1.
Tema 5
Espanya i Catalunya durant el
segles XVIII i XIX
República: és un estat o un país dirigit per persones que
basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del
poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual
cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i
sobirania.
1788_______________________________________________1885

2.
La crisi de l'Antic Règim
El regnat de Carles IV (1788-1808) va coincidir amb la revolució
francesa.
Espanya lluita contra França (1793-1795), però és derrotada. Manuel
Godoy, ministre del rei, dóna un gir a la política i s'alia amb la França
de Napoleó el 1807, i autoritza a l'exèrcit francès a creuar les fronteres.
La guerra del francès (1808-1814), el poble es revolta (Motí
d'Aranjuez) que força la dimissió del ministre i l'abdicació de Carles IV
en el feu fill Ferran VII. Napoleó, s'oferix com a mediador però
empresona a Baiona a Ferran VII i col·loca al tro al seu germà Josep I.
El 2 de maig, comença un aixecament contra les tropes franceses, que
es converteix el una guerra que durarà fins al 1814 amb el Tractat de
Valençay i el retorn de Ferran VII.

3.
Afusellaments del 3 de maig (Goya)
El quadre és una instantània de la nit del 2, matinada del 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos
executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2
de maig durant la Guerra de la Independència Espanyola.

4.
Senyor meu germà: V.M. sabrà sens dubte amb pena els successos d'Aranjuez i les seves
resultes, i no veurà amb indiferència a un rei que, forçat a renunciar a la corona, va a posar-se als
braços d'un gran monarca, aliat seu, subordinant totalment a la disposició del únic que pot donar-li
la seva felicitat, la de tota la seva família i la dels seus fidels vassalls.
Jo no he renunciat a favor del meu fill sinó per la força de les circumstàncies, quan l'estrèpit
de les armes i els clams d'una guàrdia revoltada em feien conèixer bastant la necessitat d'escollir
la vida o la mort, ja que aquesta última s'hagués seguit després de la de la Reina.
Jo vaig ser forçat a renunciar; però assegurat amb plena confiança en la magnanimitat i el
geni del gran home que sempre ha mostrat ser amic meu, jo he pres la resolució de conformar-me
amb tot el que aquest mateix gran home vulgui disposar de nosaltres i de la meva sort, la de la
Reina i la del Príncep de la Pau.
Dirigeixo a V.M.I. una protesta contra els successos d'Aranjuez i contra la meva abdicació.
Em lliuro i enterament confio en el cor i amistat de VM amb la qual cosa prego a Déu que us
conservi en la seva santa i digna guàrdia.
De V.M.I. i R. seu afecte germà i amic, Carles.
Bases documentales de la España Contemporánea. Madrid 1971, vol I.
Carta de Carlos IV a Napoleón
Informant de la seva abdicació forçada en el seu fill Ferran VII el 23 de Març de 1808

5.
El timbaler del Bruc
https://www.youtube.com/watch?v=noLeoiJapKg

6.
Constitució i Restauració
La 1a
constitució Espanyola (1812)
Durant la Guerra del Francès es va crear la Junta Suprema Central (1810), que va
convocar les corts a Cadis (ciutat no ocupada pels francesos), amb una representació
de 20 diputats catalans.
Malgrat hi havien alguns absolutistes, es va decidir de fer una constitució per a Espanya
de caire liberal, on la sobirania era nacional, hi havia divisió de poders, sufragi universal
masculí i una àmplia declaració de drets. Es va aprovar el dia 19/03/1812 (“La pepa”)
La Restauració (1814-1820)
Retorna Ferran VII com el “DESEADO” al març de 1814. Teòricament els liberals
esperaven que jurés la Constitució de 1812, però amb el suport del grup de liberals
absolutistes (“Manifest del Perses”) reconeix la Monarquia Absoluta i el 4 de març
anul·la la “Pepa”.
Comencen els “PRONUNCIAMIENTOS” dels liberals per restaurar la “Pepa”: 1814 Elio /
1814 Mina /1815 Porlier † / 1816 Richart / 1817 Lacy † / 1819 Vidal †

7.
Constitució i Restauració
La 1a
constitució Espanyola (1812)
Contingut de la Constitució:
La sobirania nacional (art.3)
La divisió de poders (legislatiu, judicial i executiu)
(art.15.16.17)
La religió serà la catòlica i prohibeix l’exercici d’altra
(art.12)
Model de govern: Monarquia moderada hereditària
(art.14)
Les Corts seran Bicamerals
El sufragi universal indirecte
Rei inviolable.
Unificació del codi civil a tot el territori.
A més inclou:
El liberalisme econòmic, que es veu en la llibertat que
tenen els propietaris per vendre les seves terres, la
llibertat d’indústria, comerç i de circulació.
Inicia la Reforma Agrària: mitjançant l’expropiació dels
béns dels convents que ja havia suprimit Bonaparte, la
venda de terrenys erms i la limitació dels “mayorazgos”.
Abolició de la Inquisició.

8.
Trienni Liberal i Dècada Ominosa
Trienni Liberal (1820-1823)
El Coronel Rafael Riego es va “pronunciar” a Cabezas de San Juan (Sevilla) i va obligar
a Ferran VII a acceptar la Constitució de 1812. Ferran VII jurà la Constitució (a
contracor) i d’amagat va demanar ajut a les potències absolutistes europees.
Dècada Ominosa (1823-1833)
L’octubre de 1822 pel Congrés de Verona la Santa Aliança (Rússia, Àustria, Prussia)
decideixen posar-hi fi. A l’abril de 1823, un exèrcit francès anomenat Els cent mil fills
de Sant Lluís entra a Espanya comandada per Duc D’Angulema. Barcelona resistirà
(sota Espoz i Mina), però caurà al novembre de 1823. Ferran VII reinstaurarà
l’absolutisme i els liberals hauran de fugir del país per por a la repressió.
Ferran VII, només va tenir filles i la Llei Sàlica impedia que les dones governessin a
Espanya, pel que va dictar la Pragmàtica Sanció per abolir-la i així assegurar-se que
la seva filla regnés.
A la seva mort al 1833, comença una Guerra Civil entre:
Carlistes (a Favor de Carles Ma Isidre) i que arreplegava als més conservadors
(nobles, clergues i pagesia)
i Maria Cristina (reina regent, de Isabel II) recolzada pels liberals.

9.
Himne de Riego
Riego com amb símbol del liberalisme
Versió Castellà
Serenos y alegres
valientes y osados
cantemos soldados
el himno a la lid.
De nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
El mundo vio nunca
más noble osadia,
ni vio nunca un día
más grande el valor,
que aquel que, inflamados,
nos vimos del fuego
excitar a Riego
de Patria el amor.
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
La trompa guerrera
sus ecos da al viento,
horror al sediento,
ya ruge el cañon
a Marte, sañudo,
la audacia provoca
y el ingenio invoca
de nuestra nación.
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
Versions alternatives
La Reina vol corona?
que vingui a Barcelona!
Corona li donarem…
I el coll li tallarem!
Si el Rei demana corona
corona li donarem
que vingui a Barcelona
i el coll li tallarem.
Si los curas y frailes
supieran
la paliza que les vamos a
dar,
subirían al coro
cantando:
"Libertad, libertad,
libertad!"
Si los Reyes de
España supieran lo
poco que van a durar,
a la calle saldrían
gritando:
"¡Libertad, libertad,
libertad!"
Un hombre estaba
cagando y no tenía
papel pasó el rey
Alfonso XIII y se
limpio el culo con él.
http://www.izqrepublicana.es/documentacion/riego_cantado.mp3

10.
Guerres carlines i Constitucions del
1837 i 1845
Primera Guerra Carlina i reformes liberals (1833-1840)
La guerra es va prolongar durant set anys i va concloure amb el Conveni de Bergara
(1839) amb la derrota dels Carlins. Maria Cristina, mentre havia de tractar entre els
liberals que estaven fraccionats entre el Liberals moderats, els Liberals progressistes i
els Liberals Intermedis (O’donnell). Es farà la Constitució de 1837, de caire
progressista.
Regència d'Espartero (1840-43)
El progressista Espartero, guanyador de la 1a Guerra Carlina, va ser nomenat regent.
Tanmateix, els incidents greus que es van produir a Catalunya en 1842 causades per
les mesures lliurecanvistes perjudicaven a la indústria tèxtil catalana. Van fer que
Espartero bombardeges la ciutat de Barcelona. Un pronunciament, que coincideix amb
la majoria d'edat d'Isabel II, acaba amb la seva regència.
La dècada Moderada (1843-54)
Els moderats liderats per Narvàez comencen una nova etapa conservadora i
centralitzadora, que culminarà amb la Constitució de 1845, de caire moderat.
Destaca lac reacció d'un codi penal i l'aparició de la Guàrdia Civil. Del 1846-49 tindrà
lloc la Guerra dels Matiners o segona Guerra carlina.

11.
Alternança de Progressistes i Moderats
El Bienni Progressista (1854-56)
El pronunciament de Vicàlcaro liderat per O'donnell, torna el poder als progressistes
moderats (Unió Liberal) i restauren la constitució de 1837.
Crisi del sistema Isabelí (1856-68)
Aquest període es caracteritza per l'alternança de moderats i els de Unió Liberal. I la
fragmentació dels progressistes en demòcrates (partidaris del sufragi universal masculí)
i els republicans.
El sexenni democràtic (1868-73)
Al setembre de 1868 l’Almirall Topete (junt amb Prim i Serrano) va fer un
“pronunciament” a Cadis. Al mateix temps a nombroses ciutats Espanyoles es van anar
creant “Juntes Revolucionàries”, demanant la caiguda de la Monarquia. Les tropes
isabelines s’enfrontaran als revoltats, però perdran ala Batalla d’Alcolea
(setembre1868). Isabel fuig a França.
El sexenni es divideix en 2 etapes: 1) Govern provisional (1868-70) del General Prim i
Serrano i la creació de la Constitució de 1869 que establia una monarquia
parlamentària d'Amadeu de Savoia; 2) Monarquia democràtica de Savoia,
caracteritzada per la inestabilitat política.

12.
Alternança de Progressistes i Moderats
La 1a República Espanyola (1873-74)
 Una nova carlina i una insurrecció a l'illa de Cuba van promoure que Amadeu I renunciés al
tro que és reunissin les Corts que i per 256 vots a favor i 32 en contra el proclama La PRIMERA
REPÚBLICA ESPANYOLA, on Estanislau Figueres serà el 1r president.
✔
Art. 1 “Formen la nació espanyola els Estats... “
✔
La forma de govern de la nació espanyola és la República Federal.
✔
La potestat del legislatiu el tenen les Corts.
✔
La potestat del executiu el tenen els ministres.
✔
El poder de relació serà exercit pel president de la república.
Un cop d'Estat del General Pavía va dissoldre les corts i va lliurar la presidència al General
Serrano.
El Sistema Canovista (1874-1885)
Cánovas del Castillo esdevé cap del govern de la nova monarquia. El seu sistema es
caracteritzarà per il·legalitzar als partits republicans, els moviments obrers i afavorir els interessos
dels terratinents, burgesos i de l’església.
Cánovas establirà un sistema bipartidista pel govern d’Espanya. Dos partits farien una alternança
pacífica de poders. Se’ls va anomenar els partits dinàstics: el partit conservador, de Cánovas del
Castillo i el partit liberal de Pràxedes Mateo Sagasta. I crearà la Constitució de 1876 on la
sobirania es compartida entre les corts i el rei.

13.
Preguntes de tema
Contesta:
1) Torna a definir liberalisme, i troba una raó para que aparegués l'imperialisme.
2) Explica el conte del Timbaler del Bruc. Visualitza el vídeo del programa
divendres de TV3 i explica si va si és mitologia o un fet real.
3) Fes un eix cronològic amb tots els esdeveniments, personatges i constitucions
del tema.
4) Què fou el manifest dels Perses?
5) Què és un «pronunciamiento»? Quants «pronunciamientos» hi han hagut fins
avui dia? Quin fou l'últim? En quina data?
6) Què és una arenga? Què és l'himne de Riego? Què vol dir què és el símbol del
liberalisme?
7) Què vol dir ominosa?
8) Què és la llei Sàlica? Actualment està en vigor o derogada? Quan i com?
9) Busca informació sobre les «guerres carlines» i fes un petit informe.
10) Busca informació sobre els bombardejos a Barcelona per part d'Espartero.
11) Busca en Internet la constitució de 1873, de la 1a
república, i tria dos articles
que pensis que siguen interessants.
12) Què és el sistema Canovista en què consisteix. Compara'l amb el sistema
polític espanyol actual.
13) Qui fou «el noi del sucre»?