1.
Lourdes Borrell.
Responsable Àrea Social
Hàbitat3
EL TERCER SECTOR I LES DIFICULTATSD’HABITATGE
22 /novembre/ 2018

2.
2
Estudi realitzat per la Taula del tercer sector i la Fundació Hàbitat3 en 2016
Sobre la necessitat d’habitatge del tercer sector a Catalunya

3.
Dels 1.348 pisos gestionats en 2016 per les entitats de la
Taula del Tercer Sector Social
el 40% es troba a la ciutat de Barcelona,
un 12% a la resta de l’Àrea Metropolitana,
el 16% a la demarcació de Girona,
el restant 30% es distribueix a la resta de municipis de les
demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona
3

4.
Percentatge
no paguen 8,8
menys de 150 euros mensuals 72
entre 150 i 300 euros mensuals 10,4
més de 300 euros mensuals 8,8
Total 100
b.6 Lloguers pagats pels usuaris
Els problemes que preocupen més les entitats en relació
a la gestió dels habitatges són el finançament,
l’acompanyament social dels usuaris, i
l’acompanyament en la formació i inserció laboral.

5.
En aquell estudi ja es recull que hi ha una manca de gairebé 800 habitatges
de lloguer social (50% a Barcelona ) pels col.lectius amb els que treballem les
entitats del tercer sector.
Per això des de la Fundació Hàbitat3 es va impulsar un model de
“gestora d’habitatge social” que facilités a entitats i muncipis una major
oferta d’habitatge disponible per al lloguer social.

6.
La Fundació Hàbitat3, impulsada a finals de 2014 per la Taula del tercer sector
i les Federacions que la integren, gestiona avui uns 400 habitatges de lloguer
social on resideixen unes 1205 persones .
D’aquests 400 habitatges :
69 els gestionem en col.laboració amb entitats socials
331 els gestionem en col.laboració amb administracions públiques
(7 ajuntaments)
(19 dels habitatges són propis)

7.
Com fem aquesta gestió ?
1.Amb les entitats socials: fem recerca d’habitatges i la gestió immobiliària
contractual ,de manteniments etc.L’entitat decideix qui hi viu ,fa
l’acompanyament dels inquilins ,i garanteix que aquests compleixin els
compromisos contractuals.
2.Amb els ens locals: fem recerca d’habitatges, la gestió immobiliària
contractual, de manteniments,i l’acompanyament socioeducatiu de les famílies
en matèria d’habitatge.Els Ajuntaments (amb petites variacions) adjudiquen els
habitatges segons criteris de la seva Mesa d’emergències , garanteixen el
pagament del diferencial de rendes als propietaris,manteniments i certs
impagaments.

8.
Algunes dades socioeconòmiques de les famílies ateses per Hàbitat3:
Ingressos mitjans mensuals: 738 euros
Ingressos mitjans anuals: 8.856 euros
Localització majoritària: ciutat de Barcelona
Nombre de membres per llar: 3,83
Lloguer mitjà mensual:establert segons barem Llei 24/2015: 164 euros (22%
dels ingressos) (d’acord amb els criteris del Fons de Lloguer Social de Catalunya
haurien de destinar un màxim del 15%)
Cost mitjà global de subministraments mensuals: 98 euros (13% dels ingressos)
Dels quals: 16,57 euros, aigua (2,2%)
57,80 euros, llum (7,6%)
23,63 euros, gas (3,2%)
Cost mitjà de lloguer +submnistraments per sobre del 30% dels ingressos.
8

9.
Principals punts a valorar d’aquest model de gestió
:
 Propietaris : alt nivell de satisfació en quant a garantia de cobrament i retorn de l’habitatge
en bon estat. (80% renoven al finalitzar els 3 primers anys de contracte).
 Model d’intervenció social: l’acompanyament socioeducatiu a les famílies inquilines pel que
fa als aspectes relacionats amb la tinença de l’habitage : menys morositat ,millor gestió dels
submnistraments, manteniment de l’habitatge en millors condicions, prevenció i/o mediació en
conflictes veïnals.
 Coordinació amb serveis socials: aquest punt és molt important ja que la nostra proximitat
a la família des de l’habitatge ens permet detectar siutacions no ateses , així com ens permet
treballar pactes adquirits amb els referents de serveis socials i fer plans de treball conjunts .
 Actuació en rehabilitació i manteniments mitjançant empreses d’inserció : en 4 anys 80
habitatges rehabilitats 1.600.000€ inversió.

10.
ALGUNES DIFICULTATS QUE ENS ESTEM TROBANT
1. Famílies que milloren la seva situació socioeconòmica i podrien accedir a un lloguer intermig/assequible
que és gairebé inexistent. No poden tampoc accedir al lloguer de mercat i es queden estancats en el
programa.Amb l’afegit de la precarietat de les condicions laborals
2.Famílies que per les seves condicions de salut física o mental , o bé per la seva situació multiproblemàtica
d’alta complexitat necessitarien un tipus d’habitatge de lloguer social a més llarg termini i amb un altre enfoc
de treball.Habitatges d’inclusió . No hi ha prou oferta i es queden estancats en el programa.
3.Unitats de convivència monomarentals amb menors a càrrec i sense suport , col.lectiu especialment
vulnerable amb poques possibilitats de gestionar itineraris d’inserció , poques expectatives de canvi.
4.Dificultats a l’hora de trobar nous habitatges : el mercat de lloguer està molt car i els habitatges que podem
pagar sovint necessiten una forta inversió en arranjaments per garantir mínims de dignitat.Zones cada cop
més perifèriques.
5.Dificultats a l’hora de garantir el dret a l’energia als nostres inquilins , entent com a dret la garantia d’uns
standars mínims de confort. (preu-tarifes -deute bo social, condicions aïllament finques anitgues ,accés
dispositius més eficients, educació en hàbits)

11.
REPTES DE FUTUR:
. Afavorir polítiques que garanteixin una oferta escalonada de lloguer on hi hagin propostes
de lloguer assequible , reserva de % d’habitatges de lloguer social en les promocions, així com
altres tipus de recurs habitacional per col.lectius específics.
.Aconseguir la implicació de tots els agents implicats tant administracions públiques com
entitats financeres i grans tenidors d’habitatges que avui disposen de parc desocupa per
mobilitzar-lo cap al lloguer social (Catalunya 2% /Europa 15%).
.Impulsar iniciatives que garanteixin el dret a l’energia entés des de tots els àmbits
d’actuació que aquest implica : regulació de preus/ bo social realista ,considerar situacions
vulnerables i actuar sense provocar deutes impagables ,promoure millores eficiència de finques
antigues , educació en hàbits de consum .
Establir un model d’acompanyament social a les famílies entent que l’accés a l’habitatge de
lloguer social no és la fi del problema sino el primer pas del procés de recuperació d’aquestes
.Aquest acompanyament hauria de contemplar no només els aspectes relacionats amb la
tinença de l’habitatge sino un abordatge molt més integral de la situació socioeconòmica de les
unitats de convivència dut a terme des de les entitats especialitzades i en coordinació amb els
serveis socials de referència . (també en les vivendes del Parc Públic).

12.
www.habitat3.cat
info@habitat3.cat
lborrell@habitat3.cat