1.
TEMA 9 LA PREHISTÒRIA

2.
QUÈ APRENDRÀS?
-Com van evolucionar els nostres avantpassats
(Procés d’HOMINITZACIÓ)
-Les comunitats de caçadors-recol·lectors
PALEOLÍTIC
-Els poblats agrícoles i ramaders
NEOLÍTIC
-Els primers metal·lúrgics
L’EDAT DELS METALLS
-Art i màgia. ART PALEOLÍTIC
-Com es construïen els MEGÀLITS
-Els jaciments arqueològics
-La Prehistòria a la península Ibèrica i València

3.
1.Com van evolucionar els nostres
avantpassats?
Anomenem HOMINITZACIÓ al llarg procés evolutiu pel qual sorgiren els primers homínids
i, més endavant i a partir d’ells, l’espècie humana
Les persones pertanyem a l'espècie humana, el grup dels primats, la família
dels mamífers i el regne animal
A El procés d’hominització
A continuació enumerarem, ordenadament, els principals canvis anatòmics d’aquest
procés:
-Adopció de la posició vertical i la marxa bípeda. Permeté una millor visió i alliberar les
extremitats superiors. Així les mans pogueren utilitzar-se per a fabricar utensilis
-Desenvolupament del cervell. Al mantindre el cap sobre l’esquena paulatinament la
capacitat cranial va anar augmentant.
-Disminució de la mida de dents i mandíbules gràcies a l’ús del foc per a cuinar aliments
-Aparició del front pla i sorgiment del mentó
Aquestos canvis tingueren una sèrie de conseqüències, com ara:
-Augment de la intel·ligència i aparició del llenguatge
-Creació d’instruments per a dominar el medi i col·laboració grupal en tasques complexes
(caça)

4.
B Dels homínids a l’ésser humà actual (per ordre cronològic)
Sorgiment: Vall del Rift (Àfrica oriental) fa uns 3’5 milions d’anys
-Australopithecus afarensis. Tecnologia: pals i pedres, sense instruments
Nous trets: bipedisme
Sorgiment: Àfrica oriental, fa uns 2,3 milions d’anys
-Homo Habilis Tecnologia: inicia la fabricació i ús d’utensilis (còdols afilats, chopper)
Nous trets: Capacitat de parlar
Sorgiment: Àfrica oriental fa 1,6 milions d’anys. S’estengué per tot Àfrica i Euràsia
-Homo Erectus Tecnologia: Ús del bifaç, una pedra de sílex esmolada per les dues cares
Nous trets: Caçava en grup i dominava l’ús del foc
Sorgiment: a Europa fa uns 300 mil anys extingint-se fa 40 mil
-Home de Neanderthal Tecnologia: Eines de sílex: fletxa, raspador, perforador...
Nous trets: Inici dels soterraments
Origen: fou una evolució a partir de l’Homo erectus
Sorgiment: Àfrica oriental, fa 200 mil anys. S’escampà arreu del món
-Homo Sapiens Tecnologia: Eines d’os i banya (propulsor, arpó)
Nous trets: sorgiment de l’art
Altres detalls: Arribà a Europa fa 40 mil anys i causà la fi del Neanderthal
ATENCIÓ: Les dates són aproximades, no exactes

5.
2.Les comunitats de caçadors recol·lectors
Amb l’aparició de l’ésser humà s’inicia la primera etapa prehistòrica, el PALEOLÍTIC*
Les primeres formes de vida humana. L’ECONOMIA
Les comunitats humanes primitives vivien de la caça d’animals, la recol·lecció de fruits i
la pesca
Com que la caça de grans mamífers (búfals, mamuts...) era impossible individualment,
exigia la cooperació, és a dir, el sorgiment de grups de caçadors-re
També caçaven rèptils i petits animals (aus, conills)
SI te n’adones, no produïen ni creaven res de nou. Ans al contrari, es limitaven a atacar
altres éssers vius per alimentar-se. És per això que diem que eren depredadors
Aquests primers grups humans no vivien sempre al mateix lloc sinó que anaven movent-
se pel territori, sovint seguint colles d’animals, buscant menjar i refugi. És a dir, eren
NÒMADES, i preferien llocs pròxims a cursos d’aigua i abrics naturals i coves per
arrecerar-se
El domini del FOC
Fa, aproximadament (d’ara en avant aprox.) 400 mil anys l’Homo erectus descobrí el foc
Prompte se n’adonà de que li era profitós i mirà de mantenir-lo encés
Més avant aconseguiren, per ells mateixos, encendre’l
El domini del foc fou un element afavoridor del progrés humà perquè:
-Permeté l’escalf, aüixar les feres, il·luminà la nit
-Cuinar els aliments, fent-los més fàcilment digeribles
La fabricació d’INSTRUMENTS *Paleolític vol dir «pedra vella»
És una habilitat exclusivament humana que passà per diverses fases:
-Inicialment, usaven simples pedres tallades (còdols) per a esmolar i aconseguir fulles
tallants
-Després, utilitzaren nous materials. El primer, el sílex, és un mineral duríssim que es
trenca en làmines ben esmolades si se’l colpeja
-Amb sílex fabricaven bifaços, eines tallades per les dues cares, que servien per tallar
fusta, trossejar animals, arrancar brosses...
-Molt lentament, progressaren fins crear atifells més especialitzats i precisos: raspadors,
puntes de llança, perforadors...

6.
-També feren servir nous materials (os, banys) per crear noves eines (arpons i agulles)
Passos per a la fabricació d’un bifaç
Raspador (dalt)
Ganivet (baix)
3. Els poblats agrícoles i ramaders. NEOLÍTIC*
Una sèrie de canvis acumulats van donar lloc al pas a una nova etapa prehistòrica, el
Neolític: (expressió que significa
-Descobriment de l’agricultura i la ramaderia
-Abandó del nomadisme pel sedentarisme
Producció d’aliments i sedentarisme
A través de l’observació els humans comprengueren que les llavors originaven plantes.
D’aquesta manera començaren a sembrar-les i seleccionar-ne les que més collita oferien.
És així com s’originà l’agricultura
Igualment, en conéixer el comportament dels animals a fons van poder domesticar-los, és
a dir, dominar-los i criar-los en granges. Així sorgí la ramaderia
El fet de no necessitar desplaçar-se constantment per a obtenir aliments i l’obligació de
tindre cura de conreus i ramats féu que aquests grups decidiren viure en llocs fixes,
permanents, és a dir, esdevingueren sedentaris.

7.
Com era un poblat neolític?
-Se situaven en elevacions del terreny, pròxims a cursos d’aigua i amb freqüència
protegits d’atacs per murs o fossats
-Eren autosuficients, això és, produïen tot allò que necessitaven i apenes existien
intercanvis amb altres grups (objectes molt valorats: petxines, ceràmica...)
-Les cases es construïen amb fang i palla o rajoles i es cobrien de branques i palla
-Al sòl excavaven sitges per emmagatzemar el gra
-Les primeres plantes conreades foren els cereals (blat, ordi) i els llegums (llenties,
pèsols)
-Els primers animals domesticats foren les cabres, les ovelles i els porcs
Poblat neolític
Noves eines i nous estris TECNOLOGIA
destral (talar)
L’agricultura requeria de noves eines: corbella (segar) molí (moldre) arada (cavar)
Aquestes es feien pulint la pedra i no colpejant-la com abans. Així, Neolític té el significat
de «pedra nova»*
La ceràmica respongué al desig de guardar, transportar i coure els aliments
Per elaborar vestits i mantes s’usava el fus i el teler

8.
Ferramentes neolítiques
Ús del fus (baix) i el teler (dalt)
Origen i difusió del Neolític
-L’agricultura la ramaderia i el sedentarisme aparegueren, inicialment, en una zona del
Pròxim Orient regada per grans rius (Tigris, Eufrates i Nil) i coneguda com el Creixent
Fèrtil. Pràcticament alhora sorgiren en altres zones d’Àsia i Amèrica
-Fa aprox. 9000 anys aquestos canvis s’estengueren a través del Mediterrani per la costa i
pels rius cap a l’interior
4. Els primers metal·lúrgics. L’EDAT DELS
METALLS
El descobriment dels metalls
-S’inicià al Pròxim Orient fa, aprox. 7000 anys (V mil·lenni a.C)
-El primer metall trballat fou l’or, aconseguint-lo aplanar mitjançant el martelleig. Amb ell
s’elaboraven joies i ornaments
-Més tard es treballà amb el coure, el bronze i el ferro, que donen nom a les tres etapes
de l’Edat dels Metalls:
Edat del Coure (5000 a.C)→ Forja (escalfament del metall per modelar-lo)
→ Fosa, procés posterior i més complex, liqua el metall en motlles
Edat del Bronze (3000 a.C) → Fruit de la mescla de coure i estany
→ Més dur i tallant que el coure
Edat del Ferro (2000 a.C) → Metall idoni per a fabricar armes i eines agrícoles per ser
dur i resistent
ATENCIÓ: No s’abandonà del tot l’ús dels metalls anteriors en les etapes posteriors

9.
Objectes i eines del poblat del
Tossal del Mortòrum a Cabanes (la
Plana Alta)
Una societat més diversificada
-Elaborar i treballar metalls era una tasca que no podia fer qualsevol. Necessitava
veritables especialistes.
-Això va dur a una divisió del treball dintre les comunitats i l’aparició dels oficis artesans:
joiers, ceramistes, metal·lúrgics...)
-Per tant, ja no tots realitzaven les mateixes tasques
-Això condugué a un augment de la producció i a l’intercanvi de productes o comerç.
-Per facilitar el comerç a distància sorgí la navegació a vela i s’inventà la roda, usada en
carros tirats per bous i cavalls
-Amb el sorgiment d’aquests nous oficis especialitzats, aparegueren nous grups socials
que començaren a acumular riquesa. Era la fi de la societat igualitària.
-La necessitat de protegir terres, animals i objectes creà l’ofici de guerrer. Els grups
militars eren liderats per un cabdill o rei, que exercia el seu poder sobre diversos poblats.
Assistim al naixement de les tribus. Els poblats seguien situant-se en alterons i
s’envoltaven de muralles.
5. Art i màgia. ART PALEOLÍTIC
L’art humà començà a les acaballes del Paleolític. El primer art fou el rupestre. TRETS:
-Se situava a les parets de les coves
-Incloïa pintures (art parietal) i objectes de pedra, os i banya (art moble)
-Quina intenció tenien? Hi ha diverses interpretacions però no ho feien simplement per
passar-ho bé

10.
A Art moble
Trossos menuts amb animals gravats o pintats
Presenta diverses modalitats Propulsors decorats i penjolls (os, ivori)
Venus paleolítiques→ figures femenines, culte a la fertilitat
→ exageren cuixes, malucs i pits
B Pintures de les coves
Distingim dues grans tendències:
Pintura naturalista Aparegueren fa 30 mil anys
Dibuixen animals (búfals, cavalls) solts amb molt de detall i volum rocós
Apareixen mans i símbols geomètrics estranys
Colors més usats: roig, ocre i negre
De vegades un traç negre contorneja les figures
Pintura esquemàtica Sorgida fa uns 10 mil anys
Representen escenes de caça o vida quotidiana amb humans
Solen ser d’un sol color i més esquemàtiques (simplificades)
Venus de Willendorf (Àustria)
Placa de la Cova de Parpalló
(Gandia, la Safor) Font: lugaresconhistoria.com
Escena d’Altamira
(Cantàbria) esquerra
Escena Cova dels Cavalls
(Tírig, Alt Maestrat) dreta

11.
6. Com es construïen els megàlits?
Els megàlits són uns monuments consistents en grans lloses de pedra
Queden molts misteris per resoldre al voltant dels megàlits:
-Com s’alçaven i transportaven aquestes pedres enormes?
-Quina funció se’ls atorgava?
A Tipus de megàlits
Definició: gran pedra clavada verticalment
MENHIR Podrien ser commemoratius o servir com a límit territorial
Definició: tenen una cambra formada per grans pedres verticals cobertes per lloses
DOLMEN Es creu que estaven coberts i protegits per monticles d’arena i pedres
Definició: Conjunt de pedres verticals i lloses horitzontals que formen un cercle
CROMLEC Possible funció: culte agrari o solar, observatori astronòmic?
B Construcció d’un megàlit
La construcció dels monuments megalítics era tan complicada que, per si mateixa,
demostra l’existència d’una societat organitzada i, segurament, amb líders establerts i
divisió del treball al darrere
Es creu en la possibilitat que reutilitzaren megàlits vells per a usar-los en la construcció
d’altres de nous segons evidències arqueològiques
Menhir (esquerra)
Dolmen (dalt)
Cromlec (dreta)

12.
7. Els jaciments arqueològics
A L’Arqueologia
És la ciència encarregada de trobar, rescatar i analitzar vestigis materials (objectes,
monuments, fòssils...) del passat
És imprescindible per a l’estudi de la Prehistòria ja que aleshores no existia l’escriptura i
només podem conéixer aquelles societats a través de les restes que ens han llegat
B Què és un jaciment arqueològic
-Definició: lloc habitat pels humans en el passat, les restes materials de la presència dels
quals han arribat fins els nostres dies
-Aquestes restes es dipositen en capes, o estrats, superposades
-Els estrats més profunds, o inferiors, són els més antics
http://arqueologiamodernaycontemporanea.blogspot.com/ → Font
8. La Prehistòria a la Península Ibèrica i València
Cronologia aproximada
-Paleolític (800 mil-8000 a.C)
-Neolític (8000-3000 a.C)
-Edat del Coure (3000-1700 a.C)
-Edat del Bronze (1700-1000 a.C)
-Edat del Ferro (1r
mil·lenni a.C)

13.
A El Paleolític
Els primers pobladors arribaren des d’Àfrica fa uns 800 mil anys
Principals restes→ Jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), constituïnt l’espècie
Homo antecessor (Miguelón)
Al territori valencià les primeres restes humanes tenen uns 400 mil anys d’antiguitat
En l’Art paleolític distingim dues zones diferenciades segons l’etapa i estil de les
pintures:
Pintura rupestre cantàbrica:
- Sorgeix a partir del 30 mil a.C al nord peninsular
- Estil naturalista, apareixen animals de colors vius, sovint aïllats
-Destaquen: Altamira (Cantàbria), Tito Bustillo (Astúries), Santimamiñe (Euskadi), etc.
Pintura rupestre llevantina
-Apareix a l’àrea mediterrània a partir del 6000 a.C
-Temàtica: escenes de vida quotidiana (caça, recol·lecció...)
-Tècnica: d’un sol color, són esquemàtiques
-Al territori valencià són xicotetes, de color roig o negre, amb forta sensació de moviment
-Destaquen: Cova de l’Aranya, Barrancs de asulla i la Valltorta...
B El Neolític
-Els primers grups humans neolítics a la península es remuinten al VI mil·lenni a.C
-Es creu que adoptaren els costums neolítics pel contacte amb pobles de la Mediterrània
oriental
-A terres valencianes vivien en coves (Sarsa, Bocairent) o cabanyes, formant poblats
(Casa de Lara, Villena)
-Fabricaven ceràmica cardial (decorada amb incisions de petxines o cardium) així com
cistelles (d’espart) i teixits (de llana)
C l’Edat dels Metalls
-A nivell peninsular destaquen les cultures de Los Millares i El Argar, a l’actual província
d’Almeria
-La difusió dels metalls va anar acompanyada del sorgiment de poblats fortificats i del
fenòmen megalític, quasi inexistent a València
-Ací, en canvi, sorgiren les coves de soterrament
-El ferro arribà a través dels Pirineus (celtes) i de navegants del Mediterrani oriental
-Com a element singular destaca el tresor de Villena, conjunt de joies (bols, braçalets...)
de l’Edat del Bronze.