ELS DETERMINANTS I ELS
PRONOMS
Escolàpies Sant Martí
Sílvia Montals

DETERMINANTS
• És una categoria gramatical que
acompanya el nom i en precisa el
significat.
• El determinant concorda amb el nom en
gènere i nombre.
• N’hi ha de diferents tipus.

TIPUS DE DETERMINANTS
 ARTICLE: informa sobre el gènere i el nombre del
substantiu del qual depèn.
 Definit:
•En el parlar de Lleida, els articles definits són:
lo, los, la, les
.
Singular Plural
Davant de
consonant
Davant de
vocal o h
Masculí
*el
l‘
la
(davant de i, hi, u,
hu àtones de
paraules de
gènere femení)
*els
Femení la les

 Indefinits:
 Personals:
Singular Plural
Masculí un uns
Femení una unes
Masculí
el el Pere
l' l'Esteve
en en Jaume
Femení
la la Rosa
l' l'Anna
*na na Maria
*En el parlar de
les Illes Balears,
els articles
determinats són:
es, es, sa, ses.
L’article personal
femení es fa en
na

 POSSESSIUS: són mots que acompanyen el
nom i indiquen relacions de possessió o
pertinença.
Un sol posseïdor més d'un posseïdor
• 1a Persona
tònics: meu, meva, meus,
meves
àton : mon, ma, mos, mes
nostre, nostra, nostres
• 2a persona
tònics: teu, teva, teus, teves
àtons: ton, ta, tos, tes
vostre, vostra, vostres
• 3a persona
tònics: seu, seva, seus,
seves
àtons: son, sa, sos, ses
seu, seva, seus, seves,
llur, llurs *
*llur : es refereix sempre a més d'un posseïdor/posseïdora.

 DEMOSTRATIUS: indiquen la situació de la
cosa de què es parla respecte de qui parla o
escriu.
PROXIMITAT LLUNYANIA
singular
aquest
aquesta
singular
aquell
aquella
plural
aquests
aquestes
plural
aquells
aquelles
neutre
això
neutre
allò
*A València existeixen els demostratius: aqueix, aqueixa,
aqueixos, aqueixes . Expressen mitja distància.

 NUMERALS: expressen quantitat. N’hi ha de
diferents tipus:
 Cardinals: expressen quantitat exacte.
 U, dos, tres, quatre...
 Per escriure’ls bé es posa el guionet entre les desenes i
les unitats i entre les unitats i les centenes. (D-U-C)
Exemples: quaranta-dos, dos-cents ...
 El dos té femení: dues
 Ordinals: expressen ordre.
Primer 1r, primera 1a
segon 2n, segona 2a
tercer 3r, tercera 3a
quart 4t, quarta 4a
A partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -
è als masculins i - ena als femenins: cinquè 5è,
cinquena 5a

 Partitius: indiquen parts d’un tot.
Les formes dels partitius són les mateixes que
les dels ordinals, excepte:
 mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter... o una quarta part
desè o dècim, centè o centèsim, milè o mil·lèsim
 Multiplicatius: indiquen multiplicació.
doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple,
sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple ...
 Col·lectius:
Indiquen l’agrupació de quantitats diverses:
Parell, centenar, miler i les formes femenines dels
ordinals: desena, centena…

 QUANTITATIUS són formes lingüístiques que indiquen
una quantitat de manera global.
quantitatius variables quantitatius
invariables
poc / poca / pocs / poques
molt /molta / molts / moltes
tant / tanta / tants / tantes
quant / quanta / quants /
quantes
gaire / gaires
bastant /
bastants/bastanta/bastantes
més
menys
força
massa
prou
gens
Locucions: una mica de, un munt de, un grapat de,
gens de

 INDEFINITS: determinen el nom amb el mínim de
precisió.
variables (4 formes)
variables
(2 formes: femení,
masculí)
algun, alguna, alguns,
algunes
un, una, uns, unes
cert, certa, certs, certes
mateix, mateixa, mateixos,
mateixes
tot, tota, tots, totes
altre, altra, altres
cada un, cada una
cadascun, cadascuna
ambdós, ambdues
tots dos, totes dues
variables
(2 formes: singular, plural)
invariables
qualsevol, qualssevol
tal, tals
Cada res gens
cap sengles (respectius)

 En català no existeixen:
 *Demés: S’ha de substituir per la resta, els altres.
 *algo: alguna cosa
 *Ningun: cap
 *Varis: diversos, alguns
 res / gens
 res és un pronom que equival a cap cosa: No sé res
de tu
 gens és “el zero” d’alguna cosa (incomptable): No
queda gens d’arròs / De nedar, no en sap gens

 INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS: s’empren
per formular preguntes de manera directa o
indirecta o exclamacions.
 Quin cotxe t’has comprat?
 Quines històries més estranyes!
Quin, quina, quins,
quines
Quina alegria!
Quin jersei vols?
Quant, quanta,
quants, quantes
Quants caramels portes?
Quanta gent!

PRONOMS
 Els pronoms són paraules que es
refereixen a un element conegut en el text.
 Què menjarà la Lídia? Ella menjarà amanida.
 També fan la mateixa funció que el nom, és
a dir, constitueixen el nucli d’un SN.
 Ell compra (SN)
 El vol ara. (SN)

 PRONOMS FORTS: substitueixen noms de
persones. Es poden pronunciar sols.
SINGULAR PLURAL
1a persona jo, mi* nosaltres, nós**
2a persona tu vosaltres, vós
3a persona ell, ella, vostè ells, elles,
vostès
reflexiu si*
ell mateix,
ella mateixa
si*
ells mateixos,
elles mateixes
mi i si sempre van precedits de les preposicions.
** nós correspon al tractament majestàtic que antigament
usaven els representants de certs estaments.

 PRONOMS FEBLES: són elements gramaticals
àtons que assenyalen la substitució de certs
elements de l'oració. Els pronoms febles presenten
grafies diferents segons si van davant o darrere del
verb.

 Exemples:
 La Maria passeja el gos  La Maria el passeja.
 En Pau ha anat al cinema  En Pau hi ha anat.
 Comprarà un pastís  En comprara.
 Vull que vinguis  Ho vull.

 PRONOMS POSSESSIUS, DEMOSTRATIUS,
NUMERALS I INDEFINITS: Hi ha determinants
que poden funcionar com a pronoms:
 El meu cotxe és meu. (POSSESSIU)
 No vull aquest bolígraf, vull aquell d’allà.
(DEMOSTRATIU)
 Vols pomes? Sí en vull tres. (NUMERAL)
 Alguna persona ha entrat a casa. Algú ens vol
robar! (INDEFINIT)

 PRONOMS RELATIUS: Es refereixen en un nom
aparegut abans en l’oració que s’anomena
antecedent i, alhora, fan d’enllaç entre dues parts
d’una oració composta.
La dona amb qui parles és la meva veïna.
El carrer on visc es diu Mallorca.
VARIABLES INVARIABLES
El qual, la qual, els
quals, les quals
Que, qui, on, què