LA COMUNICACIÓ I ELS
TEXTOS
Tema 1
Sílvia Montals

1. LA COMUNICACIÓ
• Comunicació: del llatí communicatio
(intercanvi / participació).
– Permet relacionar-nos els uns els altres.
• Entre animals: codis basats en sons i
moviments.
• Entre humans: llengües
– Permeten comunicació
oral i escrita.

2. LES FUNCIONS DEL
LLENGUATGE
• Esquema bàsic de la comunicació:
Roman Jakobson (1960).
– Els objectius amb què l’emissor
usa la llengua s’anomenen:
funcions del llenguatge.

ELEMENTS FUNCIONS
REFERENT
/ CONTEXT
Funció
referencial
EMISSOR Funció
expressiva
RECEPTOR Funció conativa
MISSATGE Funció poètica
CANAL Funció fàtica
CODI Funció
metalingüística
Elements de la comunicació i
funcions del llenguatge

• Funció referencial o representativa.
OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE
• Intercanviar
informació
objectiva
• Oracions
enunciatives
• Verbs en
indicatiu
Notícies,
explicació d’un
llibre de text
converses…
La Universitat
col·labora
amb diferents
entitats.
• Funció expressiva: expressar emocions
OBJECTIU CARACTERÍSTIQ. EXEMPLE
• Expressar
sentiments,
emocions,
estats
d’ànim.
• Ús de la 1a persona.
• Interjeccions
• Expressions informals
• Entonació marcada
• Llenguatge no verbal
2 amigues es troben al
carrer:
Noia 1: Estàs bé
princesa? (amb ironia i
picant l’ullet).

• Funció conativa:
OBJECTIU CARACTERÍS. TEXT EXEMPLE
Donar
ordres,
aconsellar…
• Mode imperatiu
• ús del vocatiu…
Ordres,
consells,
suggeriments
Tània, tanca
la finestra!
• Funció fàtica:
OBJECTIU CARACTERÍSTIQUES EXEMPLE
Interaccionar i
mantenir
operatiu el
canal.
• Expressions per facilitar
l’inci de la conversa,
• Buscar la confirmació
que el receptor escolta…
Noi 1: Ei hola!
Noi 2: Em
sents? Hola?

• Funció poètica:
• Funció metalingüística:
OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE
Elaborar
textos amb
valor estètic
• Metàfora,
metonímia,
al·literació….
• Textos literaris,
textos
publicitaris…
L’or que et
corona em
meravella.
OBJECTIU CARACTERÍS TEXT EXEMPLE
Parlar sobre
la llengua
• Explicar el
significat
d’una
paraula.
• Gramàtiques
i dicionaris
La paraula
amor és un
substantiu
abstracte

3. TIPUS DE SIGNES
Signes: Paraules, sons, imatges que
representen alguna cosa.
• INDICIS (senyals)
– Són naturals
– Relació de causa – efecte
– No es consideren elements de comunicació.
– Exemples:
• Fum à Indici de foc
• Núvols negres à indici de tempesta

• ICONES (imatges)
– Signe que presenta una relació de
semblança.
– Són artificials.
– Relació qualitativa entre signe i objecte
representat (un concebut com a vehicle de
l’altre).
– Exemples:
• Esquemàtica: Indicadors lavabos públics
• Abstracta: icones de marques de productes.

• SÍMBOLS:
– Es perd el lligam entre el vehicle i l’objecte
que representa.
– Representació d’una idea.
– No hi ha semblança, té una relació
convencional (acordada pel grup cultural/social
que el fa servir).
– Tipus:
• Materials: la creu, el pa, el vi… (cristianisme)
• Visuals: color vermell (passió, ràbia…)
• Verbals: paraules
• Numèrics: número 13 (nombre de mala sort).
• Sonors: simfonies amb tons menors (optimisme)

• Símbols universals:
– Senyals de trànsit, signes químics,
matemàtics…
• Les lletres són convencions, tot i que
procedeixen de representacions icòniques de
la realitat.

4. EL SIGNE LINGÜÍSTIC
• Signe lingüístic: unitat mínima de
comunicació que es compon de:
– Significat (imatge mental)
– Significant (allò que sentim, sons i lletres) en
relació a un referent (situació real que
prenem com a referència).
• Relació arbirtrària (no natural): producte d’una
convenció d’una comunitat lingüística.

SIGNIFICAT SIGNIFICANT REFERENT
Tros petit de forma
diversa d’una pasta
feta de farina,
sucre, ous,
mantega, etc., que
es cou al forn.
Llengua oral: sons
acústics percebuts
Llengua escrita:
g + a + l + e + t + a

• El llenguatge es caracteritza per
una doble articulació:
– Es pot dividir en:
• 1a articulació: parts amb significat
independent: morfemes
• 2a articulació: parts que per si soles no
signifiquen res: fonemes
DOBLE
ARTICULACIÓ
1a
articulació:
morfemes
2a articulació:
fonemes

• Exemple: ferrers
– 1a articulació: morfemes
• Lexema: ferr (arrel: referent al ferro)
• Morfema derivatiu: er (indica: ofici)
• Morfema flexiu: s (indica: plural)
– 2a articulació: fonemes
• /f∂ré/

5. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
• Maneres de parlar segons:
– Context social en el qual ens movem:
• Barris residencials, barris perifèrics….
– Moment històric en què vivim:
• Actualitat, s.XV, s.XVIII
– Lloc geogràfic on hem nascut:
• Barcelona, Palma de Mallorca, València…

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. Identifica:
La situació
comunicativa
Les característiques de l’emissor
Varietats
funcionals
(diafàsiques):
Depenen de la
situació comuni-
cativa del parlant.
• Formal:
• Cientificotècnic
• Literari
• Estàndard
• Informal
• Col·loquial
• Vulgar
Varietats
històriques
(diacròniques)
Depenen de
l’època en la
que viuen els
parlants
Varietats
geogràfiques
(diatòpiques)
Depenen de la
procedència
geogràfica
del parlant.
Varietats
socials
(diastràtiques)
Depenen del
grup
sociocultural
o professional
del parlant.

• Estàndard:
– Varietat comuna de la llengua.
– Creada per ser compartida per tota la
comunitat lingüística.
– És dinàmica (en formació constant).
– S’utilitza:
• En els mitjans de comunicació
• L’Administració
• L’ensenyament

6. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT
Ha anat evolucionant al llarg del temps:
• Estudi tradicional de la llengua:
– Primerament, s’estudiava la llengua seguint
els criteris de l’antic llatí i grec.
• Gramàtica: normes de correcció lingüística
• Retòrica: elaboració de discursos amb eficàcia
comunicativa.

• Estructuralisme (primera ½ s. XX)
– La lingüística és una ciència independent.
– S’abandona el terme “gramàtica”
– Lingüistes: Saussure, Bloomfield o Sapir
– Se centren en l’estudi del signe lingüístic
(unitat amb significat i significant).
» No es tenen en compte elements
extralingüístics (context o
situació comunicativa).
– S’interessen per la fonologia
(estudi dels sons).

• Generativisme (segona ½ s.XX)
• S’estudien els processos lingüístics
mentals que generen el llenguatge.
• Principal lingüista: Noam Chomsky
• Els humans tenim una gramàtica innata i
universal (competència lingüística) amb la qual
produïm i interpretem missatges.
• Molt d’interès en la sintaxi (funció
i relació de paraules en una oració).

• La lingüística del text: un canvi
de perspectiva:
– Oberta a aportacions d’altres disciplines:
psicologia, antropologia, sociologia…
– S’estudia el text com a unitat mínima
comunicativa.
– S’interessa pels mecanismes de producció de
textos segons el context, la intenció de
l’emissor…
– Es crea la teoria de les funcions del llenguatge
(iniciada pels estructuralistes).

– TEXT:
• Ens comuniquem a partir de textos.
• Un text és una unitat comunicativa mínima.
– Formada per un conjunt d’enunciats
relacionats amb el context.
• El text pot ser oral o escrit, breu o extens.
• Per construir un text calen 3 propietats
bàsiques:
– Adequació à Context
– Coherència à Significat
– Cohesió à Sintaxi

• Adequació pragmàtica:
– Els textos s’han d’adequar al context
on es produeixen.
– Can tenir en compte: l’emissor, el receptor,
el canal…
– Exemple: redactar una instància per demanar
apunts a un company no és correcte.

• Coherència semàntica:
– El significat dels textos s’expressa amb
unes idees que contenen un significat.
– Les idees s’han d’expressar clarament i de
manera organitzada.
– Exemple: text sense ordre amb repetició de
dades és incorrecte.
• Cohesió sintàctica:
– Emprar en el text connectors, evitar repeticions
mitjançant pronoms són elements de cohesió.

7. ELS ÀMBITS D’ÚS LINGÜÍSTIC
• Àmbits d’ús lingüístic: contextos en
què ens comuniquem respecte l’estil
de vida o els interessos que tenim.
• Els factors que condicionen els trets
característics dels nostres textos orals
o escrits són:

FACTORS CARACTERÍSTIQUES
CONTEXT • Comunicatiu: situació concreta
(classe, casa…)
• Cultural: país, ideologia, creences…
TEMA • El contingut
RELACIÓ • Entre l’emissor i el receptor
(proximitat / distància, confiança,
relacions jeràrquiques…)
INTENCIÓ • Finalitat comunicativa (informar,
convèncer, entretenir…)
GRAU DE
FORMALITAT
• Es busca un registre lingüístic
adequat.

ÀMBITS D’ÚS CARACTERÍSTIQUES
ACADÈMIC • Els textos transmeten informació en
el context de les institucions
educatives.
LITERARI • Hi ha un acte creatiu (realitat/ficció).
ADMINISTRATIU • Es desenvolupa a l’Administració.
PERIODÍSTIC • Inclou notícies d’actualitat i
opinions d’experts.
PUBLICITARI • Pretén convèncer el receptor de la
qualitat d’un producte.
PRIVAT O
INTERPERSONAL
• Missatges entre receptor i emissor no
tenen interès públic, sinó privat.
• Els principals àmbits d’ús lingüístic són:

8. ELS TIPUS DE TEXT I
ELS GÈNERES TEXTUALS
• Els textos es poden classificar segons:
– Funció o finalitat del missatge (narrar,
descriure, predir…)
– Àmbit: (administratiu, periodístic).
• Segons la tipologia d’Adam (1985), els textos
s’agrupen segons la finalitat que
persegueixen:

TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERES
NARRATIU Relaten fets i històries. Novel·la, conte, notícia…
DESCRIPTIU Expliquen qualitats
d’objectes, persones o
llocs.
Retrat, fullet informatiu,
inventari…
ARGUMENTATIU Defensen una idea
mitjançant arguments.
Debat, article d’opinió,
judici…
EXPOSITIU Expliquen un tema. Exposició oral,
conferència.
INSTRUCTIU Transmeten ordres i
normes.
Recepta de cuina,
manual d’instruccions…
CONVERSACIONAL Interacció comunicativa
entre 2 persones
Conversa, xat,
entrevista…
RETÒRIC Busquen efectes estètics Poesia, anunci…
PREDICTIU Avancen esdeveniments
que encara no han
passat.
Predicció meteorològica,
profecia, horòscop…

• Adam comenta que els textos són
heterogenis (en un text es barregen
diferents tipus de textos):
– Seqüència textual: fragment de text que
presenta una unitat de significat i respon a
una finalitat comunicativa específica.
• Exemple:
– Text narratiu.
– Hi ha seqüències conversacionals i
descriptives.