1. LES OMBRES VENEN I
VAN
Un matí qualsevol, mentre fèiem les rutines de veure qui havia vingut, quin
dia de la setmana era, quin temps feia... Ens vam adonar d’un fet que fins
aquell moment no li havíem donat importància! Feia sol i núvol! Un dels nens
va dir que hi havia “sombra i sol”. A partir d’aquí es va generar una
conversa. Volíem saber com apareixia l’ombra.
2. Leyre C: per el sol. Perquè se ve la ombra del sol.
Bruno: por los arbres i les cosetes.
Isaac: yo se porque hay sombra por el suelo, porque si.
Leyre L: porque el sol i els núvols es mesclen i fan ombres.
Marc L: porque el sol es un sol. Hay unos que son redondos y también como plátanos.
Marc M: perque els núvols tapen el sol i fan sombra.
Ania: jo crec perquè tenen sombra els nens, es perquè el sol té ratlles i fa ombres.
Yi: la cadira té ombra.
Judith: perquè es reflexa en cualquier cosa: arbres, col·legi, construcció, en una caixa i
moltes més coses.
Irene: les ombres surten de dia.
Marc M: de nit també, perquè jo les veig.
Lorena: i com les podem veure si tot és negre?
Martin: perquè esta la llum engegada de les faroles i es veu la sombra.
Apaguem les llums de la classe i veiem que no es veu ombra.
Lorena: que hem de buscar per a que hi hagi ombres?
Erik: el sol!
Així doncs, carregats amb la càmera de fotos, sortim al pati en busca d’ombres!!!
A la rotllana vam parlar de com pensàvem que sortien les ombres.
3. Les ombres apareixen
quan menys t’ho
esperes i generen
emocions (admiren,
espanten, diverteixen)
però també ens parlen
dels objectes als quals
pertanyen.
És doncs, un element que
està al nostre abast, que ens
acompanya, que emergeix
en qualsevol moment i que
pot ser un catalitzador de la
creativitat dels infants per a
la realització de les seves
primeres teories
científiques.
4. Descobrim que el sol no és l'únic que pot produir
ombres, sinó que qualsevol font de llum pot
provocar una ombra. Així és com descobrim que
amb la pantalla de la classe i el projector podem
fer ombres amb el nostre propi cos. Potenciem
l’expressió corporal i com a partir d’aquesta ens
podem comunicar mitjançant gestos.
“Les ombres estan en nosotros”
Hector 5 anys.
“Al nostre cos i después sal”
Aleix 5 anys.
“De moment la nostra ombra està al nostre
cos i quan hi ha llum i foscor surt”
Judith 5 anys.
5. Amb les ombres i el nostre cos podem expressar fets, situacions, moviments…
L’ombra forma part de nosaltres, ens segueix i ens imita. Podrem endevinar de qui
és cada ombra?
Els infants contemplen l’espectacle que es retalla a la roba.
Els nens i les nenes van passant lentament, de ser espectadors a formar part activa
del joc de les ombres. Es fan còmplices de la llum i de la foscor. Es transformen en
una ombra que els altres han de descobrir de qui és.
6. Qualsevol objecte
col·locat davant una
font de llum pot tenir
una ombra, no només
nosaltres. El món que
ens envolta està ple
d’ombres que ens
poden donar
informació de l’objecte
que projecta.
Construim noves
relacions entre els
objectes, la llum i les
ombres.
