1. TEMA 1
Preguntes de partida
- Què és un ACI?
- Ha canviat el significat en 20 anys?
- A la pràctica es duen a terme?
- L’ACI és necessari avui en dia?
Es parla de ACIS de forma legal al 90, amb la LOGSE (dona ús a la integració escolar). Antes del
1990 al 1970 teníem la LGE. Fins a la LOGSE havia dues xarxes, estaven els centres normals i els
centres especials. També havia doble currículum: programes renovats i un currículum especials
pels centres d’educació especial. La LOGSE parla per primera vegada d’un currículum comú
(flexible amb diferents nivells). El primer nivell que és el propi a les CCAA, el segon nivell PCC,
el tercer nivell la programació d’aula i el quart i darrer nivell el debat de les ACI.
Amb la LOE s’introdueix el concepte de competències bàsiques. Els centres fan un procés de
formació i innovació al voltant de les competències amb la concreció curricular. No parla de
PCC, parla de projectes.
De la LOGSE al context actual han passat 20 anys i el marc legal ha canviat.
LOGSE 1990 LOE 2006
integració inclusió
Document de centre Concreció curricular
Àrees transversals Competències bàsiques
Més professors de suport Les competències bàsiques i la concreció
curricular
AC i ACI una millora, passa endavant Hem avançat en el discurs d’atenció a la
diversitat
S’inscrivien en un context homoneitzador Es compaginen els discursos, com?
Com integrar les ACI i les competències
bàsiques
LOGSE 1990 I LOE 2006atenció a la diversitat, educació intercultural, concepte
procedimental i actitudinal
Ha canviat degut a la diversitat de l’alumnat. També depèn del professor, el centre, la
interacció, l’ambient, la formació...
Quan parlem de ACI és una demanda per la inspecció, trobarem centres als que l’ACI no estigui
coordinat.

2. Les competències bàsiques a vegades generen noves barreres i més necessitats... i això és
degut a que l’escola no avança o que no avança més del que pot.
Obstacles comoditat per part d’alguns docents, falta de recursos, formació permanent, poca
implicació, autonomia del centre, “por”, manca d’avaluació, saturació de continguts, poca
motivació, manca de valoració social, canviar concepcions prèvies dels professors, rutines,
editorials dels llibres ja que per als professors és rutinari seguir els llibres de text, la família...
LOGSE 1990 articulo 36, punt 4 deia
No es tracta de fer un programa paral·lel, sinó realitzar adaptacions individuals a partir de la
programació del grup de referència.
Aquesta programació amb idèntiques perspectives de cicle com les programacions habituals,
deu recollir les adaptacions individualitzades que requereixi l’alumne i deu quedar plasmada
en el document individual del currículum.
Perspectiva LOGSE: tipus AC
En funció del grau de modificació del 1. D’accés
currículum 2. Curriculars
- Significatives (molt significatives)
- No significatives (poc significatives
En funció dels destinataris Generals
Especifiques
individuals
En funció dels elements organitzatius De centre
D’aula
individualitzades
En funció del grau de modificació del currículum
Adaptació d’accés serien els recursos, aparells, modificacions de l’espai, del temps, els suports
personals … seguirà un aprenentatge igual que els companys., no es tractaran ni objectius noi
continguts, se li facilitaran una sèrie de coses, el procés d’aprenentatge serà el mateix que dels
seus companys.
Adaptació curricular vol dir que pugui participar del continguts, es modificarà o es prendran
decisions que modificaran alguns elements del currículum (objectius, continguts, mètodes,
estratègies metodològiques, material, avaluació...)

3. Adaptació significativa o no significativa fa referència a l’administració educativa. Te interès
per:
- el títol, cal diferenciar les adaptacions curriculars significatives i les adaptacions
curriculars no significatives
- També te que veure amb el grau de discapacitat
- els diners, és a dir als suports, i com els dona. I els suports sols aniran destinats a les
adaptacions significatives és a dir de objectius i continguts. Es considera que a les
petites modificacions com per exemple d’avaluació el professor no necessita suport
(enlloc de fer examen escrit fer-lo oral).
Al 1990 no es donen els suports amb alumnes amb dislèxia per exemple, són alumnes que
tenen barreres per a l’aprenentatge. Les significatives fa referència als alumnes que reben
suport i que necessiten modificacions d’objectius i continguts d’aprenentatge, han de tenir un
diagnòstic (segons l’administració).
Alguns experts volen fer una altra classificació que és en funció dels destinataris:
- Adaptacions generals: les que es realitzen a nivell de centre o a nivell d’aula i que es
fan per a la majoria. Fa referència a la necessitat de canviar el currículum per als
alumnes que fins a les hores esteien exclosos.
- Adaptacions especifiques: és el que fa referència el grup ACI. Decidir modificar el
currículum per a un grup d’alumnes que necessiten i que tenen necessitats educatives
especials (grup d’alumnes amb etiquetes). No és el mateix que alumnes de
diversificació.
- Adaptacions individuals: modificacions que s’introdueixen per a un alumne en concret
En funció dels elements organitzatius:
- Adaptacions de centre: canvis de continguts, objectius, metodologia, eines d’avaluació
però que es realitzen PER A TOT EL CENTRE
- Adaptacions d’aula: totes les modificacions, ajustaments, que fem i que afectaran a
tot el grup d’aula (en quant a avaluació, recursos, metodologia, objectius, etc). Són
totes les que es fan a nivell de programació
- Individualitzades: modificacions que prenem pensant en un alumne en concret

4. EXEMPLES DE MODIFICACIONS
Accés Curricular
Curricular Modificar els horaris, PCC, exàmens orals, incloure
ascensor, portes continguts que ens interessa
treballar amb els alumnes
(p.e parlar de SIDA)
D’aula Col·locar la classe en forma Decidir que tots els alumnes
de U si hi ha un nin que va en aprenguin el llenguatge
cadira de rodes bimodal i no sols treballar
amb l’alumne que ho
necessita
Individual Treballar amb els alumnes autoinstruccions
per parelles
Com a professionals cal demanar-nos que és el nivell? Qui el decideix? Ja que marcarà la nostra
manera de fer feina.
3. EN EL MARC DE LA LOGSE (1990)
AC canvis que es realitzen en l’oferta curricular comuna per atendre a les necessitats
educatives especials. Seria qualsevol tipus de canvi
ACI canvis que es realitzen en l’oferta curricular d’un grup per atendre les necessitats
educatives d’un alumne en concret. Es realitzen a partir d’un alumne en concret.
Els dos primers fan referència al procés i als documents
DIACdocument que te una previsió temporal d’un cicle on, desprès d’una valoració, es
detallen les necessitats educatives especials, els canvis en els objectius i els continguts i els
suports. No fa referència al procés, fa referència al document individual. Es fa servir a tot el
territori del ministeri. És un document que es fa per tot un cicle, recull el suport, els
continguts.. per a tot el cicle i l’alumne en concret.
MODIFICACIÓ CURRICULARsupressió o eliminació prèvia autorització de l’administració.
Alumnes greument afectat, per a suprimir del seu currículum una o més àrees o assignatures.
Centres de tipus 1 (és un rollo)
Se li confereix un sentit negatiu
- Així ja ens va be
- Serveix de ben poca cosa
- Quin rollo!
Professorat que nol’ACI és cosa del professorat de suport

5. Centres tipus 2 (és una obligació)
Professorat que si per on començar? Quins acords? Que sigui: senzilla d’entendre més visió
clara, ràpida i àgil i pràctica, que aporti beneficis, que s’adapti al que necessitem
- Perquè és prescriptiu
- Perquè es veu necessari
Centres tipus 3 (és una eina)
Ganes de millorar. Centres petits o amb una trajectòria
En aquests moments ens trobam pràctiques molt diverses, fins i tot contradictòries:
“Doble xip”
Què puc fer pels alumnes d’integració?
- Quan he de fer l’ACI?
- Com atendre alhora a la classe i als alumnes d’integració?
- La homogeneïtat ens permet tractar al grup com si fos un únic alumne
- Justícia=tracte igual
Com hauria de ser el tracte d’una seqüència d’un professor inclusiu? Que no es facin dues
explicacions paral·leles, que tots participin. Ja inicialment des de la mateixa seqüència donar
participació a tots els alumnes, adaptar l’explicació que realitza el professor
Hi ha professors que utilitzen més d’una freqüència didàctica, és molt estressant.
Què podem fer per a que tots els/les alumnes obtinguin el màxim rendiment en les
competències que són necessàries per a participar en la vida laboral i social?
EQUITAT
En aquests moments trobem pràctiques molt diverses, fins i tot contradictòries:
1990 LOGSE
L’ACI eina de discriminació positiva REFERMA LA DIFERÈNCIA:
- Organització del procés en llocs distints o al mateix lloc però amb materials i recursos
personals diferents (exclusió encoberta)
- Responsabilitat d’elaboració en mans del suport i de l’equip d’orientació
- Modificació d’elements bàsics “nivell”
- S’ha reduït al document
- Marc temporal ampli: CICLE (poc compromís)

6. QUÈ INCORPORA LA LOE (2006)?
Una competència és la forma en que una persona utilitza tots els seus recursos personals
(habilitats, actituds, coneixements i experiències) per a resoldre de forma adequada una tasca,
problema o situació en un context concret. És com a l’ integració, es mostrarà que una persona
es competent quan se demostra que te l’habilitat de realitzar el que se li demana.
S’incorporen 8 competències, i a determinades comunitats autònomes 9.
Competències clau, UE, 2004 Competències bàsiques, LOE, 2006
1. Comunicació en llengua materna 1Comunicació lingüística
1. Comunicació en llengües estrangeres 2competència matemàtica
2. Competència matemàtica i 3coneixement i interacció amb el
competències bàsiques en ciència i món físic
tecnologia
3. Competència digital 4 tractament de l’ informació i
competència digital
4. Aprendre a aprendre 5 aprendre a aprendre
5. Competències socials i cíviques 6 competència social i ciutadana
6. Sentit de la iniciativa i esperit 7 competència per a l’autonomia i
d’empresa l’iniciativa personal
7. Consciència i expressió culturals 8 competència cultural i artística
La 9 seria la competència emocional, per exemple a la Rioja.
LOE (2006): possibilitats de les competències bàsiques (CCBB)
- Pas d’una escola teoricista a una escola en que la teoria és al servei de la pràctica
- Formació integraluna persona se diu que és competent quan connecta la teoria,
pràctica, habilitats, coneixements, actituds...
- Tots els alumnes poden desenvolupar les seves capacitats per esser competents
- La competència es demostra quan s’aconsegueix emprar i transferir els aprenentatges
en situacions reals
- El camí és llarg i no acaba mai: ruptura de les graduacions per curs Les ccbb posen
en qüestionament les graduacions per curs (es a dir el nivell). Caldrà tenir noves eines
d’avaluació.
- Selecció i canvi de sentit dels contingut Hi ha relació entre les competències i les
suposades intel·ligències múltiples.
- Canvi en la seqüència didàctica Cal fer la tria dels continguts més bàsics per a
desenvolupar les competències bàsiques, l’explicació dels continguts, seguida
d’exercicis i la seva correcció no serveix per a ensenyar les competències bàsiques.
- Responsabilitat compartida per tot el professorat i famíliaimportància de que hi hagi
coordinació entre l’escola i la família ja que les competències bàsiques es donen als
dos àmbits.

7. Perills:
- L’administració deixa la feina en mans del professorat, hauria de donar exemple de
com relacionar les competències bàsiques amb els continguts i seqüenciar-les.
- Com qualsevol novetat, consumeixen temps i consumeixen energia, generen
resistències i conflictes
- És urgent unir la inclusió i les ccbb realització de projectes però que també incloguin
als nins amb necessitats educatives especials.
De l’adaptació curricular a l’adaptació curricular individualitzada
Trobem situacions a on... dos punts de vista diferents:
A)
Finalitatrespondre als requeriments
Suport centrat en l’alumne amb necessitats educatives especials
Treball específic (individualitzat per a l’alumne)
“paper burocràtic”
Sentit de que és un rollo fer ACIS. Sols és considerat omplir papers. El context que ens presenta
la LOE afavoreix.
B)
Finalitatmillora: per una banda l’aprenentatge de l’alumne i per altra banda la pràctica
professional.
Suport en el currículum per a tota la classe.
Activitats adaptades
Instrument de comunicació
A l’aula es comença a fer feina amb l’atenció a la diversitat i la finalitat és anar millorant.
És la eina de comunicació de tots els mestres.
ACIens ajuda a comunicar-nos, permet millorar la pràctica professional i oferir a l’alumne
una educació de qualitat.

8. Les definicions i el canvi en el marc legal
És un procés i una eina de comunicació que tenen els professionals per prendre decisions, dur
a terme les seves actuacions i revisar-les, amb la finalitat de garantir que l’alumne amb
necessitats educatives especials te una experiència, escola de qualitat.
El fracàs dels resultats de les avaluacions de PISA a Espanya és perquè els alumnes no saben
aplicar els coneixements.
Perquè mesures diferents per a alumnes diferents? Tots els alumnes són diferents i tenen
unes capacitats cognitives diferents , necessitats educatives diferents i ritmes d’aprenentatge
diferents. Estem d’acord però dintre d’un límit. A vegades una mateixa mesura pot ser aplicada
a diferents alumnes. El currículum hauria de ser més flexible.
DECRET D’ATENCIÓ A LA DICERSITAT (2011)
Article 9
Mesures ordinàries de suport
4. Els centres docents han de dur a terme adaptacions curriculars (AC)
quan sigui necessari, a fi de facilitar l’accessibilitat al currículum i atendre les
necessitats de tots els alumnes. Es consideren mesures ordinàries les següents:
a) Les adaptacions curriculars no significatives, que són les modificacions
dels elements del currículum que no afecten el grau de consecució dels
objectius generals ni de les competències bàsiques.
m) Les adaptacions d’accés al currículum, que són les modificacions
que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als
elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests.
5. Els referents de l’adaptació curricular són els objectius generals i les
competències bàsiques de l’etapa. És responsabilitat de l’equip docent elaborar-la,
aplicar-la, fer-ne el seguiment i avaluar-la sota la coordinació del tutor. En
determinats casos es pot recórrer a l’assessorament específic del servei d’orientació.

9. Article 11
Adaptacions curriculars significatives
1. Són adaptacions curriculars significatives (ACS) les que s’aparten de
manera substancial o significativa dels elements del currículum i afecten el grau
de consecució dels objectius establerts per a cada etapa i, si és el cas, de les
competències bàsiques. Les adaptacions curriculars significatives es consideren
una mesura de suport específic.
2. La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat ha de
regular els criteris i procediments per dur a terme les adaptacions curriculars
significatives.
3. Les adaptacions curriculars significatives es poden aplicar als alumnes
amb necessitats educatives especials a l’educació infantil i a l’educació bàsica.
4. A l’educació bàsica també es poden aplicar adaptacions curriculars
significatives, de manera temporal, als alumnes d’incorporació tardana en el cas
que desconeguin les dues llengües oficials, i/o als alumnes amb un desfasament
curricular de dos cursos o més i un nivell de competència que no els permeti
assolir els objectius de l’etapa. Aquestes adaptacions els han de permetre accedir
al currículum.
5. El servei d’orientació educativa del centre ha de determinar la decisió
d’aplicar una ACS, després de fer una avaluació psicopedagògica de l’alumne
amb la col·laboració dels professors. En el cas d’alumnes d’incorporació
tardana, la decisió d’aplicar una ACS s’ha de basar en l’avaluació inicial. En
aquest darrer cas, l’ACS ha de tenir una durada limitada.
6. Quan s’adopta la mesura de fer adaptacions curriculars significatives,
les famílies o els tutors legals han d’estar informats sempre de l’abast d’aquesta
mesura, especialment en els canvis d’etapa i de centre, de la qual cosa
s’ha de deixar constància escrita.
7. Les ACS s’han de concretar en la programació didàctica i s’han de
reflectir en un document específic que ha de formar part de l’expedient acadèmic
de l’alumne.

10. 3. Amb el canvi en el marc legal pensam que l’ACI
És un procés i una eina de comunicació que tenen els professionals per prendre decisions, dur
a terme les seves actuacions i revisar-les, amb la finalitat de garantir que l’alumne amb
necessitats educatives especials te una experiència escolar de qualitat.
Canvi de mirada
Canvi de finalitat no sols els ol complir amb la demanda de la inspecció o la administració,
sinó ja que s’ha de fer introduir un procés de millora vàlid per a tot l’aula. L’aprenentatge de
l’alumne podrà millorar si es canvia la proposta.
Canvi de nom ja no se li diu ACI, sinó que estan apareixent altres noms com per exemple pla
individualitzat, pla educatiu individualitzat
Finalitat de l’ACI/PEI/PI
Millorar la qualitat dels aprenentatges que realitza l’alumnat amb nee
Iniciar processos de canvi i innovació per a tot el grup de classe
Es realitzen hipòtesis de feina del que seria la nova ACI:
- Mesura inscrita dins un conjunt d’altres mesures, quant més mesures innovadores és
més probable que l’ACI tengui sentit
- Pren com a referent la programació d’aula i els objectius i les competències bàsiques
del cicle corresponent
- Pot ajudar a revisar la mateixa programació
- Garanteix la presencia, la participació i l’aprenentatge (progrés)
- Per això, a vegades va més enllà de la programació i afecta al pla d’acció tutorial, les
activitats complementaries, etc.
- Implica una tasca col·laborativa: professionals, família
- Respecta els principis del DUA
Darreres reflexions
- Bon moment pels apassionats de la innovació docent
- Perill alt de decepció
- Intent de convertir el procés en un EXAPIN (Experiència d’aprenentatge inoblidable)
Lo difícil no es fer canvis per a la millora i realitzar experiments per a millorar, lo difícil és que
els processos es mantenguin.