SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
Descargar para leer sin conexión
CONCEPTE DE DRET: Conjunt de regles de conducta (normes jurídiques) que procedeixendel
poder polític (autoritat normativa) i que regulen les relacions entre les persones en una
determinada societat humana. També regulen els poders de l’Estat.
- Les lleisorgàniques desenvolupen lessegüentsmatèries: Aprovenels Estatuts d'Autonomia,
Drets fonamentals i llibertats públiques, Regulen el règim electoral general
- Quina norma de la Unió Europea fixa uns objectius, en un termini estipulat, perquè
posteriorment els Estats a qui va adreçada aquesta normativa, facin la legislació segons els
objectius fixats per la Unió Europea? Directiva
- Les lleisorgàniques desenvolupen lessegüentsmatèries:Aproven els Estatuts d'Autonomia,
Drets fonamentals i llibertats públiques, Regulen el règim electoral general
- En quina font de l'ordenament jurídic correspon els Tractats internacionals? Font indirecta
- Com esdenominala norma que fa l’administraciopublica¿Reglaments
Civil Law i Common law: La principal diferencia, doncs, entre el sistema de dret “civil law” i el
sistema anglosaxó “Common law” radica en la diferència jerarquia existent entre les diverses
fonts dels seus drets. El “Common law” és un sistema jurisdiccional, perquè la font del mateix
son les sentències judicials, amb un caràcter obligatori pels jutges.
- Quin sistemade dret,normaiu, té un major pes la interpretaciode lessenteciesjudicials?
Common Law
Estat: Concepte que esrefereixal’organitzaciópolíticaqueintegraaunapoblacióenunterritori
concret i determinat, sota una autoritat i amb una sobirania clara.
Nació: Poble o conjuntde personesque tenenencomúuna llengua,unahistòria,unacultura i
un conjunt de tradicions. Compateixen una identitat col·lectiva i el propòsit de continuar
formant part d’ella.
En quina normativa española esregula si una CCAA ésuna nació,una regió,etc..?AlsEstatut
d’Autonomiade lesComunitats Autonomes
Quina divisió territorial fixa la Constitució Espanyola a l'Estat espanyol? Comunitats
autònomes, províncies i municipis
Quin és el poder legislatiu? El parlament
Segonslaclassificacióde lesbranquesdel Dret,diguesquindretcorresponal DretPúblic?Dret
financier, constitucional, administratiu, penal, procesal
En quina branca del Dret correspon el Dret Civil?Privat intern
Tribunal Suprem Seu a Madrid. És òrgan jurisdiccional superior en totes les ordres, excepte temes
constitucionals. Tot el territori espanyol. Dividit en Sales: Civil, Penal, Contencios -Administratiu, Social,
Militar i de Govern. Competències: decideix sobre processos de responsabilitat civil o penal contra el
President del Govern i dels Ministres, dels Senadors i Diputats de les Corts General, membres del
Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i altres integrants d’altes institucions de l’Estat i de les
Comunitats Autònomes. Porta temes sobre els processos d’il·legalització de partits polítics.
¿En quin Tribunal es decideixen sobre els processos de responsabilitat civil o penal contra el President
del Govern espanyol? Tribunal Suprem
Audiència Nacional Coneix les causes d’especial transcendència criminal, política o social. Sales:
Apel·lació, Penal, Contenciós-administratiu i Social. Competències: coneix causes per delictes contra la
Corona, alts organismes de la Nació i forma de Govern. També coneix causes de crimen organitzat,
terrorisme, falsificació de moneda i delictes contra la seguretat de l’Estat.
On es jutjara els casos de terrorismo a España ¿Audiència Nacional
Tribunals Superiors de Justícia Tot i que el Poder Judicial és l’únic poder de l’Estat que és únic en tot el
territori,a cada CCAA hi ha un Tribunal Superior de Justícia.Sales:Civil,Penal,Contenciós -administratiu i
Social. Competències: Coneix els processos de responsabilitat civil o penal contra els presidents i
consellers de les respectives Comunitats Autònomes
Audiències Provincials Òrgan judicial superior de cada província. Competències: resolen recursos
d’apel·lació que es presenten contra les sentències dels jutjats de primera instància. Jutjats de primera
instància e instrucció Jutjats de primera instància: es jutgen els procediments judicials. Jutjats
d’instrucció: procediment per investigar, fer seguiment d’un possible delicte o pena. Competències:
Civil i penal.
L’estat de setge és quan ens trobem davant?Insurrecció, amenaça o acte de força contra la
independencia de L’estat
CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR
Totes les persones físiques disposemdecapacitatjurídica.Però no tots tenen capacitatd’obrar (exemple:
menors d’edat i incapacitatjudicial).Capacitatd’obrar és l’aptitud que té la persona per a l’exercici dels
seus drets.(menor d’edat pot tenir un compte corrent, però no treure diners.Pot tenir un pis en propietat
per herència, però no el podria vendre..... Major d’edat: plena capacitat d’obrar) Capacitat d’obrar està
lligatamb el grau demaduresa o discerniment.(Exemple: carnet de conduir:cotxe (18 anys) motociclisme
(14 anys)
EMANCIPACIÓ En el cas dels menors, la capacitat d’obrar depèn de si aquests estan o no emancipats.
L’emancipació és una situació intermitja entre la minoria i la majoria d’edat. Només es pot demanar a
partir dels 16 anys. Amb l’emancipació d’un menor, la pàtria potestati tutela s’extingeix,de forma que la
capacitatdel menor s’amplia presentantnomés una sèriede limitacions,amb l’objectiu de protegir-lo en
aquells casos determinats en que, donada la seva curta edat, podria patir un perjudici.
Menors no emancipats: no tenen capacitatd’obrar.El menor està sotmès a la pàtria potestato a la tutela
dels seus representants legals i,en conseqüència,son ells els qui obren per ell. Excepcions: als 14 anys es
poden acceptar donacions que no siguin condicionals i, a partir dels 14 anys es pot fer testament i es
poden participar en la prova de testimonis.
Menors emancipats: tenen capacitat d’obrar però restringida. D’acord amb l’art. 323 CC, amb
l’emancipació el menor pot regir la seva persona i bens i potobrar en el seu propi nom, encara quealguns
casos necessita un complement de capacitat, per exemple, per prendre diners o prèstec o comprar,
vendre o transmetre bens immobles o objectes de gran valor (joies).
El menor pot tenir aquesta condició quan:
- Li concedeixen les persones que tenen la pàtria potestat del menor. S’otorga mitjançant Escriptura
pública davant Notari i ha de ser inscrita al Registre Civil.
- Per matrimoni. - Per concessió judicial. Un jutge pot concedir l’emancipació quan ho demani el menor
que ja té més de 16 anys quan:
a) Qui exerceix la pàtria potestat s’ha casat un altre cop i conviu de fet amb una altre persona. b) Quan
els pares visquin separats.
c) Quan concorri alguna causa que dificulti greument l’exercici de la pàtria potestat.
CONCEPTE Persona jurídica és una institució creada per una o més persones físiques per a complir un
objectiu social. Aquest objectiu pot ser amb o sense ànim de lucre. (art. 35 – 39 CC) La persona jurídica
disposa també de drets i d’obligacions. Neixen per un acte jurídic (acte de constitució) o pel
reconeixement o concessió. Requisit necessari: inscripció en un regi stre públic.
Tipus d’organitzacions que posseeixen personalitat jurídica:
- Corporacions d’interès públic
- Associacions d’interès públic com d’interès particular
- Fundacions d’interès públic
- Societats mercantils
- Entitats públiques de les Administracions.
Persona jurídica: Diferents formes d’organització interna i responsabilitats: únic administrador, varis
administradors,Junta de socis,accionistes...Consell d’administració.....Responsabilitat:en la majoria de
països les persones jurídiques només son responsables civilment. Països on també responen penalment:
Itàlia, Alemanya, França o Espanya (des de reforma Codi penal 5/2010). Generalment el delicte penal
vinculat a delictes econòmics o tributaris. Generalment responen penalment les persones que puguin
prendre decisions en la persona jurídica.
NACIONALITAT
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA - La nacionalitat espanyola s’adquireix, es perd i es recupera únicament
conforme al que estableixi la Llei (art.11.1 CE). Aquesta Llei és el Codi Civil - Cap espanyol d’origen podrà
ser privat de la nacionalitat espanyola (art.11.2 CE)
A Espanya, un ciutadà estranger que aconsegueix la nacionalitat espanyola, ¿es permet que tingui doble
nacionalitat? No. A excepció d'aquells estrangers de països amb qui Espanya hagi signat Tractats
internacionals que permeti la Doble nacionalitat a ciutadadans d'aquests països concrets..
- Espanya podrà concertar Tractats de doble nacionalitat amb països iberoamericans o amb els que hi
hagi vinculació especial (art.11.3)
TIPUS Nacionalitat
originària: Nacionalitat adquirida d’origen en el moment del naixement
– Ius Soli (dret de sòl): nacionalitat corresponent al lloc de naixement
– Ius Sanguinis (dret de sang): nacionalitat corresponent als pares
– Combinació d’ambdues opcions
Nacionalitat derivativa: Suposa un canvi de la nacionalitat originàri a per una altra adquirida amb
posterioritat.
1.- Adquisició d’origen Seran nacionals espanyols d’origen:
- Els nascuts de pare o mare espanyols.
- Els nascuts a Espanya de pares estrangers si, almenys, un d’ells hagués nascut també a Espanya.
- Els nascuts a Espanya de pares estrangers,si ambdós manquen de nacionalitato si la legislació d’ellsno
atribueix al fill cap nacionalitat.
- Els nascuts a Espanya que la seva filiació no resulti determinada. Menors d’edat que el seu primer lloc
conegut sigui territori espanyol.
- L’adopció de menors d’edat per espanyols determina la nacionalitat espanyola d’origen.
2 i 3.- Adquisició per opció o per Carta de Naturalesa Seran nacionals espanyols per opció:
- Els subjectes a pàtria potestat d’un espanyol.
- Els que tinguin pare o mare originàriament espanyols i nascuts a Espanya.
- Els adoptats majors d’edat per un espanyol. Seran nacionals per concessió de Carta de Naturalesa:
- Quan aquesta sigui atorgada per Reial Decret (Ministre de Justícia) per motius excepcionals.
4.- Adquisició nacionalitat per residència: Seran nacionals espanyols per residència: Regla general: es
requereix que la residència hagi durant 10 anys.
Excepcions:
- 5 anys per a refugiats
- 2 anys per nacionalsdepaïsosespecialmentvinculatsamb Espanya.(nacionalsdepaisosiberoamericans,
Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o persones d’origen sefardí).
- 1 any pels: - A) Nascuts a Espanya. - B) que estiguin o hagin estat subjectes legalment a tutela, guarda o
acollimentespanyol durant2 anys consecutius. - C) Els qui portin 1 any casats amb espanyol (no separats)
- D) El vidu/a d’espanyol/a (no separats) - E) Els nascuts fora d’Espanya amb pares o avis espanyols
d’origen. - En tots els casos laresidènciahauràdeser legal i continuada.S’haurà deprovar bona conducta
cívica i suficient grau d’integració en la societat espanyola.
Elements comuns a la Nacionalitat:Requisits:(per nacionalitatadquirida,art.23 CC): - Jurament fidelitat
al rei i obediència a la CE i les lleis.
- Renúncia a la nacionalitat anterior (amb excepcions dels països de vinculació especial).
- Inscripció al Registre Civil. Pèrdua: (art. 24 i 25 CC)
- Per renúncia (si tenen una altre nacionalitat i resideixen al estranger),
- Adquisició voluntària o ús d’una altra nacionalitat, que visqui habitualment a l’estranger i utilitzi
habitualment l’altre nacionalitat (3 anys).
No perd si expressa voluntat de mantenir nacionalitat al registre civil.
- Espanyols nacionalsqueno siguin d’origen en el cas deque a l’estranger:entri en servei d’armes o ocupi
càrrec polític a l’estranger contra la prohibició del govern espanyol.Recuperació dela nacionalitat(art.26
CC): Residència legal a Espanya, declaració al Registre Civil. Inscripció al Registre Civil.
Veïnatge civil
Concepte: És el lligam que determina la subjecció d’una persona amb les lleis d’una determinada
comunitat autònoma amb dret civil propi o al dret civil comú. Veïnatge civil empadronament Regim civil
comú: totes les Comunitats Autònomes excepte les que tenen règim propi o foral Règim propi o foral:
Aragó, Balears, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia
Regla general Adquisició del veïnatge civil:
- Per filiació (dretde sango ius sanguinis):el fetde ser fill d'una persona amb un determinat veïnatge civil
fa que la persona adquireixi aquest veïnatge civil (p. ex., el fill d'un català seria català).
- Per lloc de naixement (dret del lloc de naixement o ius soli): el fet de néixer en un l loc implica que la
persona adquireixi el veïnatge civil d'aquell llocquan no es coneix la identitat dels progenitors o bé quan
el veïnatge civil dels pares no és coincident.
- Per opció:la persona pot escollirquin veïnatge civil vol.Entre el veïnatge civil del lloc denaixement i el
veïnatge civil d'un dels progenitors. (persona nascuda a Barcelona amb pare/mare amb veïnatge civil de
Madrid)
- Per residència:Per residència continuadadurantdos anys,semprequel'interessatmanifesti queaquesta
és la seva voluntato per residència continuada durantdeu anys,sensedeclaració en contra durantaquest
termini (art. 14.5 del Cc). El matrimoni no altera el veïnatge civil.
Com pot afectar segons el veïnatge civil quetinguis....Casos pràctics:Regimcivil comú: totes excepte les
que tenen règim propi o foral Règim propi o foral:Aragó, Balears,Catalunya,País Basc,Navarra i Galícia
Exemples pràctics: Repartició de bens en el matrimoni
- separacions:Separació de bens: Catalunya,Aragó i Balears.Societatde guanys (ganancials):la resta de
CCAA Altres específiques: Navarra (semblant societat de guanys però amb diferències), País Basc.
Herències (legítima): Tot el territori nacional hi ha legítima al heretar,excepte Navarra que es permet que
la persona decideixi no deixar en herència a algú dels qui correspondria l’herència. En tot cas pot haver
diferències segons el veïnatge civil que tinguis:
DRET SUCCESSORI
Edat mínima per poder fer un testament? 14 anys
DefinicióInstituciójurídicaperlaqual quanunapersonamor (causant) seràsubstituïdaperuna
altre (hereu) enlatitularitatdelsseusbens,dretsorelacionsjurídiquestransmissibles.Principis
generals: - Principi d’universalitat del títol d’hereu(qualsevol persona pot ser hereu) - Principi
de necessitat de l’hereu. - Prevalença del títol voluntad
És indigne asucceir(art.412 CCCat) - Condemnadolosaperhavermatatohaverintentatmatar
el causant, la parella, els seus ascendents o descendents. - Condemna per calumnies o fals
testimoni (delictesambpresó>3 anys) - Condemnacontraelsdretsi deuresfamiliarscontrael
causant. - Pares privats de pàtria potestat. - Inductor de modificació o revocació testament al
seu favor o ha destruït, amagat o alterat el testament.
Successió testada Testament: negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i revocable en
virtut del qual el causant regula la seva successió instituint un o més hereus i amb possibilitat
d’establir altres disposicions per a després de la seva mort. Requisits per testar: major de 14
anys i amb capacitat natural.
successiótestadaTipus:Notarial obert:El testadormanifestalasevavoluntat,de paraulaoper
escrit,davant notari i, si escau,testimonis,i el notari el redacta d’acord amb aquestavoluntat.
Notarial tancat: el testador manifesta al notari que el sobre tancat que li lliura conté la seva
darrera voluntat,redactadaper ell o tercerapersona,cosa que aquestfa constar, peròno la hi
revela. Es protocol·litza en obrir-lo post mortem. Hològraf: testament escrit i signat de pròpia
mà pel testador(majord’edatoemancipat) expressantel lloci datadel diade l’atorgament,que
ha de ser autentificat i protocol·litzat pel notari després de la seva mort
SUCCESSIÓ INTESTADA
definició: Successió universal subsidiària regida per la llei a falta de successió contractual o
testada(pervoluntatdel causant).Ordre successori: - El parentméspròximexcloual mésllunyà.
- Es defereix de generacióengeneració:1.Fills2. Descendentsde següentgrausi repudienels
anteriors. 3. Cònjuge vidu o al convivent en unió de parella estable (hereu si no hi ha
descendents). Excepte si separació o demanda de nul·litat, separació o divorci). 4. Ascendents
directes,oenel seudefecte,alsdegrausuperior.5.Col·lateral:germans,fillsde germans,etc.....
6. Generalitat de Catalunya
LA LLEGÍTIMA Dretatribuitperllei adeterminatsparentsaobtenirunvalorpatrimonial enla
successió.Ésun drettransmisiblealshereusdel legitimari.S’enténacceptadaentantnohi
hagi renunciaexpressa.Legitimaris:Fillscausantsperpartsiguals.Elsdesheretatsjustamenti
elsdeclaratsindignes.Quantiaglobal:laquartapart del cabal hereditari (valorde l’herència)
L’hereulapot pagar enbenso diners. Quinaésla quantitat que a catalunya heredaría una
persona mitjançant la llegitimsa?¼part de la hrencia
DESNONAMENTS
Concepte genèric – no jurídic El desnonament és l’acció, mitjançant la qual, demanemajuda a
les autoritats per expulsar a un ocupant il·legítim de la nostra vivenda. Diferents situacions
d’ocupacions:
1.- Desnonament ocupació:
a) Ocupa: situación económica delicada que no disposa d’una altra alternativa que ocupar.
b) Okupa: moviment polític, social i juvenil (ideològic) (No contracte: potser una o multitudde
persones. Moltes ocasions no reconegudes. Acció en termes jurídics: il·legal).
2.- Desnonamentprecari:Amicquedeixemquevisquienelnostrepis,perònoel voldeixarquan
li demanemi no paga renda(sense dret).(Nocontracte:unao poques persones.Consentiment
propietari, però incompleix amb les condicions pactades verbalment).
3.- Desnonament per finalització o incompliment de contracte de lloguer: (Contracte: una o
poques persones)
4.- Desnonament impagament hipoteca: (dació en pagament) (Contracte: una o poques
persones)
Concepte jurídicEl terme jurídicdesnonaments’utilitzaquanesprocedeixaprivarel llogaterde
la possessió (ús de l’immoble) mitjançant una resolució judicial per un incompliment del
contracte d’arrendament (manca de pagament de la renda o qualsevol altre incompliment
contractual).
Durada del contracte Lliure. Si s’estableix menys de cinc anys per a contractes de lloguer
d’habitatge habitual oset anys si la propietàriaésuna empresa, es prorrogarà anualment fins
arribar a aquests anys (5 anys ó 7 si és empresa) .
Es prorroga si cap part diures (terminisanualsmàxim3anys més). Per a la comunicació de no
prorroga cal: 4 mesos per a l’arrendador i 2 mesos per a l’inquilí. Resolució del contracte per
necessitatde l’habitatge Lapersonapropietàriapotresoldreel contracte de maneraanticipada
per necessitat de l’habitatge per al propietari o familiars primer grau consanguineitat, per
adopció o cònjuge en cas de separació. Cal una clàusula que ho especifiqui expressament al
contracte.
LLEI D’ARRENDAMENTS URBANS Desistimentencasde matrimoni oconvivènciaSi arrendatari
manifesta voluntat de no renovar, sense consentiment del cònjuge que convisqui amb aquest
arrendatari, podria continuar l’arrendament en benefici del cònjuge. Si arrendatari marxa, el
cònjuge o convivent disposa de 1 mes per notificar situació. En cas de sentènciade separació
o divorci i li assigninel pisllogatal cònjuge que no té el contracte d’arrendament, disposade 2
mesos per notificar al arrendador que vol continuar amb el contracte d’arrendament.
Desistimentencasde mortdel arrendatari Si arrendatari mor, espot subrogar contracte, si es
notifica després dels 3 mesos de la mort:
- Cònjuge que visqui amb ell/a. - Convivent durant 2 anys anteriors.
- Descendents que hagin viscut amb ell/a (2 anys anteriors).
- Ascendents i germans (2 anys de convivència)
- Personesambdiscapacitatigualosuperioral 65%,sempre que tinguinrelacióde parentiufins
al tercer grau col·lateral amb l’arrendatari i 2 anys de convivència prèvia.
LLEI D’ARRENDAMENTS URBANS Rendes Les parts pacte el preu. Increment de les rendes: el
que s’hagi pactat. Si no es pacta res no pot existir increment durant la vigència del contracte
d’arrendament. En tot cas, l’increment produït com a conseqüència de l’actualització anual de
la renda, no podrà excedir de la variació percentual del Índex de Preus al Consum – IPC.
Possibilitatd’incrementde rendesperobresde millora.Aquestincrementnomésespotaplicat
passat el període mínimde la renda(5 anys).Fiança Quantitatequivalentauna mensualitatde
renda(vivenda) i de duesmensualitatsperaús diferentde lavivenda(un local, per exemple).
Dretsi obligacionsde lespartsArrendador:conservacióvivenda(habitabilidad).Obresdemillora
(avís 3 mesos abans) Arrendatari: conservació si és responsable del deteriorament o pèrdua.
Pagament renda. Suspensió, resolució, extinció del contracte
- L’arrendatari:Perobresenla fincaque sigui inhabitable operquè l’arrendadornofa lesobres
necessàries
- L’arrendador per: a) Falta pagament de la renda. b) Subarrendar o cessió no consentida. c)
Danys causats dolosament en la finca u obres no consentides. d) Que a la vivenda tinguinlloc
activitats molestes,insolubres,novives, perilloses o il·lícites. e) Quan la vivenda deixi d’estar
destinada com a vivenda permanent de l’arrendatari.
durada contracte arrendament entre particulars? 5 ANYS
Si no vols prorrogar el contracte d’arrendament quintermini disposespr comunicar-ho al
propietari?2 mesosabans qque finalitzi el contrate
LLANÇAMENTS OBERTS Són llançaments sense data fixada, després que no hagi tingut èxit en
primer intent de llançament:
- La llei d’enjudiciament civil, estableix que cal marcar el dia i hora exactes d’execució.
- El Tribunal Superiorde Justíciade Catalunya,consideraque lanorma nomésfa referènciaala
primera ordre de llançament, i no a les següents que s’emeten en cas que el primer s’hagi
suspès.
- Magistrats asseguren que els llançaments oberts no vulneren drets perquè els desnonats ja
s’han pogut defensar al llarg del procés judicial.
- Les plataformes creuen que només amb el judici no hi ha prous garanties: amb un sol
impagament ja es pot executar, etc....
- La qüestió actualment està en el Tribunal Constitucional, qui s’ha de pronunciar sobre la
constitucionalitat d’aquesta pràctica o no (si es vulneren els drets de les persones
ESTRANGERIA
Temps de residència per obtenir nacionalitat? 10 anys
Són estrangers aquelles persones que no gaudeixen de la nacionalitatespanyola(art.1 LO 4/2000 sobre
drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social) Els estrangers gaudeixen a Espanya
dels mateixos drets civils que els espanyols.
Categories d’estrangers:
- Comunitaris: UE + Espai Econòmic Europeu + Suïssa.
- Estrangers extracomunitaris: a) En situació regular (amb papers o legalitzats) b) En situació irregular
(sense papers o il·legals)
Situacions administratives legals dels estrangers: Visats:
1.- Estància: Màxim estància 90 dies (tres mesos)
2.- Visat d’estudis. Matriculació i acreditació de mitjans econòmics suficients. Renovació anual. Dret a
treballar si compatible amb estudis que està cursant.
Permís de residència:
1.- Temporal: (1+2+2, fins màxim 5 anys). No implica dret a treballar.
2.- Permanent (5 anys, prorrogables fins indefinit). Dret a treballar
Regularització d’estrangers sensepermís de residencia per circumstàncies excepcionals:possibilitatlegal
per accedir a permís de residència temporal.
Supòsits: Per raons d’arrelament laboral o social.
a) Arraigo laboral. Si ha permanecido en España al menosdosaños y puede acreditar una relación laboral
de duración no inferior a seis meses.
b) Arraigo social. Si ha permanecido en España al menos tres años, cuenta con un contrato de trabajo y
acredite vínculos familiares con otros extranjeros residentes o presente un informe de inserción social.
c) Arraigo familiar. Si es hijo de padre o madre originariamenteespañoles o bien sean padre o madre de
un menor de nacionalidad española.
- Per raons de protecció internacional.
– Per raons humanitàries.
- Per col·laborar amb la Justícia o autoritats.
- Dones violencia de gènere
Permisos de treball Compte propi o activitats econòmiques a Espanya:
- Cal autorització.
- Titulació i col·legiació si cal
- Acreditar inversió econòmica suficient, projecte, permisos administratius, alta autònoms i obligacions
fiscals.
- No antecedents penals
Compte aliè:
- Estrangers al seu país d’origen.
- Tramita l’empresa contractant que facilita visat d’entrada a través de l’ambaixada.
- Un cop a Espanya ha d’estar donat d’alta de la SS. (1 mes) - Durada inicial d’1 any
Quinésel període de tempsinicial,que se li donaaun estrangerque obté unpermísde treball
per compte aliè: 1 any
Quants anys de residenciaha de tenirun ciutadà estrangerper demanar la nacionalitat
españolaper la residencia?10anys
Reagrupament familiar: Pelsresidents legals amb 1 any de residència i autorització per 1 any
més, com a mínim. Poden reagrupar cònjuge o parella (no divorciats, ni separats), fills menors
d’edat o tutelats o incapacitats i pares majors de 65 anys que depenguin econòmicament. Cal
mutuacord pelsmajorsd’edat.Gaudirandel mateix permísde residènciaque el reagrupant.Ha
d’acreditar mitjans econòmics suficients per sostenir tota la família i document acreditatiu
d’habitatge adequat per acollir.
Residentscomunitaris - web(RD240/2007, sobre entrada,lliurecirculaciói residènciaaEspanya
de ciutadansdelsEstats membresde la UE) Dret a entrar, sortir,circular i residirlliurementen
territori espanyol i a accedir a qualsevol activitat econòmica, per compte aliè o propi o propi,
estudis, en igual condicions que els espanyols.
Pera estades menorde 3 mesos:cal passaporto documentd’identificacióenvigoronconsti la
nacionalitat.
Per a estades majors a 3 mesos: cal inscripció Registre Centrals d’Estrangers + document
d’identificació i acreditar un dels següents requisits:
- Treball a Espanya
- Acreditarrecursoseconòmicssuficientsi assegurançamèdicaque evitiserunacàrregaal’Estat
- Cursar estudis oficials a Espanya i
- Ser familiar que acrediti algun requisit anterior. Residència permanent: s’accedeix acreditant
residència continuada durant 5 anys.
Empadronament Dret i un deure de totes les persones que resideixen de forma habitual a
Espanya, sigui quina sigui la seva nacionalitat i la seva situació jurídica. L’empadronament NO
legalitza.Conflicte:negacióde certsmunicipisaempadronaril·legals.El Padróésconfidenciali
només es pot utilitzar amb dades estadístiques. Suposa adquisició de condició de veí/Ïna del
municipi i garanteix l’accés a serveis públics. És prova irrefutable d’estada a Espanya.
Dret al Serveis Socials Legals: Ajudes econòmiques puntuals Ajudes per a activitats escolars
Serveisd’atenciódomiciliàriaCentresde diaperagentgranResidènciesd’estadalimitada,cases
d’acollida, etc... Irregulars: Dret a serveis i prestacions socials bàsiques. S’accedeix per
l’empadronament
Dret a la Sanitat Estrangers legals: drets sanitaris integrals reconeguts als nacionals. Il·legals
empadronats:
- Fins a 3 mesos d’empadronats: document d’accés a l’assistència renovable anualment amb
dret a l’atenció primària, prestació farmacèutica (copagament 40%), als programes de salut
pública i urgències.
- Amb més de 3 mesos d’empadronament: assistència sanitària integral. Il·legals no
empadronats: Només dret a assistència sanitària d’urgència. L’assistència sanitària està
garantidasempre i entotcasa menorsde 18anysi a lesdonesdurantl’embaràs,el parti el post
part.
Estrangers en situació irregular Els estrangers que estiguin a Espanya o desenvolupin una
activitatsense el permísnecessari,podensersancionatsamb multesadministrativeso,amb la
sanció màxima, l’expulsió.
Expulsió ha de ser acordada per la Subdelegació del Govern després de la tramitació de
l’expedient. Durant aquest procés de tramitació, poden ser retinguts de manera preventiva,
fins a 60 dies en un centre d’internament per a estrangers
- CIE(nopenitenciari)perresoluciójudicial (dinsles72horesdesde ladetenció).Controljudicial:
totes les decisions administratives sobre permisos, expulsions, etc, es poden impugnar als
tribunals, que tenen l’última paraula. “Devolucions en la frontera”. Modificació LO 4/2015.
Permet“rebutjar”insitu alsestrangersque intentinentrarde manerail·legal aEspanya(Ceuta
i Melilla), tot respectant els drets humans i de protecció internacional.
OTROS
Quin elementésimprescindibleperquè lacelebraciód'unmatrimoni sigui legal plenament
en tots elscasos: registre civil
Edat mínimaper poder adoptar un nen/a 25 anys
Convivènciamínimade duespersonesperser parella de fet? 2 anys
Será considerat una parellaestable quan dues persones:Lacovivenciaduramésde 2 anys
interrumputs,durantlaconvivenciatenenunfill,
Quinesde lessegüentsinstitucionstutelars,realitzaun complementde la capacitat d'obrer
en incapacitats parcials: curatela
Quin organisme públicse n'ocupa de gestionar lesadopcionsi acolliments? . InstitutCatalà
de l'Acollimenti Adopció.Departamentde Treball,AfersSocialsi Famílies.Generalitatde
Catalunya
Quin ésel règimeconomicmatrimonial que preval per sobre de qualsevol
altre?Capitulacionsmatrimonials
Quin tramit judicial no trenca el vincle matrimonial?Separacio

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societatsmarivisaiz
 
Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.2nESO
 
Organització política i territorial d'Espanya
Organització política i territorial d'EspanyaOrganització política i territorial d'Espanya
Organització política i territorial d'EspanyaPili Villalobos
 
3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estatTxema Gil
 
Organització política de les societats
Organització política de les societatsOrganització política de les societats
Organització política de les societatsahidalg_04
 
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol Lourdes Escobar
 
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓNTEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓNjoanet83
 
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIMario Vicedo Pellin
 
L'organització política dels estats
L'organització política dels estatsL'organització política dels estats
L'organització política dels estatsCampillo Zaragoza
 
Els estats i la divisió política del territori
Els estats i la divisió política del territoriEls estats i la divisió política del territori
Els estats i la divisió política del territoriDavid Sancho
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatgraciajt
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societatLibertango
 
Organització política estat espanyol
Organització política estat espanyolOrganització política estat espanyol
Organització política estat espanyolEduard Costa
 
Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.Jordi1492
 
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...Cristian Domínguez Bolaños
 

La actualidad más candente (20)

L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Estats democràtics i no democràtics
Estats democràtics i no democràticsEstats democràtics i no democràtics
Estats democràtics i no democràtics
 
Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.
 
20 classe
20 classe20 classe
20 classe
 
Organització política i territorial d'Espanya
Organització política i territorial d'EspanyaOrganització política i territorial d'Espanya
Organització política i territorial d'Espanya
 
3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat
 
Organització política de les societats
Organització política de les societatsOrganització política de les societats
Organització política de les societats
 
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
 
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓNTEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN
 
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
L'organització política dels estats
L'organització política dels estatsL'organització política dels estats
L'organització política dels estats
 
Els estats i la divisió política del territori
Els estats i la divisió política del territoriEls estats i la divisió política del territori
Els estats i la divisió política del territori
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societat
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societat
 
Organització política estat espanyol
Organització política estat espanyolOrganització política estat espanyol
Organització política estat espanyol
 
Tema 2 3 eso
Tema 2 3 esoTema 2 3 eso
Tema 2 3 eso
 
Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.
 
19 classe
19 classe19 classe
19 classe
 
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
 

Similar a examen derecho.docx

Similar a examen derecho.docx (20)

Els drets de l’home i el ciutadà
Els drets de l’home i el ciutadàEls drets de l’home i el ciutadà
Els drets de l’home i el ciutadà
 
El Dret
El DretEl Dret
El Dret
 
2. Lleis i codis.ppt
2. Lleis i codis.ppt2. Lleis i codis.ppt
2. Lleis i codis.ppt
 
DUDH: Article 6è
DUDH: Article 6èDUDH: Article 6è
DUDH: Article 6è
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Bloc 5. Tema 16
Bloc 5. Tema 16Bloc 5. Tema 16
Bloc 5. Tema 16
 
Esquema geografia gsfp_06
Esquema geografia gsfp_06Esquema geografia gsfp_06
Esquema geografia gsfp_06
 
socials7politica
socials7politicasocials7politica
socials7politica
 
Dret i informació jurídica
Dret i informació jurídicaDret i informació jurídica
Dret i informació jurídica
 
socials7 politica
socials7 politicasocials7 politica
socials7 politica
 
Formaciocivica
FormaciocivicaFormaciocivica
Formaciocivica
 
Vocabulari unitat didàctica 4
Vocabulari unitat didàctica 4Vocabulari unitat didàctica 4
Vocabulari unitat didàctica 4
 
Drets Humans
Drets HumansDrets Humans
Drets Humans
 
lES CATEGORIES SOFÍSTIQUES, UNA FORMA D´APROXIMAR-SE A
lES CATEGORIES SOFÍSTIQUES, UNA FORMA D´APROXIMAR-SE AlES CATEGORIES SOFÍSTIQUES, UNA FORMA D´APROXIMAR-SE A
lES CATEGORIES SOFÍSTIQUES, UNA FORMA D´APROXIMAR-SE A
 
sobre la justícia
sobre la justíciasobre la justícia
sobre la justícia
 
8. Responsabilitat.ppt
8. Responsabilitat.ppt8. Responsabilitat.ppt
8. Responsabilitat.ppt
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
Unanovaconstitucio.cat
Unanovaconstitucio.cat Unanovaconstitucio.cat
Unanovaconstitucio.cat
 
Organitzacio política territorial - part-i
Organitzacio política territorial - part-iOrganitzacio política territorial - part-i
Organitzacio política territorial - part-i
 
Organització política territorial - part-1
Organització política territorial - part-1Organització política territorial - part-1
Organització política territorial - part-1
 

examen derecho.docx

  • 1. CONCEPTE DE DRET: Conjunt de regles de conducta (normes jurídiques) que procedeixendel poder polític (autoritat normativa) i que regulen les relacions entre les persones en una determinada societat humana. També regulen els poders de l’Estat. - Les lleisorgàniques desenvolupen lessegüentsmatèries: Aprovenels Estatuts d'Autonomia, Drets fonamentals i llibertats públiques, Regulen el règim electoral general - Quina norma de la Unió Europea fixa uns objectius, en un termini estipulat, perquè posteriorment els Estats a qui va adreçada aquesta normativa, facin la legislació segons els objectius fixats per la Unió Europea? Directiva - Les lleisorgàniques desenvolupen lessegüentsmatèries:Aproven els Estatuts d'Autonomia, Drets fonamentals i llibertats públiques, Regulen el règim electoral general - En quina font de l'ordenament jurídic correspon els Tractats internacionals? Font indirecta - Com esdenominala norma que fa l’administraciopublica¿Reglaments Civil Law i Common law: La principal diferencia, doncs, entre el sistema de dret “civil law” i el sistema anglosaxó “Common law” radica en la diferència jerarquia existent entre les diverses fonts dels seus drets. El “Common law” és un sistema jurisdiccional, perquè la font del mateix son les sentències judicials, amb un caràcter obligatori pels jutges. - Quin sistemade dret,normaiu, té un major pes la interpretaciode lessenteciesjudicials? Common Law Estat: Concepte que esrefereixal’organitzaciópolíticaqueintegraaunapoblacióenunterritori concret i determinat, sota una autoritat i amb una sobirania clara. Nació: Poble o conjuntde personesque tenenencomúuna llengua,unahistòria,unacultura i un conjunt de tradicions. Compateixen una identitat col·lectiva i el propòsit de continuar formant part d’ella. En quina normativa española esregula si una CCAA ésuna nació,una regió,etc..?AlsEstatut d’Autonomiade lesComunitats Autonomes Quina divisió territorial fixa la Constitució Espanyola a l'Estat espanyol? Comunitats autònomes, províncies i municipis Quin és el poder legislatiu? El parlament
  • 2. Segonslaclassificacióde lesbranquesdel Dret,diguesquindretcorresponal DretPúblic?Dret financier, constitucional, administratiu, penal, procesal En quina branca del Dret correspon el Dret Civil?Privat intern
  • 3. Tribunal Suprem Seu a Madrid. És òrgan jurisdiccional superior en totes les ordres, excepte temes constitucionals. Tot el territori espanyol. Dividit en Sales: Civil, Penal, Contencios -Administratiu, Social, Militar i de Govern. Competències: decideix sobre processos de responsabilitat civil o penal contra el President del Govern i dels Ministres, dels Senadors i Diputats de les Corts General, membres del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i altres integrants d’altes institucions de l’Estat i de les Comunitats Autònomes. Porta temes sobre els processos d’il·legalització de partits polítics. ¿En quin Tribunal es decideixen sobre els processos de responsabilitat civil o penal contra el President del Govern espanyol? Tribunal Suprem Audiència Nacional Coneix les causes d’especial transcendència criminal, política o social. Sales: Apel·lació, Penal, Contenciós-administratiu i Social. Competències: coneix causes per delictes contra la Corona, alts organismes de la Nació i forma de Govern. També coneix causes de crimen organitzat, terrorisme, falsificació de moneda i delictes contra la seguretat de l’Estat. On es jutjara els casos de terrorismo a España ¿Audiència Nacional Tribunals Superiors de Justícia Tot i que el Poder Judicial és l’únic poder de l’Estat que és únic en tot el territori,a cada CCAA hi ha un Tribunal Superior de Justícia.Sales:Civil,Penal,Contenciós -administratiu i Social. Competències: Coneix els processos de responsabilitat civil o penal contra els presidents i consellers de les respectives Comunitats Autònomes Audiències Provincials Òrgan judicial superior de cada província. Competències: resolen recursos d’apel·lació que es presenten contra les sentències dels jutjats de primera instància. Jutjats de primera instància e instrucció Jutjats de primera instància: es jutgen els procediments judicials. Jutjats d’instrucció: procediment per investigar, fer seguiment d’un possible delicte o pena. Competències: Civil i penal. L’estat de setge és quan ens trobem davant?Insurrecció, amenaça o acte de força contra la independencia de L’estat
  • 4. CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR Totes les persones físiques disposemdecapacitatjurídica.Però no tots tenen capacitatd’obrar (exemple: menors d’edat i incapacitatjudicial).Capacitatd’obrar és l’aptitud que té la persona per a l’exercici dels seus drets.(menor d’edat pot tenir un compte corrent, però no treure diners.Pot tenir un pis en propietat per herència, però no el podria vendre..... Major d’edat: plena capacitat d’obrar) Capacitat d’obrar està lligatamb el grau demaduresa o discerniment.(Exemple: carnet de conduir:cotxe (18 anys) motociclisme (14 anys) EMANCIPACIÓ En el cas dels menors, la capacitat d’obrar depèn de si aquests estan o no emancipats. L’emancipació és una situació intermitja entre la minoria i la majoria d’edat. Només es pot demanar a partir dels 16 anys. Amb l’emancipació d’un menor, la pàtria potestati tutela s’extingeix,de forma que la capacitatdel menor s’amplia presentantnomés una sèriede limitacions,amb l’objectiu de protegir-lo en aquells casos determinats en que, donada la seva curta edat, podria patir un perjudici. Menors no emancipats: no tenen capacitatd’obrar.El menor està sotmès a la pàtria potestato a la tutela dels seus representants legals i,en conseqüència,son ells els qui obren per ell. Excepcions: als 14 anys es poden acceptar donacions que no siguin condicionals i, a partir dels 14 anys es pot fer testament i es poden participar en la prova de testimonis. Menors emancipats: tenen capacitat d’obrar però restringida. D’acord amb l’art. 323 CC, amb l’emancipació el menor pot regir la seva persona i bens i potobrar en el seu propi nom, encara quealguns casos necessita un complement de capacitat, per exemple, per prendre diners o prèstec o comprar, vendre o transmetre bens immobles o objectes de gran valor (joies). El menor pot tenir aquesta condició quan: - Li concedeixen les persones que tenen la pàtria potestat del menor. S’otorga mitjançant Escriptura pública davant Notari i ha de ser inscrita al Registre Civil. - Per matrimoni. - Per concessió judicial. Un jutge pot concedir l’emancipació quan ho demani el menor que ja té més de 16 anys quan: a) Qui exerceix la pàtria potestat s’ha casat un altre cop i conviu de fet amb una altre persona. b) Quan els pares visquin separats. c) Quan concorri alguna causa que dificulti greument l’exercici de la pàtria potestat. CONCEPTE Persona jurídica és una institució creada per una o més persones físiques per a complir un objectiu social. Aquest objectiu pot ser amb o sense ànim de lucre. (art. 35 – 39 CC) La persona jurídica disposa també de drets i d’obligacions. Neixen per un acte jurídic (acte de constitució) o pel reconeixement o concessió. Requisit necessari: inscripció en un regi stre públic. Tipus d’organitzacions que posseeixen personalitat jurídica: - Corporacions d’interès públic - Associacions d’interès públic com d’interès particular - Fundacions d’interès públic - Societats mercantils - Entitats públiques de les Administracions. Persona jurídica: Diferents formes d’organització interna i responsabilitats: únic administrador, varis administradors,Junta de socis,accionistes...Consell d’administració.....Responsabilitat:en la majoria de països les persones jurídiques només son responsables civilment. Països on també responen penalment: Itàlia, Alemanya, França o Espanya (des de reforma Codi penal 5/2010). Generalment el delicte penal vinculat a delictes econòmics o tributaris. Generalment responen penalment les persones que puguin prendre decisions en la persona jurídica.
  • 5. NACIONALITAT CONSTITUCIÓ ESPANYOLA - La nacionalitat espanyola s’adquireix, es perd i es recupera únicament conforme al que estableixi la Llei (art.11.1 CE). Aquesta Llei és el Codi Civil - Cap espanyol d’origen podrà ser privat de la nacionalitat espanyola (art.11.2 CE) A Espanya, un ciutadà estranger que aconsegueix la nacionalitat espanyola, ¿es permet que tingui doble nacionalitat? No. A excepció d'aquells estrangers de països amb qui Espanya hagi signat Tractats internacionals que permeti la Doble nacionalitat a ciutadadans d'aquests països concrets.. - Espanya podrà concertar Tractats de doble nacionalitat amb països iberoamericans o amb els que hi hagi vinculació especial (art.11.3) TIPUS Nacionalitat originària: Nacionalitat adquirida d’origen en el moment del naixement – Ius Soli (dret de sòl): nacionalitat corresponent al lloc de naixement – Ius Sanguinis (dret de sang): nacionalitat corresponent als pares – Combinació d’ambdues opcions Nacionalitat derivativa: Suposa un canvi de la nacionalitat originàri a per una altra adquirida amb posterioritat. 1.- Adquisició d’origen Seran nacionals espanyols d’origen: - Els nascuts de pare o mare espanyols. - Els nascuts a Espanya de pares estrangers si, almenys, un d’ells hagués nascut també a Espanya. - Els nascuts a Espanya de pares estrangers,si ambdós manquen de nacionalitato si la legislació d’ellsno atribueix al fill cap nacionalitat. - Els nascuts a Espanya que la seva filiació no resulti determinada. Menors d’edat que el seu primer lloc conegut sigui territori espanyol. - L’adopció de menors d’edat per espanyols determina la nacionalitat espanyola d’origen. 2 i 3.- Adquisició per opció o per Carta de Naturalesa Seran nacionals espanyols per opció: - Els subjectes a pàtria potestat d’un espanyol. - Els que tinguin pare o mare originàriament espanyols i nascuts a Espanya. - Els adoptats majors d’edat per un espanyol. Seran nacionals per concessió de Carta de Naturalesa: - Quan aquesta sigui atorgada per Reial Decret (Ministre de Justícia) per motius excepcionals. 4.- Adquisició nacionalitat per residència: Seran nacionals espanyols per residència: Regla general: es requereix que la residència hagi durant 10 anys. Excepcions: - 5 anys per a refugiats - 2 anys per nacionalsdepaïsosespecialmentvinculatsamb Espanya.(nacionalsdepaisosiberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial, Portugal o persones d’origen sefardí). - 1 any pels: - A) Nascuts a Espanya. - B) que estiguin o hagin estat subjectes legalment a tutela, guarda o acollimentespanyol durant2 anys consecutius. - C) Els qui portin 1 any casats amb espanyol (no separats) - D) El vidu/a d’espanyol/a (no separats) - E) Els nascuts fora d’Espanya amb pares o avis espanyols d’origen. - En tots els casos laresidènciahauràdeser legal i continuada.S’haurà deprovar bona conducta cívica i suficient grau d’integració en la societat espanyola.
  • 6. Elements comuns a la Nacionalitat:Requisits:(per nacionalitatadquirida,art.23 CC): - Jurament fidelitat al rei i obediència a la CE i les lleis. - Renúncia a la nacionalitat anterior (amb excepcions dels països de vinculació especial). - Inscripció al Registre Civil. Pèrdua: (art. 24 i 25 CC) - Per renúncia (si tenen una altre nacionalitat i resideixen al estranger), - Adquisició voluntària o ús d’una altra nacionalitat, que visqui habitualment a l’estranger i utilitzi habitualment l’altre nacionalitat (3 anys). No perd si expressa voluntat de mantenir nacionalitat al registre civil. - Espanyols nacionalsqueno siguin d’origen en el cas deque a l’estranger:entri en servei d’armes o ocupi càrrec polític a l’estranger contra la prohibició del govern espanyol.Recuperació dela nacionalitat(art.26 CC): Residència legal a Espanya, declaració al Registre Civil. Inscripció al Registre Civil. Veïnatge civil Concepte: És el lligam que determina la subjecció d’una persona amb les lleis d’una determinada comunitat autònoma amb dret civil propi o al dret civil comú. Veïnatge civil empadronament Regim civil comú: totes les Comunitats Autònomes excepte les que tenen règim propi o foral Règim propi o foral: Aragó, Balears, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia Regla general Adquisició del veïnatge civil: - Per filiació (dretde sango ius sanguinis):el fetde ser fill d'una persona amb un determinat veïnatge civil fa que la persona adquireixi aquest veïnatge civil (p. ex., el fill d'un català seria català). - Per lloc de naixement (dret del lloc de naixement o ius soli): el fet de néixer en un l loc implica que la persona adquireixi el veïnatge civil d'aquell llocquan no es coneix la identitat dels progenitors o bé quan el veïnatge civil dels pares no és coincident. - Per opció:la persona pot escollirquin veïnatge civil vol.Entre el veïnatge civil del lloc denaixement i el veïnatge civil d'un dels progenitors. (persona nascuda a Barcelona amb pare/mare amb veïnatge civil de Madrid) - Per residència:Per residència continuadadurantdos anys,semprequel'interessatmanifesti queaquesta és la seva voluntato per residència continuada durantdeu anys,sensedeclaració en contra durantaquest termini (art. 14.5 del Cc). El matrimoni no altera el veïnatge civil. Com pot afectar segons el veïnatge civil quetinguis....Casos pràctics:Regimcivil comú: totes excepte les que tenen règim propi o foral Règim propi o foral:Aragó, Balears,Catalunya,País Basc,Navarra i Galícia Exemples pràctics: Repartició de bens en el matrimoni - separacions:Separació de bens: Catalunya,Aragó i Balears.Societatde guanys (ganancials):la resta de CCAA Altres específiques: Navarra (semblant societat de guanys però amb diferències), País Basc. Herències (legítima): Tot el territori nacional hi ha legítima al heretar,excepte Navarra que es permet que la persona decideixi no deixar en herència a algú dels qui correspondria l’herència. En tot cas pot haver diferències segons el veïnatge civil que tinguis:
  • 7. DRET SUCCESSORI Edat mínima per poder fer un testament? 14 anys DefinicióInstituciójurídicaperlaqual quanunapersonamor (causant) seràsubstituïdaperuna altre (hereu) enlatitularitatdelsseusbens,dretsorelacionsjurídiquestransmissibles.Principis generals: - Principi d’universalitat del títol d’hereu(qualsevol persona pot ser hereu) - Principi de necessitat de l’hereu. - Prevalença del títol voluntad És indigne asucceir(art.412 CCCat) - Condemnadolosaperhavermatatohaverintentatmatar el causant, la parella, els seus ascendents o descendents. - Condemna per calumnies o fals testimoni (delictesambpresó>3 anys) - Condemnacontraelsdretsi deuresfamiliarscontrael causant. - Pares privats de pàtria potestat. - Inductor de modificació o revocació testament al seu favor o ha destruït, amagat o alterat el testament. Successió testada Testament: negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i revocable en virtut del qual el causant regula la seva successió instituint un o més hereus i amb possibilitat d’establir altres disposicions per a després de la seva mort. Requisits per testar: major de 14 anys i amb capacitat natural. successiótestadaTipus:Notarial obert:El testadormanifestalasevavoluntat,de paraulaoper escrit,davant notari i, si escau,testimonis,i el notari el redacta d’acord amb aquestavoluntat. Notarial tancat: el testador manifesta al notari que el sobre tancat que li lliura conté la seva darrera voluntat,redactadaper ell o tercerapersona,cosa que aquestfa constar, peròno la hi revela. Es protocol·litza en obrir-lo post mortem. Hològraf: testament escrit i signat de pròpia mà pel testador(majord’edatoemancipat) expressantel lloci datadel diade l’atorgament,que ha de ser autentificat i protocol·litzat pel notari després de la seva mort SUCCESSIÓ INTESTADA definició: Successió universal subsidiària regida per la llei a falta de successió contractual o testada(pervoluntatdel causant).Ordre successori: - El parentméspròximexcloual mésllunyà. - Es defereix de generacióengeneració:1.Fills2. Descendentsde següentgrausi repudienels anteriors. 3. Cònjuge vidu o al convivent en unió de parella estable (hereu si no hi ha descendents). Excepte si separació o demanda de nul·litat, separació o divorci). 4. Ascendents directes,oenel seudefecte,alsdegrausuperior.5.Col·lateral:germans,fillsde germans,etc..... 6. Generalitat de Catalunya LA LLEGÍTIMA Dretatribuitperllei adeterminatsparentsaobtenirunvalorpatrimonial enla successió.Ésun drettransmisiblealshereusdel legitimari.S’enténacceptadaentantnohi hagi renunciaexpressa.Legitimaris:Fillscausantsperpartsiguals.Elsdesheretatsjustamenti elsdeclaratsindignes.Quantiaglobal:laquartapart del cabal hereditari (valorde l’herència) L’hereulapot pagar enbenso diners. Quinaésla quantitat que a catalunya heredaría una persona mitjançant la llegitimsa?¼part de la hrencia
  • 8. DESNONAMENTS Concepte genèric – no jurídic El desnonament és l’acció, mitjançant la qual, demanemajuda a les autoritats per expulsar a un ocupant il·legítim de la nostra vivenda. Diferents situacions d’ocupacions: 1.- Desnonament ocupació: a) Ocupa: situación económica delicada que no disposa d’una altra alternativa que ocupar. b) Okupa: moviment polític, social i juvenil (ideològic) (No contracte: potser una o multitudde persones. Moltes ocasions no reconegudes. Acció en termes jurídics: il·legal). 2.- Desnonamentprecari:Amicquedeixemquevisquienelnostrepis,perònoel voldeixarquan li demanemi no paga renda(sense dret).(Nocontracte:unao poques persones.Consentiment propietari, però incompleix amb les condicions pactades verbalment). 3.- Desnonament per finalització o incompliment de contracte de lloguer: (Contracte: una o poques persones) 4.- Desnonament impagament hipoteca: (dació en pagament) (Contracte: una o poques persones) Concepte jurídicEl terme jurídicdesnonaments’utilitzaquanesprocedeixaprivarel llogaterde la possessió (ús de l’immoble) mitjançant una resolució judicial per un incompliment del contracte d’arrendament (manca de pagament de la renda o qualsevol altre incompliment contractual). Durada del contracte Lliure. Si s’estableix menys de cinc anys per a contractes de lloguer d’habitatge habitual oset anys si la propietàriaésuna empresa, es prorrogarà anualment fins arribar a aquests anys (5 anys ó 7 si és empresa) . Es prorroga si cap part diures (terminisanualsmàxim3anys més). Per a la comunicació de no prorroga cal: 4 mesos per a l’arrendador i 2 mesos per a l’inquilí. Resolució del contracte per necessitatde l’habitatge Lapersonapropietàriapotresoldreel contracte de maneraanticipada per necessitat de l’habitatge per al propietari o familiars primer grau consanguineitat, per adopció o cònjuge en cas de separació. Cal una clàusula que ho especifiqui expressament al contracte. LLEI D’ARRENDAMENTS URBANS Desistimentencasde matrimoni oconvivènciaSi arrendatari manifesta voluntat de no renovar, sense consentiment del cònjuge que convisqui amb aquest arrendatari, podria continuar l’arrendament en benefici del cònjuge. Si arrendatari marxa, el cònjuge o convivent disposa de 1 mes per notificar situació. En cas de sentènciade separació o divorci i li assigninel pisllogatal cònjuge que no té el contracte d’arrendament, disposade 2 mesos per notificar al arrendador que vol continuar amb el contracte d’arrendament. Desistimentencasde mortdel arrendatari Si arrendatari mor, espot subrogar contracte, si es notifica després dels 3 mesos de la mort: - Cònjuge que visqui amb ell/a. - Convivent durant 2 anys anteriors. - Descendents que hagin viscut amb ell/a (2 anys anteriors). - Ascendents i germans (2 anys de convivència)
  • 9. - Personesambdiscapacitatigualosuperioral 65%,sempre que tinguinrelacióde parentiufins al tercer grau col·lateral amb l’arrendatari i 2 anys de convivència prèvia. LLEI D’ARRENDAMENTS URBANS Rendes Les parts pacte el preu. Increment de les rendes: el que s’hagi pactat. Si no es pacta res no pot existir increment durant la vigència del contracte d’arrendament. En tot cas, l’increment produït com a conseqüència de l’actualització anual de la renda, no podrà excedir de la variació percentual del Índex de Preus al Consum – IPC. Possibilitatd’incrementde rendesperobresde millora.Aquestincrementnomésespotaplicat passat el període mínimde la renda(5 anys).Fiança Quantitatequivalentauna mensualitatde renda(vivenda) i de duesmensualitatsperaús diferentde lavivenda(un local, per exemple). Dretsi obligacionsde lespartsArrendador:conservacióvivenda(habitabilidad).Obresdemillora (avís 3 mesos abans) Arrendatari: conservació si és responsable del deteriorament o pèrdua. Pagament renda. Suspensió, resolució, extinció del contracte - L’arrendatari:Perobresenla fincaque sigui inhabitable operquè l’arrendadornofa lesobres necessàries - L’arrendador per: a) Falta pagament de la renda. b) Subarrendar o cessió no consentida. c) Danys causats dolosament en la finca u obres no consentides. d) Que a la vivenda tinguinlloc activitats molestes,insolubres,novives, perilloses o il·lícites. e) Quan la vivenda deixi d’estar destinada com a vivenda permanent de l’arrendatari. durada contracte arrendament entre particulars? 5 ANYS Si no vols prorrogar el contracte d’arrendament quintermini disposespr comunicar-ho al propietari?2 mesosabans qque finalitzi el contrate LLANÇAMENTS OBERTS Són llançaments sense data fixada, després que no hagi tingut èxit en primer intent de llançament: - La llei d’enjudiciament civil, estableix que cal marcar el dia i hora exactes d’execució. - El Tribunal Superiorde Justíciade Catalunya,consideraque lanorma nomésfa referènciaala primera ordre de llançament, i no a les següents que s’emeten en cas que el primer s’hagi suspès. - Magistrats asseguren que els llançaments oberts no vulneren drets perquè els desnonats ja s’han pogut defensar al llarg del procés judicial. - Les plataformes creuen que només amb el judici no hi ha prous garanties: amb un sol impagament ja es pot executar, etc.... - La qüestió actualment està en el Tribunal Constitucional, qui s’ha de pronunciar sobre la constitucionalitat d’aquesta pràctica o no (si es vulneren els drets de les persones
  • 10. ESTRANGERIA Temps de residència per obtenir nacionalitat? 10 anys Són estrangers aquelles persones que no gaudeixen de la nacionalitatespanyola(art.1 LO 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social) Els estrangers gaudeixen a Espanya dels mateixos drets civils que els espanyols. Categories d’estrangers: - Comunitaris: UE + Espai Econòmic Europeu + Suïssa. - Estrangers extracomunitaris: a) En situació regular (amb papers o legalitzats) b) En situació irregular (sense papers o il·legals) Situacions administratives legals dels estrangers: Visats: 1.- Estància: Màxim estància 90 dies (tres mesos) 2.- Visat d’estudis. Matriculació i acreditació de mitjans econòmics suficients. Renovació anual. Dret a treballar si compatible amb estudis que està cursant. Permís de residència: 1.- Temporal: (1+2+2, fins màxim 5 anys). No implica dret a treballar. 2.- Permanent (5 anys, prorrogables fins indefinit). Dret a treballar Regularització d’estrangers sensepermís de residencia per circumstàncies excepcionals:possibilitatlegal per accedir a permís de residència temporal. Supòsits: Per raons d’arrelament laboral o social. a) Arraigo laboral. Si ha permanecido en España al menosdosaños y puede acreditar una relación laboral de duración no inferior a seis meses. b) Arraigo social. Si ha permanecido en España al menos tres años, cuenta con un contrato de trabajo y acredite vínculos familiares con otros extranjeros residentes o presente un informe de inserción social. c) Arraigo familiar. Si es hijo de padre o madre originariamenteespañoles o bien sean padre o madre de un menor de nacionalidad española. - Per raons de protecció internacional. – Per raons humanitàries. - Per col·laborar amb la Justícia o autoritats. - Dones violencia de gènere Permisos de treball Compte propi o activitats econòmiques a Espanya: - Cal autorització. - Titulació i col·legiació si cal - Acreditar inversió econòmica suficient, projecte, permisos administratius, alta autònoms i obligacions fiscals. - No antecedents penals Compte aliè: - Estrangers al seu país d’origen. - Tramita l’empresa contractant que facilita visat d’entrada a través de l’ambaixada. - Un cop a Espanya ha d’estar donat d’alta de la SS. (1 mes) - Durada inicial d’1 any
  • 11. Quinésel període de tempsinicial,que se li donaaun estrangerque obté unpermísde treball per compte aliè: 1 any Quants anys de residenciaha de tenirun ciutadà estrangerper demanar la nacionalitat españolaper la residencia?10anys Reagrupament familiar: Pelsresidents legals amb 1 any de residència i autorització per 1 any més, com a mínim. Poden reagrupar cònjuge o parella (no divorciats, ni separats), fills menors d’edat o tutelats o incapacitats i pares majors de 65 anys que depenguin econòmicament. Cal mutuacord pelsmajorsd’edat.Gaudirandel mateix permísde residènciaque el reagrupant.Ha d’acreditar mitjans econòmics suficients per sostenir tota la família i document acreditatiu d’habitatge adequat per acollir. Residentscomunitaris - web(RD240/2007, sobre entrada,lliurecirculaciói residènciaaEspanya de ciutadansdelsEstats membresde la UE) Dret a entrar, sortir,circular i residirlliurementen territori espanyol i a accedir a qualsevol activitat econòmica, per compte aliè o propi o propi, estudis, en igual condicions que els espanyols. Pera estades menorde 3 mesos:cal passaporto documentd’identificacióenvigoronconsti la nacionalitat. Per a estades majors a 3 mesos: cal inscripció Registre Centrals d’Estrangers + document d’identificació i acreditar un dels següents requisits: - Treball a Espanya - Acreditarrecursoseconòmicssuficientsi assegurançamèdicaque evitiserunacàrregaal’Estat - Cursar estudis oficials a Espanya i - Ser familiar que acrediti algun requisit anterior. Residència permanent: s’accedeix acreditant residència continuada durant 5 anys. Empadronament Dret i un deure de totes les persones que resideixen de forma habitual a Espanya, sigui quina sigui la seva nacionalitat i la seva situació jurídica. L’empadronament NO legalitza.Conflicte:negacióde certsmunicipisaempadronaril·legals.El Padróésconfidenciali només es pot utilitzar amb dades estadístiques. Suposa adquisició de condició de veí/Ïna del municipi i garanteix l’accés a serveis públics. És prova irrefutable d’estada a Espanya. Dret al Serveis Socials Legals: Ajudes econòmiques puntuals Ajudes per a activitats escolars Serveisd’atenciódomiciliàriaCentresde diaperagentgranResidènciesd’estadalimitada,cases d’acollida, etc... Irregulars: Dret a serveis i prestacions socials bàsiques. S’accedeix per l’empadronament Dret a la Sanitat Estrangers legals: drets sanitaris integrals reconeguts als nacionals. Il·legals empadronats: - Fins a 3 mesos d’empadronats: document d’accés a l’assistència renovable anualment amb dret a l’atenció primària, prestació farmacèutica (copagament 40%), als programes de salut pública i urgències. - Amb més de 3 mesos d’empadronament: assistència sanitària integral. Il·legals no empadronats: Només dret a assistència sanitària d’urgència. L’assistència sanitària està garantidasempre i entotcasa menorsde 18anysi a lesdonesdurantl’embaràs,el parti el post part.
  • 12. Estrangers en situació irregular Els estrangers que estiguin a Espanya o desenvolupin una activitatsense el permísnecessari,podensersancionatsamb multesadministrativeso,amb la sanció màxima, l’expulsió. Expulsió ha de ser acordada per la Subdelegació del Govern després de la tramitació de l’expedient. Durant aquest procés de tramitació, poden ser retinguts de manera preventiva, fins a 60 dies en un centre d’internament per a estrangers - CIE(nopenitenciari)perresoluciójudicial (dinsles72horesdesde ladetenció).Controljudicial: totes les decisions administratives sobre permisos, expulsions, etc, es poden impugnar als tribunals, que tenen l’última paraula. “Devolucions en la frontera”. Modificació LO 4/2015. Permet“rebutjar”insitu alsestrangersque intentinentrarde manerail·legal aEspanya(Ceuta i Melilla), tot respectant els drets humans i de protecció internacional. OTROS Quin elementésimprescindibleperquè lacelebraciód'unmatrimoni sigui legal plenament en tots elscasos: registre civil Edat mínimaper poder adoptar un nen/a 25 anys Convivènciamínimade duespersonesperser parella de fet? 2 anys Será considerat una parellaestable quan dues persones:Lacovivenciaduramésde 2 anys interrumputs,durantlaconvivenciatenenunfill, Quinesde lessegüentsinstitucionstutelars,realitzaun complementde la capacitat d'obrer en incapacitats parcials: curatela Quin organisme públicse n'ocupa de gestionar lesadopcionsi acolliments? . InstitutCatalà de l'Acollimenti Adopció.Departamentde Treball,AfersSocialsi Famílies.Generalitatde Catalunya Quin ésel règimeconomicmatrimonial que preval per sobre de qualsevol altre?Capitulacionsmatrimonials Quin tramit judicial no trenca el vincle matrimonial?Separacio