responen a aquest nou concepte. Un
d’ANWB .
europeus és la seva promoció exterior,
Nota: els càmpings certificats per l’ADAC corresponen altre exemple d’evolució del càmping
a la categoria Superplatz 2012. En el cas d’ANWB fa atesa la poca presència de clients
referència als millors càmpings europeus segons 4 és el macroprojecte iniciat pel
internacionals, sense oblidar, però, la
modalitats predeterminades.
Cambrils Park, un càmping de primera
fidelització del turisme domèstic.
Fonts consultades:
4
Normativa oferta d’allotjament turístic, 17 d’agost de 2011. Generalitat de Catalunya.
5
www.laselvaturisme.com
6
Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre.
7
VALLS, Agustí. Campos de futbol para entrar en el segmento de turismo deportivo. Campireport. Barcelona, 2012, núm. 85, p. 1.

6. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 7
6
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
La col·laboració público –
privada, model d’èxit?
La corresponsabilitat, la participació del sector privat en la gestió de
la destinació o l’esquema de la Triple Hèlix són alguns dels conceptes
TAULA 1: Distribució dels municipis
turístics en funció de la fórmula legal
tractats en els fòrums més recents sobre política turística.
dels seus organismes de gestió turística.
El debat els darrers anys sobre millor imatge i una major credibilitat
Fórmula legal %
política i gestió turística està tractant de cara a l’exterior, gràcies a l’aliança
regidoria de turisme 46,3 sobre la col·laboració público privada. amb institucions turístiques
regidoria compartida 23,2 Es diu que és l’estratègia turística que públiques1.
consorci 10,5 s’està implantant a tot el món1. Tot i
patronat 18,9 que cada destinació té les seves Una mostra de l’aposta de
fundació 7,4 particularitats pel que fa al seu l’Organització Mundial de Turisme
convention bureau 5,3 context social, institucional o econò- (OMT) per aquest tema es materialitza
empresa municipal 8,4 mic, l’Organització Mundial del amb l’organització dels premis S-
empresa mixta 4,2 Turisme determina els factors que Best, que certifiquen a les millors
empresa privada 0 s’haurien d’assolir perquè aquesta entitats impulsores de la gestió mixta.
altres 8,4 gestió mixta fos exitosa: En els premis de 2006, Turisme de
València Convention Bureau fou una
Font: Federación Española de Municipios y
Provincias (FEMP) i Secretaría General de Turismo
 El sector públic ha d’impulsar la de les 6 organitzacions premiades2.
(2008). Modelos de Gestión Turística Local. cooperació mixta i afavorir la
Principios y Prácticas. Madrid.
participació i el lideratge del sector El cas espanyol
ATS privat.
 La cooperació ha d’ésser Tot i la rellevància que s’està donant
permanent, amb avaluacions al model compartit, segons un estudi
contínues. de la FEMP3, la major part dels
 Cal una estructura tècnica i municipis turístics espanyols conti-
institucional que permeti el nuen realitzant una gestió turística
desenvolupament de les tasques que no integra a representants
pròpies de l’entitat. privats. Així el 69,5% dels municipis
consultats gestionen el turisme a
La transversalitat del sector turístic través d’una regidoria pròpia o
amb altres àrees de gestió com el compartida amb altres àrees (TAULA
patrimoni cultural, el medi ambient, la 1). Aquesta gestió basada en models
“Els problemes de seguretat, la mobilitat, i un llarg etc.; tradicionals és sovint criticada per la
les diferents escales territorials en falta d’una definició clara d’objectius,
finançament públic què es dóna l’activitat turística; i pel seu pressupost insuficient, per la
estan dirigint el l’atomització empresarial del sector falta de professionals del sector
(PIMES, sovint de caràcter familiar), ocupant llocs de responsabilitat i per
sector cap a la l’escassa cooperació amb el sector
són elements que afegeixen
corresponsabilitat complexitat a la gestió de l’activitat. privat. De fet, els problemes de
financera amb el La col·laboració entre entitats finançament públic estan dirigint el
públiques i privades és, doncs, un sector cap a la corresponsabilitat
sector privat” mecanisme que facilita el financera amb el sector privat, amb la
desenvolupament d’aquest sector. conseqüent participació activa
Aquesta filosofia de treball aporta d’aquest en la gestió i planificació de
beneficis per a les dues parts. En el la destinació. Pel que fa a l’àmbit
cas de les institucions turístiques, es català, el cas estrella és Turisme de
generen noves oportunitats de negoci. Barcelona, entitat de promoció
Pel que fa a l’empresariat turístic, turística creada el 1993, i integrada
aquesta estructura li permet accedir a per l’Ajuntament, la Cambra de
nous mercats així com disposar d’una Comerç de Barcelona i l’ens Fundació
Fonts consultades: Barcelona Promoció.
1
OMT (2012). Políticas y prácticas para el turismo mundial. Capítol 8.
2
El Economista.es, novembre de 2006. Madrid.
3
Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Secretaría General de Turismo (2008). Modelos de Gestión Turística Local.
Principios y Prácticas. Madrid.

7. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 7
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
Amb el pas del temps, aquest organis- actua com a òrgan assessor en temes
me ha aconseguit autofinançar-se turístics pel govern nord-americà,
gràcies als beneficis obtinguts per la mitjançant l’organització de fòrums i
comercialització dels seus productes jornades de treball, on es plantegen
GRÀFIC 1: Esquema de la Triple Hèlix. (Barcelona Bus Turístic és un dels 24 aquelles qüestions que poden incidir
productes que ofereix l’entitat). El en el sector turístic del país alhora
93% del seu finançament s’obté de la que es proposen solucions. La
venda d’aquests serveis. importància d’aquesta organització
sector recau en la tipologia dels seus
acadèmic Segons Hosteltur4 a l’Estat espanyol membres. La junta consultiva està
ciutadania s’està produint un increment de formada per 30 agents de diferents
ONG models mixtes tal i com ja predeia àmbits (sector de creuers, agències de
l’OMT: Gijon, Màlaga, o Tenerife són viatges, aeroports, companyies aèries,
alguns exemples. cadenes hoteleres o parcs temàtics,
sector
privat entre d’altres), que comparteixen
sector públic Experiències internacionals taula amb les diferents secretaries
amb competències en turisme, com la
Londres, primera ciutat turística
secretaria de transports.
d’Europa amb 14,6 milions de visites
Font: Elaboració pròpia.
l’any 20105, compta amb Visit London, Aquest binomi de gestió turística ha
institució de promoció turística de la evolucionat cap al que s’anomena la
ciutat, que és gestionada per Triple Hèlix (GRÀFIC 1). Tot i que la
London&Partners, un organisme mixt majoria coincideix en afirmar que
recent (creat a l’abril de 2011) integrat aquest tercer membre gestor corres-
per l’Ajuntament de Londres i el sector pon al sector acadèmic, generant així
comercial. A part de fomentar un traspàs de coneixement, també es
l’activitat turística, promociona la parla d’altres agents col·laboradors
ciutat com a focus universitari i de com les ONG o la mateixa població
generació de negocis i esdeveniments. local. A Canadà es troba l’exemple de
Tourism Industry Association of
En el context mediterrani, la política
Canada, entitat defensora dels inte-
turística italiana és molt similar a
ressos de les empreses turístiques del
l’espanyola, on l’Estat disposa de
país, incloent entre els seus membres,
competències generals mentre que la
a part de les pròpies empreses, les
veritable gestió turística es realitza a
escoles i institucions educatives
les regions. Relacionat amb aquesta
especialitzades en formació en
tendència público-privada, l’any 2001
turisme així com organismes i
va tenir lloc una reforma de la llei del
departaments governamentals.
turisme, incorporant una nova figura
anomenada sistemi turistici locali, Sembla ser que existeix una tendència
Enllaços d’interès: concepte que permet acollir en una generalitzada cap al model de
mateixa entitat l’administració local, col·laboració mixt. A la nostra
Turisme de Barcelona
els agents privats i la comunitat local. destinació, la presència de represen-
London&Partners (Londres)
tants privats en el Patronat de Turis-
Office by Travel and Tourism Altres països, com els EUA, primera
me de la Diputació de Tarragona, així
Industries (EUA) destinació mundial en ingressos,
com la iniciativa per part de l’Ajunta-
Tourism Industry Association of caracteritzada per una escassa gestió
ment de Tarragona de disposar d’una
Canada pública turística, ha implantat també
organització de gestió turística mixta
Patronat de Turisme de la un model mixt. Així, l’Office by Travel
mostren l’orientació de les comarques
Diputació de Tarragona and Tourism Industries (ITA), és una
de Tarragona a les noves tendències
ens del departament de comerç que
de la política turística.
Fonts consultades:
4
Hosteltur, Especial novembre 2011.
London&Partners (2010). Key Overseas visitor Statistics.
5

8. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 8
COMPETIDORS
Grècia
El mercat europeu, principalment, alemany i britànic,
l’estacionalització de l’activitat i el monopoli del sol i platja són
MAPA 1: Croquis de Grècia. els trets diferencials d’un sector turístic que ha vist reduïda la
seva activitat des de l’inici de la crisi econòmica mundial
La crisi econòmica mundial ha un increment interanual del 169,0% i
perjudicat greument l’economia grega 208% respectivament.
originant un clima d’inestabilitat
econòmica i social. Una mostra Les dades més actuals disponibles
d’aquesta situació han estat les 5 mostren una recuperació de la
vagues generals del 20111. Aquest demanda. Així, durant el període
context ha influit en l’activitat gener-setembre 2011, s’ha produït un
turística del país, havent-se reduit el creixement de turistes estrangers del
volum d’arribades de turistes 10,4% respecte el mateix període de
Font: Elaboració Think Tank.
internacionals, així com els ingressos l’any anterior. Per mercats europeus,
generats. tot i que els principals països
emissors es mantenen (Regne Unit i
S’exposa quina ha estat l’evolució del Alemanya), es mostra un creixement
sector turístic grec, en quan a l’oferta i de russos, belgues i francesos.
demanda, així com quines han estat
les estratègies turístiques impulsades Atesa la localització del país
pel sector per a recuperar les xifres (relativament excèntrica dels
d’anys anteriors. principals mercats emissors) i el pes
turístic dels arxipèlags, l’avió resulta
Rellevància del mercat europeu ser el principal sistema de transport
TAULA 1: Rànquing dels principals
utilitzat i la principal via d’entrada al
mercats geogràfics internacionals
El turista estranger és la clau del país (70,9% de les arribades2). No
de Grècia. Dades 2010. turisme grec, constituint el 88,5% del passa el mateix en el cas de turistes
total, segons dades oficials del 20102, procedents de Bulgària o Turquia, on
Núm. % sobre amb 15 milions de turistes. 10 països la carretera constitueix la principal via
turistes total europeus concentren el 59,2% dels d’entrada. Dels 9 aeroports
estrangers estranger
turistes totals que rep el país. Tot i internacionals del país, el d’Atenes i
1 Alemanya 2.038.871 13,6
que els alemanys i els britànics són els situats a Creta, al Dodecanès i a
2 Regne Unit 1.802.203 12,0
3
els principals mercats emissors, les Illes Jòniques concentren gran
França 868.346 5,8
4
prenen rellevància els mercats part de les arribades, sent, també les
Itàlia 843.613 5,6
5 pròxims, com Sèrbia-Montenegro, regions amb major pes d’oferta
Sèrbia-
Montenegro
706.635 4,7 Bulgària i Xipre. (TAULA 1). El mercat hotelera (TAULA 2).
6 Bulgària 664.389 4,4 domèstic no és tan important des del
7 Xipre 574.764 3,8 punt de vista quantitatiu (3,5 milions Pes en l’economia del país
8 Països
528.157 3,5 el 2009)2, tot i que té la seva
Baixos
9 rellevància si es considera el pes La disminució del nombre de turistes
Rússia 451.239 3,0
10 demogràfic del país (10,8 milions l’any estrangers ha generat també una
Polònia 402.170 2,7
total 10 2011)2. reducció lògica dels ingressos
8.880.387 59,2
països (GRÀFIC 1). Així, entre 2008 i 2009 es
Pel que fa a la seva evolució2, tots dos produï una pèrdua del volum de
Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades de
l’Autoritat Estadística de Grècia. mercats han perdut volum (pèrdua del turistes internacionals d’un 6,4%, el
9,8% del turisme intern entre 2005- que comportà una reducció del 15,2%
2009 i del 9,9% del turisme europeu dels ingressos. Segons l’entitat
entre 2007-2010). És destacable el estadística grega, Hellenic Statistical
repunt que ha experimentat el mercat Authority, el 2008 fou l’any en que el
asiàtic entre 2009 i 2010, capitalitzat sector turístic generà el seu màxim
pel creixement d’Israel i Turquia amb volum de negoci (un 113,9 respecte
una base 100 l’any 2005)2.
Fonts consultades:
¹ Hosteltur, 3 de gener de 2012.
2
Hellenic Statistical Authority (EL. STAT).

9. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 9
COMPETIDORS
Aquesta disminució de l’activitat ha destaca la flexibilització a l’hora
TAULA 2: Comparativa del volum influït directament en els llocs de d’entregar visats, la reducció del IVA
d’arribades de turistes als aeroports i treball de l’activitat turística. El per a les estades en hotels (de l’11%
localització de les places hoteleres.
Dades 2010.
nombre de treballadors del sector de al 6%), la col·laboració amb els
l’allotjament i la restauració s’ha principals touroperadors, la
reduït, entre 2008 i 2010, un 7,1%2. cooperació amb companyies aèries de
baix cost o el desenvolupament
Arribades
turistes % places
Creixement de l’oferta hotelera d’altres productes turístics3. Així,
Aeroports Regió
estrangers hoteleres
aeroports s’estan potenciant altres productes
Aquesta baixada de l’activitat turística innovadors, més enllà dels
Atenes 3.092.195 Atenes 12,7
Iraklio i
2.502.645 Creta 21,2
no ha perjudicat l’evolució de les tradicionals com el sol i platja i el
Chania
Rodos i Kos 2.276.270 Dodecanès 18,0
places hoteleres, les quals s’han patrimoni cultural, com són
Kerkyra
(Corfú) 1.143.659
Illes
11,6
incrementat un 11,9% entre el 2005 i l’enoturisme, el turisme rural, el
Jòniques
i Zakynthos el 2010. Els hotels monopolitzen el producte honeymoon (viatge de nuvis)
Thessaloniki 758.772 Macedònia 14,1
Santorini 161.666
Illes
6,0
89,9% de les places totals, o el turisme de luxe. Per part del
Cíclades
Total 93,4% 83,5 corresponent la resta a l’oferta de sector empresarial, es va aplicar una
Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Autoritat càmpings. El país disposa de 763.407 tècnica comercial basada en el preu1
Estadística de Grècia. places hoteleres, repartides de forma en la que es ven per sota del preu de
equitativa entre establiments de 2, 3 i cost, amb l’objectiu de captar la
4 estrelles. La qualitat dels hotels demanda perduda els darrers anys.
GRÀFIC 1: Variació interanual del varia en funció de la regió: així, la regió
nombre de turistes internacionals i els de Macedònia concentra la major part
ingressos generats, en %.
Analitzant les dades de volum
d’hotels de 1a categoria, mentre que d’arribades i la localització de l’oferta
els establiments de 4 i 5 estrelles es es constata com Grècia té dos
8,6 8,4
10,3 concentren a Creta i al Dodecanès. Tal clústers diferenciats, en funció de la
4,4 i com s’ha comentat, la major part de modalitat turística: Atenes, pel seu
0,8 0,6
les places es troben als arxipèlags, caràcter cultural, i els arxipèlags, per
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010
sent la capital la quarta regió amb l’oferta de sol i platja, capitalitzats per
-1,4
més capacitat hotelera (TAULA 2). Creta, la regió del Dodecanès, les Illes
-6,4
turistes internacionals
-12,4 Jòniques i les Cíclades. Aquesta
ingressos turisme internacional -15,2 L’activitat turística és estacional, concentració espacial i la marcada
Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Autoritat sobretot en el cas del client estranger, estacionalitat, sumat a la forta
Estadística de Grècia. vinculada al producte estrella, el sol i competència amb altres destinacions
platja (GRÀFIC 2). En el període de mediterrànies, impulsen a
màxima concentració turística (maig- l’administració a posicionar Grècia
setembre de 2011) es van generar cap a altres productes. La política
GRÀFIC 2: Comparativa del nombre
d’arribades de no residents i residents, 12,5 milions d’arribades d’estrangers, turística del país haurà de fer front,
en establiments hotelers, similars i en un país amb 10,8 milions però, a la percepció consolidada de
càmpings, per mesos. Dades 2010. d’habitants2 (tot i que aquests es Grècia com a destinació principalment
3.000.000
concentren a la regió d’Atenes i de de sol i platja i en menor mesura,
2.500.000
Macedònia, zones no exclusivament cultural. Per al mercat alemany, el
2.000.000
turístiques). principal emissor grec5, Grècia resulta
1.500.000 ser la quarta destinació de sol i platja
Política turística incentivadora
1.000.000 preferida, durant els mesos d’estiu,
500.000
La recuperació de les xifres de volum després de Turquia, Croàcia i Itàlia i
0
de turistes de 2011, responen a les per davant de Tunísia i Portugal. Pel
que fa a l’època hivernal es destaca el
Desembre
Setembre
Novembre
Octubre
Maig
Abril
Gener
Febrer
Agost
Març
Juliol
Juny
iniciatives empreses tant pel govern
com per l’empresariat turístic grec. Carib i Egipte. Espanya, d’altra banda,
nombre d'arribades de no residents
nombre d'arribades de residents Entre les iniciatives públiques apareix a la llista de destinacions
urbanes.
Font: Elaboració Think Tank, amb dades de
l’Autoritat Estadística de Grècia. Fonts consultades:
3
www.tourisminvestment.gr
4
www.visitgreece.gr. Web oficial de turisme de l’entitat pública, Greek National Tourism Organisation.
5
Instituto de Turismo de España (2011). Estudios de mercados turísticos emisores. Alemania. (Madrid).

10. PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES 10
ESTADÍSTIQUES
El pes del paquet
vacacional
La crisi econòmica mundial i els conflictes socials de les destinacions competidores del sud del
Mediterrani han provocat un creixement puntual de la contractació del paquet vacacional. La tendència,
a llarg termini, però, s’encamina cap a una reducció d’aquesta forma d’organització de les vacances
A l’Estat espanyol el 2011 es va produir un augment de illes passaren de 8,6 milions de turistes estrangers l’any
l’ús de paquets turístics del 12,2% respecte el 20101, 2010 a 10,3 en 2011. Els anglesos i alemanys foren els
trencant la tendència dels darrers anys (2002-2010) més rellevants. En el cas balear, segons dades
caracteritzada per una disminució de la contractació de mensuals disponibles2 , entre abril i octubre es va
paquets. Tot i que el creixement no és rellevant incrementar entre un 10 i un 20% el nombre
quantitativament sí que posa de manifest un canvi de d’estrangers allotjats en hotels en el període 2010-
tendència. I és que des del 2008 el percentatge d’ús de 2011.
paquets turístics s’havia mantingut en un 29%,
coincidint amb l’inici de la crisi econòmica mundial. El Aquesta tendència cap a la importància conjuntural dels
paquet turístic, tot i que potser no és la fórmula més paquets s’ha donat també en els turistes espanyols,
beneficiosa per a la destinació, entesa com a sistema (ja com ho constata un estudi sobre els seus hàbits
que limita l’obtenció d’ingressos per part de l’oferta turístics. Segons l’informe de Deloitte i Hosteltur3 el
turística complementària), resulta ser una mesura paquet turístic ha estat el més venut el passat 2011,
adoptada pel turista en època de crisi per ajustar al tant de forma presencial com on-line. És, a més, el
màxim la despesa. Comparant les dades entre despesa producte més rendible per a les agències de viatges.
turística i el pes del paquet vacacional, s’observa que a
A banda d’aquest increment puntual causat per les
major despesa, menor ús de paquet turístic.
revoltes del Mediterrani meridional, el client tendeix cap
GRÀFIC 1: Comparativa entre la despesa turística per mercats a l’Estat a una organització pròpia i personalitzada dels viatges.
espanyol i el pes del paquet turístic del mercat internacional (2004- Les noves tecnologies, l’abundant informació a la xarxa,
2011). la proliferació de les low cost i l’increment de les
recomanacions 2.0, entre d’altres elements, han
15.000 13.266 13.148 13.301 13.404 13.263 100 facilitat enormement que sigui el propi turista qui
10.855
10.152
10.377
80
planifiqui el seu viatge. Així, els principals mercats
emissors mundials, estan tendint a disminuir el pes del
milions d'euros
8.597 9.179 9.230 9.358
10.000 8.351 8.718 8.491 8.669 60
paquet vacacional. Els alemanys, el primer mercat
%
42,5
38,1 40
5.000
34,0 31,6 29,8 29,7 29,4 30,1 segons despesa en l’àmbit mundial, han incrementat en
20
un 9,0% els viatges organitzats per ells mateixos, en
0 0 detriment dels paquets, entre 2007-2010, segons un
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 informe de l’ADAC4. Els britànics, mercat que s’ha
% ús paquet turístic Alemanya Regne Unit
caracteritzat des de sempre per la contractació de
paquets a través de touroperadors, està mostrant
Font: Elaboració Think Tank a partir de dades del Instituto de Estudios també una reducció d’aquest servei, segons Turespaña5,
Turísticos (IET).
tot i que continua prioritzant l’assegurança del viatge
com un element clau de les seves vacances. En el cas
Els experts opinen que aquest creixement puntual és
francès6, aquest s’ha caracteritzat per organitzar el seu
conjuntural. Així, l’increment del 29,4% al 30,1% en els
propi viatge, i fer-ho a través d’Internet. La proximitat i
paquets vacacionals entre 2010 i 20111 es deu a la
el fet de venir en cotxe han condicionat aquesta
inestabilitat dels països àrabs de la Mediterrània que ha
modalitat de viatge.
portat als touroperadors europeus (principalment
anglesos i alemanys) a recol·locar els seus clients en Per tant, tot i que determinats fets puntuals poden fer
d’altres destinacions de sol i platja similars. En el cas variar el comportament de la demanda, atesa la
espanyol, les Canàries i les Balears han estat les més sensibilitat del turisme vers el context mundial, sembla
beneficiades. Segons l’Observatori turístic canari, les ser que la tendència es dirigeix cap a una reducció del
Fonts consultades: pes del paquet vacacional.
1
Instituto de Turismo de España (2011). Frontur. Movimientos turísticos en fronteras. Nota de Coyuntura. Diciembre 2011. Madrid.
2
Institut d’Estadística de les Illes Balears.
3
Deloitte i Hosteltur (2012). Hábitos y tendencias del consumidor nacional desde el punto de vista del agente de viajes. Madrid.
4
ADAC (2011). Reise-Monitor 2011. Trend research: 1995-2011. Travel Market. Alemanya.
5
Turespaña (2011). Estudios de mercados turísticos emisores. Reino Unido. (Madrid).
6
Turespaña (2011). Estudios de mercados turísticos emisores. Francia. (Madrid).