La radio

191 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
191
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
66
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La radio

  1. 1. La Radio Laura Gramón Juan Manuel Calvente
  2. 2. Ràdio
  3. 3. Història de la radio • Històricament s'ha atribuït a l'italià Guillermo Marconi la invenció de la ràdio. Gairebé al mateix temps, a finals del segle XIX, altres inventors van aconseguir realitzar també transmissions per ràdio, si bé la de Marconi va ser la que més va transcendir davant l'opinió pública i per això se li reconeix oficiosament com l'inventor de la ràdio
  4. 4. Guillermo Marconi
  5. 5. Elements de comunicació • Emissor: És qui envia el missatge codificat. • Receptor: És qui rep el missatge amb el codi, el descodifica i interpreta el missatge. • Missatge: És la informació que s’intercanvien el emissor i el receptor amb un llenguatge de signes.
  6. 6. Elements de comunicació • Canal: És la via per on es transmet el missatge. • Codi: És el conjunt de signes i elements del llenguatge que permeten construir i desxifrar el missatge (si el receptor no coneix el codi no pot desxifrarlo). • Referent: Persones, fets, objectes a què remeten el missatge.
  7. 7. Les emissores de ràdio • • • • • • • • Kiss FM Maxima FM Flaix FM 40 Principales Ràdio Marca Onda Cero Ràdio FlaixBac Cadena 100
  8. 8. Els professionals de la ràdio • MARTÍ ANGLADA, per la seva trajectòria professional desenvolupada a diversos mitjans i corresponsalies, i per la manera didàctica d’explicar el món en clau catalana. Anglada ha agraït el premi en un missatge enregistrat ja que la gala coincidia amb el dia d’Europa i tenia compromisos adquirits.
  9. 9. Els professionals de la ràdio • JOSEP MARIA MARTÍ ha recollit la menció d’Honor per la seva trajectòria professional en l’àmbit de la radiodifusió a Catalunya. - I finalment, Jordi Serra, Cap de Programes de TV3, ha recollit la menció d’ALBERT ESPINOSA, per haver creat una proposta audiovisual, “Polseres Vermelles”, que relata la força de la vida i de l’amistat d’una manera que ha sabut emocionar i implicar les diferents generacions d’una mateixa societat.
  10. 10. Recursos expressius • Expressió oral:La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu recau exclusivament en l’expressió oral dels locutors. De les paraules dels radiofonistes hem de considerar dos nivells expressius: el dels continguts, és a dir, el què es diu; i el de la forma, és a dir, com es diu, com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora.
  11. 11. • Música:La música, després de la paraula, és el sistema expressiu més utilitzat i amb més força creativa i significativa del llenguatge radiofònic. No hem d’oblidar que la ràdio actual ocupa bona part del seu temps i les seves ones amb música, i, per això, l’ha convertida amb un tret definidor de moltes de les seves fórmules programàtiques: així la música és l’eix vertebrador d’emissores de ràdio - fórmula, com ara “40 Principales”, o dels programes musicals.
  12. 12. • Efectes del so:Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que l’oient imagina a partir dels sons que escolta.
  13. 13. • Silenci:En general els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci. Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci.
  14. 14. • Segons Rodríguez Bravo (1998: 150-152) aquestes condicions seran la caiguda ràpida i gran de la intensitat del so o sons que s’estiguin escoltant (un mínim d’uns 30dB), el que suposarà la permanència d’un fons sonor pròxim als llindars d’audibilitat, i una perllongació d’almenys 3 segons d’aquest fons de baixa intensitat.

×