2. Des de sempre, la humanitat ha actuat
com si l'aigua fos un bé renovable i
il·limitat, de manera que durant anys no
s’ha tingut en compte la preservació
d’aquest bé, i les principals utilitats de
l’aigua han crescut desmesuradament:
indústria, agrícola i urbà.
Degut a aquest fet, el consum urbà d’aigua
ha augmentat en escreix en pocs
anys, arribant al consum mitjà de 122 litres
diaris a la ciutat de Barcelona.
Però pera poder abastar a tots els
ciutadans, cal una xarxa de
canonades i un sistema de
recollida d’aigües i un sistema de
potabilització d’aquesta, de grans
dimensions i complexitat.
2
5. Barcelona s’abasteix
d’aigua de sis pantants:
La Baells, la Llosa del
Cavall i Sant Ponç de la
conca del riu Llobregat; i
Sau, Susqueda i el
Pasteral, de la conca del
riu Ter.
Un altra font important són els aqüífers
Una altra forma de captació
és la utilització de les.....
5
6. Consisteix bàsicament a separar les
sals presents a l'aigua del mar fins a
obtenir una aigua de qualitat i apta
per al consum humà
Funcionament:
• L’aigua arriba a través d’unes
canonades d’impulsió a la planta
dessalinitzadora. L’aigua, va a
parar en un dipòsit on es fa la
primera cloració.
• L’aigua passa per diversos
filtres, anomenats Pre-filtració.
• A partir d’aquí comença el procés
d’osmosi, que consisteix en bombar aigua
a molta pressió cap a una membrana
semimermeable que reté les sals i
impureses. L’aigua rebutjada és un
55%, d’on s’aprofita el contingut energètic.
• Finalment, l’aigua rep calça i diòxid de
carboni per potabilitzar-la i passa a un
dipòsit on es torna a clorar perquè es
mantingui fins l’aixeta. 6
7. L’aigua dels rius i dels aqüífers no es pot beure directament, s’ha
de desinfectar i tractar. D’això se n’encarreguen un seguit
d’infraestructures complexes i connectades al circuit urbà.
Potabilitzador
a
Dessalinitzadora
Dipòsit d’aigües pluvials
Depuradora
8. Les potabilitzadores tenen la funció de
convertir les aigües naturals en aptes pel
consum (potables). Aquest procés es
divideix en 8 passos:
1. Captació: s’agafa l’aigua natural..
2. Desbast: utilitzant reixetes es retiren els
sòlids més grans.
3. Tractament químic: s’afegeix a l’aigua un
agent coagulant (fa que el líquid es
converteixi en sòlid o pastós) i un agent
floculant (polielectròlit) que fan que les
petites partícules en l’aigua tingui més pes.
4. Decantador: L’aigua queda quieta i
d’aquesta manera les partícules sòlides
formades en l’etapa anterior poden
sedimentar al fons. Es retiren els fangs del
fins i l’aigua més neta puja a la superfície i
passa a l’etapa següent.
5. Filtració: A través de filtres de sorra
s’eliminen les restes que encara queden.
6. Desinfecció: A un dipòsit es desinfecta
afegint-hi clor que elemina tots els bacteris
perjudicals (30 minuts).
7. Emmagatzemament: permeten un
subministrament ininterromput i asseguren
les reserves d’aigua.
8. Distribució i consum: per mitjà d’una
xarxa de conduccions es porta l’aigua als
habitatges i a les indústries. L’aigua pot
arribar per gravetat o bé és impulsada per
bombes d’aigua que la impulsen cap a la
xarxa de transport i allà als punts de
consum. 8
9. Municipio /
Comarca
2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
Barcelona 124.326.429 100.438.988 111.451.498 77.145.445 88.445.118 74.904.475 69.259.345 97.031.127
9
10. De l’aixeta surt aigua
neta, però quan l’utilitzem
sovint l’embrutem amb
diverses substàncies i
objectes:
sabons, pèls, detergents, so
rra, terra, restes de
menjar, olis, detergents.
Totes aquestes substàncies
van a parar al clavegueram.
Quan plou, l’aigua arrossega
tots els residus que hi ha pel
carrer fins al clavegueram.
Tota aquesta aigua no la podem tornar
directament als rius o al mar , perquè els
residus i materials que porta són contaminants.
Aleshores haurem de fer servir... 10
11. Els dipòsits d’aigües pluvials són elements propis de la xarxa de clavegueram. La seva
funció principal és acumular i regular l’excés d'aigua pluvial i residual que es pot generar
en grans temporades de pluja contínua o en ruixasts molt forts. Altres objectius importants
d’aquestes construccions són evitar el possible abocament d’aigües contaminades a medis
naturals i impedir inundacions de carrers. Actualment a Catalunya hi ha 51 municipis amb
ordenança d’edificació sostenible, de les quals 48 contemplen l’aprofitament d’aigües
pluvials com a substitutiu de les fluvials/potables. Té varis processos dins el seu
funcionament: l’ompliment del cos superficial (on s’omple el dipòsit petit, el vessament al
cos conjunt (s’omple el gran), el vessament conjunt (estan els dos plens i l’aigua passa per
sobre dels dos, el buidament per gravetat del primer dipòsit, el buidament per bombament
del segon dipòsit i el buidat total.
Comporta d’accés Bombes d’aigua Interior del dipòsit
11
12. L’aigua utilitzem conté residus i
substàncies contaminants. Les
depuradores s’encarreguen d’eliminar la
contaminació i la brutícia de l’aigua
residual, i retornar-la a la natura en les
millors condicions. Consisteix de 7 passos:
1. Desbast: Amb reixes s’eliminen els
residus sòlids més grossos.
2. Esarenament/desgreixatge: l’aigua es
remou contínuament dins d’un tanc i
s’injecta aire a pressió. Els greixos floten i
les sorres s’enfonses, ambdós es recullen.
3. Decantació primària: L’aigua circula molt
lentament pels decantadors. Els materials
més densos cauen al fons i formen els fangs.
L’aigua més neta surt a la superfície.
4. Tanc d’aeració o reactor biològic: hi viuen
milions de microorganismes que es nodreixen
de la matèria orgànica dissolta, mentre
l’eliminen de l’aigua. A l’interior, es bomba
aire perquè els microorganismes tinguin
l’oxigen que necessiten per viure.
5. Decantació secundària: l’aigua circula tan
lentament que els grumolls formats pels
microorganismes cauen al fons. L’aigua més
neta surt a la superfície.
6. Tractament terciari: Aquest deixa l’aigua
en condicions de ser reutilitzada. Aquest
tractament és semblant a una potabilitzadora.
7. Reutilització: L’aigua depurada es pot fer
servir per regar zones verdes, per a la
regeneració d’aqüífers i per a usos agrícoles o
industrials.
12
