Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
Jocs Tradicionals del Matarranya per als xiquets i xiquetes

Este treball que ara iniciem forma part de | ’ambiciós projec...
Per a confeccionar este recull de jocs tradicionals del Matarranya
hem utilitzat sobretot els materials obtinguts en el pr...
3.1 Tita pon un coco

Tita pon un coco, 
tita pon un ou. 

Son pare la hi porte
i sa mare la hi cou. 

   
      

Descrip...
3.3 Balla,  saqueta de palla

Balla,  balla,  balla, 
saqueta de palla, 
guri,  guri,  guri, 
setrillet de l’oli. 

 

Des...
4.1 A davall d’un carro 4

Tipus de joc:  per a triar qui para abans de comencar un joc. 
Número i edat dels jugadors:  de...
5.'i Un,  dos,  tres,  pica paret

Núm.  de jugadors:  de 3 a 8.
Edat:  de 6 a 12 anys. 
Lloc on es juga:  al carrer,  a l...
5.2 Los xancos o pots

Núm.  de jugadors:  sense limit. 
Edat:  de 6 a 12 anys. 

Material:  dos pots de llauna o de plast...
5.3 A planto

Núm.  de jugadors:  de 12 a 30.
Edat:  de 6 a 12 anys. 

Lloc de joc:  al pati,  al carrer o a Ia plaga. 

 ...
5.4 Conillets amagar

Núm.  de jugadors:  de 4 a 12.
Edat:  de 5 a 12 anys. 
Lloc de joc:  un lloc ample amb amagatalls. 
...
5.5 Roda,  roda sant Miquel

Núm.  de jugadors:  de 6 a 15.
Edat:  de 6 a 12 anys. 
Lloc de joc:  al carrer,  a la placa o...
5.6 Quatre cantons

Núm.  de jugadors:  5.

Edat:  de 6 a 14 anys. 

 

Lloc de joc:  en un encreuament de dos carrers on ...
6.1 La rodanxa o la roda

Núm.  de jugadors:  sense Iímit. 
Edat:  de 8 a 12 anys. 

Materials:  una rodanxa o roda de fer...
6.2 La ratlleta o lo marro

Altres noms:  lo pisso,  la telleta o la xarranca. 
Núm.  de jugadors:  de 2 a 8.
Edat:  de 8 ...
6.3 Oli,  sal,  canella

Núm.  de jugadors:  de 5 a 12.

Edat:  de 8 a 12 anys. 

 

Material:  una corda d’uns cinc metre...
6.4 Llancament de I’espardenya

Núm.  de jugadors:  de 3 a 10.
Edat:  de 8 a 14 anys. 

Materials:  espardenyes o avarques...
6.5 En qué estas? 

Núm.  de jugadors:  2.
Edat:  de 8 a 11 anys. 

Descripció del joc: 

Es posen dos nois d’esquena cont...
6.6 Lo torn

Núm.  de jugadors:  de 2 a 8.
Edat:  de 8 a 13 anys. 
Material:  fang o argila.  Abans I’aconseguíem a les ba...
7.1 Les birles

Núm.  de jugadors:  de 2 a 6.
Edat:  es pot comengar a jugar als 6 anys i no té Iímit d’edat. 
Materials: ...
7.2 La Izarra.  ca v
Núm.  de jugadors:  de 5 a 12.

Edat:  de 8 a 14 anys. 

Material:  una corda d’uns 5 metres. 

Lloc ...
7.3 Xiva o gua o canicyes

Núm.  de jugadors:  de 2 a 6.
Edat:  de 10 a 14 anys. 
Materials:  cinquetes o bales de cerámic...
7.4 Els ossets o les tabes

Núm.  de jugadors:  de 2 a 4.
Edat:  de 10 a 14 anys. 

Materials:  4 ossos d’astragaI d’un co...
7.5 Flandi

Altres noms:  patacons,  tello. 
Núm.  de jugadors:  de 3 a 7.
Edat:  de 10 a 12 anys. 

Materials:  clarió pe...
Com es fan els patacons

Los passos a seguir per a fer els patacons són: 
Es parteix la carta per la meitat.  S’uneixen el...
7.6 ¡al trinquet

Altres noms:  pilota a ma,  al saque o al frontó. 
Núm.  de jugadors:  2o 4.

Edat:  a partir de 10 anys...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Jocs tradicionals del Matarranya

723 visualizaciones

Publicado el

Recull de diferents jocs de la comarca del Matarranya

Publicado en: Educación
  • Sóc mestra d'educació infantil, com podria fer per aconseguir el llibre? M'agrada molt!!!
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí

Jocs tradicionals del Matarranya

  1. 1. Jocs Tradicionals del Matarranya per als xiquets i xiquetes Este treball que ara iniciem forma part de | ’ambiciós projecte «Jocs tradicionals del Matarranya per als xiquets i les xiquetes» que esta duent a terme la Comarca del Matarraña/ Matarranya, des del Depar- tament de Patrimoni Cultural, gracies a la coI-Iaboració dels diferents C. R.A’s i col-Iegis de la comarca, associacions de jubilats i a I’ingent treball de recopilació de Carles Sancho Meix, expert en patrimoni immaterial de la comarca, així com a l’aportació d’Amadeu Civera Gimeno que ha iI-Iustrat les fitxes amb els seus dibuixos, fent-les més didactiques, comprensibles i atractives per als Iectors. Els jocs tradicionals són una part molt important del patrimoni etnografic d’una comunitat, en tant que formen part de la seua cultura tradicional. El joc, per tant, és un element basic per aconseguir I’adequada socialització dels menuts d’una manera senzilla i divertida i també per a la transmissió i la consolidació de la tradició cultural a través de I’oraIitat en la llengua propia de la nostra comarca. Amb este projecte es pretén transmetre als xiquets i les xiquetes en edat de formació els jocs tradicionals als quals jugaven els nostres iaios i iaies als carrers i places dels nostres pobles, conservats a partir de la transmissió oral i ara ho será, a més, a través d'unes senzilles i didáctiques fitxes que aquí presentem i que facilitaran la seua practica en els centres d’ensenyament. Per aixó la comarca té previst, a partir del curs 2009-2010, de proporcionar als educadors/ es les eines i materials adequats perque puguen portar a terme la transmissió dels jocs populars a les generacions futures fomentant, a més, la revaloritza- ció de I’interessant i valuós patrimoni rural i el desenvolupament de les relacions intergeneracionals. La gent gran compta amb un potencial cultural extraordinari que no podem ni devem oblidar ni perdre i que, necessariament, hem d’integrar a les noves generacions, ara en formació, d’una manera motivadora. Per a dur a terme este projecte, es proporcionará a les escoles els elements necessaris per a desenvoIupar-Io: arxivadors classificadors i fitxes que guiaran els nostres jocs destinats a escolars de diferents edats i també es facilitaran diversos recursos per a comencar a jugar. Cada curs us farem arribar noves fitxes de jocs i materials per anar ampliant el nostre projecte, fins a completar un arxivador per poder seleccionar aquells jocs que més us agraden. Comarca del Matarraña/ Matarranya Presentació
  2. 2. Per a confeccionar este recull de jocs tradicionals del Matarranya hem utilitzat sobretot els materials obtinguts en el projecte de recopilació Lo Molinar que vam iniciar I’any 1989 i vam donar per finalitzat el 1994. D’aque| Is materials obtinguts vam publicar tres volums entre 1995 i 1996. A Lo Molinar. Literatura popular cata/ ana del Matarranya ¡Mequinensa. 2. Canconer només vam seleccionar els jocs que duien text peró no els que no en tenien que n’eren forca i molts d’ells de gran valor etnológic. I per no perdre tots els que ens havien transmés els informants que ens donaven suport en el projecte, vam comencar a fer un exhaustiu arxiu, encara que molts d’ells no eren més que diferents versions dels mateixos jocs. A partir d’aqueII recull inicial del Molinar hem continuat treballant i hem anat classificant i augmentant I’arxiu, arreplegant tots aquells jocs que hem recuperat a través dels nostres informadors en entrevistes, memories o publicacions. De les possibles classificacions per organitzar els materials, hem decidit fer- ho per edats: parvulari —jocs de bres i falda- i primaria —primer cicle, segon cicle i tercer cicle. Perque pensem que, d’esta manera, facilitarem la tasca dels educadors. Com veureu hi haura jocs en que tot i que hem donat una referencia aproximada d'edat, el limit el podeu posar vosaltres perqué depén de molts factors que siga més difícil o més facil. Podeu modificar-los i adaptar-los al vostre gust, els nostres avantpassats quan eren menuts també ho feien. Una de les característiques dels materials utilitzats en els jocs tradicionals és que els mateixos jugadors/ es fan els propis joguets amb elements senzills que tenen facilment al seu abast, amb un cost molt baix en la major part dels casos. Fer els materials de joc, sovint, és una part essencial del propi joc. Si voleu saber més sobre els jocs o d’altres jocs del Matarranya podeu consultar els següents volums: BORAU Ll. i SANCHO C. ; Lo Molinar Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2. Canconer, IET, ASCUMA i Carrutxa, Calaceit 1996. Hi trobareu jocs que tenen text. CARRÉGALO, J. A. ; Mont-roig. El patrimoni ¡mmaterial (la literatura oral), Associació Cultural del Matarranya, Calaceit 2007. Hi trobareu jocs amb text referits a Mont-roig peró la major part són comuns a tot el Matarranya. CELMA M. ; Cantem junts. Cancons arreplegades al Matarranya, CEIP Vicente Ferrer VaII-de-roures, Alcanyís 2007. Hi trobareu jocs . que contenen cangons com a part essencial de | ‘activitat o simplemey‘ l‘ / / / /// /// acompanyant-Ios. ‘¡c a a VIDAL P. i CELMA M. ; Fa un munt d’anys al / / Matarranya, Universitat de Barcelona, 2009. Hi y a trobareu dibuixos de Pasqual Vidal que recreen * l’espai i I’ambient on es desenvolupen els jocs. i xJ” Carles Sancho Meix W l l
  3. 3. 3.1 Tita pon un coco Tita pon un coco, tita pon un ou. Son pare la hi porte i sa mare la hi cou. Descripció: es pessiga la ma oberta del xiquet, com si fos el bec d’una gallina, amb els dits index i polze. _ (U '| 'i - ta pon un cu - cu, ti - ta pon un ou. San c í CU pa - relahi por - tensa ma - relahi mu. Transcripció musical: LI. Borau. Ü Lo Molinar. 2. Canconer, núm. 157. . — Cancó escoltada a VaIl-de-roures. u, h 3.2 Serro, merro _Q Serro, merro, 8 del Catí, cansalada u) al topí. Q Si no n’hi ha o n’hi posarem fi un trosset com la ma I per a on se la minjara? per aquí, per aquí, per aquí. Descripció: Es col-loca el xiquet a la falda i se Ii fan passar les mans per les galtes. En dir: “Per aquí, per aquí, per aquí”, se Ii fan pessiguanyes. Se-rrc, me-iro del Ca - tí, can-sa - Ia-da al tu - pi, 9 si no n‘hi ha nhipo-sa - rem un tros - set cum la má. Transcripció musical: Martínez. Lo Molinar. 2. Canconer, núm. 151. Cancó escoltada a Fórnols.
  4. 4. 3.3 Balla, saqueta de palla Balla, balla, balla, saqueta de palla, guri, guri, guri, setrillet de l’oli. Descripció: s’agarra el xiquet/ a dels bracos i, al cantar la cancó, se’l mou rítmicament com si ballara. Seguidet > VT 9 gu-rLgu-ri, gu - ri, se - tr¡- Ilet de l‘o - ¡La Transcripció musical: LI. Borau. Lo Molinar 2. Cangoner, núm. 155. Cancó escoltada a la Vall del Tormo. 3.4 Este és lo pare Este és lo pare, —dit gros Esta és la mare, —dit índex Aquell fa les sopes, —dit anular Eixe se les minge totes —dit cor I este diu: —dit menut —Miau, miau, que no me’n dixau! Jocs de bres i de falda Lo Molinan 2. Cangoner, núm. 162. Cancó escoltada a la Vall del Tormo. Descripció: Joc per ensenyar als menuts els dits de Ia ma. A voltes es fa el joc assentant al xiquet/ a a la falda de l’adult. Cada dit de la m‘a és un personatge i es recita la composició agarrant al mateix temps el dit corresponent. AI dir: “Miau, miau, que no me’n dixau! ” es poden fer pessiguanyes.
  5. 5. 4.1 A davall d’un carro 4 Tipus de joc: per a triar qui para abans de comencar un joc. Número i edat dels jugadors: depen del joc. Descripció: Estos textos són siI-labejats i qui se’n va es Iliura de parar i l’últim jugador que queda és el qui para. Text: A davall d’un carro n’hi ha una cabra que repique la campana. Boití, botira, tu te n’ixes i jo me’n vaig. Lo Molinar. 2. Canconer, núm. 182. Cancó escoltada a Calaceit. 4.2 Un, dos, tres, quatre, cinc Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, passarem pel carrer Nou, un pintor i una pintora que pintaven sant Joan. Que ixque fora la més gran. Podeu consultar la transcripció musical a Lo Molinar 2. Cangoner, núm. 196. Cancó escoltada a VaII-de-roures. Per a comencar a jugar 4.3 Pisquillet, Minguillet Pis-qui - Ilei, Min-gui - Ilet quan-ies ca- bres has camp - tai? lfini- i - 9 cinc en un co - rral. Fo - ra, fo - Pisquillet, Minguillet, quantes cabres has comptat? Vint-i-cinc en un corral. Fora, fora la més gran. Transcripció musical: Martínez. Lo Molinar. 2. Canconer, núm. 172. Cancó escoltada a Fórnols.
  6. 6. 5.'i Un, dos, tres, pica paret Núm. de jugadors: de 3 a 8. Edat: de 6 a 12 anys. Lloc on es juga: al carrer, a la placa o al pati. Descripció: Un jugador para de cara a la paret i els altres companys es posen lluny d’este, a unes sis passes, on estara la línia d’eixida —pot ser una ratlla al terra o una vorera. Qui para diu: “un, dos, tres, pica paret”, mirant cap a la paret. Mentre ho diu, els altres jugadors caminen cap a ell i s’han d’aturar just en el moment en que acaba de dir la frase. EI qui para, després de dir el text, rapidament gira el cap i si veu que es mou algú, el fa situar-se una altra vegada a la línia d’eixida. Qui primer arriba a la paret on está situat el jugador que para i el toca, ix corrent en direcció a la línia d’eixida i també ho fan tots els altres jugadors. Si abans d’arribar al punt de partida, qui para agarra algun xiquet, queda alliberat i ara ha de parar el xiquet a qui ha atrapat per a comencar una altra volta el joc. Si no agafa a ningú, no se salva i torna a parar el mateix jugador. l A v- 4 a ¡li-ii lll ll ll ll lll/ rm
  7. 7. 5.2 Los xancos o pots Núm. de jugadors: sense limit. Edat: de 6 a 12 anys. Material: dos pots de llauna o de plastic i dos trossos de cordell. Els xiquets i xiquetes poden decorar els pots al seu gust, potenciant d’aquesta manera la seua creativitat. Lloc de joc: pels carrers, les places o en una pista poliesportiva. Descripció: Foradem els pots de llauna o de plastic per la base en dos extrems. Tallem un tros de cordell i introdu'i'm un extrem a cada forat i fem una nugassa. Agarrem el cordell amb Ia ma comprovant que ens arribe una mica més avall de la cintura. En acabar es posen els peus damunt dels dos pots mantenint l’equilibri i es camina agarrant dels cordells, un a cada ma, tensant perqué es moga el peu i el pot al mateix temps. Es pot caminar, fer corre- gudes amb els companys i superar circuits dibuixats al terra, amb obstacles més o menys difícils segons | ’edat dels participants en el joc. l’ .9 Ü u d) I u l
  8. 8. 5.3 A planto Núm. de jugadors: de 12 a 30. Edat: de 6 a 12 anys. Lloc de joc: al pati, al carrer o a Ia plaga. Descripció del joc: Es formen dos grups: els que planten i els que no. Dels primers hi ha d'haver menys jugadors. Per exemple tres sobre deu. EI joc consisteix en capturar als jugadors del grup contrari i “pIantaIs” o, el altre equip, “desplantals”. Els qui planten busquen als altres xiquets i quan aconsegueixen tocar-los han de dir: “planto” i este ja no es pot moure del lloc, només pot estirar la ma per ser tocat per un company del seu grup que no hi hague estat plantat i ser “desplantat” en dir: “desplanto”. Ara ja salvat pot tornar a córrer. Així es va jugant fins que tots els jugadors queden “pIantats” sense poder-se moure que és quan s’acaba el joc. La proporció de participants dels dos equips es pot variar segons I’edat dels xiquets perque el joc no siga ni massa Ilarg ni massa curt. Primer cicle
  9. 9. 5.4 Conillets amagar Núm. de jugadors: de 4 a 12. Edat: de 5 a 12 anys. Lloc de joc: un lloc ample amb amagatalls. Descripció del joc: El xiquet que fa de “mare” esta assentat i qui para es posa aginollat tapant-se la cara col-Iocant-Ia a Ia falda de la mare. Esta diu el text mentre els menuts se’n van a amagar-se. Conillets, amagau-tos bé. que la Ilebre alego ve. Que si ve, que si va conillets portara. Solto Ia Ilebre? Lo Mol/ nan 2. Cangoner, núm. 190. Cangó escoltada a Massalió. Primer cicle Si els menuts estan amagats contesten “Sí”, i Ilavors qui para va a buscar-los. Quan veu algun jugador, este diu el nom al lloc on esta la mare (al cau) i aquell queda eliminat. Pero si un jugador aconsegueix tocar Ia mare “tocar cau” sense que el que para | ’haja anomenat abans, tots queden salvats i torna a parar el mateix. Altres versions del text: Conillets amagar que la Ilebre va a cagar. De nit i de dia Santa Maria. Sant Ramon que les cabres van pel món. Conillets del niu, esteu ben amagadets? -Sí A la revolta, revolta que la cabreta ja esta solta. Text del joc escoltat a Beseit. Conillets amagar que la Ilebre va a cagar. De nit i de dia revolta florida Conillets, esteu ben amagadets? -Sí Quina hora és? —es diu un número- ¿ Conillets eixiu, conillets eixiu. ¿ga Text del joc escoltat a Calaceit.
  10. 10. 5.5 Roda, roda sant Miquel Núm. de jugadors: de 6 a 15. Edat: de 6 a 12 anys. Lloc de joc: al carrer, a la placa o al pati. Descripció del joc: EI grup de xiquets/ tes s’agarre de les mans fent un rogle o corro i van donant voltes al compas de la cancó. Cada vegada es va dient un nom i quan diuen “que es giro de cul” este xiquet/ a s’ha de donar la volta. La cancó es repeteix tantes vegades com jugadors hi ha fins que tots els xiquets/ tes queden del revés, girats d’esquena. Roda, roda sant Miquel, Miquel, tots los angels van al cel, carregats en un ba(g)uI, ba(g)uI, Ia sinyoreta —es diu el nom d’un xiquet- que es giro de cul. Primer cicle VR Alegre > > > Ro- da, ro- da san Mi - guel, Mi - gue] tots los án-gels van al cel, al cel, ca- rre-gats en un ha - ül, ha - ül, la si - nyu - re - ta [Ma - ri - sa]quees gi - r0 de cul, de cul. Transcripció musical: LI. Borau. Lo Molinar, 2. Canconer; núm. 212. Cancó escoltada a VaII-de-roures.
  11. 11. 5.6 Quatre cantons Núm. de jugadors: 5. Edat: de 6 a 14 anys. Lloc de joc: en un encreuament de dos carrers on hi haja quatre cantons. I també es poden dibuixar al terra quatre circumferencies que faran de cantons, d’un metre de diametre aproximadament, formant un quadrat d’uns cinc metres de costat. A la Freixneda s’hi juga a les columnes de la Ilonja davall de I’Ajuntament. Descripció del joc: El xiquet/ a que para es pose al mig del carrer i els altres quatre un a cada cantó. El que para compta fins a cinc i els altres jugadors s’han de canviar de cantó. EI jugador del mig ha d’intentar prendre un cantó mentre els altres es desplacen per a intercanviar el lloc i colocar-se en un dels cantons que ha quedat buit. Per a posar- se al cantó s’ha de tocar este amb Ia ma o amb el peu. El que es queda sense cantó para, coI-Iocant-se ara al mig. Primer cicle
  12. 12. 6.1 La rodanxa o la roda Núm. de jugadors: sense Iímit. Edat: de 8 a 12 anys. Materials: una rodanxa o roda de ferro, plastic o fusta i un ganxo de ferro, aram o plastic. Lloc de joc: pels carrers o en un espai gran: pista poliesportiva o una placa. Si es fa pels carrers poden ser irregulars amb pujades i baixades, afegint més dificultat al joc. Descripció del joc: Es fa rodar la rodanxa o roda amb el ganxo que serveix per a dirigir-Ia i s'impulsa si el pendent és ascendent o es frena si va costa avaII. S’hi pot jugar, per veure qui és més rapid o bé més habil, tracant un circuit al terra amb un clarió o inclús hi pot haver obstacles senzills. 2 .9 o c o cn o (l)
  13. 13. 6.2 La ratlleta o lo marro Altres noms: lo pisso, la telleta o la xarranca. Núm. de jugadors: de 2 a 8. Edat: de 8 a 14 anys. Materials: un clarió per a dibuixar la ratlleta i un tello, un tros de teula o una pedra plana. El tello és el taló d’una sabata que és de goma. Lloc de joc: en un lloc pla i pavimentat: carrer, plaga o pista poliesportiva. Descripció del joc: Préviament s’ha dibuixat amb un clarió nou caselles numerades al terra tal com apareix en el dibuix. El primer jugador comenca tirant la pedra al número 1, i salta a peu coix tots els quadrats sense calcigar el que té la pedra ni cap ratlla. Quan hi ha un quadre doble o a la casella 9 —cel—, se salta amb les cames obertes per descansar. En arribar al final, es torna cap al darrere i s’ha d’agarrar la pedra des de la casella anterior. Ara tira al 2, i així tots els números, que és quan s’acaba la partida. Si la pedra no cau dins de la casella que pertoca, si es trepitja la ratlla o si no es va a peu coix, es perd el torn i comenca el joc un altre participant. Quan es recupera el torn s’inicia la tirada des de la casella on s’havia fallat. Guanya qui abans acaba tot el recorregut. Curiositats: També s’hi juga d’una forma molt més complexa, arrossegant el tello o la pedra amb el peu sense calcigar la ratlla, peró nosaltres hem optat per fer-Ia més senzilla, per facilitar la seua practica als més menuts. Segon cicle
  14. 14. 6.3 Oli, sal, canella Núm. de jugadors: de 5 a 12. Edat: de 8 a 12 anys. Material: una corda d’uns cinc metres. Lloc de joc: un lloc pla i ample. Descripció del joc: Text recitat per a saltar a corda. Qui s’equivoca para i passa a donar mentre els altres salten. Cada vers un salt, al primer s’entra i al darrer s’ix. Oli, sal, canella, meló i escola. Que moli, que ma. Que Manuela, que meló, que melonar. Segon cicle Text escoltat a Pena-roja de Tastavins. Lo Molinar, 2. Canconer, núm. 259.
  15. 15. 6.4 Llancament de I’espardenya Núm. de jugadors: de 3 a 10. Edat: de 8 a 14 anys. Materials: espardenyes o avarques. Si no en teniu podeu utilitzar una sabatilla, aixó sí, sempre la mateixa, per a que tots tinguen les mateixes condicions en el joc. Lloc de joc: un lloc pla i sense irregularitats. Descripció del joc: Es posen els jugadors amb les cames obertes a la línia d’eixida, s’ajupen i es Ilanca l’espardenya per davall de les cames i ha d’eixir per damunt del cap del jugador. Qui Ilanca més Iluny | ’espardenya guanya. També es pot fer tirant d’un en un, i es marca al terra fins on ha arribat cada jugador. Curiositats: Després de molt temps sense jugar-hi als pobles de la Comarca del Matarraña/ Matarranya, en algunes festes s’han tornat a fer competicions. Segon cicle
  16. 16. 6.5 En qué estas? Núm. de jugadors: 2. Edat: de 8 a 11 anys. Descripció del joc: Es posen dos nois d’esquena contra esquena, agarrats dels bracos. Un d’ells acatxe I’esquena, de manera que aixeca a l’altre i, baIancejant-se, reciten la canconeta. Quan es diu: “Gira l’almud” es canvien i el que esta davall passa a estar damunt. I així van fent tot baIancejant-se: — En que estas? — En silletes. — Qué has menjat? — Farinetes. — Qué has begut? — Aigua i suc. — Gira l’almud. Lo Molinar, 2. Cangoner, núm. 237. Escoltada a la Torre del Comte. 2 .2 o : o cn a: (I)
  17. 17. 6.6 Lo torn Núm. de jugadors: de 2 a 8. Edat: de 8 a 13 anys. Material: fang o argila. Abans I’aconseguíem a les basses o al riu. Lloc de joc: a les places, als carrers o al pati. Només una condició, que el terra siga compacte i sense irregularitats. Descripció del joc: Si el fang s’ha agarrat d’una bassa o del riu primer s’ha de pastar fins que siga facil treballar-Io amb les mans i ben compacte. Amb un tros d’argiIa que es puga manipular bé amb una ma es fa una cassoleta de parets resistents i de base molt prima —torn. Quan esta ja preparada s’agarra amb Ia má oberta i la boca del recipient cap amunt. Mentre el xiquet recita el text que com es veu es tracta d’un diáleg entre jugadors. Rápidament i amb forga es Ilenga el torn cap al terra. EI text que reproduïm ha estat escoltat a Calaceit. —De qui és Io torn? —De sant Ramón. —CIarege? —Lo fetge. —Pagarás? —Tu Io verás. La cassoleta al caure agarra aire i al tocar contra el terra esclata i fa un forat a Ia base del torn. Potser que Ia maniobra no s’haja fet correctament i no s’haja foradat —es diu figa. Eis jugadors han de tapar als qui haguen fet forat amb un tros de fang aplanat. Guanya qui acumula més argila, que voldra dir que ha fet més vegades forats i més grans en el joc. 2 .9 o c o cn a: (I)
  18. 18. 7.1 Les birles Núm. de jugadors: de 2 a 6. Edat: es pot comengar a jugar als 6 anys i no té Iímit d’edat. Materials: 6 birles i 3 birlots o boles de fusta de carrasca. Lloc de joc: un lloc pla, no gaire prop de cap paret per evitar eI rebot dels birlots o boles. Descripció del joc: Les 6 birles es posen amb dos Iínies de 3 paraI-Ieles entre elles i perpendiculars als jugadors que se situen a unes 8 passes —segons les edats dels menuts- des d’on tiraran els 3 birlots o boles. La separació entre les birles sera igual a la mida del birlot o de la bola. Amb tres birlots, Ilengats d’un en un, s’han de fer caure les birles i intentar deixar-ne només una de plantada. Cada birla que cau al terra comptabilitza un punt. Si es tiren totes les birles Ia puntuació és zero —aquesta jugada es diu “cul” i es penalitza- i si en queda només una de plantada, 10 punts- aquesta jugada es diu “cara”. Puntuació: Segons les birles que es fan caure la puntuació sera la següent: una birIa, un punt; dos birles, dos punts; tres birles, tres punts; quatre birles, quatre punts; cinc birles, deu punts —esta jugada es diu “cara”— i sis birles, zero punts —esta jugada es diu “cul”. Curiositats: Encara es conserven les birles i els birlots tradicionals a Calaceit, Beseit i Arenys de Lledó. Prácticament es juga a tot eI Matarranya. Tercer cicle Q /
  19. 19. 7.2 La Izarra. ca v Núm. de jugadors: de 5 a 12. Edat: de 8 a 14 anys. Material: una corda d’uns 5 metres. Lloc de joc: un lloc pla i ample. Descripció del joc: Dos jugadors agarren la corda per les puntes i la fan voltar. La resta de jugadors la salten d’un en un. A cada acció es dóna dos a. v- bots sobre la corda. Qui falla, para i ha d’agarrar la corda per a donar. '-j Ti Una i dos, la xarranca. en el primer bot separa els peus i des- j I prés els torna a posar junts {r Una i dos, de ginolls. en un dels bots toca els genolls a terra l | l Una i dos, la má en terra. ara toca Ia ma a terra Una i dos, la má al cap. es fa esta acció Una i dos, lo peu coixet. dos bots a peu coix Una i dos, giravolta. en dos bots es dóna Ia volta Una i dos, tres i fora. dos bots, deixa de saltar i entra un altre participant a jugar Curiositats: Si voleu cantar el text com es fa tradicionalment aquí teniu la música d’una versió molt pareguda. U - na. dos i tresla mit-ja vol - ta. Transcripció musical: LI. Borau. Lo Molinar. 2. Cangoner, núm. 257. Versió de la Codonyera.
  20. 20. 7.3 Xiva o gua o canicyes Núm. de jugadors: de 2 a 6. Edat: de 10 a 14 anys. Materials: cinquetes o bales de cerámica, vidre o metáI-Iiques. Lloc de joc: un lloc pla, sense irregularitats, de terra per poder fer el gua o forat. Descripció del joc: Es fa un forat al terra —gua— on hi puguen entrar facilment les cinquetes. Primer des del gua (forat) cada jugador Ilanca la bala per arrimar-Ia a Ia ratlla dibuixada al terra situada a unes tres passes. Així s’estabIeix I’ordre per tirar: qui més s’arrima a la ratlla comenca el joc. Després, impulsant la cinqueta amb el dit, els jugadors han d’intentar entrar al gua (forat). Si algú hi entra, té Ia possibilitat de tornar a tirar, avancant-se pam i quatre dits, i tocar alguna altra bala. Quan el xiquet o xiqueta la toca fa xiva i tira una altra vegada per fer la jugada següent: pam, on ha de situar Ia cinqueta a més d’un pam i des d’un pam ha d’intentar tocar l’altra i situar-Ia a més d’un peu i des d’esta distancia ha de donar-Ii una altra vegada. Després ve el tute i eI retute i, més tard, entrar al gua (forat) per eliminar-Ia. En acabar torna a jugar, marcant un pam i quatre dits, intentant tocar alguna altra bala. Si un d’estos passos no | ’aconsegueix, perd Ia tirada i ara Ii toca jugar al següent. Per tant les jugades que ha de completar són: xiva, pam, peu, tute, retute i gua. Curiositats: A cada vila del Matarranya s’hi juga de manera diferent per aixó és molt important fixar, abans de comencar el joc, les normes que el condicionaran. -lI h: un 1_ . iiiiiii ii ii / / / /// /// /
  21. 21. 7.4 Els ossets o les tabes Núm. de jugadors: de 2 a 4. Edat: de 10 a 14 anys. Materials: 4 ossos d’astragaI d’un corder o cabra i una cinqueta —bala— o pedreta redona o codolet —peco—. Actualment s’ha comercialitzat en material de plastic. Lloc de joc: un lloc pla i ample. Descripció del joc: El xiquet/ a tira els quatre ossets a I’aire i quan cauen al terra es mira quina posició predomina. Hi ha quatre posicions: clotet, esquena o panxeta, reiet o rei i palometa. Després es tira la cinqueta a I’aire i cada vegada es canvia un osset de posició fins que tots estan de la mateixa manera. Per a acabar el joc, s’agarren d’un en un tots el ossets en Ilencar Ia bala a I’aire cada tirada. Si un participant no fa un d’estos passos correctament perd Ia tanda i passa a jugar el següent. Curiositats: Les parts dels ossets s’anomenen: clotet, la part més enfonsada, esquena o panxeta, la part que sobresurt, reiet o rei, Ia part més plana i paiometa, Ia que té un acabament en forma de bec. reiet palomet esquena Tercer cicle
  22. 22. 7.5 Flandi Altres noms: patacons, tello. Núm. de jugadors: de 3 a 7. Edat: de 10 a 12 anys. Materials: clarió per a dibuixar el flandi, tellos —taIó d’una sola de sabata—, patacons o patacots —fets de cartes de baralla ve| Ia—, platerets —taps metaI-Iics d’ampolles de vidre- o carpetes —Ies cares dibulxades de les capses de mistos. Lloc de joc: en qualsevol lloc sempre que sigue en un terra compacte per a poder desplacar facilment els tellos. Descripció del joc: Per a comencar el joc es fa al terra amb un clarió un quadrat de mig metre de costat aproximadament denominat flandi i una línia recta a quatre o cinc passes de distancia —ratlla. S’inicia el joc “casant” cada jugador. Posen dins del flandi dos o tres patacons, carpetes o platerets. En acabat des del flandi es Ilanga els tellos a “solcar” a la ratlla. Qui més a prop ha quedat tira primer des de la ratlla cap al flandi per intentar treure els patacons del quadrat. Després ordenadament van tirant els altres amb la mateixa intenció. Qui en treu se’Is queda i torna a tirar. Si un tello cau dins del flandi queda eliminat. S’acaba el joc quan no queda cap patacó dins del flandi. A continuació s’inicia una altra partida. Tercer cicle
  23. 23. Com es fan els patacons Los passos a seguir per a fer els patacons són: Es parteix la carta per la meitat. S’uneixen els dos extrems de cada meitat i es doblen en tres parts iguals. 1. l’ .9 U L d) U É I- Els materials per a jugar al flandi carpetes C platerets tello ‘—-
  24. 24. 7.6 ¡al trinquet Altres noms: pilota a ma, al saque o al frontó. Núm. de jugadors: 2o 4. Edat: a partir de 10 anys. Materials: pilota de tennis. Lloc de joc: al trinquet, al frontó, a la Ilonja o a una plaga on hi ha una paret Ilisa on puga rebotar bé la pilota. Esta paret es diu frontis i te una xapa o ratlla horitzontal a un metre d'algada del terra. EI frontó esta compost pel frontis i una paret lateral on també pot rebotar la pilota, i inclús una segona paret lateral. Descripció del joc: AI joc de pilota a ma qui trau ha de colpejar la pilota al frontis per damunt la xapa metaI-Iica o la ratlla de falta, I’aItre jugador ha d’acceptar el bot de la pilota i continuar el joc impulsant la pilota a I’aire o bé al primer bot, fins que un dels jugadors fa falta per enviar-Ia davall de la xapa o de la ratlla del frontis, jugar-la al segon bot o no poder-Ia tornar. Després de cada falta els jugadors van aIternant-se el saque. Les partides es poden fer a 11 punts o a 21 punts, en el cas de jugadors més grans. Algunes vegades s’hi juga amb pales de faig. Curiositats: Este joc que descrivim és una adaptació del joc del trinquet per adults que es juga al nostre territori on les pilotes són de cuir i on hi solen jugar quatre jugadors: dos al davant i dos al darrere. És tracte d’un joc molt paregut al joc de frontennis. l ":4" 1" -lI h: lllllll ll ll / / / /// /// /

×