Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
La Metrica Catalana
La Metrica Catalana
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 20 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Más de Sílvia Montals (20)

Mètrica

  1. 1. 1. VERS VERS: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme. –En català només s’ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada –(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).
  2. 2. Segons el metre els versos poden ser:  D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula. Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes) Vicent Andrés Estellés Poden ser: - Tetrasíl·labs Pentasíl·labs Hexasíl·labs Heptasíl·labs Octosíl·labs (4 s) (5 s) (6 s) (7 s) (8 s)
  3. 3.  D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula. Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir (10 síl·labes) Ausiàs March Poden ser: - Enneasíl·labs Decasíl·labs Hendecasíl·labs Alexandrins (9 s) (10 s) (11 s) (12 s)
  4. 4. –Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis. Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor J. Salvat-Papasseit Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor 1r hemistiqui (cesura) 2n hemistiqui
  5. 5. 2. FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC  Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones). Ets eixida del son com el mar. Tota humida Marià Manent
  6. 6.  Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra.  La nit sense esma camina Josep Carner  Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte. És el seu plor o era l’aigua Josep Palau i Fabre
  7. 7. 3. RITME RITME: Alguns poemes tenen en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers. S’anomenen:  Peus rítmics: tota paraula que diem té un accent marcat cada: ◦ 2 síl·labes (binari) ◦ 3 síl·labes (ternari)
  8. 8. IAMBE àtona-tònica De dins el pit covard els mots com un estol TROQUEU tònica-àtona És quan dormo que hi veig clar DÀCTIL tònica-àtonaàtona L´illa de l´últim adéu on es va inclinà el meu migdia àtona-tònicaAMFÍBRAC àtona S´agita la pompa llanguent d´una immensa cortina àtona-àtonatònica Va passant entremig de sa gent adormida ANAPEST
  9. 9. 4. RIMA RIMA: És la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus:  Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica. Un jersei i uns pantalons que corrien per la prada hi van fer una ensopegada que s’hi van deixar els mitjons. Miquel Desclot a b b a
  10. 10.  Assonant: quan només es repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba tònica. La lluna quieta en el cel és un rodolí de llanda. Li cau el moc gota a gota pobra lluna refredada! a a Enric Soler i Godes
  11. 11. La rima també es classifica en: si l’accent final del vers recau en un mot agut: amic, trobador.  Masculina: si l’accent final del vers recau en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima.  Femenina:
  12. 12. A vegades, els versos no rimen. S’anomenen: ◦ VERSOS SENSE RIMA O BLANCS  No rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures, etc.  La variant més coneguda són els ESTRAMPS (4+6): Tirades de versos blancs femenins (plans). Mudarà el gest la mia forma en pedra, Quan llegiran aquest mot en la tomba. Roís de Corella
  13. 13. ◦ VERSOS LLIURES  No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima assonant distribuïda irregularment. Retorno a les festes llunyanes, Quan la muralla de ponent Plena d´estàtues blanques sobre el mar... la primera vegada, cosins, amb marineres blaves
  14. 14. Per tant, es poden trobar:  Versos rimats Rima encadenada: ABAB. Rima creuada: ABBA  Versos sense rima: Versos blancs: presenten regularitat mètrica. Versos lliures: tenen un metre desigual. Altres classificacions de rima són:  Rima interna: es produeix entre paraules d’un mateix vers: Salvem esculls entre cants i reülls
  15. 15. Els versos es combinen a partir d’estrofes, les quals poden ser:  Isosil·làbiques: versos amb el mateix nombre de síl·labes. Anisosil·làbiques: amb versos amb diferent nombre de síl·labes.
  16. 16. Tipus d’estrofes segons el nombre de versos:  Apariat: 2 versos amb rima consonant Ex: rodolins, refranys.  Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima consonant i esquema variable.  Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o major amb rima consonant. abba / abab ABBA / ABAB
  17. 17.  Quintet, 5 versos d’art menor o art major i rima consonant, enllaçats almenys per dues rimes consonants diferents. Esquema: variable  Sextet: 6 versos d’art menor o major i rima consonant enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents (esquema variable).
  18. 18.  Octava: 8 versos d’art major que presenta dues variants: ◦ Cobla: 8 versos d’art major i consonant. ABBA CDDC ABAB CDCD ABBA CDCD ABAB CDDC creucreuada cadenoencadenada cadenocreuada creuencadenada ◦ Octava Reial: 8 versos decasíl·labs i rima consonant. ABAB ABCC
  19. 19.  Dècima: 10 versos d’art menor. abbaaccddc (espinela)  Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o alexandrins), generalment formats per dos quartets i dos tercets.  Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs. - Versos senars no rimen. - Versos parells sí rimen.

×