DIBUIX TÈCNIC
Silvia Mejías Tarancón
«El disseny d’un
objecte és
l'intermediari entre
la informació i la
comprensió»
Hans Hoffman
ÍNDEX
1. SUPORTS I ESTRIS (Paper, llapis, regles, etc.)
2. DIBUIX A TECNOLOGIA (Esbòs, croquis i planol)
3. PERSPECTIVES (Representació dels objectes)
4. ACOTACIÓ (Mesures dels objectes)
5. REPRESENTACIÓ VISTES (Planta, Perfil i Alçat)
6. ESCALES (Reducció, Natural i Ampliació)
SUPORTS
Els suports són tots aquells materials sobre els quals es
realitzen els dibuixos i dissenys. En el món de la tecnologia
el suport més utilitzat és el paper. A tenir en compte:
• El format de paper que fa
referència a les mesures del
paper. Habitualment s'usa el DIN
A4 (210x297).
• El requadre que consisteix en
una línia que es dibuixa al
voltant del paper a fi de que les
figures dibuixades no arriben als
extrems.
• El caixetí cada format porta un a
la part inferior dreta per a indicar
les dades del dibuix.
LLAPIS
CARACTERÍSTIQUES:
• És l’eina de dibuix més bàsica.
• Està format per un embolcall de fusta i una mina de
grafit.
• Es classifiquen per la seva duresa.
LLAPIS
TAULA RESUM CLASSIFICACIÓ TIPUS DE LLAPIS
Una mina dura farà
línies primes i clares;
quan s’esborren sovint
queden marques
damunt del paper.
Utilitza-les per dibuixar
amb escaire les formes
dels objectes. No
premis massa el llapis
contra el paper.
S’utilitzen per fer
dibuixos a mà alçada.
També per acabar un
dibuix a llapis,
resseguint les arestes
de les formes dels
objectes dibuixats,
sempre que no l’hagis
de repassar a tinta.
Per al dibuix artistic.
Es faren línies gruixudes
i fosques que no
acostumen a deixar
marca quan s’esborren,
però que poden fer que
el paper s’embruti en
desplaçar sobre les
línies els regles i els
escaires.
Utilització
4-5
2-3
0-1
Números
F H 2H 3H 4H
B HB
2B 3B 4B
Lletres
DURA
MITJANA
TOVA
DURESA
ESTRIS: PORTAMINES
CARACTERÍSTIQUES:
• Té a l’interior un mecanisme de pinça
que permet subjectar una mina i anar
traient-la a mesura que es desgasta.
• Les mines es classifiquen de la mateixa
manera que les dels llapis, per la seva
duresa.
• Fent servir normalmente un diàmetre fix
de mina: 0,2; 0,3; 0,5; 0,7 o 0,9 mm però
també pel seu diàmetre.
• El diàmetre de 0,5 mm és el més usual.
ESTRIS: GOMES
CARACTERÍSTIQUES:
• Estan fetes de cautxú i permeten
eliminar del paper els traços de
llapis, facilitant la correcció
d’errades en el dibuix
• El més important és que no
embrutin el paper.
• Com que són autèntiques
«esponges», no s’han de tenir a la
mà gaire temps, ja que
absorbeixen el greix i la suor.
• Quan les gomes s’embruten, cal
netejar-les fregant sobre un paper
a part.
ESTRIS: GOMES
CARACTERÍSTIQUES:
• Estan fetes de cautxú i permeten
eliminar del paper els traços de
llapis, facilitant la correcció
d’errades en el dibuix
• El més important és que no
embrutin el paper.
• Com que són autèntiques
«esponges», no s’han de tenir a la
mà gaire temps, ja que
absorbeixen el greix i la suor.
• Quan les gomes s’embruten, cal
netejar-les fregant sobre un paper
a part.
ESTRIS: REGLES
CARACTERÍSTIQUES:
• Són instruments que
utilitzem per prendre i
traslladar mides lineals.
• La seva graduació s’indica
en mil·límetres.
• Els més habituals solen ser
els plans bisellats de 20 o
30cm.
• El joc d’escaire i cartabó
s’utilitzen per traçar línies
rectes, paral·leles i
perpendiculars
• Escaire: 90º, 30º i 60º
• Cartabó: 90º, 45 º i 45º
Cartabó Escaire
Amb l’escaire i el
cartabó es traça
una línia
Es desplaça el
cartabó i es traça
una línia paral·lela
Es gira el cartabó i
es traça una línia
perpendicular
ESTRIS: EL JOC D’ESCAIRES
Aquí es concreten les possibles combinacions per obtenir
diferents angles mitjançant l’escaire i el cartabó.
ESTRIS: EL JOC D’ESCAIRES
És l’estri que utilitzem per traçar
arcs de circumferència o
circumferències completes.
També per a trasladar distancies.
Té dos braços units per uma
articulació a la part superior, per o
es subjecta.
ESTRIS: COMPÀS
S’utilitza per
mesurar
l’amplària dels
angles i traçar
angles:
• També rep el
nom de
transportador
d’angles.
• Pot ser
semicircular o
circular
• Està graduat en
graus
sexagesimals
ESTRIS: GONIÒMETRE
FUNCIONS DELS ESTRIS
ESTRI FUNCIÓ
REGLE GRADUAT Mesurar i traçar segments rectilinis
JOC D’ESCAIRES
Traçar paral.leles i perpendiculars, a més
d’angles de 45º, 60º, 30º i 90º
COMPÀS
Traçar arcs i circumferències
LLAPIS
Realitzar tota mena de dibuixos, especialment
els esbossos i els croquis que són dibuixos a
mà alçada
RETOLADORS
Dibuixar línies, arcs, etc en plànols definitius
que previament han estat fets a llapis
Dins del procés de disseny d'un producte,
podem emprar diferents tècniques de dibuix
per aconseguir definir la nostra idea gràficament.
D'aquesta forma altra gent podrà construir el
producte correctament.
DIBUIX A TECNOLOGIA
ESBÓS
• Els esbossos són els primers dibuixos que es fan d'una
idea són la primera aproximació de l’objecte a estudiar,
sense molts detalls, proporcionant la informació
imprescindible per reconèixer l’objecte.
• Es fan sense seguir cap norma, per representar de
forma senzilla les diferents solucions inicials del disseny
d'un objecte fent les línies més importants.
• Els esbossos són dibuixos a mà alçada, és a dir,
s'efectuen a pols sense l'ajuda d'instruments auxiliars
de dibuix, només amb el llapis i la goma.
CROQUIS
• El croquis és també un dibuix
fet a mà alçada, és a dir,
s'efectuen a pols sense l'ajuda
d'instruments auxiliars de
dibuix, només amb el llapis i la
goma.
• El croquis conté informació
completa sobre la
dimensions (mesures) i la
forma de l'objecte, perquè
pugui ser fabricat.
• És una representació gràfica
molt més detallada que l'esbós
i la seva execució requereix
més precisió i claredat.
PLÀNOL
Els plànols són dibuixos delineats, es realitzen amb ajuda
d'instruments de dibuix (escaire, cartabó, regle, compàs,
etc.) o amb aplicacions de dibuis DAO (Disseny Assistit per
Ordinador)
És el darrer pas
de la
representació
d’un objecte per
a aconseguir una
representació a
escala on les
mesures estan
en proporció
exacta amb
l'objecte real.
PERSPECTIVA
• La representació en perspectiva
consisteix a simular el volum
dels objectes (que tenen tres
dimensions espacials) sobre un
paper (que en té solament dues).
• La perspectiva dona sensació de
realisme al dibuix.
• Els objectes dibuixats
s’assemblen a la realitat.
• Les tres dimensions espacials
són:
• Altura,
• amplada i
• profunditat
PERSPECTIVES
ISOMÈTRICA
• Les tres dimensions amb el
mateix angle de 120 º
• No hi ha distorsió de l’objecte
CAVALLERA
• L’alçada i l’amplada formen un
angle de 90 º
• És la més senzilla de les tres.
CÒNICA
• Dona sensació de
profunditat
• És la més realista de
les tres
ACOTACIÓ
• ACOTAR és posar les dimensions reals de l’objecte al
dibuix i és independent de l’escala.
• Totes les cotes (mides) han d’estar en la mateixa unitat,
normalment en mm.
• Els éléments
d’acotació són:
• Les línies de cota
• Les cotes
• Les fletxes de
cota
• Les línies auxiliars
de cota
2 mm.
7 mm.
59
Línea de cota Fletxes Cota
Línees auxiliars de cota
ELEMENTS DE L’ ACOTACIÓ
La línea de cota
estarà separada
com a mínim de
l’arasta 7 mm.
Les línees auxiliars
de cota sortiran de
la línea de cota 2
mm.
ACOTACIÓ D’ARESTES
Les línees de cota no poden coincidir amb les arestas...
...ni ser continuació d’elles...
...no poden coincidir amb els eixos.
ACOTACIÓ D’ARESTES
Les línees d’acotació no es creuen entre si ni amb cap altra línea no
se cruzan entre si ni con ninguna otra línea.
Per evitar-ho en l’acotació en paral·lel la col·locarem les cotes
més gran més anyullades i les mes petites més a prop de la peça.
45 156 50
35
Si les fletxes es queden juntes es treuen
fora la línea de cota.
Si la xifra de cota té poc espai es
cposaran fora, a la dreta!
Si les fletxes no es poden treure fora
es sustituiren per un punt.
...i les xifres les posaren amb una
línea de referència
ACOTACIÓ D’ARESTES
ACOTACIÓ DE DIÀMETRES
30 •La línea de cota no pot
coincidir amb els eixos de
simetría.
•Els arcs més grans de
180º s’acotaran amb el seu
diàmetre.
•Las línees de cota es
colocaran en diferents
angles.
ACOTACIÓ DE DIÀMETRES
25
O
•No s’acotarán més de
dos circunferències
concèntriques. La resta
s’acotorà en una altra
vista
•S’afegirà el símbol de
diàmetre quand no sigui
evident que estem acotant
una circumferència.
ACOTACIÓ DE RADIS
•Els arcs menors o iguals a 180º
s’acotarán amb el seu radi.
•La fletxa i la xxifra de
cota aniran per fora si
hagués poc esapi.
•Si no coneixem el
centre de l’arc,
posarem davant de la
xifra de cota el símbol
de radi “R”.
•La línea portarà la
mateixa direcció que
si fos un radi.
RESUM NORMES D’ACOTACIÓ
• LA LÍNIA DE COTA
• Es col·loca paral·lela a l’aresta
• No és pot utilitzar el contorn de la peça.
• Les fletxes són fines
• LES LÍNIES AUXILIARS
• Són perpendiculars a la línia de cota.
• Sobresurten una mica de la línia de cota.
• No tallen la línia de cota.
• LES COTES:
• Representen la mida real.
• S’indiquen amb mm i mai es posa la unitat.
• Es col·loquen centrades i per sobre de la línia de
cota.
• Mai es col·loquen a l’interior de l’objecte.
• Només s’usa el nombre de cotes necessàries
perquè la peça quedi definida.
• Les cotes es llegiran des d’alt a baix (horitzontals)
i des de l’Esquerra a la dreta (verticals).
• Les cotes es col·locaran en la vista que millor
defineixi i mai han de repetir-se
REPRESENTACIÓ MITJANÇANT VISTES
ALÇAT
És la vista que mostra la
cara més important d’un
objecte (la vista de
davant)
PLANTA
Mostra la cara superior de
l’objecte mirant-lo per
damunt (vista d’ocell).
PERFIL
Mostra la cara
lateral de l’objecte
(Esquerra o dreta)
Un dels sistemes més utilitzats en el dibuix tècnic per a representar una
peça o un objecte és el que s’anomena projecció, és el sistema
dièdric. Aquest tipus de representació consisteix a dibuixar les
diverses vistes de les cares de l’objecte, cosa que ens permet apreciar-
ne més bé les formes.
COM ES CONSTRUEIX EL SISTEMA DE VISTES O
PROJECCIONS ?
En
diem projecció
pel fet que
les vistes les
obtenim
quan projectem
de forma
imaginària,
l’ombra de
l’objecte sobre
una pantalla
posterior,
inferior i
lateral.
REPRESENTACIÓ MITJANÇANT VISTES
SISTEMA EUROPEU
Dibuixem primer l'alçat o vista frontal i
a continuació dibuixem la resta de
vistes situant-les a la posició contraria
des de la qual es miren:
• la planta o vista des de dalt es
col·loca sota de l'alçat.
• el perfil esquerre o vista des de
I'esquerra es col·loca a la dreta, i
així successivament.
SISTEMA AMERICÀ
Dibuixem primer l’alçat o vista frontal i a
continuació dibuixem la resta de vistes
situant-les a la mateixa posició des d'on
es miren:
• la planta o vista des de dalt es
col·loca damunt de l'alçat.
• el perfil esquerre o vista des de
I'esquerra es col·loca a I'esquerra,
i així successivament.
L’escala d’un dibuix ens indica
la relació entre les dimensions
de l’objecte al dibuix i les mides
que té en la realitat.
ESCALA GRÀFICA
EXEMPLE 1
• Aquest cotxe està dibuixat a escala
• Es llegeix ”escala u és a quaranta”
• Per dibuixar-lo es mesura l’objecte real i es divideix cada mesura per 40
• Per construir-lo es mesura el dibuix i es multiplica cada mesura per 40
EXEMPLE 2
• Aquest a agulla està dibuixada a escala
• Es llegeix ”escala quaranta és a u”
• Per dibuixar-lo es mesura l’objecte real i es multiplica cada mesura per 40
• Per construir-lo es mesura el dibuix i es divideix cada mesura per 40
TIPUS D’ESCALA GRÀFICA
NATURAL
• Escala 1:1
• L’objecte dibuixat té la mateixa mida
que l’objecte real
REDUCCIÓ
• Escala 1:N
• S’utilitza per dibuixar objectes grans
• L’objecte real és més gran que l’objecte
dibuixat
AMPLIACIÓ
• Escala N:1
• S’utilitza per dibuixar objectes petits
• L’objecte real és més petit que
l’objecte dibuixat
Escala Mida real Mida en el dibuix
1/100 2 m 20 mm
1/100 1,5 m 15 mm
1/2,5 150 mm 60 mm
5/1 1 mm 5 mm
1/20 3 m 150 mm
2/1 18 mm 36 mm
1/20 500 mm 25 mm
1/50 2,50 m 50 mm
1/1 6 mm 6 mm
10/1 0.5 mm 5 mm
EXEMPLES D’ESCALA GRÀFICA
PROBLEMA RESOLT D’ESCALA GRÀFICA
Tenim un mapa a escala 1:5.000. Quants quilòmetres hem de
caminar entre dues localitats que al mapa estan separades per 20
cm en línia recta?
Acotació: és l'operació d'anotar les
mesures que un objecte té en la realitat,
sobre una representació del mateix,
d'acord amb una sèrie de normes.
Alçat: vista de front d'un objecte.
Esbossos: són els primers dibuixos que
es fan d'una idea. Es realitzen de manera
aproximada, sense molts detalls i sense
seguir cap norma.
Caixetí: part del format reservada a la
zona inferior dreta per a indicar les
dades del dibuix.
Cartabó: plantilla en forma de triangle
rectangle que s'empra principalment per
al traçat de rectes paral·leles i
perpendiculars.
Compàs: instrument que s'empra per
traçar arcs i circumferències.
Croquis: dibuix realitzat a mà alçada,
que conté informació completa sobre la
dimensions (mesures) i la forma de
l'objecte, perquè pugui ser fabricat.
Cota: mesura d'un objecte.
Dibuix: representació gràfica d'una idea
o objecte.
Escaire: plantilla en forma de triangle
rectangle isòsceles que s'empra
principalment per al traçat de rectes
paral·leles i perpendiculars.
Format: paper de mesures fixes sobre el
qual es realitzen els dibuixos tècnics.
Llapis: instrument de traçat fabricat en
fusta i que porta al seu interior una mina
de grafit.
Mà alçada: dibuix a pols sense l'ajuda
d'instruments auxiliars, només amb el
llapis i la goma.
VOCABULARI
Perfil: vista lateral d'un objecte.
Planta: vista des de dalt d'un objecte.
Portamines: instrument semblant al
llapis que es fabrica de plàstic o metall i
porta al seu interior un dispositiu amb
un cap en forma de pinces, que retenen
les mines col·locades al seu interior.
Regle: útil que s'empra per mesurar
longituds i traçar línies rectes.
Transportador d'angles: instrument
emprat per a mesurar i construir angles.
Vistes: diferents imatges d'un objecte
que percep un observador quan se situa
en diferents llocs al voltant del mateix.
VOCABULARI