1.
El repte
Com crear millors oportunitats d’ocupació i
itineraris formatius per a joves
desconnectats?
Coordinat per

2.
10x10 Càpsules d’Innovació Social
2
Octubre, 2016
Challenge Brief
Com crear millors oportunitats d’ocupació i itineraris
formatius per a joves desconnectats?
1. Descripció
Com a conseqüència de la crisi, l'augment de la desocupació juvenil ha arribat a nivells crítics que exigeixen
una atenció urgent. Un nombre inacceptable de joves de 16 a 24 anys d'edat enfronten la desocupació,
l'ocupació insegura i/o a temps parcial, llocs de treball amb salaris baixos, o simplement la inactivitat.
Aquesta situació augmenta la inestabilitat, augmenta les desigualtats i paralitza el desenvolupament
econòmic, el que acaba limitant la capacitat dels joves per contribuir a la societat. La inactivitat i la
desconnexió socials de molts joves augmenta el risc de quedar permanentment endarrerits en el mercat
laboral. Aquest risc és especialment alt per als joves desconnectats amb baix nivell de competències.
Aquest any, el projecte 10x10 Càpsules d’Innovació Social s’enfoca a presentar intervencions públiques,
privades i mixtes que aconsegueixin re-connectar aquests joves al mercat laboral i a l’activitat formativa.
2. Dades clau i consideracions sobre els joves desconnectats
§ Malgrat que millora l’atur, no ho fa l’ocupació (del 2007 al 2012 va baixar bruscament 20 punts i en
els darrers tres anys s’estabilitza en poc més d’un 40%)
1
; i, en altres àmbits, com el de l’emancipació
o la satisfacció amb el funcionament de la democràcia, es fa palès el deteriorament de la situació de
les persones joves.
§ Segons l’OCDE els joves que no treballen, no estudien ni reben cap tipus de formació (un 12, 9% a
Espanya)
2
arrisquen quedar permanentment endarrerits en el mercat laboral. Aquest risc és
especialment alt per als joves desconnectats amb baix nivell de competències (per ex. aquells que no
han completat l'educació secundària, que es calcula que són un 24% a Espanya).
§ En els anys previs a l’inici de la crisi econòmica, la taxa d’activitat juvenil es mantenia al voltant del
72%. Des de llavors no ha deixat de baixar. Avui ja pràcticament és un 10% més baixa, amb un 62,9%
el 2014
3
.
1
Informe Estat de la Joventut 2015 de l’Observatori Català de la Joventut. Apartat Treball :
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_observatori_catala_de_la_joventut/documents/arxiu/estadistiques/
sistema_indicadors/Estat_de_la_joventut_2015_Informe_Sistema_indicadors_joventut_Catalunya_SIjove.pdf
2
Informe sobre ocupació a Espanya de Juliol de 2016 http://www.oecd.org/fr/espagne/Employment-Outlook-Spain-ES.pdf
3
Informe Estat de la Joventut 2015 de l’Observatori Català de la Joventut

3.
10x10 Càpsules d’Innovació Social
3
§ Una de les causes d’aquest descens és el desànim d’aquelles persones joves desocupades, que
deixen de buscar feina i que passen a ser no demandants actius de feina (una de cada cinc
persones joves)
4
. Es tracta de població desocupada oculta, ja que desapareixen de les
estadístiques d’atur.
§ També ha augmentat la temporalitat (de l’any 2000 al 2014 s’ha multiplicat quasi per tres l’ocupació
a temps parcial entre els joves)
5
, els sous baixos, i altres fenòmens s’han sintetitzat en allò que es
coneix com a precarietat. Això afecta especialment les persones que han entrat en el mercat laboral
en les darreres dues dècades.
§ La taxa d’atur juvenil de llarga durada se situa al 9,6%. Això significa que el 36,9% dels joves a l’atur
fa més d’un any que busquen feina.
6
§ La proporció de persones amb un alt nivell formatiu que tenen ocupacions que requereixen
menys nivell formatiu a Catalunya és el 37,5%
7
.
Consideracions
§ Polítiques a favor d’altres grups socials. La reducció del pes de la població jove té
conseqüències per a aquest mateix col•lectiu en el present. El fet que la joventut perdi pes relatiu
vol dir que ho fa a favor d’altres grups socials, i això pot tenir conseqüències en l’atenció que rep
dins l’agenda política i, en conseqüència, en la prioritat de les polítiques públiques que hi van
adreçades.
§ Educació com a punt clau. L’educació té una rellevància clau en la vida de les persones joves i
en les seves expectatives. Hi ha una relació molt estreta entre la formació, l’accés al mercat
laboral i les condicions materials de vida i benestar. En aquest sentit Catalunya arrossega dades
particularment negatives en comparació de les d’altres països europeus, cosa que sovint ha situat
el sistema educatiu en el punt de mira del debat social en els darrers anys. Una de les qüestions
clau en aquest àmbit és la sortida de l’etapa formativa de forma prematura (un 18,9% dels joves a
Catalunya deixa els estudis prematurament)
8
, cosa que dificulta l’accés al mercat laboral amb
recursos educatius i oportunitats.
4
Estat de la Joventut 2015: Treball de l’Observatori Català de la Joventut . Apartat Inclusió Social
5
Estat de la Joventut 2015: Treball de l’Observatori Català de la Joventut. Apartat Treball
6
Situació Laboral de les persones Joves a Catalunya – 2on Trimestre 2016 per l’Observatori Català de la Joventut
7
Estat de la Joventut 2015:
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_observatori_catala_de_la_joventut/documents/arxiu/estadistiques
/sistema_indicadors/Estat_de_la_joventut_2015_Informe_Sistema_indicadors_joventut_Catalunya_SIjove.pdf
8
Font Catalunya: Idescat. Font Espanya, zona euro i Unió Europea: Eurostat.

4.
10x10 Càpsules d’Innovació Social
4
§ Motivació és bàsica. El desànim d’aquelles persones joves desocupades fa que aquestes deixen
de buscar feina i passin a ser no demandants actius de feina. Es tracta de població desocupada
oculta, ja que desapareixen de les estadístiques d’atur.
§ Invertint en i valorant el potencial dels joves. Les empreses diuen que tenen problemes
amb la contractació de joves. Però les inversions en formació i desenvolupament d'habilitats per
donar suport a l'èxit a llarg termini dels joves pot arribar a ser rendible en el futur. Com podem
connectar a ocupadors, educadors, ONG i funcionaris de la ciutat per adonar-se i conrear el
potencial dels empleats joves?
§ Reduir la manca d’informació. Als joves, especialment els de baixos ingressos, els manquen
les xarxes i les connexions que tradicionalment són les principals fonts d'accés a les oportunitats
d'ocupació. Com podem millorar els esforços de reclutament, xarxes i vies per connectar els joves a
les oportunitats d'ocupació?
§ Situació de bucle: Els joves sovint no poden aconseguir treball sense experiència i per tant
tampoc poden obtenir experiència sense feina. Hi ha evidència empírica que mostra que els joves
són encara més susceptibles de realitzar les feines de baixa qualificació i baixos salaris de la part
inferior del mercat de treball; llocs de treball amb menys probabilitat de rebre formació i on les
vies de millorar professionalment no són gens clares.
3. Col·lectius clau
Aquest col·lectiu està format per diversos tipus de joves amb diferents realitats. En aquest cas s’enfocarà
a aquell col·lectiu de joves de 16 a 24 anys amb totes les seves diferències:
§ Joves sense l’educació obligatòria (ESO) finalitzada
§ Joves aturats sense formació adequada
§ Joves sobrequalificats
4. Palanques de canvi
El lideratge i el compromís
L’enfocament paternalista sobre els joves desconnectats generen resultats pobres. Aquest projecte busca
iniciatives que promoguin la participació i la creació d'una societat més justa i equitativa on els joves siguin
valorats i tinguin l'oportunitat de ser ciutadans productius i connectats que facin contribucions
significatives. Es busquen projectes on la motivació i el compromís dels participants siguin una
característica essencial. Els mateixos joves han de ser part de la solució.
Desenvolupar habilitats per a un mercat de treball que canvia ràpidament
Els grans canvis en els patrons d'ocupació han comportat que alguns coneixements i habilitats quedin
obsolets. Hi ha una creixent demanda d’actituds i habilitats socials que s’han desenvolupat marginalment
en el sistema educatiu formal: la creativitat, flexibilitat, comunicació, resolució de problemes, col·laboració
o l’emprenedoria/intraemprenedoria s'estan convertint en habilitats essencials per accedir al mercat
laboral.

5.
10x10 Càpsules d’Innovació Social
5
Desenvolupar oportunitats d'experiències professionals primerenques i significatives per
als grups desfavorits
El mercat laboral encara no té la capacitat, la flexibilitat i l'obertura per incloure i respondre a les
necessitats i capacitats de certs grups específics de la societat: els joves migrants i refugiats poden
aportar un valor únic a moltes organitzacions. Hi ha una necessitat d'innovacions provades per demostrar
com aprofitar aquestes habilitats i les persones en les primeres etapes.
Millorar la demanda i l'oferta
Malgrat els nivells d'atur, un de cada quatre empresaris troben dificultats en l'adequació de llocs de treball
amb els coneixements adequats. Aquest desajust d'habilitats i una millor facilitació de la dinàmica del
mercat requereixen diferents solucions diferents de les habituals.
Facilitar la transició des de l'educació / formació per a l'ocupació
El sistema de pràctiques o de l’aprenentatge dual dóna un gran valor als ocupadors i genera estabilitat en
un mercat laboral cada vegada més flexible, però ha de ser una proposta atractiva (incloent l'estatus que
se’ls hi dona) per als joves i una sòlida proposta de valor per a les empreses petites i mitjanes.
Proactivitat i responsabilitat
En lloc dels enfocaments paternalistes, el projecte buscarà iniciatives que s'enfronten a l'estigma de l’atur
i l'emmarquen com una oportunitat per enfortir les capacitats de les persones i desenvolupar una
mentalitat emprenedora i proactiva.
L'apoderament col·lectiu
L'aïllament té conseqüències perjudicials per als joves desconnectats, ja que empobreix la seva empenta i
creativitat. El projecte estudiarà les iniciatives que alliberen els joves desconnectats de l'aïllament, la
soledat, el desànim i la invisibilitat a través de dinàmiques de col·laboració que generin apoderament i
oportunitats.
5. Criteris de recerca de solucions innovadores
§ Evidència d’impacte: Innovacions que proporcionin un model que generin els resultats esperats.
Si pot ser, projectes que hagin estat avaluats mínimament.
§ Adaptabilitat: Innovacions que no siguin específiques per a cada context, sinó que siguin
potencialment adaptables a diferents entorns culturals, socials i econòmics.
§ Model de sostenibilitat: Innovacions amb un model d’ingressos diversificat, l’optimització de
recursos o l’ús de recursos de la comunitat, de manera que no depenguin dels subsidis regulars per
sostenir les seves operacions.
§ Recerca local i global: Es fa una recerca d’innovacions en l’entorn local i s’obra la finestra a
innovacions globals, des de contextos molt propers (Europa i Amèrica del Nord) fins a contextos ben
diferents (com Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia).