1. R E P O R TATG E
Van optar per crear els
seus propis mitjans
amb una línia
Periodisme
anticapitalista i
d’esquerres, sovint
alternatiu
criminalitzada sota la
paraula antisistema.
i militant
Xavier Sulé
Fotos: Sergio Ruiz
Són l’altaveu dels
En el moment de més èxit, a mitjan anys Molts d’aquests mitjans alternatius van
moviments socials,
setanta, la revista Ajoblanco va tenir un néixer com una eina de lluita al mateix
sindicats minoritaris i milió de lectors, tot i que les seves es- temps que el moviment antiglobalitza-
tructures mai es van arribar a professio- ció sorgit a Seattle. I és que l’essència
de tots aquells nalitzar del tot. La idea d’aquesta mítica de la premsa alternativa està íntima-
publicació era la de promoure una cul- ment arrelada al teixit associatiu i als
que volen una tura llibertària que condicionés un canvi moviments socials de l’esquerra no ins-
social. Si ens situem més enrere, quan titucional. Es conceben com a mitjans
transformació social. existia una forta consciència obrera, als de comunicació sense afany de lucre en
anys vint i trenta, una publicació anar- què tenen cabuda les diferents expres-
Una premsa que ja té
cosindicalista com la llegendària Soli- sions de la lluita social i totes aquelles
alguns referents que daritat Obrera –La Soli–, encara existent, iniciatives que promouen la transfor-
imprimia més de 200.000 exemplars i mació del sistema.
han obert el tenia una periodicitat diària. La informació contrainformativa té avui
Els temps canvien i avui, tot i la crisi, el alguns referents que s’han dotat d’una
camí cap a la cert és que l’anarquisme té molt poca pe- certa professionalització i han aplicat cri-
netració en la societat i l’esperit reivin- teris periodístics a les informacions. És
professionalització, dicatiu i de lluita és cada cop més dèbil el cas del diari Diagonal, editat a Madrid
i fragmentat. Però, malgrat no tenir la quinzenalment i d’implantació gairebé
que s’han impregnat
incidència social d’altres èpoques, la nacional, que s’ha convertit en un model
de criteri periodístic i premsa alternativa encara té un paper de com des de la premsa alternativa es
amb experiències impreses força inte- pot fer un mitjà rigorós amb bons con-
manifesten la voluntat ressants, i sobretot a Internet, on han tinguts. A Catalunya, tot i tenir menys
trobat un potencial extraordinari. Al- mitjans, el setmanari Directa ha seguit
de sortir del “gueto” guns dels seus webs com Kaos en la red l’exemple de Diagonal.
o Rebelión ja són visitades per cente- Més de dos-cents números i ja cinc anys
dels nuclis afins.
nars de milers de persones. de funcionament avalen el projecte de
I a Internet, els Un ampli ventall de mitjans alternatius Directa, que el 2010 es va reforçar grà-
en forma de publicacions impreses, rà- cies a la fusió amb la revista Illacrua, i
seguidors d’aquests dios lliures, portals virtuals i fins i tot al- que amb divuit anys d’experiència
guna televisió cobreixen i analitzen la havia recollit el bagatge de les lluites
mitjans són legió. realitat de manera confrontada als dels moviments socials a casa nostra.
grans mitjans. I ho fan des d’una òptica Directa funciona de manera horitzontal
llibertària i anticapitalista, amb una pro- i assembleària on només unes poques
funda voluntat de transformació social. persones alliberades cobren un sou

2. En aquesta pàgina, redacció de la revista Directa amb Carles Masià en primer pla. A les pàgines següents, a la imatge superior, Rubén
Suriñach, Alvaro Porro i Maria Heras, de la revista Opcions. A sota, l’equip de Ràdio Nikosia, programa de Ràdio Contrabanda.
mínim. A més, disposen d’uns setanta bre de l’equip de redacció de Directa. CONSUM CRÍTIC
col·laboradors voluntaris i d’uns 1.300 El seu gran repte és que a llarg termini Un altre mitjà interessant des del punt
subscriptors que fan viable el projecte es converteixin en un mitjà cooperatiu. de vista alternatiu és la revista Opcions,
econòmicament i que completen l’es- “Per nosaltres, seria un model comuni- un projecte del Centre de Recerca i In-
tructura d’aquest mitjà que defineix la catiu que serviria per consolidar-lo i pro- formació en Consum (CRIC) amb deu
línia editorial bàsicament com a antica- fessionalitzar-lo on els subscriptors anys de vida. Els membres, molt propers
pitalista. “La nostra intenció era fer un serien com els socis d’una cooperativa als moviments socials, van aconseguir
mitjà de comunicació periodísticament tirar endavant una revista en què
seriós i crec que hem ocupat un espai ne- Són altaveu de moviments es reflecteix una visió del consum
cessari. Som un mitjà fet pels i des dels socials, amb experiències conscient i transformador que és
moviments socials. Això no vol dir que impreses interessants i força ja un referent en aquest àmbit. Es
no ho fem amb el màxim rigor i qualitat. presència a Internet tracta de l’única revista de tot Es-
Creiem que ha de ser un mitjà plural panya especialitzada en temes de
que reflecteixi la diversitat social, tant de consum i la gent que hi treballa i el consum responsable, sostenible i crític
CAPÇALERA ABRIL 2011
dels mateixos moviments socials com gestiona serien com els socis de treball”, en la qual està molt present la dimensió
d’aquells col·lectius més invisibilitzats afegeix el periodista Carles Masià, que política, social i ambiental del consum.
pels mitjans de premsa tradicional com col·labora en el setmanari fent el qua- Uns temes que només es veuen en de-
poden ser els immigrants o la gent gran”, dern d’Illacrua, que està integrat amb el terminats programes de les televisions
assegura Xavi Martí, periodista i mem- diari. publiques o a la revista Integral.
15

3. R E P O R TATG E
“La nostra feina periodística està enfo- Si la premsa alternativa en paper té
Mirades cada cap a la transformació social i la limitacions, les edicions digitals conjun-
intentem fer amb qualitat i amb objec- tament amb els webs contrainformatius
diferents tivitat, cosa que no vol dir neutralitat. existents tenen un espai infinit per re-
És difícil quantificar el nombre de Estem per un canvi en la cultura del córrer. Internet és la gran esperança
mitjans alternatius existents que consum i un canvi estructural a molts dels moviments socials i ho saben. A la
tenen circulació a Catalunya. Amb nivells socioeconòmics. Sempre anem Xarxa és on bolquen la majoria dels con-
una línia llibertària i un punt buscant aquesta perspectiva i sobretot tinguts i on s’ha generat un nou tipus de
intel·lectual, les revistes socials d’a- les propostes alternatives. Però tampoc relació amb la informació utilitzant els
nàlisi, reflexió i pensament crític ens agrada entrar en un tema i quedar- mitjans contrainformatius per informar,
són abundants i tenen ja força re- nos en el discurs alternatiu. De fet, mol- debatre, mobilitzar o fins i tot tractar de
corregut com Polèmica, Etcétera, tes vegades qüestionem també el discurs provocar canvis. El desenvolupament de
Al margen, Sin Permiso, Viento Sur, les noves tecnologies redefineix
Mientras tanto, Papeles o l’incom- Els webs de Kaos en la red les formes de lluita, les formes
bustible Viejo Topo. També en el reben dotze milions de visites d’organització i la manera com
camp de l’ecologia, l’agroecologia, cada any, una mitjana veiem i continuarem veient la
la permacultura, la bioconstrucció i de quaranta mil diàries protesta i l’acció col·lectiva. Pàgi-
el consum crític trobem punts de nes com A las barrikadas, Kaos
vista alternatius en les revistes The alternatiu que sovint hi ha en aquest en la red, Rebelión o La Haine són els
Ecologist, El Ecologista, Ecologia tipus de temes”, aclareix Álvaro Porro, principals referents de la informació al-
Política, Agro-cultura, Ecohabitar, redactor d’Opcions. ternativa a Internet, on Indymedia va
Rehabitar i Opcions, entre altres. La revista La Veu del Carrer, que edita la obrir el camí fa deu anys amb un inno-
En format diari, la majoria de mit- Federació d’Associacions de Veïns de vador model comunicatiu i participatiu.
jans impresos se situen a l’entorn Barcelona (FAVB), també es pot consi-
de l’esquerra anticapitalista. A més derar un mitjà alternatiu per l’esperit crí- EL SALT DIGITAL
de Diagonal i Directa, es pot trobar tic i les arrels amb el moviment social i Nascuda fa deu anys de la gent que feia
El pèsol negre, de les comarques de veïnal. Aquesta publicació bimestral ha Ràdio Kaos al barri de Ca n’Anglada de
l’Alt Llobregat, Bages i el Ber- estat un reflex fidel dels debats, lluites i Terrassa, pocs podien preveure l’èxit
guedà; l’accent, de caire indepen- resistències veïnals de la Barcelona pos- que el web contrainformatiu Kaos en la
dentista; L’Heura, de l’organitza- tolímpica, però també ha explicat reali- Red té avui dia. Manel Fernández, un re-
ció marxista revolucionària En tats com les “okupacions”, la situació conegut historiador i professor d’institut
Lluita, o les anarcosindicalistes Sol- a la ciutat vallesana, en va ser un
idaridad Obrera i Catalunya. dels fundadors. Per ell, convençut
Molts d’aquests mitjans van
També hi ha publicacions impreses militant d’esquerres que prové de
néixer al mateix temps que
de barri molt reivindicatives com les files del PSUC, l’èxit de Kaos
el moviment antiglobalització
Masala, a Ciutat Vella, i La Burxa, en la red ha estat implementar el
sorgit a Seattle
a Sants. A Internet, es poden trobar sistema de lliure publicació i co-
els ja esmentats Indymedia, Rebe- dels immigrants o les reivindicacions del mentaris combinat amb el que publi-
lión, Kaos en la Red, La Haine, En- dret a l’habitatge. Ofereix una visió crí- quen els mateixos moviments socials i
focant, El insurgente i A las tica dels problemes i les realitats de la els gairebé mil col·laboradors que tenen
barricadas. Finalment, pel que fa a ciutat confrontades amb la Barcelona de per tot el món. “Tenim dotze milions de
les ràdios lliures, hi ha Contra- postal i més fashion que sovint es vol visites l’any, una mitjana de quaranta mil
banda, Pica, Bronka, Linea4 i RSK, vendre. Després d’algunes tensions dins diàries. Hem estat un web valent donant
a Barcelona; Trama, a Sabadell; de la FAVB, la revista aviat encetarà una veu a la gent que no la té, sempre dins
CAPÇALERA ABRIL 2011
Kaos, a Terrassa; Ràdio 90, a Olot, nova etapa. “La Veu del Carrer és un del respecte als drets humans. Kaos s’ha
o Ràdio Bala, a Manresa, mentre actiu de l’entitat i tothom està d’acord convertit en una experiència de perio-
que en el camp televisiu es troba que ha de continuar”, assegura la redac- disme ciutadà fascinant. Evidentment,
Sants TV i Okupem les ones. tora en cap, Elia Herranz, que porta nou som un web de l’esquerra anticapitalista
anys a la revista. i donem prioritat a la gent de l’esquerra
16

5. R E P O R TATG E
que va des de la socialdemocràcia de ve- majoria, criminalitzar el moviment
Mitjans anarco- ritat fins al moviment llibertari”, explica. només és un intent de desprestigiar i fer
Amb tot, Kaos en la red ha estat a l’ull callar una veu que molesta i que posa en
sindicalistes de l’huracà en els darrers mesos, després perill interessos econòmics establerts.
Les centrals anarcosindicalistes de que la regidora de Prevenció i Seguretat Pel fundador de Kaos en la red, “la por
la CNT i de la CGT continuen edi- de l’Ajuntament, Assumpta Escarp, és que aquest procés de criminalització
tant dues de les capçaleres històri- sol·licités a la Fiscalia la possibilitat d’o- acabi coartant la llibertat d’expressió a
ques més importants que ha tingut brir diligències i tancar webs alternatius Espanya i que només tinguin llibertat
el moviment obrer a Espanya; Sol- com Kaos arran dels incidents violents d’expressió cadenes de l’extrema dreta
idaridad Obrera, popularment co- al centre de Barcelona durant la vaga ge- com Intereconomía o la COPE, que sí
neguda com La Soli, i el periòdic neral del 29 de setembre. Escarp propo- que inciten a l’odi. No podem permetre
Catalunya. sava investigar-los per una presumpta que haguem de portar el nostre servidor
La història de La Soli és, en bona apologia de la violència. a Islàndia, com ja estan dient alguns ”,
part, la història del moviment lli- Manel Fernandez ho nega. “En cap cas, sentencia Fernández.
bertari. Aquest mitjà va arribar a emparem o impulsem la violència i jo La criminalització i un divorci amb la
ser un dels principals diaris de la premsa convencional han fet que
Segona República i la Guerra Directa funciona de manera els moviments socials veiessin ne-
Civil. Actualment, amb més de horitzontal i assembleària i cessari tenir mitjans propis. Amb
cent anys de vida, l’òrgan de la tan sols unes poques persones tot, la periodista i activista Esther
CNT surt bimensualment i impri- alliberades cobren un sou Vivas és partidària de seguir
meix uns 4.000 exemplars entre les obrint esquerdes en els mitjans de
dues capçaleres que té després que n’estic radicalment en contra. Com es masses. “L’aparició de Público, amb una
el sindicat es fraccionés. Amb la re- pot dir que hem incitat a la violència per- línia d’esquerres, és un pas endavant, tot
cent celebració del centenari de la què vam informar de la vaga o perquè i que en segons quins temes estigui molt
CNT es va fer un atractiu número hi ha un comentari d’alguna persona condicionat pel grup empresarial al qual
especial commemoratiu de forma que potser hauríem d’haver tret? No pertany, com passa amb tots els mitjans
conjunta. poden responsabilitzar tot el web. Que grans. I ara hem vist com WikiLeaks que
També pertanyia a la CNT en el mirin els comentaris que hi ha a les no- ha demostrat com, des d’una filosofia al-
seu temps la revista Catalunya, tícies dels diaris, n’està ple, de tot això. ternativa es crea un forat dins dels mit-
avui el principal òrgan d’expressió Som antisistema com qualsevol persona jans de masses”, argumenta Vivas,
del sindicat de la CGT catalana. que no li agrada aquest sistema i vol can- autora de llibres sobre el moviment an-
Té periodicitat mensual i treu viar-lo. Si és això al que es refereix ens hi tiglobalització i sobirania alimentaria, re-
13.500 exemplars destinats a tota poden apuntar; som anticapitalistas i no dactora de la revista Viento Sur i
la seva afiliació així com a orga- volem aquest sistema perquè creiem que col·laboradora de mitjans alternatius.
nitzacions afins. és inhumà i porta a la destrucció del pla-
Joan Rosich, coordinador de la pu- neta i de la vida humana”, afirma. SORTIR DEL GUETO
blicació, creu fermament que a dia A la premsa alternativa també se
d’avui encara té sentit fer una re- li retreu tenir un discurs pamfle-
vista sindical “Entenem l’acció sin- El repte de molts d’aquests
tari i de no sortir del gueto, amb
dical amb l’acció social com a mitjans és fer arribar
la consegüent manca d’incidència
complementària i, per tant, creiem el seu missatge més enllà
social. El repte, que avui assumei-
que la nostra revista no ha de ser del cercle d’activistes
xen molts d’aquests mitjans, és
només sindical sinó també vincu- com traslladar els missatges més
lar-la a tot el projecte ideològic, Els moviments socials i per extensió els enllà del cercles d’activistes. “La seva es-
CAPÇALERA ABRIL 2011
llibertari i de societat que propug- mitjans que reflecteixen el seu tarannà pecificitat fa que a vegades reflecteixin
nem i, al mateix temps, que generi se senten sovint criminalitzats, especial- discursos molt interns que tenen a veure
consciència i propostes”, afirma ment per la premsa convencional que amb les dificultats d’anar més enllà dels
Rosich. diuen acostuma a utilitzar el terme anti- nuclis militants. Acabes oferint aquell
sistema carregat de negativitat. Per la discurs o aquella notícia molt lligada al
18

6. públic al qual es dirigeixen. No és un pro-
blema només dels mitjans, sinó de la ma-
teix gent que milita en els moviments
socials alternatius i que hauríem de fer
l’esforç d’explicar allò que defensem
sense reduir arguments i en uns termes
que la gent ho entengui. Potser Internet
pot canviar aquestes dinàmiques”, assen-
yala Vivas. Sortir del gueto, caminar cap a
una professionalització, acceptar o no pu-
blicitat o demanar o no subvencions són
debats oberts en el si dels moviments so-
cials i dels mitjans alternatius que gene-
ren controvèrsies.
La manca de rigor és una crítica recu-
rrent, tot i que no és compartida. “A
Kaos hi ha articles molt durs contra la Ve-
neçuela de Chávez fets des de l’esquerra
i que jo considero injustos, tot i així, els
publiquem. El que no publicarem seran
articles injuriosos o visions de la dreta
que no aporten res. Però a un mitjà digi-
tal de publicació oberta com el nostre no
li pots exigir un rigor absolut. És com si
volguessis exigir-lo a les Cartes al direc-
tor d’un diari”, explica Fernández.
RESISTÈNCIES AL DIAL A dalt, Salvador Picarol, cofundador de Ràdio Pica, al Turó de la Rovira on tenen
Amb Jordi Pujol al poder, Salvador Pi- l’antena de l’emissora. A baix, Esther Vivas, col·laboradora de mitjans alternatius.
carol cada es plantava davant de la Ge-
neralitat durant un hora vestit amb
corbata, llegint premsa en català i amb Ràdio Contrabanda fa vint anys i més cació a les entitats sense ànim de lucre.
un esparadrap a la boca amb l’escut del que resisteixen al dial, tot i haver viscut Però el decret no satisfà les ràdios lliures.
Govern català. Així s’hi va estar un any etapes plenes de turbulències en què les Asseguren que sota la definició d’entitats
com a protesta per demanar la legalitza- persecucions, els assetjaments i els tan- sense ànim de lucre es podrien fer enca-
ció de les ràdios lliures. Segons ell, no ha caments estaven a l’ordre del dia. Des- bir organitzacions relacionades amb l’es-
canviat gaire. “Les ràdios lliures estem glésia, partits polítics o empreses.
encara en una situació d’alegalitat. Saben Els mitjans alternatius tampoc
Un decret de la Generalitat
que existim i tenen una certa tolerància volen que la manera d’optar a una
posa en perill emissores com
amb nosaltres. El nostre principal mal- llicència sigui mitjançant un con-
Ràdio Pica, Ràdio Bronka
decap són les interferències i tenim un se- curs d’adjudicació com indica el
i Ràdio Contrabanda
riós problema amb una emissora decret perquè entenen que no
comercial del grup Mola TV que ens en- s’ha tingut en compte la trajectò-
vaeix il·legalment sense tenir cap con- prés d’uns anys de relativa tranquil·litat, ria històrica de les ràdios lliures i la se-
CAPÇALERA ABRIL 2011
cessió administrativa per emetre, com ha el futur de les ràdios lliures torna a estar cular marginació. “Hem estat sempre els
reconegut la Generalitat”, assegura el co- en joc després que la Generalitat pre- més dèbils i mai ens han reconegut, ja no
fundador de la històrica Ràdio Pica, que sentés a final de l’any passat un decret el dret, sinó l’existència, i aquest decret
acaba de complir trenta anys. que determina les condicions per fer pos- n’és una mostra més”, lamenta l’Ernest,
Igual que Ràdio Pica, Ràdio Bronka i sible l’accés a l’espai públic de comuni- de Ràdio Contrabanda.
19