1.
Josep Villarreal Moreno
COM SERÀ L’ATENCIÓ A
LES PERSONES EL 2030?
20 / novembre / 2018

2.
Dèiem l’any 2010:
La Catalunya del 2030: gent més gran, més depenent i amb menys
cotitzacions socials
• El país guanyarà un milió d’habitants
• El nombre de persones octogenàries creixerà un 34%
• La disminució d’homes i dones en edat laboral forçarà a introduir
canvis estructurals a l’estat de benestar
Avui ho mantenim i :
Afegim el problema de l’habitatge
• 90.000 persones grans viuen soles
• En 20 anys el nombre de persones que accediran a la
jubilació sense ser propietaris del seu habitatge és
multiplica el que projecta una nova pressió al problema de
les pensions
• Afegim el repte de les transicions tecnològiques i ecològiques

3.
Els objectius temàtics de la política de cohesió en l'horitzó de la UE
Foment de l’ocupació sostenible i de qualitat i
suport a la mobilitat laboral
Foment de la inclusió social i la lluita contra la
pobresa i contra qualsevol tipus de
discriminació
Inversió en educació, formació i aprenentatge
permanent
Millora de l’eficiència de l’administració pública
En el període posterior a 2020, la
especialització intel·ligent serà mes
important que mai. Per tal que aquestes
estratègies posin plenament de manifest tot
el seu potencial en els propers anys,
necessitem dues coses:
• més cooperació i
• un major sentiment de pertinença,
especialment en aquelles regions (ciutats,
barris) que tenen que recuperar més
terreny respecta de les altres.
Aquesta iniciativa contribuirà a preparar el
terreny per a estratègies d’innovació sòlides
en el període posterior a 2020

4.
Fites comunicables per l’any 2027

5.
Desenvolupament territorial
Equipaments / Infraestructures
CAPA REAL
La implicació de les persones en els projectes de
desenvolupament i cohesió
CAPA LÒGICA
Possibilitat de pacte social front el repte de la
transició demogràfica (envelliment,
immigració)

6.
Ens cal desenvolupar un sistema de cures més universal, equitatiu en l’accés i treballar per
aconseguir un repartiment de les càrregues. El sector públic haurà d'assumir el lideratge i
compartir-lo.

7.
• A la ciutat de Barcelona resideixen 350.000 persones de 65 anys o
més
• 90.000 viuen soles
• Hi ha 45.000 persones amb dependència reconeguda + 1.600 que ja
reben el servei del SAD pendents de valoració del grau + 4.000 que
reben el SAD social
• Hi ha 13.000 persones en residències i 6.000 en llista d’espera
• Hi ha 20.000 persones usuàries del SAD
• El servei de SAD subministrarà 5 milions d’hores de servei el 2018
• Hi ha més de 15.000 cuidadors no professionals reconeguts per la
llei de la dependència

8.
• Coordinació amb serveis de salut (pilot a Vilapiscina)
• Coordinació amb altres programes municipals d’atenció domiciliària i per
la gent gran: baixem al carrer, àpats a domicili, teleassistència, vincles,
radars, respir, serveis de mobilitat, adaptacions d’habitatge, serveis
immobiliaris adaptats (coliving, etc)...
• Coordinació amb cuidadors no professionals (espai de les cures)
• Coordinació amb equipaments per la gent gran; centres de dia, casals,
centres cívics, centres esportius...
• Coordinació amb entitats i activitats comunitàries
• Estudi d’usos del temps de la persona gran, dependent: qui intervé en la
cura de les persones? Família, altres cuidadors professionals, voluntaris...
• La tecnologia: vector de canvi, millora i factor de sostenibilitat

9.
Elements essencials
• Garantir la qualitat de vida a nostres persones dependents
• Fer possible que visquin el màxim temps possible a casa seva
• No abandonar l’impuls dels equipaments residencials
• Garantir el seu benestar psicològic, especialment eliminar o mitigar la sensació de soledat
• Cal empoderar els professionals de la cura
• S’haurà de treballar en petits equips que es facin càrrec d’un nombre limitat de persones en
una petita àrea, millorant les condicions laborals i fent-se més corresponsables del seu treball
• Cal coordinar-se amb la resta del teixit de cuidadors
• Cal establir un model de cogobernança on es decideixin las prioritats de manera democràtica
• Cal garantir la doble equitat: nivell d’atenció socialment acceptable i digne i cap familiar (dona
normalment) sacrificat per la càrrega

10.
Central de telecura i
monitorització
Històries social i
clínica. Big dataSuperilla (habitatges i
equipaments residencials)
Centre de suport
logístic a la cura
CAP-CUAP
Hospital-
Especialistes
Centre de Serveis
Socials o Integrals
Gestors
de cas
dependència
i social
• Altres equipaments
sanitaris
• Altres equipaments
residencials
• Altres equipaments
de suport
• Xarxes comunitàries
Tècnics d’adaptació
funcional i
racionalització de
l’ús de l’habitatge i
dinamització

11.
Un sistema de cura homologable al de les societats més avançades implica
més recursos humans professionals i més formats i amb millors condicions
laborals.
Tanmateix la sostenibilitat del sistema de cura necessita també la implicació
de més agents i recursos, més inversió pública i reconèixer i valorar també el
paper de la família, la comunitat i la tecnologia.
Pel tercer sector aquest itinerari és una oportunitat de creació de projectes i
opcions de treball: estem davant a un dels més grans caladors de treball dels
propers anys

12.
La innovació té molt camí a recórrer i oportunitats a generar.
• implantació d’adaptacions funcionals dels habitatges,
• la rehabilitació amb nous materials i dissenys
• formació per millorar l’autonomia de les pròpies persones dependents
• la implementació de tecnologies facilitadores de la tasca de les cuidadores
• ajudes mecàniques (per exemple exosquelets),
• ajudes a les transferències,
• ajudes a la mobilitat interior i exterior,
• ajudes a l’higiene personal
• sistemes de monitorització
• innovacions aplicables en general, como els robots de neteja o els vehícles autònoms.

13.
Caldrà atendre i resoldre la cobertura de les necessitats bàsiques en els
períodes de desocupació, evitant les trampes de la pobresa i la precarietat.
Aspecte en el que ens cal un compromís clar com a societat/ciutat en la
mesura en què pretenem tirar endavant un model propi de cohesió social. Cal
abordar un pacte per repartir de forma alternativa la riquesa que generem.
Ens cal pensar en l’acció del sector públic d’una forma diferent. És
imprescindible una nova forma de formalització i un espai de confiança per
poder repensar l’assignació de rol i l’assumpció d’estratègies de coproducció i
l’establiment de nous marcs de governança.

14.
Ens cal creure i treballar en un
model propi d’atenció a les
persones
(centrat en la persona,
integral, de drets, coproduït,
innovador, de proximitat, en comunitat,
empoderador, ...).

15.
MOLTES GRÀCIES