Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 200 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Similares a Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3 (19)

Anuncio

Más de Txeli (20)

Más reciente (20)

Anuncio

Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3

  1. 1. 1 TERRITORI I ACTIVITATS ECONÒMIQUES Bloc 3: Anàlisi dels grans espais mundials de producció agrària i industrial.
  2. 2. 2 TERRITORI I ACTIVITATS ECONÒMIQUES  Índex del BLOC 3:  Prefaci. Economia conceptes  Tema 1. El sector primari Tema 1.1 L'agricultura Tema 1.2 La ramaderia Tema 1.3 La silvicultura Tema 1.4 La pesca  Tema 2. El sector secundari  Tema 3. El sector terciari Tema 3.1 El comerç Tema 3.2 El turisme Tema 3.4 Els transports Tema 3.4 Els serveis socials  Tema 4. Els desequilibris territorials a Espanya i Catalunya
  3. 3. 3 CONCEPTES BÀSICS D'ECONOMIA Definicions  Producte Nacional Brut (PNB) i Producte Interior Brut (PIB) Valors a preu de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat. Ens ofereix el valor del conjunt de béns i de serveis produïts per un país durant un any, al qual s'ha restat la part que es deu als factors productius estrangers presents en el país i se li ha sumat la part corresponent als factors productius nacionals que operen a l'exterior.  Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.  Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o mercuri.  IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2011 van entrar 489 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta de 177 municipis i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l'IIPC.  Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de temps determinat.  Dumping: es la pràctica empresarial per la qual una empresa estableix un preu inferior per als béns exportats que per als mateixos béns venuts al país. Prefaci
  4. 4. 4 CONCEPTES BÀSICS D'ECONOMIA Els sectors de la producció  Els sectors productius o econòmics són les diferents branques o divisions de l'activitat econòmica, atenent al tipus de procés que es desenvolupa. Es distingeixen tres grans sectors denominats primari, secundari i terciari. Prefaci Dades Idescat 2019 El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar- se durant el procés de producció. En l'economia, aquesta és una de les maneres per calcular el Producte interior brut i per tant, sovint es consideren sinònims
  5. 5. 5 EL SECTOR PRIMARI Tema 1.
  6. 6. 6 El sector primari Definició  El sector primari integra aquelles activitats econòmiques que obtenen productes de la natura, però sense transformar-los. ✔ Inclou l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca, la mineria i les fonts d’energia.  Les zones on s’han modernitzats les tècniques agrícoles, s’ha mantingut la població i s’hi ha millorat els serveis. En les altres zones s’ha produït despoblament (èxode rural).  El sector primari està fortament intervingut per les directrius de la Unió Europea, en concret pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.  A Catalunya, és el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural qui gestiona aquestes activitats.
  7. 7. 7 L'AGRICULTURA Tema 1.1
  8. 8. 8 El sector primari: l'agricultura Factors que influeixen a l 'agricultura  Els factors físics que influeixen en l’agricultura són: ✔ L’altitud: Espanya té una altitud mitjana elevada, i això suposa un problema. Els millors conreus es donen per sota de 200 m., i Espanya l’altitud mitjana supera àmpliament aquesta altitud. ✔ L’orografia: bona part d’Espanya és muntanyosa, a excepció de les Depressions de l’Ebre, el Guadalquivir i la Meseta. El pendent dificulta els conreus ja que dificulta la mecanització. Per això cal construir terrasses o bancals. Terrasses
  9. 9. 9 El sector primari: l'agricultura Factors que influeixen a l 'agricultura  Els factors físics que influeixen en l’agricultura són: ✔ El clima: temperatura, precipitacions i vent condicionen els tipus de cultiu. La major part d’Espanya és seca (blat, vinya i olivera). Les pluges torrencials sovint inunden camps. També es creen planes al·luvials molt fèrtils per al conreu d’hortalisses i fruiters. Pel que fa a la temperatura, les zones costeres tenen menys amplitud tèrmica que a l’interior. ✔ El tipus de sòl: la composició del sòl determina la fertilitat. Millors característiques: textura franca (sorra, llim i argila), estructura granular, porositat mitjana, contingut de nutrients adequat i pH al voltant de 7. Molt sòls cal posar-hi adobs per a millorar-ne la fertilitat. Les zones volcàniques (Canàries, Garrotxa) i al·luvials (Com. Valenciana i Múria) són molt fèrtils. ✔ La disponibilitat d’aigua: a Espanya l’agricultura s’emporta quasi el 80% de l’aigua disponible. Tipus de conreus: ➔ Secà: Blat, vinya, olivera, ... Cultiu extensiu (grans extensions utilitzant maquinària i poca ma d’obra) ➔ Regadiu: Hi ha aportació d’aigua. Verdures, fruites, hortalisses, ... Cultiu intensiu (aigua i feina per part del pagès permet produccions elevades)
  10. 10. 10 El sector primari: l'agricultura Elements del paisatge agrari  Elements del paisatge agrari: 1. Elements morfològics 2. Sistemes de conreu 3. Altres sistemes de conreu 4. La propietat de la terra 5. El destí de la producció
  11. 11. 11 El sector primari: l'agricultura Elements morfològics  1. Elements morfològics: ✔ Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser:  Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.  Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua. ✔ Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.  Camps oberts o Openfield: que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular.  Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.
  12. 12. 12 El sector primari: l'agricultura Elements morfològics Habitat concentrat Habitat Dispers Bocage Openfield
  13. 13. 13 El sector primari: l'agricultura Sistemes de conreu  2. Els sistemes de conreu segons les associacions de plantes: ✔ Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats. ✔ Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.  Segons s'aprofitin les parcel·les: ✔ Agricultura intensiva: que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus . ✔ Agricultura extensiva: que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d'explotació que no pas per un rendiment elevat.  Segons el tipus de cultiu: ✔ Herbacis, com els cereals, Arbustius, com la canya de sucre o la vinya, Arboris, com els arbres fruiters.
  14. 14. 14 El sector primari: l'agricultura La propietat de la Terra  3. La propietat i la grandària de la terra fa que variï la seva estructura: ✔ Els Minifundis o extensions de terreny de menys 10 hectàrees. Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i Comunitat Valenciana. Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca èxodes rurals. ✔ Latifundis o extensions de més de 100 hectàrees. Són les grans propietats a Andalusia («señorios») ,Aragó, Extremadura i Submeseta Sud. Dedicades a pastures i cereals. ✔ A Catalunya dominen les explotacions petites, i a Espanya els latifundis.
  15. 15. 15 El sector primari: l'agricultura La propietat de la Terra  Règim d'explotació: ✔ Directe,el pagès o una empresa és el/la propietari/a de la terra. ✔ Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:  Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.  Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.  Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. ✔ També tenim les Terres Comunals: són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.  A Espanya el 90% són explotacions familiars, mentre que la resta pertanyen a cooperatives i empreses societàries.
  16. 16. 16 El sector primari: l'agricultura La propietat de la Terra
  17. 17. 17 El sector primari: l'agricultura El destí de la producció  5. El destí de la producció: ✔ Agricultura de subsistència o d’autoconsum: explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. ✔ Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
  18. 18. 18 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Espanya  Localització dels cultius a Espanya: ✔ Herbacis: Cultiu tradicional a l’Espanya seca (79% del total). Es cultiva blat, ordi, civada i sègol que es conrea a les dues Castelles i Andalusia. També blat de moro (Cantàbric) i arròs (deltes). En aquests moments un 2% es dedica a biocombustibles. Hortalisses: són conreus amb alta productivitat i Indústria derivada de congelats i conserves. Zona llevantina (Múrcia,..), Aragó, Navarra i Catalunya. Productes: pebrots, tomàquets, albergínies, carbassons, espàrrecs, enciam, cebes, ... Patates i llegums: Es conra a les dues Castelles. Ha disminuït el consum de mongetes, llenties, cigrons i patates. Forta competència del Països Baixos.
  19. 19. 19 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Espanya  Localització dels cultius a Espanya: ✔ Arbustius: A Espanya i Catalunya la vinya està perfectament adaptada al clima mediterrani. Gran part de la producció és destina a la producció de vins i caves amb denominació d’origen. Les CCAA amb més producció són Castella la Manxa, Extremadura, Rioja i Catalunya. ✔ Arboris o llenyosos: El 20% de la producció agrícola espanyola són fruiters. Cítrics (taronja, llimona, mandarines), fruits secs (ametlla, avellana,...), fruiters d’horta (maduixes, melons, préssecs, peres,...), Olivera es troba sobretot a Andalusia i la recollida es encara poc mecanitzada. Bona part de la producció es destina a olis.
  20. 20. 20 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Espanya  Localització dels cultius a Espanya: ✔ Conreus industrials: Destaquen el gira-sol, remolatxa sucrera, cotó i tabac. La seva producció es destina íntegrament a la indústria.
  21. 21. 21 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Espanya
  22. 22. 22 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Catalunya  Localització dels cultius a Catalunya: ✔ La comarca amb un nombre d’ocupats més gran en el sector primari és el Segrià, mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. ✔ Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústries extractives Indústries manufac. Subm. energia elèct., gas, .. Subm. Aigua, gestió residus Construcció Comerç i reparació veh. Motor 0 10000 20000 Població ocupada. 2011 Per branques d'activitat. Comarques, àmbits i províncies Segrià
  23. 23. 23
  24. 24. 24 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Catalunya  Localització dels cultius a Catalunya: ✔ Només el 30% del territori català està ocupat per cultius. El 70% de la producció és de secà, i el 30% de regadiu. ✔ Pel que fa als principals productes agrícoles produïts a Catalunya, cal diferenciar entre els que es produeixen en el sistema d’agricultura intensiva i els procedents de l’agricultura extensiva.
  25. 25. 25 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Catalunya  Localització dels cultius a Catalunya: ✔ A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura intensiva de gran productivitat, sota hivernacle o a l’aire lliure. Malauradament moltes d'aquestes petites explotacions desapareixen per la pressió urbanística (Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien algunes zones del Maresme. Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són: Les flors i les plantes ornamentals al Maresme, Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots, cogombres, etc.), Arròs al delta de l’Ebre, Cítrics al Baix Ebre i al Montsià, Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma).
  26. 26. 26 El sector primari: l'agricultura Localització dels cultius a Catalunya  Localització dels cultius a Catalunya: ✔Pel que fa l’agricultura extensiva, destaca la producció de la trilogia mediterrània (Segarra, Garrigues, Penedès, Priorat). Els principals productes i les localitzacions són: Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu, destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc., Avellaner al camp de Tarragona, Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització d’algunes comarques en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra. A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats a les explotacions ramaderes.
  27. 27. 27 El sector primari: l'agricultura Unitats: Tones. Dades Idescat 2019
  28. 28. 28 El sector primari: l'agricultura Conceptes Conreu herbaci Espai de terra compost per plantes que tenen la seva part aèria de consistència herbàcia. S'hi inclouen també les superfícies ocupades per guarets i hortes familiars. Conreu llenyós Espai de terra compost per plantes que tenen la seva part aèria de consistència llenyosa. Ocupa la terra durant períodes llargs i no necessita ser trasplantat després de cada collita. Se n'exclouen els arbres forestals i els seus planters. Terres de regadiu Superfície que, a més de l'aigua de la pluja, rep també aigua per mitjà d'un procediment establert per l'home, ja sigui de forma eventual o contínua. Terres de secà Superfície que només rep aigua de la pluja. Terres llaurades Superfícies que reben assistència cultural (que s'efectua amb aixada, arada, rascle, conreadora, escarificadora o extirpadora) dins de l'any agrícola sigui quin sigui el seu aprofitament i la data en què s'hagi fet. Els conreus de les terres llaurades poden ser conreus herbacis o llenyosos.
  29. 29. 29 El sector primari: l'agricultura L'agricultura a Espanya i la UE  En el darrer segle s’han produït molts canvis en l’agricultura a Espanya. Fins fa poc, l’activitat agrícola era la majoritària i rudimentària. A llarg del segle XX es va anar despoblant el camp (èxode). La industrialització dels camps va millorar-ne els rendiments i va incrementar la producció.  Actualment es caracteritza per: ✔ La disminució de la superfície cultivada de secà i augment del regadiu. ✔ Augment de la superfície ocupada de boscos a causa de la pèrdua d'importància de l'ús de les pastures. ✔ Pèrdua de sòl agrícola a conseqüència del creixement del sòl urbà i el destinat a infraestructures i serveis. ✔ Increment de la importància de la ramaderia i pèrdua d'importància del sector pesquer i forestal. ✔ Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària (agroalimentària). ✔ Pèrdua de població activa al sector primari i envelliment. ✔ La caiguda de preus i de la renda agrària per la competència en un mercat mundial cada vegada més obert, fa que les petites explotacions es troben amb dificultats per poder competir i acaben per abandonar l’activitat agrària.
  30. 30. 30 El sector primari: l'agricultura L'agricultura a Espanya i la UE
  31. 31. 31 El sector primari: l'agricultura L'agricultura a Espanya i la UE  Recordeu que els principals fons d'ajuda de la UE a l'agricultura són el FEAGA (Fondo Europeo Agrícola de Garantía) i el FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural). Aquests fons contribueix a millorar: ✔ la competitivitat de l'agricultura i la silvicultura; ✔ el medi ambient i el paisatge; ✔ la qualitat de vida en las zones rurals i la promoció de la diversificació de la economia rural.  Espanya en entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.
  32. 32. 32 El sector primari: l'agricultura L'agricultura a Catalunya i la UE  A Catalunya ha baixat la terra conreada en benefici d'altres usos de territori (urbans, industrials, infraestructures) o de l'extensió de la superfície forestal.  Augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de regatge i a la construcció de nous regatges.  L'increment de la competència exterior fa que la tradicional producció familiar sigui poc competitiva. De fet, a Catalunya predominen les explotacions mitjanes i petites (una superfícies agrària mitjana de 20 ha) a diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis.  A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat. Canal d'Urgell
  33. 33. 33 El sector primari: l'agricultura La revolució verda  L'agricultura basada en l'aplicació de recursos tecnològics avançats (tecnologia mecànica i química) va començar a generalitzar-se a mitjan del s XX, en un procés conegut com a Revolució Verda. Gràcies a ella la producció alimentària va poder alimentar a una població mundial en augment continu.  La Revolució Verda estava pensada sobretot, en el països en vies de desenvolupament (com Mèxic o l'Índia) i es va fonamentar en l'obtenció de varietats altament productives de els cereals com l'ordi, el blat de moro o l'arròs. Malauradament la revolució, va deixar de banda altres com els tubercles, les verdures, les fruites o els fruits secs i les societats que els conreaven. Fet que va fer que aquesta revolució no arribés a tothom. Gràcies als mètodes de la revolució Verda, entre 1965 i 1985, la producció d'arròs a l'Àsia va augmentar un 66%.
  34. 34. 34 El sector primari: l'agricultura L'impacte sobre el medi natural  La Terra té una capacitat limitada per produir aliments. Els principals factors que limiten la producció són la pèrdua de sòl (cada any s'erosionen uns 26.000 mll. de tones de sòl de la superfície terrestre, coma resultat del mal ús que la humanitat en fa), i la utilització de males tècniques agrícoles que el malmeten (ús abusiu de fertilitzants, herbicides, plaguicides i pesticides)  Actualment, en alguns països, la demanda de productes agrícoles ja supera la capacitat de càrrega dels ecosistemes locals, i la desforestació, l'excés de pasturatges, la pèrdua de sòl, l'exhauriment i contaminació dels aqüífers comprometen de manera irreversible el futur dels recursos alimentaris.  En síntesi, podem establir 6 tipus d'impactes: 1) els derivats de l'ús massiu de químics (organoclorats i nitrats); 2) el derivats de la sobreexplotació d'aqüífers per a reg; 3) la contaminació d'aigües superficials i aqüífers; 4) els derivats de l'eliminació de residus orgànics; 5) l'erosió dels sòls conreats; 6) la destrucció de zones forestals per dedicar-los a usos agrícoles.  La necessitat d'unes pràctiques agràries sostenibles és un nou repte del nostre futur.
  35. 35. 35 El sector primari: l'agricultura Agricultura ecològica  L'agricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors. En general (no sempre), refusa l'ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de conservants, colorants o altres additius durant la transformació d'aliments. Encara què pot utilitzar adobs d’explotacions ramaderes ecològiques, restes vegetals i productes fitosanitaris que no tinguin un origen de síntesi química.  El 2018, Catalunya comptava amb més de 3.859 operadors ecològics i 210.818 hectàrees de superfície certificada com a ecològica, això és el 16,8% de la SAU. Destaca particularment el sector de la vinya on més del 26% de la superfície es conrea de segons la normativa de producció ecològica. N'és exemplar l'aspiració de la Denominació d'Origen Alella d'esdevenir la primera denominació d'origen (DO) 100% ecològica.]  El productes anomenats Km 0 o de proximitat no comporten que siguin procedents de conreus ecològics. El seu avantatge és l’estalvi energètic.
  36. 36. 36 LA RAMADERIA Tema 1.2
  37. 37. 37 El sector primari: la Ramaderia Sistemes d'explotació ramadera  Podem diferenciar 2 tipus d’explotacions ramaderes: ✔ Ramaderia tradicional d’explotació extensiva: No pot competir actualment amb la intensiva. En canvi, evita la despoblació i el deteriorament mediambiental. Consisteix en la cria i manteniment dels animals en extensions àmplies, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals. Es practica en zones de climes extrems (Extremadura) i on hi ha pastures (muntanyes). ✔ Ramaderia intensiva moderna: El bestiar es troba en granges sota unes condicions controlades per tal d’augmentar-ne la producció. Alimentació amb pinsos. Requereix grans inversions però té una alta productivitat (porcí, aviram, ...) Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.
  38. 38. 38 El sector primari: la Ramaderia Sistemes d'explotació ramadera a Espanya  Tipus de bestiar: ✔ Boví: Es troba a Galícia, Astúries, Cantàbria i zona pirinenca. Producció de carn i llet. Ho faciliten les pastures de la zona. ✔ Oví: Es localitza a Extremadura, Aragó, Navarra i la zona de la Meseta. Destinat a carn i làctics. ✔ Porcí: Es crien de manera intensiva en granges. Es localitza a Catalunya, Castella i Lleó, Aragó i Múrcia. A Extremadura i Andalusia es cria el porc de manera extensiva. ✔ Avícola: Grans naus destinades a milers de pollastres i gallines. Es localitza a Catalunya, Castella i Lleó i Aragó. També hi ha granges d’estruços i perdius. Carn i ous. ✔ Caprí: Es troba a Andalusia i la Meseta. Els seus productes es destinen a la indústria dels làctics.
  39. 39. 39 El sector primari: la Ramaderia La ramaderia a Espanya  La ramaderia a Espanya representa més de la 3a part del valor econòmic de la producció agrària final. Aquest sector està fortament vinculat a les indústries càrnies i làcties. La ramaderia industrial, amb estabulació contínua, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d'animals, s'han imposat com a model prioritari.  El sector ramader més important a Espanya és el porcí, essent el 4a productor mundial de carn de porc i exporta el 20% de la seva producció.  El sector boví és el 4a per ordre d'importància dins la UE, sobretot per la llet.  Pel que fa al sector oví i caprí és el 2n per ordre d'importància dins la UE.
  40. 40. 40 El sector primari: la Ramaderia La ramaderia a Espanya i la UE  La PAC (Política Agrícola Comuna) pretén que els ramaders tinguin un nivell adquisitiu similar o proper al dels treballadors d’altres sectors.  També pretén un bon nivell de preus pels consumidors i tendir a l'auto proveïment dins la UE.  Algunes mesures de la PAC: ✔ Establiment de quotes de producció ✔ Assignació de subvencions ✔ Millora de la qualitat en la producció  La PAC ha afavorit la disminució de cabanyes ovina, caprina, bovina i equina i un increment de la porcina i avícola. També s’ha increment l’apicultura i la cunicultura.
  41. 41. 41 El sector primari: la Ramaderia La ramaderia a Catalunya i la UE  S'ha incrementat la importància sector ramader (s'ha convertit en el principal subsector agrari). En bona part l'agricultura produeix pinsos i farratges, com a les terres més humides de Girona i del Prepirineu .  L'augment de la importància comporta la modernització del sector ramader. Tradicionalment era un complement de l’agricultura. Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí / aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final del primari català el proporciona la ramaderia.  Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt intensiva.  Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de vida de la població. Això genera més demanda i una major especialització.
  42. 42. 42 El sector primari: la Ramaderia La ramaderia a Catalunya i la UE
  43. 43. 43 El sector primari: la Ramaderia La ramaderia a Catalunya i la UE
  44. 44. 44 El sector primari: la Ramaderia Els residus ramaders  Els residus ramaders procedeixen de les explotacions intensives i poden ser sòlids (fems) o líquids (purins). Al marge de les males olors i dels problemes sanitaris i higiènics de les instal·lacions, produeixen una contaminació important a les aigües superficials o subterrànies (sobretot els purins); ja que eleven la concentració de nitrats i fosfats (que són tòxics) i afavoreixen l'aparició de patògens. En les grans instal·lacions (ramaderia extensiva), les dejeccions es fan servir com adob agrícola. Tones de purins a Espanya
  45. 45. 45
  46. 46. 46 LA SILVICULTURA Tema 1.3
  47. 47. 47 El sector primari: Silvicultura La silvicultura a Espanya  Els boscos a Espanya contribueixen a la conservació de la biodiversitat i a la protecció dels sòls i dels recursos hídrics (en té 26,3 milions de ha. de superfície forestal). Sobretot s’aprofiten els recursos dels boscos del Nord.  Els incendis són un dels principals problemes.  Per rendibilitzar la producció s’ha recorregut a la replantació amb espècies de creixement ràpid (eucaliptus) i a la supervisió de tales.  L’abandonament dels camps ha fet créixer la superfície forestal.  A Espanya trobem pins, alzines, roures, eucaliptus, castanyers, faig, ...  A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carbó vegetal. Silvicultura significa “cultiu dels boscos. La silvicultura és un seguit de tècniques per al maneig d’uns recursos naturals, que ens permeten el conreu dels boscs, en el seu sentit més ampli, que ens permet organitzar el bosc per que doni el màxim rendiment en l’àmbit que més ens interessi, i que el seu aprofitament es realitzi de forma racional i garantint la persistència del recurs.
  48. 48. 48 El sector primari: Silvicultura La silvicultura a Espanya  Els principals productes: ✔ Fusta: Boscos atlàntics i del Sistema Ibèric i Central. Hi ha més demanda que oferta. Es necessita per mobles, construcció i paper. ✔ Suro: Andalusia, Extremadura i Catalunya. Exportem. Es dedica a taps, objectes de decoració, ... ✔ Resina: Primera matèria en pintures i coles. Vall del Duero. ✔ Fruits silvestres i bolets, dedicats a la gastronomia. ✔ Ús cinegètic: Cacera controlada a partir de vedats.
  49. 49. 49 El sector primari: Silvicultura La silvicultura a Catalunya  Es concentra a les zones muntanyoses de Catalunya, a les comarques de l'Alt Urgell, L'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, La garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d'Aran.
  50. 50. 50 ACTIVITATS Sector Primari – Silvicultura  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Busca informació sobre la indústria del suro a Catalunya. 2. Cita 10 recursos que ens ofereix la silvicultura. 3. Què és l'ús cinegètic dels boscos?
  51. 51. 51 LA PESCA Tema 1.4
  52. 52. 52 El sector primari: La pesca Tipus de pesca  Tipus de pesca: ✔ Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials. ✔ Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals. ✔ Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers. ✔ L'aqüicultura que consisteix en la cria de peixos en piscifactories (granges). A Espanya representa el 21% de la pesca total.
  53. 53. 53 El sector primari: La pesca Corrents marines fredes i calentes La pesca: una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana. Les principals zones de pesca al món són: • On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol) • On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo) • On hi ha molt de Plàncton.
  54. 54. 54 El sector primari: La pesca La pesca espanyola  Espanya es troba entre els principals països que més tones de peix desembarca. Malgrat això, la pesca té un paper poc destacat des del punt de vista econòmic dins la producció final del sector primari. I està molt relacionada amb la industria conservera.  A Europa la PPC (Política Pesquera Comuna) afecta la pesca a Espanya. Els objectius son similars als de la PAC, però referits al sector pesquers.  El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i reduir la flota) i reduir les captures. Reducció de la flota pesquera a Galícia
  55. 55. 55 El sector primari: La pesca La pesca espanyola
  56. 56. 56 El sector primari: La pesca La pesca espanyola  Espanya A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de Vigo o A Corunya.  Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es troben clarament sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescar fora, fent front al problema de les 200 milles (cal negociar convenis).  Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya, València, Canàries...). A Catalunya trobem piscifactories al Delte de l'Ebre, el litoral tarragoní i la Costa Brava. Els caladors internacionals on pesquem són: • Atlàntic nord-oest: Terranova, Labrador, Groenlàndia. Captura del bacallà. • Atlàntic nord-est: Noruega i Mar del Nord. Captura de lluç, gall, rap, escamarlà. • Atlàntic central est: Marroc, Mauritània, Senegal. Captura de lluç, gamba, sardina, sorell, verat, ... • Atlàntic sud-est: Namíbia i República de Sud-àfrica. Captura i congelació del lluç.
  57. 57. 57 El sector primari: La pesca Piscifactories de l'Estat espanyol
  58. 58. 58 El sector primari: La pesca Importadors i exportadors mundials de peix
  59. 59. 59 El sector primari: La pesca Els problemes de la pesca  Els problemes de la pesca: ✔ La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades. ✔ El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines. ✔ S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura. ✔ La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.
  60. 60. 60 ACTIVITATS Sector Primari – Pesca  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Quin tipus de pesca hi ha? 2. Què tenen a veure els corrents fred i calents marítims amb la pesca? 3. Què és un calador? 4. Què és la plataforma continental? Per què hi trobem molta pesca? 5. Què és la aqüicultura? Busca els pros i els contres.
  61. 61. 61 EL SECTOR SECUNDARI Tema 2.
  62. 62. 62 El sector secundari: la indústria Definició  L’activitat industrial és el conjunt d’operacions necessàries per a transformar una primera matèria en un producte elaborat o en un de semielaborat que, al seu torn, pot utilitzar-se com a primera matèria d’una altra indústria. Aquesta activitat, juntament amb la construcció, s’engloba dins de l’anomenat sector secundari.
  63. 63. 63 El sector secundari: la indústria Tipus d'Indústries  Indústria pesant: que proveeix a la lleugera de productes manufacturats, i és bàsica per l’economia d’un país. Hi trobem: ✔ Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les matèries primeres en productes semielaborats, que després serviran a altres indústries. Les principals són:  La siderúrgia (obtenció de ferro i carbó)  La metal·lúrgica (transforma minerals en metalls o aliatges),  La química de base i petroquímica (que utilitzen combustibles fòssils per obtenir-ne plàstics, àcids o benzina) ✔ Indústries de béns d’equipament: transformen productes semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altre indústries (maquinària, eines, etc.)
  64. 64. 64 El sector secundari: la indústria Indústria Pesant o de béns de producció
  65. 65. 65 El sector secundari: la indústria Tipus d'Indústries  Indústria lleugera o de transformació: que són les que es dediquen a fer béns de consum directe com: ✔ La indústria automobilística ✔ La indústria alimentària, ✔ La indústria química de gran consum, ✔ La indústria electrònica, ✔ La indústria tèxtil, etc
  66. 66. 66 El sector secundari: la indústria Tipus d'Indústries (segons la posició en el procés productiu)
  67. 67. 67 El sector secundari: la indústria Tipus d'Indústries  Les indústries també es poden classificar des del punt de vista tecnològic: ✔ Les indústries d’alta tecnologia o indústries punta que es caracteritzen per: Pot ser de consum o de béns d’equip, encara que sobretot parlem d'indústria lleugera (telecomunicacions, alta tecnologia, electrònica...).  Un alt nivell d’inversió i poc volum de primeres matèries i d'energia.  Mà d’obra altament qualificada.  Important paper de les empreses multinacionals.  Vuit sectors clau: informàtica, microelectrònica, telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, làser i nous materials, i energies renovables.  Es localitzen prop de les universitats i grans centres d’investigació. ✔ Les indústries tradicionals amb un nivell tecnològic baix.
  68. 68. 68 El sector secundari: la indústria Tipus d'Indústries  Segons la seva grandària:
  69. 69. 69 ACTIVITATS Sector Secundari – La industria  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Defineix l'activitat industrial. 2. Fes un esquema del tipus de indústria segons el procés productiu. 3. Cita dos productes considerats productes semielaborats. 4. Com es classifiquen les indústries segons el punt de vista tecnològic?
  70. 70. 70 El sector secundari: la indústria Factors de la localització industrial  Localització de la indústria: ✔ El cost del transport, on és té en compte tant la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, com els tipus de càrrega a transportar (àcids). ✔ Les matèries primeres. Normalment les indústries el col·loquen prop de les matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes periples, etc.) ✔ El mercat. Algunes indústries es situen prop dels consumidors, ja sigui perquè venen productes periples o perquè busquin mà d’obra. D’altres indústries es situen prop d’altres indústries que els proveeixen. ✔ L’energia. Avui dia no es un factor gaire important. ✔ Mà d’obra. Que s’intenta que sigui barata (això explica el fenomen de la deslocalització) i per exemple, les indústries tecnològiques acostumen a situar- se prop de les universitats i escoles professionals. ✔ Conservació del Medi Ambient. Avui en dia els països desenvolupats imposen restriccions a la instal·lació d'indústries contaminants. Això condiciona la seva localització en països menys restrictius, normalment en vies de desenvolupament. És a dir, afavoreix la deslocalització industrial.
  71. 71. 71 El sector secundari: la indústria Factors de la localització industrial  Localització de la indústria: ✔ Capital, La necessitat de grans inversions a l'hora d'instal·lar algunes indústries fa que aquestes es localitzin a prop dels inversors o capitalistes. ✔ Política. els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançant empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant sòl industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la localització d'indústries en determinats llocs.
  72. 72. 72 El sector secundari: la indústria Localització de la Indústria  Localització de la indústria: ✔
  73. 73. 73 El sector secundari: la indústria La localització de la indústria al món  Hi ha una gran dispersió de les àrees industrials per tot el planeta, tot i la concentració en els països rics, sobretot el G8 (EUA, Canadà, Japó, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia + Rússia).  Altres zones industrials serien: Resta UE, Part Europa oriental, Sud-est asiàtic, Sibèria occidental russa, Sud-est australià i Sao Paolo (Brasil)  La globalització ha comportat una extensió de la indústria als països perifèrics, que ofereixen mà d’obra barata i una legislació molt permissiva. La localització de les principals àrees industrials mundials. Es diferencien entre els països desenvolupats, amb una alta densitat industrial, i els països subdesenvolupats, on la densitat industrial és menor i associada bé al capital extern bé als recursos naturals.
  74. 74. 74 El sector secundari: la indústria La localització de la indústria al món Els principals productors mundials són la Xina, Unió Europea, Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya i Índia. Espanya es trobaria en una 17a posició segons el FMI.
  75. 75. 75 El sector secundari: la indústria La localització de la indústria al món  ELS NOUS PAÏSOS INDUSTRIALS (NPI). Des dels 60’s s'ha produït un gran creixement econòmic a la zona del Pacífic, on es troben la majoria dels NPI, com la Xina. Actualment són un centre econòmic clau a nivell mundial. Encara que també es donen a altres parts de món, com Sudamèrica o sud d'Àfrica.  Els NPI del la zona del Pacífic es divideixen en dos grans grups: ✔ Dracs del Pacífic (Taiwan, Corea S, Hong-Kong, Singapur) ✔ Tigres del Pacífic (Malàisia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia,...)  De la resta del món, destaquen: ✔ Xile, Argentina, Mèxic o Brasil a sudamèrica. ✔ Sud-àfrica ✔ Turquia  Algunes de les característiques dels NPI són: ✔ Pobres en recursos naturals i energètics. ✔ Estabilitat política (règims autoritaris, tot i que ara hi ha una certa “democratització” i progressiu augment de les llibertats socials i civils) ✔ Elevades taxes d’urbanització. ✔ Canvi d'una economia basada en el sector primari, pel secundari i el terciari.
  76. 76. 76 El sector secundari: la indústria La indústria a Europa  La indústria és el motor del desenvolupament econòmic europeu, la base del nivell de vida de la població. A més, té un gran impacte sobre l’organització territorial.  La industrialització atorgà una gran força a Europa. Al segle XIX les primeres potències industrials iniciaren el procés imperialista, que propicià el predomini europeu, perdut amb I i II Guerra Mundial.  Als anys 60’s es consolidà la recuperació econòmica i industrial d’Europa, ara amb dos grans competidors, EUA i Japó. Precisament, per competir s’impulsà la CEE (ara UE).  La UE és una potència industria, ja que produeix el 25% de la producció industrial mundial amb 7% població. En les darreres dècades s'ha produït canvis i una profunda reestructuració. Això ha produït una concentració selectiva en ciutats i territoris, la qual cosa afavoreix una millor coordinació i gestió.  Els canvis sectorials han produït importants reconversions. S'ha donat una pèrdua d'importància de sectors tradicionals, com ara el tèxtil, la siderúrgia, el naval, el de la maquinària, etc. Aquests sectors han hagut d'afrontar la saturació mercat i la competència del sud.
  77. 77. 77 El sector secundari: la indústria La indústria a Europa  Actualment Europa experimenta una important especialització geogràfica i una gran diversificació productiva. Cara al futur hi ha bones perspectives, ja que hi ha bones infraestructures, mà d’obra qualificada o tecnologia punta.  En el món globalitzat la indústria de la UE ha d'afrontar la desacceleració de la seva productivitat i la competència dels països emergents (no només en producció, també en investigació i tecnologia). Per això ha estat tan afectada per la deslocalització.  Per això la UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, per fer-la competitiva a escala global. Per això vol: ✔ Augmentar la productivitat, millorant la innovació. ✔ Millorar la qualificació dels professionals. ✔ Augmentar el nombre de patents europees (R+D). ✔ Augmentar el nombre d'indústries d'alta tecnologia. ✔ Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.
  78. 78. 78 El sector secundari: la indústria La indústria a Europa
  79. 79. 79 ACTIVITATS Sector Secundari – La industria  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Què entenem per localització industrial? Quins factors hem de tenir en compte? 2. Quin creus que seria el factor més important per una indústria que necessiti com a matèria primera el carbó? 3. Quins són els NPI? 4. Quins són els països més industrialitzats? 5. Quin tant per cent de producció industrial total produeix la UE?
  80. 80. 80 El sector secundari: la indústria Història de la industrialització a Espanya i Catalunya  A Espanya l’arrencada industrial no es va produir fins ben entrat el segle XIX, amb un evident retard respecte d’altres estats europeus (Gran Bretanya, França, Alemanya,...) ✔ Les causes del retard i desigual desenvolupament de la indústria a Espanya:  Estancament del sector agrari  Nul·la inversió per part dels grans propietaris  Escàs interès de la burgesia espanyola  Escàs poder adquisitiu de la pagesia  Inexistència d’un mercat interior ✔ Políticament, d’altres factors també van contribuir a l’endarreriment:  Pèrdua de les colònies americanes  Guerra del Francès i guerres carlines  Exportació de primeres matèries cap al Nord d’Àfrica  Política lliurecanvista.
  81. 81. 81 El sector secundari: la indústria Història de la industrialització a Espanya i Catalunya  Evolució de la industrialització a Espanya durant la primera meitat del segle XX: ✔ La guerra civil va estroncar el progrés industrial de la II República. ✔ Tampoc hi va ajudar l’estancament europeu per la II Guerra Mundial. ✔ Amb el franquisme, Espanya opta per l’autarquia, en part voluntària i en part forçada per l’aïllament internacional per raons polítiques. ✔ Al 1941 es crea l’INI («Instituto Nacional de Industria») per desenvolupar de nou la industrialització. Se’n beneficiaren sobretot els sectors siderúrgic, naval, hidrocarburs, petroquímic, automoció, maquinària i fertilitzants. ✔ Sobretot, es va continuar industrialitzant Catalunya i Euskadi i també Madrid per la seva capitalitat. ✔ A finals dels anys 50, la indústria havia progressat considerablement però s’exportava molt poca producció industrial.
  82. 82. 82 El sector secundari: la indústria Història de la industrialització a Espanya i Catalunya  El “desarrollisme” dels anys 60' a Espanya: ✔ A partir del 1959, amb el Pla d’Estabilització, Espanya entra en el grup d’estats industrials. ✔ Això va permetre importar béns d’equip i tecnologia que va permetre modernitzar la nostra indústria. ✔ Aquest progrés industrial es va veure afavorit pels processos migratoris que permetien disposar de ma d’obra (èxode rural). ✔ Va millorar la productivitat i les exportacions. ✔ Va créixer el poder adquisitiu dels ciutadans ✔ Van entrar inversions estrangeres. ✔ Es van redactar tres Plans de Desenvolupament de 1964 a 1975. Pretenien el desenvolupament regional. ✔ Va créixer espectacularment l’ocupació activa dedicada a aquest sector.
  83. 83. 83 El sector secundari: la indústria Història de la industrialització a Espanya i Catalunya  La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològica- informàtica. Es desenvolupà aleshores una nova etapa, anomenada postindustrial, post-fordista, informacional o tercera revolució industrial. S'originà un nou model industrial. ✔ Els 70’s portaren a Espanya la plena industrialització. S'incrementà la productivitat, augmentaren les exportacions i les inversions estrangeres... L'increment del poder adquisitiu disparà el consum. ✔ Els motors del canvi foren la indústria química (refineries de petroli, farmàcia), el sector de l'energia i la metal·lúrgica (fabricació de cotxes). ✔ Malgrat tot es produïren certs problemes, alguns dels quals encara perduren. Destaquen la manca d'innovació tecnològica, la dependència energètica, la debilitat del sector financer o la baixa productivitat. ✔ La millora propicià més concentració industrial en els focus tradicionals, intensificant-se els desequilibris territorials. Destacaven quatre grans localitzacions: Catalunya (tèxtil, química, maquinària, automòbil, material ferroviari), País Basc (siderúrgia i indústria mecànica), Astúries (siderúrgia) i Madrid. I la creació dels pols desenvolupament (Burgos, Granada, Vigo, Sevilla...).
  84. 84. 84 El sector secundari: la indústria Història de la industrialització a Espanya i Catalunya  A finals del franquisme i inicis de la democràcia Espanya patí una profunda crisi econòmica que s'uní a la crisi internacional (les empreses necessitaven un gran volum de mà d'obra, els salaris augmentaven i disminuïen els beneficis; el preu del petroli es disparà; començà la competència dels NPI) amb factors interns (situació política, deficiències del model industrial). ✔ Les indústries tancaven i es disparava l'atur.  Finalment, a principis dels 80 començà la recuperació amb les lleis de 1981 i 1984 per a la reconversió industrial i la reindustrialització. La reconversió afectà a indústries poc productives, com la siderúrgia i les indústries que en depenien (drassanes, automòbils). Altres sectors van veure com multitud d'empreses tancaven (tèxtil, electrodomèstics, calçat...). ✔ L'arribada de la democràcia possibilità l'ingrés a la UE (1986). Aquest fet, suposà una gran modificació del sector industrial, ja que propiciarà l'arribada de capitals i tecnologia, a més d'una profunda reconversió industrial. Es produí una profunda dinamització econòmica. Espanya va rebre un gran volum de recursos comunitaris, que serviren per millorar les infraestructures, modernitzar, desenvolupar tecnologia, etc.
  85. 85. 85 ACTIVITATS Sector Secundari – La industria  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Fes un esquema o mapa conceptual de la història de la industrialització a Espanya. 2. Investiga i busca quines són les principals indústries espanyoles dels principals sectors de la producció.
  86. 86. 86 El sector secundari: la indústria Localització de la Indústria a Espanya
  87. 87. 87 El sector secundari: la indústria Localització de la Indústria a Espanya - Mapa
  88. 88. 88 El sector secundari: la indústria Localització de la Indústria a Espanya  Les àrees Industrials desenvolupades: ✔ Són Barcelona, Madrid i País Basc. ✔ Es caracteritzen per l'enfonsament i reconversió dels sectors madurs o tradicionals. ✔ Revitalització industrial amb empreses innovadores i seus socials (centres de decisió) de grans empreses multinacionals i filials multinacionals. És la terciarització industrial, quan les funcions d'oficina tenen més importància que les fabrils.
  89. 89. 89 El sector secundari: la indústria Localització de la Indústria a Espanya  Les àrees Industrials i eixos d'expansió: ✔Els principals eixos de localització industrial es troben al llarg de les principals vies de comunicació: Vall de l'Ebre, Eix del Mediterrani (concentren el 50% del volum de negocis del sector industrial). Destaca també l'àrea de Madrid. ➔Eix de la Vall de l'Ebre. Connecta l'àrea basca amb la catalana, a través de nodes com Logronyo o Saragossa. Tendeix a vincular-se amb l'àrea industrial de Madrid. ➔ Eix del Mediterrani. Uneix Catalunya, València i Múrcia. Continua cap a França i es connecta amb l'Arc Mediterrani europeu. ➔ Àrea Industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada. Per la seva centralitat atreu inversions estrangeres i sectors d'alta tecnologia (aeronàutica).
  90. 90. 90 El sector secundari: la indústria Eix del Mediterrani
  91. 91. 91 El sector secundari: la indústria Localització de la Indústria a Espanya  Les àrees industrials en declivi: ✔ Hi ha zones en declivi, com la cornisa cantàbrica i atlàntica.  Les àrees d'industrialització escassa: ✔ Com les dues Castelles i Extremadura.  Noves àrees d'industrialització: ✔ València i part d'Andalusia (Sevilla, Cadis, Huelva,...)
  92. 92. 92 ACTIVITATS Sector Secundari – La industria  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Com varia la localització de la industria abans i després dels anys 70'? 2. A l’hora de situar una indústria siderúrgica en un lloc o en un altre, explica quins dels següents aspectes tindries en compte i quins no, donant les raons en cada cas: - Prop d’una mina de ferro. - En una zona de muntanya. - En les proximitats d’un port. - En una zona turística. - En el centre d’una gran ciutat. - Prop d’una mina de carbó. 3. Fes un esquema de les diferents àrees de localització de la industria espanyola: desenvolupades, en expansió, en declivi, escassa i noves àrees d'industrialització.
  93. 93. 93 El sector secundari: la indústria Estructura sectorial de la Indústria Espanyola
  94. 94. 94 El sector secundari: la indústria Estructura sectorial de la Indústria Espanyola  Les indústries madures, estan afectades per la reducció de la demanda, descens de la competitivitat (competència de les potències emergents i dels països en desenvolupament) i per les exigències europees de reduir la producció i suprimir les subvencions. ✔ Metal·lúrgia i siderúrgia. La Siderúrgia patí un important procés de reconversió amb el tancament dels Alts Forns del Mediterrani i de Biscaia. Avui es concentra en Astúries i el País Basc, Cantàbria i Catalunya. La Metal·lúrgia es concentra en el triangle País Basc-Catalunya-Madrid. ✔ Electrodomèstics (Indústria blanca) es troben en un procés de reorganització de la producció, de les empreses i el mercat. S'han tancat algunes empreses i s'han donat regulacions d'ocupació en altres. ✔ La construcció naval es concentra a Galícia, Cantàbria, País Basc i Andalusia. Actualment està en procés de reajustament per tal de reduir gradualment la seva capacitat i reorientar la seva activitat. ✔ Tèxtil, Cuir i Sabates està centrada bàsicament a Catalunya i la Comunitat Valenciana. La branca de fibres químiques està molt tecnificada i amb participació estrangera. La branca de la confecció es caracteritza pel minifundisme, la dispersió empresarial i l'abundància de mà d'obra. Les línies d'actuació per tal de superar la crisi és la qualitat i la imatge de marca.
  95. 95. 95 El sector secundari: la indústria Estructura sectorial de la Indústria Espanyola  Sectors Industrials dinàmics, són aquells que presenten majors expectatives de futur per la seva elevada productivitat i especialització. Posseeixen estructures empresarials flexibles i sanejades. La demanda és contínua. ✔ Indústria de l'Automòbil (representa el 13,5% de la producció total). Patí un important procés de reconversió degut al seu sobredimensionament i a la tecnologia desfasada (SEAT). Va ser bàsica la intervenció de les multinacionals amb els ajuts oficials (NISSAN, VOLKSWAGEN...). És una indústria que necessita ajustaments graduals i una renovació tecnològica contínua. Darrerament s'està veient molt amenaçada per la deslocalització. ✔ Sector Químic (representa el 15% de la producció industrial total). Presenta algunes deficiències com que depèn de la capitalització estrangera, manca de competitivitat respecte Europa i escassa capacitat investigadora. Trobem la petroquímica (química base) es localitza en grans complexes que integre l'activitat refinera. La química de transformació s'estructura en petites empreses del País Basc, Catalunya i Madrid, centrades en l'elaboració de colorants, pintures, perfums, fertilitzants, fàrmacs, paper…
  96. 96. 96 El sector secundari: la indústria
  97. 97. 97 El sector secundari: la indústria
  98. 98. 98 El sector secundari: la indústria Estructura sectorial de la Indústria Espanyola  Sectors industrials dinàmics: ✔ Les indústria agroalimentàries, que ocupa el 14,3% de la població activa i té un pes molt important en l'economia ja que representen el 20% de les exportacions (sobretot fruites, hortalisses, llegums, oli d'oliva, vins i peix) i el 10% de les importacions. Hi destaquen els subsectors de la indústria càrnia, els làctics, el pa i brioixeria, vins i conserves vegetals. Existeixen un gran nombre d'indústries petites, cada cop més modernitzades i eficient. També tenen un gran pes les multinacionals. ✔ La Construcció: És un dels sectors més sensibles a la fluctuacions econòmiques. Entre el 1998 i el 2007 l'economia espanyola va viure un període de gran creixement, en part gràcies a la construcció (arribà a ser el 18% del PIB i ocupava el 12% de la població activa). El sector constructiu estava desproporcionat, donades les expectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessos baixos afavorien les vendes. Sobretot en les zones turístiques (litoral mediterrani) el boom comportà danys mediambientals molt greus. El 2007 però, esclatà la «bombolla immobiliària». La crisi del sector agreujà la crisi espanyola, ja que incidí de manera directa en l'augment de l'atur i en la disminució del consum. De 2008 fins a 2013 el sector va estar en recessió. Actualment, Espanya és un dels principals països de la UE en creixement del sector.
  99. 99. 99 El sector secundari: la indústria Evolució del sector de la construcció
  100. 100. 100 El sector secundari: la indústria Estructura sectorial de la Indústria Espanyola  Sectors industrials punta: ✔ Són aquelles relatives a l'alta tecnologia. S'han implantat amb retard i es troben en una situació incipient. Depenen en gran mesura de l'exterior pel que fa a investigació i tecnologia (manquen inversions en R+D).
  101. 101. 101 El sector secundari: la indústria Estructura sectorial de la Indústria Espanyola
  102. 102. 102 ACTIVITATS Sector Secundari – La industria  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Quins són els sectors madurs de la indústria espanyola? Per què se'n diuen madurs? 2. Cita el nom de tres empreses madures espanyoles? 3. Quins són els sectors dinàmics de la industria espanyola? 4. Cita el nom de sues empreses dinàmiques espanyoles. 5. Què són les industries puntes?
  103. 103. 103 El sector secundari: la indústria Situació actual de la indústria espanyola  La indústria espanyola es va modernitzar molt arran de la incorporació a la UE. Als 90 la indústria espanyola es trobava en un bon moment, donada la política de moderació salarial i la flexibilitat de contractacions. L'economia vivia un boom i les empreses espanyoles invertien en Llatinoamèrica i la resta de la UE, instal·lant- se al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica.  La indústria manté un bon ritme productiu i una importància econòmica destacada, malgrat la terciarització general de l'ocupació. Malgrat tot, la crisis financera sorgida el 2007 als EUA ha afectat l'economia mundial. La UE i Espanya s'han vist força afectades (reducció de la demanda, augment dels estocs, augment de l'atur,...).  La incorporació de nous països a la UE té conseqüències per a la indústria espanyola. Els nous països constitueixen un important rival per a la indústria espanyola: ✔ Es troben més propers al gran eix industrial europeu (dorsal europea). ✔ Compten amb una estructura productiva molt semblant a l'espanyola. ✔ La mà d'obra és més barata. ✔ La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. S'han beneficiat de la instal·lació d'empreses d'alta tecnologia, augmentant això el seu potencial industrial.
  104. 104. 104 El sector secundari: la indústria Situació actual de la indústria espanyola  Exemples dels problemes que pot comportar la seva competència són els problemes que pateixen sectors com els de l'automòbil. La seva deslocalització arrossega a les indústries de components.  Espanya s'ha incorporat a la globalització econòmica. La indústria s'ha afegit a una xarxa de producció d'escala global. El capital i el poder decisori es concentren en poques empreses, multinacionals molt poderoses. Les decisions es prenen fora de l'Estat, ja que aquí hi ha poques seus de grans multinacionals. Per aquesta raó, tot i ser una potència industrial, Espanya no té un paper rellevant en l'economia mundial.
  105. 105. 105 El sector secundari: la indústria Situació actual de la indústria espanyola
  106. 106. 106 El sector secundari: la indústria Els problemes de la Indústria Espanyola  Els problemes de la indústria espanyola. Existeixen diversos problemes estructurals que li resten competitivitat: ✔ Escàs nombre de grans empreses. Dominen les petites i mitjanes. Aquestes s'adapten millor als canvis en la demanda, però tenen menor capacitat inversora i no permeten fer economies d'escala. ✔ Baixa productivitat industrial. Aquesta incrementa el cost laboral. Caldria fomentar la innovació tecnològica i millorar la formació. ✔ Baixa inversió en R+D. La balança tecnològica és deficitària (comparar els ingressos i la despesa que comporta la tecnologia). Generalment, es treballen amb patents estrangeres. On més s'inverteix és en el sector farmacèutic i en el de material de transport (superen el 4% del valor de producció), seguit d'equip elèctric / electrònic / òptic (gairebé el 2%). En el que menys, el sector de paper i arts gràfiques, fusta i suro i begudes i tabac. ✔ Deslocalització. Les empreses es traslladen, augmentant l'atur i la tendència a la terciarització industrial. ✔ Gran dependència energètica. Els costos energètics espanyols són elevats i superiors a la mitjana de la UE-15, especialment en fusta i suro, cautxú i matèries plàstiques i begudes i tabac. Tan sols metal·lúrgia, tèxtil, confecció i calçat gaudeixen de costos menors.
  107. 107. 107 El sector secundari: la indústria Els problemes de la Indústria Espanyola
  108. 108. 108 El sector secundari: la indústria Els problemes de la Indústria Espanyola  Actualment, ja no funciona el model basat en la mà d’obra barata. Cal un nou model industrial, més modern. S'ha de competir amb països que tendeixen a desplaçar Espanya del seu segment del mercat exportador. Per aconseguir-lo, caldrien importants millores: ✔ Fer productes amb un gran valor afegit. ✔ Aconseguir millorar la qualificació de la mà d’obra. ✔ Millorar les infraestructures. ✔ Millorar la tecnologia.
  109. 109. 109 ACTIVITATS Sector Secundari – La industria  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Com afecta la deslocalització a la industria espanyola? 2. Què és el el «offshore»? 3. Què és un ERE? 4. Quin són els problemes actuals de la industria espanyola? Compara la seva situació amb la de la EU. 5. Com milloraríem la situació de la indústria espanyola?
  110. 110. 110 El sector secundari: la indústria Resum de la industrialització a Catalunya  A CATALUNYA la industrialització s'inicià amb el tèxtil durant el segle XIX. El motor de la industrialització a la Catalunya del segle XIX fou el sector tèxtil. Al costat del Ter, Cardener i Llobregat es van crear colònies industrials per aprofitar la força de l’aigua.  Barcelona va anar concentrant també indústria, aprofitant el port (Manchester catalana) .  A partir dels anys 60' la Zona Franca fou el motor de la Barcelona industrial amb sectors tan potents com l’automobilístic, el químic o l’editorial.  La crisi del 1973 va provocar l’inici de la deslocalització industrial i de la terciarització de la ciutat.  L'ingrés a la UE implicà un procés d'adaptació, que comportà una important modernització, també afavorida per una important arribada de capitals.  Actualment el sector tèxtil està deslocalitzat i instal·lat al Marroc.
  111. 111. 111 El sector secundari: la indústria Localització de la indústria a Catalunya  L'àrea metropolitana de Barcelona és el centre industrial més important de Catalunya on es concentren major número d'empreses industrials. Destaquen el sector metal·lúrgic, el material de transport, el plàstic, el farmacèutic, l'elèctric i el de les tecnologies de la comunicació.  Al sud, tenim l'eix de Tarragona de l'AP-7, juntament amb Valls i Reus configura un nucli industrial important. On destaquen la maquinària química, plàstics i elèctrics.  Als eixos fluvials del Llobregat i el Ter, encara que han perdut molt de pes, destaca la indústria tèxtil.  A l’interior al voltant de Lleida, Girona i Manresa s’han establerts indústries, particularment de paper, moble i materials de construcció. On destaca la indústria agroalimentària.  Finalment, hi ha una relativa presència industrial en altres comarques, com l'Anoia, Bages, Osona, Ripollès, Berguedà...
  112. 112. 112 El sector secundari: la indústria La indústria a Catalunya  La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les CCAA espanyoles, seguida de Madrid, València, Andalusia i el País Basc.  Catalunya genera el 25% de la producció industrial espanyola. El seu grau d'industrialització és comparable al de les grans regions industrials europees.  Ara bé, es troba molt afectada per la deslocalització en alguns sectors, com ara el tèxtil. També cal considerar que s'han perdut llocs de treball. El 1990 representava el 37% de la població ocupada a Catalunya, mentre que el 2015 està al 18,9% (24,8% + construcció) segons l'Idescat.  La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a les circumstàncies (globalització, ampliació UE). Això significa millorar la tecnologia i fomentar l'automatització dels processos productius (això redueix la mà d'obra, bàsicament la no qualificada).
  113. 113. 113 El sector secundari: la indústria La indústria a Catalunya < <<
  114. 114. 114 El sector secundari: la indústria La indústria a Catalunya
  115. 115. 115 El sector secundari: la indústria Exportacions Catalunya
  116. 116. 116 El sector secundari: la indústria La indústria a Catalunya  Actualment constatem grans canvis en el model industrial català: ✔ Pèrdua d’importància del sector tèxtil (competència del Sud). Ha perdut el 20% de l'ocupació en sis anys. ✔Per contra, augmenta la importància dels sectors químic, metal·lúrgic, de la producció energètica, l'edició i les arts gràfiques, i l'agroindústria. ✔ La química (plàstics, petroquímica, farmàcia, perfum,...), també amb molt capital estranger, representa una part substancial de la producció industrial. ✔ La metal·lúrgica (amb molt capital forà - Japó, Alemanya,...-) produeix 1/3 producció industrial i és el que més feina dóna. ✔ Tradicionalment destacava el sector automobilístic (ara situació delicada). ✔ Ha augmentat el sector de la maquinària lleugera i els dels béns d'equip. ✔ La producció energia augmenta per satisfer l'augment de la demanda.
  117. 117. 117 El sector secundari: la indústria La indústria a Catalunya
  118. 118. 118 El sector secundari: la indústria La indústria a Catalunya
  119. 119. 119 El sector secundari: la indústria Cap una industria sostenible  La gestió de residus industrials ha esdevingut un dels problemes principals de la producció industrial. En molts llocs són abocat encara sense cap control ni tractament previ, fet que provoca la contaminació del medi ambient.  Aquest residus industrials es classifiquen: ✔ Inerts. Són runa i materials similars. ✔ Similars als residus sòlids urbans. Són les restes de menjadors i brossa d'oficines. ✔ Perillosos. Són un tipus de residus que són un perill per a la salut i el medi ambient. Ex. Materials pesants (As, Cd, Pb, Se...), compostos del coure, hidrocarburs, olis minerals o sintètics, cianurs, biocides, àcids.....  La recerca mundial avui dia prioritza els seus esforços en dissenyar fàbriques que siguin capaces de no generar emissions i que no impactin sobre el medi ambient.
  120. 120. 120 El sector secundari: la indústria Cap una industria sostenible  La indústria catalana reaprofita el 70% dels seus residus.  Els residus procedents de processos industrials, l'any 2004 a Catalunya es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d'un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d'un terç d'aquests residus acaba en abocador o incineradora.
  121. 121. 121 EL SECTOR TERCIARI LA TERCIARITZACIÓ DE L'ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA Tema 3.
  122. 122. 122 El sector terciari Definició  El sector terciari és aquell que reuneix totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis que la societat, en el seu conjunt, i cada persona en particular, demanen; també es coneix com a sector serveis.  Actualment però s’està parlant d’una nova classificació la del sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).
  123. 123. 123 El sector terciari Trets generals  El sector terciari és un dels indicadors del nivell de desenvolupament i benestar dels països. ✔ Els països desenvolupats => + 50 % en població activa => economia terciaritzada.  El desenvolupament del terciari depèn del desenvolupament industrial, que necessita les infraestructures i els serveis.  El progrés tecnològic permet millorar la productivitat en la indústria i l’agricultura, i per tant, la mà d’obra passa als serveis.  «L’outsourcing», terciarització o externalització, ha fet augmentar el creixement de les activitats terciàries; hi ha indústries que traspassen a d’altres empreses algunes activitats (sovint industrials), i passen a comptabilitzar-se com a serveis.
  124. 124. 124 El sector terciari Trets generals  Atenció un apunt!!, ✔ No sempre l'increment del terciari vol dir desenvolupament econòmic. Als països del sud de vegades hi ha molt terciari i poca indústria (molt treball domèstic, molt sector turístic, molt exèrcit, molt funcionaris...). La distribució del terciari no és homogènia. La localització es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica. La localització es dóna preferentment a les grans ciutats, menys a ciutats petites i zones rurals. Aquesta és una tendència més accentuada als països pobres .
  125. 125. 125 El sector terciari Causes de la terciarització  Canvis en els processos productius: ✔ La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie). ✔ L’externalització de serveis. ✔ Els processos també donen importància al disseny, la publicitat, el màrqueting, els serveis postvenda,..  Globalització i internacionalització: ✔ Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat.  La societat de consum i de benestar: ✔ La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme). ✔ El consumisme. ✔ “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.
  126. 126. 126 El sector terciari Classificació del sector terciari  Serveis a la empresa: Finances, publicitat, assessoria, màrqueting, banca, …  Serveis de distribució: Transport, comunicacions, comerç, ...  Serveis socials: Educació, sanitat, administració,...  Serveis al consumidor: Turisme, Servei domèstic, hostaleria, esport, oci, cultura, transmissió de la comunicació … Catalunya VAB
  127. 127. 127 El sector terciari La terciarització de l'economia espanyola  El canvi cap a la terciarització de l’economia espanyola ha tingut diverses etapes: ✔ 1959-1975: Creixement de l’economia espanyola pel procés d’industrialització, el terciari ocupava a un 37,8 % en el 1970 ✔ 1975-85: el 1983, s’arriba al 50,6 % de població ocupada en el terciari. Les activitats més prolífiques van ser sanitat, educació, recerca, serveis a empreses i l’Administració pública. ➔ El turisme va ser clau en algunes comunitats autònomes. ✔ 1985-2007: Etapa expansiva de l’economia (recessió entre el 92 i el 96) Continuava creixent el terciari i decreixement el secundari i el primari, més moderadament. ➔El turisme va mantenir la tendència i Espanya es consolida com la segona destinació turística del món ✔ Des del 2008: El sector primari ocupa el 3,9 %, el secundari el 27,6 % i el terciari el 68,5 %. La crisi financera s’instal·la a totes les economies. Els aturats van del 2,2 milions en el 2008 als 3,3 en el gener del 2009, i actualment, estem quasi al 20 % . ➔La construcció és un dels sectors més perjudicats.
  128. 128. 128 El sector terciari La terciarització de l'economia espanyola
  129. 129. 129 El sector terciari La terciarització de l'economia espanyola  En resum, les causes de la terciarització de l'economia espanyola són: ✔ Progressiva industrialització: implica demanda de serveis; desplaçament de la mà d’obra del camp a la indústria; l’augment de la població urbana fa créixer, també la demanda de serveis. ✔ Augment del turisme: l’augment des dels 60 de turistes a la península i a les illes va fer impulsar els serveis relacionats amb el turisme. ✔ Increment del nivell de vida de la població: la millora del poder adquisitiu, s’ha reflectit en modificacions de les cautes de consum, i en la demanda de serveis vinculats amb l’oci, la cultura, serveis personals,.... en resum, en el desenvolupament de l’Estat del Benestar. ✔ Augment de la taxa d’activitat femenina: incorporació de la dona al mercat laboral (les feines de casa mai han comptat). Escoles bressol, servi domèstic,... ✔ Creixement del servei públic: l’augment de la despesa pública en l’Administració de l’Estat, en qualsevol tipus de funcionariat, ha ajudat a potenciar la terciarització. ✔ Serveis a les empreses: les empreses necessiten serveis (manteniment instal·lacions, màrqueting, planificació, informàtica, comptabilitat,...) que es realitzen a dins o a fora les empreses.
  130. 130. 130 El sector terciari La terciarització de l'economia espanyola Dades Idescat. Espanya.
  131. 131. 131 El sector terciari Distribució del sector terciari a Espanya  Distribució: ✔ Als 1960, només Madrid estava “terciaritzada”, per tenir la capitalitat de l’estat espanyol. ✔ Al 1983, només Andalusia, Balears, Canàries, Catalunya, Madrid i Múrcia superaven el 50 % Balears i Canàries, especialment pel turisme ✔ A l’actualitat totes les comunitats estan terciaritzades, però la distribució és diferent, per exemple, Catalunya i Madrid són centres de recerca, desenvolupament, mentre que a Balears, la terciarització és deguda al turisme.
  132. 132. 132 El sector terciari El comerç Tema 3.1
  133. 133. 133 El sector terciari: el comerç Definició  El comerç: és el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu intercanviar béns i serveis, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda).  Característiques del comerç actual: ✔ Concentració de la demanda en zones molt poblades i amb recursos financers. ✔ Internacionalització de les activitats comercials. ✔ Desenvolupament de noves tècniques comercials ( centres comercials, Internet, Màrqueting...). ✔ Concentració del comerç en gran companyies productores.
  134. 134. 134 El sector terciari: el comerç Tipologia  Tipologia: ✔ Comerç Interior és el que es desenvolupa dins de les fronteres d’un estat, i pot ser local, comarcal, provincial o estatal. Té com a funció distribuir la producció i les importacions d’un país. Els productes segueixen in circuit de distribució, que es fa a través d'uns canals de comercialització. Productor Intermediari (Majorista) Comerciant (Minorista) Consumidor Comissionista Assentador Exportador
  135. 135. 135 El sector terciari: el comerç Tipologia  Tipologia: ✔ Comerç Exterior o Internacional és l’intercanvi de béns i serveis entre diferents països del món. Es mesura tenint en compte dos indicadors: ➔Balança comercial: exportacions – importacions = +/- ➔Balança de pagaments: ingressos – pagaments= +/- ➢ Les importacions es refereixen a les despeses que les persones, les empreses o el govern d’un país fan en béns i serveis que es produeixen en altres països i que es porten des d’aquests altres països. ➢ Les exportacions són els béns i serveis que es produeixen en el país i que se venen i envien a clientes ➢ d’altres països. ➢ balança de pagaments és un document comptable on s'indiquen el conjunt de transaccions de l'Estat amb l'exterior. Es subdivideix en: ➢ Balança de compte corrent: Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències. ➢ Balança per compte de capital: inclou les transferències de capitals públics i privats amb la UE. ➢ Balança de compte financer: Registra les inversions directes, inversions financeres i reserves del bancs nacionals, entre d'altres.
  136. 136. 136 El sector terciari: el comerç Balança de pagaments
  137. 137. 137 El sector terciari: el comerç El comerç Internacional actual
  138. 138. 138 El sector terciari: el comerç Tipologia  Mecanismes de control: ✔Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que regula i organitza el comerç internacional. Es caracteritza per: ➔Tenir un creixement constant. ✔Creació de blocs comercials com: ➔Mercats comuns: o associacions que intenten posar en comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat Comú Europeu. ➔Agrupacions comercials: són associacions econòmiques per comerciar un sol producte (OPEP). ➔Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que només eliminen aranzels. 
  139. 139. 139 El sector terciari: el comerç El comerç Interior a Espanya  El comerç Interior a Espanya: ✔ El del comerç interior va representar un 13 % del VAB, el minorista representa el 5,2% (dades 2018). ✔ Les àrees comercials més importants a Espanya: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Alacant, Màlaga, Múrcia, Bilbao, Saragossa i Granada. ✔ Algunes dades interessants: ➔Les protestes del sector minorista van aparèixer amb la Llei del Comerç del 1996 (regulava horaris i traspassava a la Generalitat els permisos d’obertura d’establiments). ➔ En el 2004, amb la Llei d’Horaris Comercials, es varen fixar els horaris dels dies festius: a Catalunya poden obrir 72 hores setmanals, amb un màxim de 12 hores diàries i 8 festiu a l’any. ➔ En el 2009 s’aprova la Llei del Comerç per adaptar-se a les directives comunitàries: permet la instal·lació de grans superfícies (fins 2500 m2), sense autorització, entre d’altres coses.
  140. 140. 140 El sector terciari: el comerç El comerç Exterior a Espanya  El comerç Exterior a Espanya: ✔ Espanya es troba integrada al bloc comercial de la UE, que és el més important del món. Espanya comercia dins de la UE aproximadament el 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia. De la resta del món, destaquen les relacions amb Amèrica i amb la zona del Golf Pèrsic. ✔ La Balança Comercial espanyola es caracteritza per un saldo negatiu (les exportacions cobreixen aproximadament el 65% de les importacions). Aquest es veu tradicionalment compensat en la balança de pagaments gràcies al turisme. Darrerament però, els ingressos pel turisme no compensen el dèficit i s'està produint un gran endeutament de l'Estat degut al valor desmesurat de les importacions.
  141. 141. 141 El sector terciari: el comerç El comerç Exterior a Espanya
  142. 142. 142 El sector terciari: el comerç El comerç a Catalunya  L'any 2019, el comerç representava el 18,7% del VAB total del sector serveis de Catalunya, i va ocupar el 18,7% del total del la població activa. De fet, és la primera Comunitat Autònoma de L'Estat en aquest sector, seguida de Madrid.  La forma predominant d'empresa a Catalunya són les PIME (Petites i Mitjanes empreses), generalment constituïdes per un treballador autònom sense treballadors o amb un nombre de treballadors inferior a 10.  La distribució territorial no és homogènia més de 65% de l’activitat comercial s'ubica a Barcelona.
  143. 143. 143 El sector terciari: el comerç El comerç a Catalunya
  144. 144. 144 El sector terciari: el comerç El comerç a Catalunya  El sector comercial català que ha experimentat en els darrers anys certa tendència cap: ✔ Els Centres comercials han guanyat protagonisme enfront dels establiments tradicionals. ✔ La concentració de la distribució en poques empreses. ✔ La proliferació de noves formes de venda (franquícies, outlets o venda electrònica). ✔ El ressorgiment del comerç de proximitat, durant els últims anys.  Actualment l'associació patronal de PIME a Catalunya d'anomena, PIMEC. Activitat comercial: Activitat econòmica intermediària entre els béns produïts i els consumits.
  145. 145. 145 El sector terciari: el comerç El comerç a Catalunya  Tot i la millora de les exportacions, la balança comercial catalana també és deficitària La posició, respecte la resta d’Espanya és positiva. Les exportacions superen les importacions en: aliments, begudes, tabac, material de transport i altres béns de capital.  El comerç exterior s’ha orientat cap als països europeus, especialment en producte fabricats aquí. Els principals clients internacionals de les exportacions catalanes de béns són França (un 15,8 % del total) i Alemanya (un 11,2 % del total).Les importacions provenen, especialment, d'Alemanya (17,7 %), França (9,2 %) i la Xina (10,1 %)  Un dels reptes a superar del comerç català es relaciona amb els processos de globalització: la competència de productes importats a preus relativament baixos, la presència d'empreses estrangeres i el desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda.
  146. 146. 146 El sector terciari: el comerç El sistema financer  El sistema financer és el format pel conjunt d'instruments (banca pública i privada, borsa, mercats...) que canalitzen l'estalvi i formen un circuit a través del qual es capten, es mobilitzen i s'assignen els recursos que fan possible la producció, la distribució i el consum de béns.  A Espanya destaquen el grup Santander Central Hispà i el grup Bilbao Biscaia Argentària.  A Catalunya destacava l'existència de Caixes d'estalvi, que arrepleguen el 70% dels dipòsits. El 2016 va desaparèixer la darrera.
  147. 147. 147 El sector terciari: El turisme Tema 3.2 Turisme: Activitat d’oci que es defineix com un viatge que es fa per conèixer un lloc diferent d’aquell en què es viu habitualment.
  148. 148. 148 El sector terciari: el turisme Definició i classificació  Definicions: ✔El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra un munt d’activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc. ✔ Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou una pernoctació fora de casa. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD. En 1977 es signa un conveni que formalitza la col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del sistema de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a Madrid, Espanya i compta amb 153 estats membres. El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.
  149. 149. 149 El sector terciari: el turisme Definició i classificació  Podem classificar-los segons el tipus d’activitat turística: ✔ Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement. ✔ Ecològic (ecoturisme): per visitar espais poc afectats per l’acció antròpica. ✔ Enoturisme: conegut com a turisme del vi. La seva principal activitat es concentra en visites a les zones vinícoles. ✔ El turisme Religiós: pelegrinatges. ✔ Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana. ✔ De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis). ✔ Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura. ✔ De sol i platja: turisme a la costa (massificat). ✔ De neu: turisme de muntanya. ✔ De negocis: viatges efectuats amb motius professionals. ✔ De ciutat: que tenen com a destinació una ciutat.
  150. 150. 150 El sector terciari: el turisme Definició i classificació  Segons les característiques dels turistes (altra classificació): ✔ Juvenil ✔ De la tercera Edat ✔ Familiar ✔ De grup ✔ De masses ✔ De minories  Podem també classificar-lo depenent del seu lloc d'origen: ✔ Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país. ✔Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país.
  151. 151. 151 El sector terciari: el turisme Història del turisme  Història: ✔A l’edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci, anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres. ✔A l’edat mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Terra Santa i a la Meca. ✔A l’edat moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo (1300), i el desig de conèixer nous móns) ✔A l’edat contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: ➔Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. ➔Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la primera oficina de viatges. ➔Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.
  152. 152. 152 El sector terciari: el turisme Causes del augment del turisme  Causes de l’augment del turisme: ✔ L’augment del temps lliure o anomenat també oci. ✔ El creixement de les rendes. ✔ Millores en els transports. ✔ Noves pautes de comportament, com la necessitat de conèixer altre parts del món. ✔ La liberalització de la circulació de persones.
  153. 153. 153 El sector terciari: el turisme La industria del turisme  L'anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour operadors.  Es tracta d'agències majoristes intermediàries entre els establiments turístics i les agències minoristes. Els tour operadors són els que confeccionen els programes i els paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el tipus de règim alimentari des de l'origen del client fins al seu destí final. L'agència minorista el ven directament al client i en cobra una comissió.
  154. 154. 154 El sector terciari: el turisme Grans àrees de distribució del turisme al món  Grans àrees de destinació mundial: ✔ Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia). ✔ El carib: la península del Yucatán, Les Antilles o Cuba. ✔ Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines. ✔ Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.
  155. 155. 155 El sector terciari: el turisme Grans àrees de distribució del turisme al món
  156. 156. 156 El sector terciari: el turisme Principals destinacions turístiques a Europa i el món Les arribades de turistes internacionals a Europa van augmentar un 5% en 2015 fins a un total de 608 milions, un poc més de la meitat del total mundial (51%). Europa va ser la regió amb major creixement en termes absoluts: 27 milions de turistes més que en 2014. Els ingressos per turisme internacional van créixer un 3% en termes reals, arribant als 451.000 milions de dòlars dels EUA (406.000 milions d'euros), el que equival al 36% dels ingressos mundials.
  157. 157. 157 El sector terciari: el turisme El turisme a Espanya  Espanya és una potència turística mundial, 64 milions de turistes la visitaren l'any 2015, generant l'activitat turística un 11,1% del PIB i genera un 13% del llocs de treballs.  El turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir dels 50, però sobretot durant la dècada dels 60. Hi contribuïren factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).  Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i platja, que encara és vital. Malauradament, aquest presenta el greu problema de l'estacionalitat.  Actualment es treballa per potenciar nous tipus d'oferta, per cercar millorar la qualitat i així atraure un turisme de més poder adquisitiu. Cal aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura, gastronomia ...).
  158. 158. 158 El sector terciari: el turisme El turisme a l'Espanya dels 70'
  159. 159. 159 El sector terciari: el turisme El turisme a Espanya  El model turístic implantat a Espanya a partir dels any 60 es caracteritza per: ✔ Demanda massiva i de poder adquisitiu mitjà-baix. ✔ Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja. ✔ Predomini del tipus de Sol i Platja. ✔ Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.  Actualment, caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el següent: ✔ Potenciar el turisme de qualitat (de grana poder adquisitiu) ✔ Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i els desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats de turisme. ✔ Disminuir la dependència de l'exterior. ✔ Compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la qualitat mediambiental.
  160. 160. 160 El sector terciari: el turisme El turisme a Espanya  A Espanya hi ha quatre grans zones turístiques: ✔ La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar. ✔ Els dos arxipèlags (Canàries i Balears – que té el nombre més alt de places hoteleres). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja. ✔ La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural. ✔ La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia...  Actualment el turisme estranger representa 2/3 (alemanys, britànics i francesos) del volum del moviment turístic, mentre que l'interior representa 1/3. La proporció del turisme interior i exterior varia molt entre autonomies; Canàries i Catalunya hi predomina el turisme exterior, mentre que a la resta domina el turisme interior.
  161. 161. 161 El sector terciari: el turisme El turisme a Espanya Dades 2014
  162. 162. 162 El sector terciari: el turisme El turisme a Catalunya  Catalunya és la zona d’Espanya amb més importància turística. Rep més de 16 milions de turistes l'any, que aporten aproximadament un 15% PIB.  Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística. Diversos factors hi contribueixen: l'atractiu natural i cultural, la situació geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme és estranger) i la intensa activitat econòmica (turisme de negocis).  En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el Fòrum (2004). El turisme és una activitat vital. Unes 400.000 persones viuen directament o indirecta del turisme, que és bàsic en alguns indrets, com Salou, Lloret ...
  163. 163. 163 El sector terciari: el turisme El turisme a Catalunya  Hi ha dues grans zones turístiques a Catalunya: la Costa Brava i la Costa Daurada. En totes dues destaca l'afluència estival, sobretot d'un turisme d'exterior. En el cas de la Costa Daurada, cada cop pren més força, gràcies al turisme interior i als parcs temàtics.  En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com els Pirineus, les Comarques d’interior, gràcies al turisme rural o Barcelona gràcies al boom dels creuers.  Les tendències principals que ha experimentat el sector turístic a Catalunya: ✔ El creixement de la demanda turística ✔ L'augment del nombre d'allotjaments turístics (hotels de 4 i 5 estrelles i allotjaments de turisme rural, que s'han consolidat com a sector turístic). ✔ La diversificació de l'oferta, amb noves modalitats de turisme. ✔ L'aparició de línies àrees de baix cost. ✔ La millora dels equipaments. ✔ La millora de la formació professional especialitzada. ✔ La força de la marca Barcelona, som a potent atractor turístic.
  164. 164. 164 El sector terciari: el turisme Classificació del turisme a Catalunya Marques turístiques: corresponen a àmbits del territori que comparteixen unes característiques comunes i un determinat tipus d'atractiu, alhora permeten organitzar d'una manera eficient una xarxa d'equipaments i serveis turístics A Catalunya hi ha 10 marques:
  165. 165. 165 El sector terciari: el turisme Turisme sostenible Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007
  166. 166. 166 El sector terciari: el turisme Turisme sostenible
  167. 167. 167 ACTIVITATS Sector Terciari – El turisme  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Quin percentatge del PIB representa el turisme per Catalunya? 2. Quines són les dues grans zones turístiques de Catalunya? 3. Quines són la tendència actual del turisme català? 4. Què és una marca turística? 5. Quins temes es van tractar a la Conferència de Davos de 2007. Busca informació.
  168. 168. 168 El sector terciari El transport L'existència d'una xarxa de comunicacions ben desenvolupada i eficient és un element cabdal en la vertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica dels països. Tema 3.3
  169. 169. 169 El sector terciari: el transport Introducció  A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport.  El transport és un factor bàsic de l'organització espacial, social i econòmica d'un país. En diferenciem: ➔El transport terrestre ➔El transport aeri ➔El transport marítim  Cal distingir entre transport i comunicació: ✔ Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb canals o vies de comunicació (per exemple, el fil telefònic). ✔ Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d’un lloc a un altre.
  170. 170. 170 El sector terciari: el transport El transport terrestre a Espanya  El transport per carretera canalitza el 90% del trànsit de passatgers i el 80% del transit de mercaderies que es desplacen dins del territori de l'Estat espanyol.  És preeminent sobretot en distancies inferiors als 400 km.  Té estructura radial amb centre a Madrid.  2 tipus de vies: ✔ Xarxa de carreteres de l’Estat: Depenen del Ministeri de Foment. Inclou autopistes, autovies i carreteres nacionals. L’objectiu es cobrir els itineraris d’interès nacionals. ✔ Xarxa secundària de carreteres: Titularitat autonòmica o provincial (autovies, autopistes i carreteres).
  171. 171. 171 El sector terciari: el transport El transport terrestre a Espanya  Titularitat de les vies: ✔ 16% Estat ✔ 43% Comunitats Autònomes ✔ 41% Diputacions provincials i Ajuntaments.  La xarxa d’autopistes s’inicia als anys 60 per facilitar l’arribada de turistes.  Al 1984 el MOPU (Ministeri d'obres públiques i urbanisme) elabora el Pla General de Carreteres que en bona part financia la UE.  Al 2005 s’elabora el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte (PEIT) que és vigent fins el 2020.  El parc automobilístic més important són els turismes (0,67 cotxes per habitant).
  172. 172. 172 El sector terciari: el transport PEIT La planificació de les carreteres espanyoles es va iniciar al segle XVIII, sota els regnats De Ferran VI i Carles III. Es va planejar com una xarxa radial, amb centre a Madrid, i és El model que s'ha seguit fins ara en la planificació de les vies terrestres.
  173. 173. 173 El sector terciari: el transport El transport terrestre i la integració europea  Els Pirineus és un obstacle important per unir per transport terrestre la Península Ibèrica amb Europa.  Els passos de muntanya són tortuosos i estrets.  Només Irún i La Jonquera permet una bona comunicació.  Ens afecta tota la normativa europea relativa al transport per carretera i referida a seguretat, qualitat, gestió sostenible, aspectes mediambientals, senyalització de carreteres, ...  Els Fons de Cohesió eren els que es dedicaven a aquest tema. Espanya els deixarà de rebre en els propers anys.
  174. 174. 174 El sector terciari: el transport El transport terrestre i la integració europea
  175. 175. 175 El sector terciari: el transport El transport terrestre i la integració europea catalana  Catalunya es troba a la cruïlla de dos grans corredors econòmics i estratègics europeus: la Diagonal europea i el corredor Nord-Sud. ✔ Diagonal europea, és un gran corredor oest-est que surt de Lisboa, passa per Madrid, Barcelona, Perpinyà, Montpeller, Lió, Torí, Ístria, Ljubljana, Budapest i arriba a Kiev. ✔ El corredor Nord-Sud enllaça Hamburg, passant per Mez, Lió, Montpeller, Barcelona, València, Algesires i Tànger.

×