2. Estudià dret, sense vocació.

3. De jove va tenir una important depressió nerviosa, diagnosticada pel metge com a "malaltia dels instruïts" i per a la qual se li va prescriure com a medicina: "un règim a còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta anglesa de vi claret cada dia" i passejades a cavall.

5. Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire.

6. Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic.

7. Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau).

9. Objectiu Investigar COM pensa la ment humana Netejar la filosofia de conceptesbuits de contingutempíric

10. “Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”) aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home” Hume pretén unificar totes lesciències la ciència de la naturalesa humana a partir de les lleis d’associació d’idees “Investigació sobre l’enteniment humà” 1748 abandona els objectius de l’etapa anterior Hume elaboraruna anàlisi de l’entenimenthumà objectiu fixarelslímits de la capacitat de coneixement qüestions de fet a partir de la distinció entre relacions d’idees El filòsof il·lustrat “Investigació sobre els principis de la moral” 1751 Hume abandona el seuprojecte anterior defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó. utilitzant un mètode es dedica a estudismésparticulars descriptiu històric DAVID HUME(1711-1776) PROJECTE FILOSÒFIC

11. Pregunta filosòficaperò també psicològica. Primer filòsof en fer una psicologia del coneixement D’onprocedeixen les idees que tenim en la ment? Totcontingut mental procedeix de l’experiència Aristòtil Occam Bacon La mentésinicialment una tabula rasa, un «whitepaper» Hume defensa un plantejament EMPIRISTA No hi ha coneixementsinnats “Empeiria” = experiència sensible = dades, continguts que s’obtenen a través delssentits

13. QUIN ÉS L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT? Tot el coneixement prové de l‘EXPERIÈNCIA. NO hi ha IDEES INNATES. Tots els continguts mentals són PERCEPCIONS i aquestes provenen de l’EXPERIÈNCIA. Segons el seu origen

14. IMPRESSIONS&IDEAS “By the term impression … I mean all our more lively perceptions, when we hear, or see, or feel, or love, or hate, or desire, or will.” “all our ideas … are copies of our impressions.” Any idea that we have can be ‘traced back’ to some impression or conjunction of impressions; “all the materials of thinking are derived either from our outward or inward sentiment: the mixture and composition of these belongs alone to the mind and will.”

15. LES IDEES

16. LES IDEES Les idees no estan desconnectades en la ment, sinó que estan associades formant una xarxa conceptual. Aquesta xarxa es construeix d’acord a uns principis o lleis (mecanismes mentals) LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES Semblança: asssociem idees que comparteixentrets Contigüitat: les idees que un cops’hanpresentat juntes tendeixen a associar-se d’aquesta manera Causa-efecte: la reiterada successió de dos fenòmensprodueixen la ment la idea de «conjuncióconstant» o forçavinculant entre ells.

17. COM ES FORMEN LES IDEES COMPLEXES? IMAGINACIÓ FANTASIA COMBINA I UNEIX IDEES SIMPLES LLEIS D’ASSOCIACIÓ SEMBLANÇA CAUSA - EFECTE CONTIGÜITAT

18. ELS PRINCIPIS DEL CONEIXEMENT Principi empirista L’experiència és l’origen i el límit del nostre coneixement. Només coneixem directament les nostres representacions mentals, no les coses. Principid’immanència Totes les idees són còpies d’impressions. Principi de còpia per tant no idees innates. les idees no estandesconnectadesen la ment Principi d’associació d’idees les idees estan associades semblança Segons unes lleis de contigüitat causa-efecte Principi de negació de les idees generals No existeixen idees generals i abstractes Nominalisme

19. Hume’s fork “Ockham's Razor” "Tots els objectes de la raó o investigació humanes poden ésser dividits naturalment en dues classes, a saber, relacions d'idees i qüestions de fets. Investigació... Secció IV, 20 "Hume's Fork”

20. COM CONEIXEM? QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR? RELACIONS D’IDEES I QÜESTIONS DE FET Relacions d’idees Proposicions intuïtives o demostrativament certes. Les proposicions contràries impliquen contradicció. Poden descobrir-se pel simple pensament. Permeten l’elaboració de raonaments demostratius. Qüestions de fet Manquen de l’evidènciade les relacionsd’idees. Només es poden establir a partir de l’experiència. Permeten només l’elaboració de raonaments probables. Humes’inspira en Leibniz per feraquestadistinció

21. COM CONEIXEM? QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR?

23. Descobertes només per l’enteniment [a priori]

24. No poden ser negades sense contradicció

26. UNIVERSALS

27. NECESSÀRIES

28. A PRIORI

29. NO CONTRADICTÒRIES32 + 42 = 52 (9 + 16 = 25) 5 4 hipotenusa 3

31. SÓN PARTICULARS

32. SÓN CONTINGENTS

33. SÓN A POSTERIORI, DEPENEN DE L’EXPERIÈNCIA

34. SÓN SUBJECTIVES

36. HUME Crítica a la metafísica

37. Crítica de les idees metafísiques De quina impressió deriven les idees? PRINCIPI DE CÒPIA Totes les idees que hi ha en la ment humana han de tenir el seu fonament en les impressions sensibles Metá-physis: allò que estàmésenllà del món natural. Per a Plató i Aristòtil representa el saber vertader i méscomplex Per a Hume representen un pseudoconeixement o una superstició. Cal eliminar-les de l’àmbit de la ciència i recloure-les en la creença I si no ho tenen? IDEES METAFÍSIQUES CAUSALITAT JO SUBSTÀNCIA DÉU Crítica delsconceptesfonamentals de la filosofia

38. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT «Tots els raonaments sobre la qüestió de fet semblen basar-se en la relació de causa-efecte. Solament mitjançant aquesta relació podem ultrapassar l'evidència de la nostra memòria i els nostres sentits. Si tu vas a preguntar-li a un home per què creu en una qüestió de fet que no és present, per exemple, si el meu amic és a casa seva o a França, et donarà una raó; i aquesta raó representarà algun altre fet, com una carta seva rebuda o el coneixement dels seus antics propòsits i promeses. Un home que trobés un rellotge o qualsevol altra cosa a una illa deserta, conclouria que alguna vegada hi havia hagut homes.» Hume. Investigació sobre el coneixement humà, Secció IV, 22

39. HIPÒTESI D’ADAM «Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat amb l’enteniment vigorós, però sense gens ni mica d’experiència, mai no hauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir del moviment i de l’impuls de la primera. No hi ha res que la raó vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l’efecte. Tal inferència, si fos possible, equivaldria a una demostració, en fonamentar-se simplement en la comparació d’idees. Però cap inferència de la causa a l’efecte pot valer com a demostració, i de tot això en tenim aquesta prova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre qualsevol: tot allò que concebem és possible, almenys en un sentit metafísic; però on sigui que tingui lloc una demostració, el contrari és impossible i implica una contradicció. No hi ha, doncs, cap demostració per a la conjunció causa i efecte.» ABSTRACT

40. Crítica de la idea de causa i efecte Quinésl’origen de la idea de causalitatcom a connexiónecessària? Es tracta d’una relació d’idees? Si fos una RI, llavors es tractaria d’un coneixement a priori i analític Si fos una RI, sense tenir cap experiència previa, seria possible determinar quins efectes tindrà en el futur un determinat fenomen La causalitatno pot ser una RI La connexió entre fenòmensno pot ser descobertaper la simple raó Capment, ni humana ni divina potdeterminar, a priori , és a dir, senserecurs a l’experiènciaquinsefectes van aparellatsambquines causes

42. El principi de causalitat (Aristòtil: tot efecte es correspon a una causa determinada) estableix una relació causa-efecte necessària entre els esdevenimentsde què tenim experiència.

43. Quan la ciència explica els fets, establim relacions de causa-efecte. Però, és legítima aquesta relació? Prové d’alguna impressió? És el resultat d’una connexió necessària entre els fenòmens?Unió inevitable entre fenòmens A B (si no es dóna A no pot donar-se B i al revés) B A A B Crítica: no tenim una impressió que correspongui a la suposada idea de connexió necessària entre dos fenòmens.

44. «Estemdeterminats, noméspelcostum, a suposar el futurd’acordamb el passat. Quanveig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la mevamentésmoguda de manera immediata per l´hàbitcap a l´efecteacostumat i anticipo la mevavisió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquestsobjectes, considerats en abstracte, i independent de l´experiència, que emporti a una conclusiósemblant; i, fins i totdesprésd´havertingutl´experiència de moltsefectesd´aquesttipusrepetits, no hi ha capargument que emdetermini a suposar que l´efecteestaràd´acordamb 1´experiència passada.» Les forcesmitjançant les quals operen elscossossóntotalmentdesconegudes. Nosaltres en percebemnomés les sevesqualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixesforceshagind’estarsempre connectadesa les mateixesqualitats sensibles? DAVID HUME. “Abstract”

45. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT

47. Crítica de la idea de substància material SUBSTÀNCIA: Essència, suport dels accidents Àristòtil: el conjunt de propietats que determinen la forma d’una cosa La forma subsisteix = la forma ésindependent de les qualitatsaccidentals Descartes: tot allò que existeix i no necessita de res per existir Pensament i matèria

49. Presuposem que hi ha alguna cosa que “soporta” les característiques que ensarribemmitjantçant les impressions.

50. Peròaquesta cosa no es potpercebre ella mateixasense les impressions de les sevescaracterístiques.

51. Tenim impressió de les qualitats, però no pas del substrat (base) d’aquestes qualitats.

52. Per tant, seguint el criteri empirista de significat:La poma que veïem no ésmés que una suma de impressions a les qualsposem el nom “poma” Però no podem afirmar que existeix (escepticisme) la poma com a substànciaindependent de les impressions

53. Crítica de la idea de jo Per quècrec que sóc la mateixa persona que ahir? Quinésl’origen de la idea de jo? On té lloc el pensament?

54. Crítica de la idea de jo La ment és un teatre on van passant diferents percepcions, però no sabem on es representen les escenes ni de quin material estan formades. El flux de la consciènciaestàformat per impressionsseparades

55. CRÍTICA A LA METAFÍSICA Conseqüències d’aplicar la crítica a la causalitat més el principi empirista i de còpia a la Metafísica. Crítica del concepte de Déu (substància divina, res infinita) No és possible demostrar l’existència de Déu ni a priori, d’aquesta manera s’enfronta als racionalistes (argument ontològic de Anselm de Canterbury, també utilitzat per Descartes), perquè l’existència només pot ser provada a partir de qüestions de fet i no de relacions d’idees. ni a posteriori, perquè aquest argument es fonamenta en el principi de causalitat (Aristòtil, S. Tomàs d’Aquino). Argument que no ha sobreviscut al «criteri empirista de significat». Per a Hume no puc afirmar si Déu existeix o no, només puc dir que no se m’apareix, que no el puc captar, que no en tinc cap percepció.

56. Conclusions Crítica de les 3 veritats de la filosofiacartesiana JO “Mai no puc atrapar el josense una percepció” però El que anomenemjo no ésmés que un feix de percepcions. MÓN “Els que anomenemmatèria no ésmés que col·leccionsd’idees a les qualsdonem un nom” L’anomenadasubstànciamaterial no es corresponambcapimpressió. DÉU “No es deriva d’impressions.” Elsargumentsbasats en la causalitatfracassenperquè la causalitat no té fonamentacióempírica. Elspurament «a priori» no poden demostrar l’existència de capésser.

57. CRÍTICA A LA METAFÍSICA

58. QUÈ PODEM CONÈIXER? Fenomenisme i escepticisme

59. QUÈ PODEM CONÈIXER? Escepticisme La filosofia de Hume és escèptica L’escepticisme de Hume es reflecteix en el fet que mostra els límits de l’enteniment humà i, per tant, dubta sobre les possibilitats que l’home té de conèixer la realitat tal com és. Però és un escepticisme moderat que ens cura del dogmatisme i ens impedeix caure en qüestions abstruses i sense sentit. Malgrat l’escepticisme Hume defensa el sentit comú.

60. CRÍTICA A LA METAFÍSICA "Si convençuts d'aquests principis donem un cop d'ull a les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric sobre els fets d'existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió" Investigació... Secció XII, 132

61. QUÈ PODEM CONÈIXER? Fenomenisme i escepticisme El resultat és que no ho podem conèixer tot. Els límits del nostre coneixement són posats per l’experiència. No podem anar més enllà de les nostres percepcions. El coneixement es fonamenta en una creença produïda pel costum.

64. Crítica a la teoria de les idees innates de Descartes

65. CONTRA LOCKE

66. Sí hi ha innatisme (impressions)

67. No tot són idees

68. NEWTON en Hume

69. Fer ciència

70. Desconfiar de la demostrabilitat

71. Exigir proves basades en l’experiència.

73. la raó emotivista la moral no es fonamenta en la naturalesa humana (fal·lacia naturalista) la pròpia acció sinó en és un sentiment d’aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT (no connexió necessària) utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat (no egoista - sentiment de SIMPATIA) utilitarista la utilitat explica la formació de les societats és positivista no s’ha de buscar una explicació trascendent a la legitimitat del poder la utilitat està justificada per l’interès Hume critica les proves de l’existència de Déu el dogmatisme es manté escèptic per salvar-se de la superstició DAVID HUME ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ Ètica Política Religió

74. Som lliures? Què és la llibertat? D. Hume: No som absolutament lliures. La llibertat és una manifestació de la voluntat i es defineix com absència de causes externes que obliguin a actuar; és el poder d'actuar o no actuar d'acord amb les determinacions de la voluntat. Què han dit altres pensadors? R. Descartes: la llibertat és escollir el que proposa la raó. B. Spinoza: la llibertat és conèixer la necessitat que regeix les accions. Leibniz: Déu ens determina a ser lliures. J. Locke: la llibertat és poder fer el que volem. T. Hobbes: la llibertat és l’absència d’impediments.

75. Crítica de la idea de causa i efecte Quinésl’origen de la idea de causalitat? Es tracta d’una qüestió de fet? Si fos una QF, llavors es tractariad’unconeixementa posteriori i sintètic Si fos una QF, només seria possible determinar quinsefectestindrà en el futur un determinatfenomen a partir de l’experiència Si fos una QF, el nostreconeixement sobre les relacionscausals seria irremediablementprobable La causalitatés una QF La causalitat es descobreix per l’experiència Com es forma la idea de causa-efecte en la ment humana?