SlideShare a Scribd company logo
1 of 8
Activitat 2. La roba del
present.
Paula Lovera
Explotació laboral
• Els paisos que encara estan en desenvolupament
laboral, sempre han estat per les empreses una reserva.
• S’aprofiten de la competència local entre les
treballadores i les condicions de baix cost de la
reproducció de la força de treball d’alguns paisos.
• Hi ha moltes persones que ho han denunciat, per el
baix salari que donen
Campanya salarial
• La campaya salarial, també té que exigir a les fàbriques i
marques, un bon salari el salari que cadascú s’ha
guanyat.
• Tenen que tenir dret, als drets que té una persona
humana i lluitar contra l’explotació laboral.
• Qualsevol millora per part d’empresaris i capitalistes
tindrà que venir per una demostració de força de la
classe treballadora.
La demanda
• Projectar una estratègia de trencament amb el poder de
les marques de moda i la competitivitat entre països,
podria crear aliances internacionals contra les
transnacionals.
• Un salari bo requereix de la solidaritat de tots la
col·laboració entre treballadores i organitzacions
laborals de tots els països proveïdors
Què passa amb els salaris al món de la
confecció?
• Moltes marques de roba inclouen el pagament d’un bon
salari en els seus codis de conducta, peró gaire bé
ninguna ha intentat posar-ho en pràctica.
• La majoria intenta pagar el salari mínim als seus
proveïdors
• Tot i que la majoria de països tenen posat un salari
mínim legal, és manté molt per sota dels nivells de
subsistència a fi d’atraure les inversions estrangeres.
• Els salaris mínims no s’ajusten a l’augment del cost de
la vida, i per aixó el seu salari baixa.
Un model insostenible
• Les empreses de la moda guanyen 15.946 milions
d’euros a l’any , paguen als seus executius 20 milions
d’euros i poden pagar 8 milions d’euros a una model per
fer una campanya.
• Les empreses no són propietàries de la seva pròpia
producció, instal•lacions o les persones que treballen
amb ells, sinó que subcontracten la producció a països
proveïdors on els salaris són molt baixos.
• Això els fa no tenir responsabilitat de pagar als
treballadores que produeixen la font de la seva riquesa.
• Quan els sindicats intenten negociar un salari digne, sempre
diuen el mateix que els preus que rebem dels seus clients són
molt baixos, i altres països produeixen per molt menys, no poden
pagar més.
• L’amenaça de tancament de les fabriques, s’ha convertit en una
escusa molt gran per evitar que les treballadores s’organitzen en
sindicats i exigeixen millores salarials.
• Aquest negoci basat en l’exportació de peces de vestir a un
mercat deixa atrapades a les persones treballadores en treballs
precaris, insegurs i mal pagats. Els compradors estrangers no
treuen de la pobresa a les treballadores, es beneficien gràcies a
elles
Testimonis
• Un cas a comentar es Dying for fashion
• La major indústria de Cambodja s’enfronta al seva
major crisi, amb enfrontaments diaris entre les
treballadores de la confecció i les forces de seguretat.
L’última protesta va deixar cinc morts i molts ferits
• Amb el suport d’un sindicat majoritari, les vagues són
alimentades per l’oposició, amb protestes contra el
govern exigint la renúncia del politic Hun Sen .

More Related Content

Similar to Activitat 2 tecno

Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Melanie Nogué
 
Reflexió 2
Reflexió 2 Reflexió 2
Reflexió 2
mlrarmora
 
Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)
Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)
Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)
juliamasats
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
NuriaRos15
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
NuriaRos15
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
NuriaRos15
 
Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars
Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars
Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars
tecnocampus-cat
 

Similar to Activitat 2 tecno (20)

Explotació laboral
Explotació laboralExplotació laboral
Explotació laboral
 
Explotació
ExplotacióExplotació
Explotació
 
L e m o n a d e
L e m o n a d eL e m o n a d e
L e m o n a d e
 
Redondeo Solidario
Redondeo SolidarioRedondeo Solidario
Redondeo Solidario
 
Presentació Brasil ACC1Ó
Presentació Brasil ACC1ÓPresentació Brasil ACC1Ó
Presentació Brasil ACC1Ó
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsics
 
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
 
ROBA DEL PRESENT
ROBA DEL PRESENTROBA DEL PRESENT
ROBA DEL PRESENT
 
Reflexió 2
Reflexió 2 Reflexió 2
Reflexió 2
 
Reducció de l’impacte del nostre consum
Reducció de l’impacte del nostre consumReducció de l’impacte del nostre consum
Reducció de l’impacte del nostre consum
 
L'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaL'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresa
 
Tipus d’empreses - Dídac Mas i Roberto Sánchez
Tipus d’empreses - Dídac Mas i Roberto SánchezTipus d’empreses - Dídac Mas i Roberto Sánchez
Tipus d’empreses - Dídac Mas i Roberto Sánchez
 
Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)
Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)
Integració vertical - El canal de distribució (Júlia Masats Casassas)
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
 
Grup Inditex i conceptes d'empresa
Grup Inditex i conceptes d'empresaGrup Inditex i conceptes d'empresa
Grup Inditex i conceptes d'empresa
 
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna GomarTipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
 
Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars
Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars
Projecte d'impuls als tallers de confecció i auxiliars
 
Presentació ACC1Ó Brasil
Presentació ACC1Ó BrasilPresentació ACC1Ó Brasil
Presentació ACC1Ó Brasil
 

Activitat 2 tecno

  • 1. Activitat 2. La roba del present. Paula Lovera
  • 2. Explotació laboral • Els paisos que encara estan en desenvolupament laboral, sempre han estat per les empreses una reserva. • S’aprofiten de la competència local entre les treballadores i les condicions de baix cost de la reproducció de la força de treball d’alguns paisos. • Hi ha moltes persones que ho han denunciat, per el baix salari que donen
  • 3. Campanya salarial • La campaya salarial, també té que exigir a les fàbriques i marques, un bon salari el salari que cadascú s’ha guanyat. • Tenen que tenir dret, als drets que té una persona humana i lluitar contra l’explotació laboral. • Qualsevol millora per part d’empresaris i capitalistes tindrà que venir per una demostració de força de la classe treballadora.
  • 4. La demanda • Projectar una estratègia de trencament amb el poder de les marques de moda i la competitivitat entre països, podria crear aliances internacionals contra les transnacionals. • Un salari bo requereix de la solidaritat de tots la col·laboració entre treballadores i organitzacions laborals de tots els països proveïdors
  • 5. Què passa amb els salaris al món de la confecció? • Moltes marques de roba inclouen el pagament d’un bon salari en els seus codis de conducta, peró gaire bé ninguna ha intentat posar-ho en pràctica. • La majoria intenta pagar el salari mínim als seus proveïdors • Tot i que la majoria de països tenen posat un salari mínim legal, és manté molt per sota dels nivells de subsistència a fi d’atraure les inversions estrangeres. • Els salaris mínims no s’ajusten a l’augment del cost de la vida, i per aixó el seu salari baixa.
  • 6. Un model insostenible • Les empreses de la moda guanyen 15.946 milions d’euros a l’any , paguen als seus executius 20 milions d’euros i poden pagar 8 milions d’euros a una model per fer una campanya. • Les empreses no són propietàries de la seva pròpia producció, instal•lacions o les persones que treballen amb ells, sinó que subcontracten la producció a països proveïdors on els salaris són molt baixos. • Això els fa no tenir responsabilitat de pagar als treballadores que produeixen la font de la seva riquesa.
  • 7. • Quan els sindicats intenten negociar un salari digne, sempre diuen el mateix que els preus que rebem dels seus clients són molt baixos, i altres països produeixen per molt menys, no poden pagar més. • L’amenaça de tancament de les fabriques, s’ha convertit en una escusa molt gran per evitar que les treballadores s’organitzen en sindicats i exigeixen millores salarials. • Aquest negoci basat en l’exportació de peces de vestir a un mercat deixa atrapades a les persones treballadores en treballs precaris, insegurs i mal pagats. Els compradors estrangers no treuen de la pobresa a les treballadores, es beneficien gràcies a elles
  • 8. Testimonis • Un cas a comentar es Dying for fashion • La major indústria de Cambodja s’enfronta al seva major crisi, amb enfrontaments diaris entre les treballadores de la confecció i les forces de seguretat. L’última protesta va deixar cinc morts i molts ferits • Amb el suport d’un sindicat majoritari, les vagues són alimentades per l’oposició, amb protestes contra el govern exigint la renúncia del politic Hun Sen .