1.
Helena Jorge

3.
Va néixer el 30 d’agost de 1910 a Lleida. Va estudiar al “Liceu Escolar” i va continuar estudiant a “l’Institut General i Tècnic de Lleida” que actualment porta el seu nom. Va iniciar la carrera de medicina a Barcelona. Quan va acabar la carrera, va ser doctorat a Madrid com a especialista a infermetats digestives. Va publicar a “La Jornada”. Va reunir 38 poemes. Les seves poesies, de to intimista, formen un diari dels últims anys de la seva vida. També va escriure un drama sense èxit. Va morir de tuberculosis a Barcelona el 29 de desembre de 1942. Llibres: Pascual Piqué, Antoni. Tres poetes, tres mestres: Rainer M. Rilke, Antonio Machado, Màrius Torres. 2006. Barcelona, Abadia Editors.

5.
<ul><li>La mètrica del poema és de versos de 14 </li></ul><ul><li>síl·labes de rima assonant ABAB-CDCD- </li></ul><ul><li>EFF-GHH. És un Sonet de versos </li></ul><ul><li>alexandrins (6+6). Quartets de rimes </li></ul><ul><li>encadenades i creuades en els tercets. </li></ul>

6.
<ul><li>“ La ciutat llunyana” expressa el dolor per la destrucció del somni </li></ul><ul><li>projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien </li></ul><ul><li>teoritzat, la Catalunya Ciutat. Un exemple de civisme i refinament </li></ul><ul><li>cultural en un àmbit de llibertat. </li></ul><ul><li>En aquest poema la influència que s'hi detecta es d'un classicisme </li></ul><ul><li>italianitzat, molt del gust noucentista. </li></ul><ul><li>La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora, </li></ul><ul><li>“ la ciutat dels ideals”, el model platònic d'arrel noucentista </li></ul><ul><li>que, a pesar de tot, resta amb expectatives de futur en el </li></ul><ul><li>món de les idees, és a dir, el que Torres anomena la ciutat </li></ul><ul><li>llunyana. </li></ul>

7.
<ul><li>Les figures retòriques que té aquest poema </li></ul><ul><li>són: </li></ul><ul><li>Metàfora a la primera i la tercera estrofa. </li></ul><ul><li>Personificació al vers 13. </li></ul>

8.
<ul><li>Els tòpics d’aquest poema són: </li></ul><ul><li>L’ubi sunt, ja que es demana <on és?> la </li></ul><ul><li>ciutat que enyora. </li></ul><ul><li>Contemptus mundi, a causa d’aquesta </li></ul><ul><li>enyorança, vol mostrar el menyspreu del </li></ul><ul><li>món i de la vida pel fet de considerar-lo ple </li></ul><ul><li>de dolor. </li></ul>