eL nom (o substantiu)
Designa un ésser, animat o inanimat, o una idea.
Exemples: nen, llop, amor, bellesa…
És una paraula variable té:
Gènere (el nen, la nena)
Nombre (el llop, els llops).
Tenen entre 1 i 4 formes:
2 formes: arbre, arbres
4 formes: noi, noia, nois, noies
És el nucli del SN:
Una dona rossa
Det nucli CN
L’adjectiu
Designa les característiques dels éssers o les coses (noia rossa,
herba verda, camí curt).
És una paraula variable, sol tenir:
Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures)
Pot presentar entre 1 i 3 formes:
2 formes: marró, marrons
3 formes: feliç, feliços, felices
4 formes: nou, nova, nous, noves
Acompanya el nom i el verb. (noi alt, és alta).
Fa de nucli del S.Adj. Dins el SN fa la
funció de complement del nom.
El camí llarg
Det N CN
eL determinant
Paraula que presenta el nom (un elefant),
l’identifica segons la proximitat (aquella alzina) i
possessió (el meu cotxe) o el quantifica (tres
avions).
Acompanyen els noms. Normalment es posen al
seu davant.
Presenten entre 1 i 4 formes:
1 forma: tres, quatre
2 formes: en, na .
4 formes: seu, seva, seus, seves...
eLs verbs Expressa:
Acció (jugar)
Esdeveniment (ploure)
Estat (estar)
Presenten més de 100 formes.
És la paraula més variable, ja
que es conjuga en funció de:
La persona (1a, 2a…)
El nombre (canta, cantem)
El temps (canto, cantava, cantaré)
És el nucli del SV (sintagma verbal)
Mengen conill amb ceba.
Pronoms
Paraula de significat variable que permet referir-se a una
persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el
nom. Ell canta.
Per tant, no tenen un significat propi, sinó que adopten el
del nom o sintagma al qual fan referència.
Substitueixen noms i sintagmes:
Venim de la platja En venim
En Lluís és simpàtic En Lluís ho és.
Els advErbis
Expressen circumstàncies de:
Temps (avui, demà, sempre…)
Lloc (aquí, allà, enlloc…)
Manera (bé, malament…)
Quantitat (més, menys…)
Afirmació (sí, també…)
Negació (no, tampoc…)
Dubte (potser…)
És una paraula invariable.
lEs PrEPosicions
Paraula que serveix per unir o relacionar
altres paraules.
Uneixen sintagmes:
Ex: pa tomàquet pa→ amb tomàquet
Són paraules invariables, és a dir, tenen
una sola forma.
Les conjuncions
Paraula que serveix per unir sintagmes o
oracions:
Per exemple:
Sintagmes: la noia i el noi
Oracions: Anirem a la platja si fa bon
temps
Són invariables.
Les interjeccions
Paraula que serveix per fer una exclamació.
Ex: Ei, vigila!
Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment,
repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!)
Són invariables.
Sovint introdueixen les oracions de modalitat
exclamativa.