2. MF 0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
INTRODUCCIÓ
Què és el diner i per a què serveix
El diner és qualsevol bé que compleixi aquestes tres propietats
alhora en una comunitat donada:
És acceptat com a mitjà de pagament
És una reserva de valor
És una mesura de valor de les coses
3. MF 0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
INTRODUCCIÓ
Evolució en el temps
Permuta
Diner amb valor intrínsec
Diner paper
Diner fiduciari
Diner electrònic
4. MF 0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
INTRODUCCIÓ
Creació de diner
dintre del sistema
Bancs
Centrals
-Emissió
- Dipòsits
Bancs
comercials
- Préstecs
Fora del
sistema
Criptomonedes
5. MF 0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
INTRODUCCIÓ
Què és la gestió de tresoreria?
També coneguda com gestió de la liquiditat, és el procés
d’administrar i controlar les entrades i les sortides d’efectiu, la
projecció en el temps d’aquests fluxos i la identificació de les
necessitats de finançament i les disponibilitats d’exedents de les
empreses.
6. MF 0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
INTRODUCCIÓ
Què és la gestió operativa de tresoreria?
És el mateix procés d’abans però enfocat en el curt termini.
7. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS
FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.1. Definició i funcions
Sector
privat
Famílies
Empreses
Sector
públic
Estat
Sector
exterior
Resta del
mon
Sistema econòmic
Sectors
Agents
econòmics
Condicionants:
-Recursos escasos
-Usos alternatius
-Necessitats
“il·limitades”
8. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS
FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.1. Definició i funcions
Flux circular de la renda
9. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS
FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.1. Definició i funcions
Flux circular de la renda amb sector públic
10. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.1. Definició i funcions
El sistema financer espanyol
Banca Privada
11. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.1. Definició i funcions
Intermediaris financers
Entitats que pertanyen al sistema financer amb les següents funcions:
Capten recursos financers dels agents econòmics amb superàvit per canalitzar-los fins als
agents deficitaris
Gestionen mitjans de pagament
Gestionen fons dels estalviadors als mercats financers
12. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1.2. Classificació
Intermediaris financers
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
13. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.3. El Banc d’Espanya (BDE)
14. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.3. El Banc d’Espanya (BDE)
15. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.4. Banca privada
És el conjunt d’entitats financeres bancàries que són empreses privades
Capten i presten Fons
Ofereixen als seus clients gestió de pagaments, assessorament i gestió
patrimonial
Tenen ànim de lucre
Estan sota la supervisió del BDE
1.1.5. Caixes d’estalvi
Entitat financera bancària en la que els beneficis s’han de destinar a obra social.
Només en queden dues caixes d’estalvi a Espanya: Caixa Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollença
16. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.6. Companyies d’assegurances
Intermediari financer no bancari sota la supervisió de la Direcció General d’Assegurances
Entitats asseguradores privades
Mutualitats de previsió social
Cooperatives d’assegurances
Consorci de Compensació d’Assegurances
1.1.7. Fons de pensions
Intermediari financer no bancari que administra els dipòsits constituïts per les famílies amb la
finalitat d’obtenir un pagament futur vinculat al moment de la jubilació o d’altres contingències
(mort, malaltia o situació d’atur)
17. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.8. Seguretat Social
Sistema públic de cobertures generals finançat amb el pressupost públic mitjançant les
cotitzacions als diferents règims i els impostos.
18. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.8. Seguretat Social
ACCIÓ PROTECTORA DE LA SEGURETAT SOCIAL
PRESTACIONS NO ECONÒMIQUES PRESTACIONS ECONÒMIQUES
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
ASSISTÈNCIA FARMACÈUTICA
PRESTACIONS SOCIALS
INVALIDESSA
MATERNITAT
JUBILACIÓ
VIDUÏTAT
PRESTACIONS FAMILIARS
SUBSIDI PER DESOCUPACIÓ
19. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.9. Societats i Fons d’inversió
20. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.1. Intermediaris financers i agents econòmics
1.1.10. Bancs hipotecaris
Són entitats especialitzades en el finançament d’operacions immobiliàries amb
garantía real dels prèstecs. Actualment no existeixen per separat i aquesta activitat la
desenvolupen els bancs comercials.
La autorització per exercir aquesta activitat inclou la possibilitat d’emetre cèdules
hipotecàries que son bons admesos a negociación als mercats financers.
21. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2. Característiques i finalitats dels instruments financers al servei de l’empresa
Gestió
operativa
tresoreria
Superàvit/
dèficit
Intermediaris
financers
Demanda
d’inversió
Demanda de
finançament
22. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2. Característiques i finalitats dels instruments financers al servei de l’empresa
Fonts de
finançament
de l’empresa
Internes
Externes
Pròpies
Alienes
En aquest mòdul formatiu estudiarem els principals instruments que els
intermediaris financers posen a l’abast de les empreses quan necessiten finançament
23. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.1. Crèdits en compte corrent
També coneguda com pòlissa de crèdit, té les següents
característiques:
És un límit de capital posat a disposició del client durant un periode de
temps determinat, normalment un any.
Disposició i devolució del capital a voluntat del prestatari
Costos: interès per la part disposada amb liquidació trimestral,
comissió d’apertura i estudi, comissió trimestral per la part no
disposada i despeses de formalització del deute.
24. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.2. Préstec
Contracte financer mitjançant el qual el prestatari rep un capital amb el
compromís de tornar-lo mensualment.
Disposició de tot el capital al inici i devolució periòdica
Finançament a llarg termini, normalment
Costos: interès amb liquidació mensual per la part del capital pendent,
comissió d’apertura i estudi i despeses de formalització
Quota constant durant els períodes pactats, interès fixe o variable i
amortització creixent (sistema francès)
26. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.3. Descompte bancari i descompte comercial
Són operacions financeres mitjançant les quals l’entitat de crèdit entrega
al client el valor actual d’un capital futur
El client té drets de cobrament davant tercers i necesita liquiditat, el
banc l’anticipa aquests diners a canvi d’un interés
Quan l’origen de la operació és un pagament aplaçat a l’àmbit
comercial parlen de descompte comercial. En altre cas el diem
descompte bancari
L’entitat financera cobra al client l’interès de descompte i uns comissió
quan fa la gestió de cobrament al venciment del document
Al venciment, el document pot ser pagat o impagat, en aquest cas
l’entitat financera reclamarà l’import al seu client més les despeses
d’impagament.
27. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.3. Descompte bancari i descompte comercial
Contracte que estableix un límit a l’import total de diners anticipats en un
moment determinat
Funcionament del descompte bancari
Elements:
Línia de crèdit
Nominal (N): import del dret de cobrament
Descompte (D): import dels interessos
Tipus de descompte (d): taxa d’interès o de descompte
Període (n): nombre de dies entre el descompte i el venciment
Comissió de gestió (CG): import de la comissió per gestionar el cobrament
Tipus de comissió (c): percentatge de comissió pactat
Altres despeses (AD): import per conceptes com correu, etc.
Impostos (I): import dels impostos que a vegades cal pagar
Líquid (L): import net percebut pel client
28. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.3. Descompte bancari i descompte comercial
Funcionament del descompte bancari
Càlcul del descompte bancari D, de les comissions de gestió CD i del líquid L
D = N x d x ( n/360)
CD = N x c / 100
L = N – D – CG – AD - I
Exemple: el líquid per un efecte de valor nominal 3.500€ descomptat el 1 d’abril i amb venciment
15 de maig amb un tipus d’interès pactat del 5% i una comissió de despeses del 0,15%, és:
D = 3.500€ x 0,05 x ( 45/360) = 21,88€
CG = 3.500€ x 0,0015 = 5,25€
L = N – D – CG = 3.500€ – 21,88€– 5,25€ = 3.472,87€
29. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.4. Leasing
Funcionament
És un contracte mitjançant el qual una empresa lloga un bé de producció a una altra
què n’és la propietària. Aquest lloguer es paga mensualment i té una duració
determinada al final de la qual, el llogater triarà entre:
- Adquirir el bé exercint la opció de compra pel valor residual
- Renovar el contracte per altre període determinat
- Tornar el bé al propietari
Tipus de leasing
Leasing financer. L’empresa arrendatària tria el bé i l’entitat financera el compra i li lloga.
Leasing operatiu. El contracte és entre l’arrendatari i el propietari del bé sense intermediari
financer.
Lease-back. El un cas particular de leasing immobiliari. El propietari del bé immoble el ven a
l’entitat financera i les dues contracten un leasing financer.
30. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.4. Leasing
Avantatges
És una operació flexible que s’adapta a tots tipus de bens i mides d’empresa.
Permet amortitzar els bens més ràpidament comparat amb altres modalitats
d'adquisició.
1.2.5. Renting
És un contracte entre el propietari del bé i el llogater molt similar al leasing operatiu amb la
diferencia de que no existeix opció de compra. No és un producte financer i s’utilitza
majoritàriament per bens d’equip amb més obsolescència.
Aquesta modalitat permet incloure en la mateixa factura us i manteniment i ofereix la
possibilitat de plena deduïbilitat fiscal pels empresaris.
31. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.6. Factoring i confirming
Factoring
Contracte en el que un empresari cedeix a una entitat financera (factor) les factures de les
vendes realitzades amb l’encàrrec de fer-ne la gestió de cobrament amb la possibilitat de
finançar-les.
Tipus:
Factoring amb recurs. El factor no assumeix el risc d’impagament
Factoring sense recurs. El factor assumeix el risc d’impagament
Es tracta d’una modalitat reservada a determinats operadors ja que l’entitat financera estableix
els termes de contractació en funció de la solvència acreditada dels intervinents. Aquesta
circumstància fa que esdevingui una opció menys favorable que el descompte bancari quant el
líquid obtingut en le operacions.
32. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.2.6. Factoring i confirming
Confirming
Servei financer que gestiona els pagaments d’una empresa als seus proveïdors.
Tipus
Confirming estàndard. El banc gestiona el pagament a proveïdors i els ofereix cobrar les
factures abans del venciment.
Pagament immediat finançat. El client obté un descompte per PI del proveïdor a canvi de pagar
un cost financer al banc per cargar-li l’import al venciment de la factura. El benefici és obtenir
un descompte major que el cost financer.
Pagament finançat. El banc paga al proveïdor en la data de venciment i ofereix al client fer
aquest pagament amb posterioritat amb un cost financer.
Igualment que en el factoring, es pot contractar amb o sense recurs.
Avantatges: simplificació de les gestions i possibilitat d'obtenir rendibilitat financera en la gestió
de les obligacions de pagament.
33. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.3. La Llei Canviària i del Xec
La Llei 19/1985 de 16 de juliol regula els instruments de pagament denominats lletra de canvi,
xec i pagaré
Xec. Títol valor que emet una persona (lliurador) ordenant a una entitat financera
(lliurat) el pagament d’una quantitat de diners a una tercera persona (tenedor).
34. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
LLIURADOR: Emet el xec
LLIURAT: Paga el xec contra el compte del
lliurador.
TENIDOR: Cobra el xec
1.3. La Llei Canviària i del Xec
ÉS UN INSTRUMENT DE PAGAMENT
ÉS ENDOSSABLE
NEIX VENÇUT
TÉ FORÇA EXECUTIVA
El xec
INTERVINENTS CARACTERÍSTIQUES
35. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.3. La Llei Canviària i del Xec
Tipus:
XEC AL PORTADOR: el cobra el tenidor.
XEC NOMINATIU A L’ORDRE: document a nom del primer tenidor que pot ser endossable.
XEC NOMINATIU NO A L’ORDRE: document a nom del tenidor que no és endossable.
XEC CONFORMAT: el banc garanteix el pagament del xec i el fa constar al anvers amb
la paraula “CONFORM” i la signatura.
XEC CREUAT: Dues barres inclinades i paral·leles indiquen que el lliurat o el lliurador
fan obligatori que el xec s’hagi d’ingressar a un compte corrent. Aquesta entitat pot
ser qualsevol si entre les barres figuren les paraules “banc” o “cia.” i una entitat
concreta si figura el seu nom.
El xec
36. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
Règim jurídic i fiscal
El xec té força executiva davant d’un impagament. L’acció interposada s’anomena
protestament notarial i consisteix en redactar acta notarial d’impagament prèviament a la
reclamació.
Els xecs a l’ordre o els que han estat endossats han de pagar l’impost d’actes jurídics documentats
(IAJD)
1.3. La Llei Canviària i del Xec
El xec
37. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
Una lletra de canvi és un document mercantil que garanteix que una persona (lliurat) pagarà a una
altra (lliurador) una quantitat de diners en una data determinada.
1.3. La Llei Canviària i del Xec
La lletra de canvi
38. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.3. La Llei Canviària i del Xec
La lletra de canvi
LLIURADOR: emissor del document
LLIURAT: persona que s’ha compromès a
pagar
TENIDOR: beneficiari.
AVALISTA: persona que garanteix el
pagament
ÉS UN INSTRUMENT DE CRÈDIT
ÉS ENDOSSABLE
TÉ DATA DE VENCIMENT
TÉ FORÇA EXECUTIVA
INTERVINENTS CARACTERÍSTIQUES
39. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.3. La Llei Canviària i del Xec
El pagaré
És un instrument de crèdit amb les mateixes prestacions que la lletra de canvi amb les següents
diferències:
- L’emissió és a càrrec del deutor o lliurat
- No sempre s’ha de pagar l’impost AJD (timbre)
40. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.4. Altres mitjans de cobrament i pagament
SEPA (Single European Payment Area)
Defineix la zona única europea de pagaments i el sistema homologat de pagaments de la zona
euro a partir de l’1 de febrer de 2014.
Regula les transaccions amb REBUTS (DÈBITS DIRECTES), TRANSFERÈNCIES I TARGETES.
Harmonitza els protocols per realitzar aquestes operacions entre els diferents actors.
TIPUS
DÈBIT DIRECTE SEPA CORE: Mandat entre tot tipus d’operadors independent de la seva activitat.
El càrrec pot ser revocat en el termini de 8 setmanes.
DÈBIT DIRECTE SEPA B2B: Mandat entre empresaris. El càrrec pot ser revocat en el termini de 2
dies.
EL REBUT DOMICILIAT
41. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.4. Altres mitjans de cobrament i pagament
EL REBUT DOMICILIAT (continuació)
Regulats per Llei 16/2009 de 13 de novembre i el protocol SEPA
Ordre de cobrament emesa pel creditor contra el compte bancari del deutor
fonamentada en el contracte anomenat MANDAT SEPA
Els rebuts es poden agrupar en REMESES BANCÀRIES
TRAMESES ELECTRÒNIQUES
Són agrupacions de rebuts domiciliats i altres mitjans de pagament en fitxers electrònics que les
empreses lliuren a les entitats financeres per fer la gestió de cobrament.
42. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.4. Altres mitjans de cobrament i pagament
TARGETES DE CRÈDIT I DÈBIT
La targeta és un mitjà de pagament a l’abast de les empreses i també, gràcies als datàfons i les
passarel·les de pagament al comerç online, és molt utilitzada con a mitjà de cobrament.
PLATAFORMES DE COBRAMENT DIGITAL
Son mitjans facilitadors dels cobraments en el comerç online.
Les empreses obren un compte a la plataforma i l'associen a una targeta de crèdit. Les més
conegudes són PayPal, DineroMail i SafetyPay
TRANSFERÈNCIES BANCÀRIES
Ordre emesa pel deutor al compte del creditor o beneficiari.
Poden ser presencials o telemàtiques (banca online i pagaments per smartphone)
Les transferències immediates. El paper d’IBERPAY
43. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.5. Identificació de tributs
INTRODUCCIÓ
44. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.5. Identificació de tributs
INTRODUCCIÓ
45. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
1.5. Identificació de tributs
INTRODUCCIÓ
Elements dels impostos
Fet
imposable
Base
imposable
Tipus
impositiu
Quota
tributària
46. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
INTRODUCCIÓ
1.5. Identificació de tributs
47. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
El IVA
1.5. Identificació de tributs
48. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
El IVA
1.5. Identificació de tributs
49. MF0979_2 GESTIÓ OPERATIVA DE TRESORERIA
BLOC 1 NORMATIVA MERCANTIL I FISCAL QUE REGULA ELS INSTRUMENTS FINANCERS
El IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques)
1.5. Identificació de tributs