2. Explotació laboral
• Els paisos que encara estan en desenvolupament
laboral, sempre han estat per les empreses una reserva.
• S’aprofiten de la competència local entre les
treballadores i les condicions de baix cost de la
reproducció de la força de treball d’alguns paisos.
• Hi ha moltes persones que ho han denunciat, per el
baix salari que donen
3. Campanya salarial
• La campaya salarial, també té que exigir a les fàbriques i
marques, un bon salari el salari que cadascú s’ha
guanyat.
• Tenen que tenir dret, als drets que té una persona
humana i lluitar contra l’explotació laboral.
• Qualsevol millora per part d’empresaris i capitalistes
tindrà que venir per una demostració de força de la
classe treballadora.
4. La demanda
• Projectar una estratègia de trencament amb el poder de
les marques de moda i la competitivitat entre països,
podria crear aliances internacionals contra les
transnacionals.
• Un salari bo requereix de la solidaritat de tots la
col·laboració entre treballadores i organitzacions
laborals de tots els països proveïdors
5. Què passa amb els salaris al món de la
confecció?
• Moltes marques de roba inclouen el pagament d’un bon
salari en els seus codis de conducta, peró gaire bé
ninguna ha intentat posar-ho en pràctica.
• La majoria intenta pagar el salari mínim als seus
proveïdors
• Tot i que la majoria de països tenen posat un salari
mínim legal, és manté molt per sota dels nivells de
subsistència a fi d’atraure les inversions estrangeres.
• Els salaris mínims no s’ajusten a l’augment del cost de
la vida, i per aixó el seu salari baixa.
6. Un model insostenible
• Les empreses de la moda guanyen 15.946 milions
d’euros a l’any , paguen als seus executius 20 milions
d’euros i poden pagar 8 milions d’euros a una model per
fer una campanya.
• Les empreses no són propietàries de la seva pròpia
producció, instal•lacions o les persones que treballen
amb ells, sinó que subcontracten la producció a països
proveïdors on els salaris són molt baixos.
• Això els fa no tenir responsabilitat de pagar als
treballadores que produeixen la font de la seva riquesa.
7. • Quan els sindicats intenten negociar un salari digne, sempre
diuen el mateix que els preus que rebem dels seus clients són
molt baixos, i altres països produeixen per molt menys, no poden
pagar més.
• L’amenaça de tancament de les fabriques, s’ha convertit en una
escusa molt gran per evitar que les treballadores s’organitzen en
sindicats i exigeixen millores salarials.
• Aquest negoci basat en l’exportació de peces de vestir a un
mercat deixa atrapades a les persones treballadores en treballs
precaris, insegurs i mal pagats. Els compradors estrangers no
treuen de la pobresa a les treballadores, es beneficien gràcies a
elles
8. Testimonis
• Un cas a comentar es Dying for fashion
• La major indústria de Cambodja s’enfronta al seva
major crisi, amb enfrontaments diaris entre les
treballadores de la confecció i les forces de seguretat.
L’última protesta va deixar cinc morts i molts ferits
• Amb el suport d’un sindicat majoritari, les vagues són
alimentades per l’oposició, amb protestes contra el
govern exigint la renúncia del politic Hun Sen .
