Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Les ombres venen i van final

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 6 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Más reciente (20)

Les ombres venen i van final

  1. 1. LES OMBRES VENEN I VAN Un matí qualsevol, mentre fèiem les rutines de veure qui havia vingut, quin dia de la setmana era, quin temps feia... Ens vam adonar d’un fet que fins aquell moment no li havíem donat importància! Feia sol i núvol! Un dels nens va dir que hi havia “sombra i sol”. A partir d’aquí es va generar una conversa. Volíem saber com apareixia l’ombra.
  2. 2. Leyre C: per el sol. Perquè se ve la ombra del sol. Bruno: por los arbres i les cosetes. Isaac: yo se porque hay sombra por el suelo, porque si. Leyre L: porque el sol i els núvols es mesclen i fan ombres. Marc L: porque el sol es un sol. Hay unos que son redondos y también como plátanos. Marc M: perque els núvols tapen el sol i fan sombra. Ania: jo crec perquè tenen sombra els nens, es perquè el sol té ratlles i fa ombres. Yi: la cadira té ombra. Judith: perquè es reflexa en cualquier cosa: arbres, col·legi, construcció, en una caixa i moltes més coses. Irene: les ombres surten de dia. Marc M: de nit també, perquè jo les veig. Lorena: i com les podem veure si tot és negre? Martin: perquè esta la llum engegada de les faroles i es veu la sombra. Apaguem les llums de la classe i veiem que no es veu ombra. Lorena: que hem de buscar per a que hi hagi ombres? Erik: el sol! Així doncs, carregats amb la càmera de fotos, sortim al pati en busca d’ombres!!! A la rotllana vam parlar de com pensàvem que sortien les ombres.
  3. 3. Les ombres apareixen quan menys t’ho esperes i generen emocions (admiren, espanten, diverteixen) però també ens parlen dels objectes als quals pertanyen. És doncs, un element que està al nostre abast, que ens acompanya, que emergeix en qualsevol moment i que pot ser un catalitzador de la creativitat dels infants per a la realització de les seves primeres teories científiques.
  4. 4. Descobrim que el sol no és l'únic que pot produir ombres, sinó que qualsevol font de llum pot provocar una ombra. Així és com descobrim que amb la pantalla de la classe i el projector podem fer ombres amb el nostre propi cos. Potenciem l’expressió corporal i com a partir d’aquesta ens podem comunicar mitjançant gestos. “Les ombres estan en nosotros” Hector 5 anys. “Al nostre cos i después sal” Aleix 5 anys. “De moment la nostra ombra està al nostre cos i quan hi ha llum i foscor surt” Judith 5 anys.
  5. 5. Amb les ombres i el nostre cos podem expressar fets, situacions, moviments… L’ombra forma part de nosaltres, ens segueix i ens imita. Podrem endevinar de qui és cada ombra? Els infants contemplen l’espectacle que es retalla a la roba. Els nens i les nenes van passant lentament, de ser espectadors a formar part activa del joc de les ombres. Es fan còmplices de la llum i de la foscor. Es transformen en una ombra que els altres han de descobrir de qui és.
  6. 6. Qualsevol objecte col·locat davant una font de llum pot tenir una ombra, no només nosaltres. El món que ens envolta està ple d’ombres que ens poden donar informació de l’objecte que projecta. Construim noves relacions entre els objectes, la llum i les ombres.

×