2. Segons la materialitat de la imatge
• Imatge mental: És de naturalesa psíquica. No necessita estímuls físics
ni la visió d’alguna realitat.
• Imatge natural i de la realitat: Són les imatges que percebem del
nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la nostra
vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels nostres ulls.
• Imatge creada pel ésser humà: Necessita un suport material i implica
un procés de manipulació i elaboració amb determinats materials.
• Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjançant un sistema de
registre i reproducció.
3. Naturalesa de la imatge
Tota imatge té un referent a la realitat, independentment del seu grau
d’iconicitat (semblança amb l’original) o la seva forma de reproducció.
•Les imatges poden arribar a
representar objectes del nostre entorn,
es a dir, que existeixen en la realitat
però també aquelles que la seva
representació no ha existit com una
realitat total.
•Les imatges poden ser analitzades per
l’artista de maneres diferents: el de la
representació i el de la interpretació
d’objectes o temes que no estan
presents però que generen sensacions i
motivacions diverses.
Antonio López. Lavabo y espejo.
7. DENOTACIÓ/CONNOTACIÓ
Imatges connotatives
La connotació és una lectura d’imatges on la subjectivitat és el factor
més significatiu. Així doncs, cada observador pot obtenir una anàlisi
pròpia de la mateixa imatge. Les persones concedeixen al missatge
transmés per una obra plàstica un significat connotatiu en funció de la
seva formació cultural i ideològica.
Imatges denotatives
La denotació és el grau més proper a la realitat que ens pot mostrar
una figura. Per tant, denominarem una imatge amb el terme
denotativa quan realitzem una lectura de la mateixa descrivint i
enumerant el que representa, sense realitzar cap estimació personal
que no estigui dins la seva configuració.
9. El significant i el significat
En tota imatges poden analitzar dos elements fortament associats:
SIGNIFICANT: és la configuració de
la imatge a través de la conjunció
de tots els seus elements. És allò
que podem percebre a simple
vista.
SIGNIFICAT: És el contingut
informatiu que la imatge intenta
transmetre. És “el sentit” que
nosaltres mateixos li donem al
significat la información.
11. LECTURA D'IMATGES
La imatge pot ser força complexa, de manera que caldrà fer-ne la lectura per
parts, caldrà identificar i analitzar:
LECTURA DENOTATIVA
ELEMENTS Dades observades: gràfiques i verbals.
ESTRUCTURES Relació entre els elements gràfics, entre aquests i els elements
verbals, tipus de composició, enquadrament, tipus de pla, recursos, funcions:
narrativa, descriptiva...
LECTURA CONNOTATIVA
SIGNIFICATS Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que
produeix, experiències que ens fa recordar... La lectura dels significats és molt
personal i cadascú pot fer-la a la seva manera, les interpretacions depenen de
cada individu.
12. Imatges icóniques i abstractes
• La iconicitat d’una imatge és el nivell de semblança que té
amb la realitat que representa. Una fotografia d’un personatge
té més iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa.
La imatge figurativa és la que representa figures i/o objectes que es
poden reconèixer, siguin molt o poc realistes. (imitació de la realitat)
En una representació abstracta no hi ha cap forma que es pugui
relacionar amb objectes de la realitat. (transcendeix la realitat)
15. FUNCIONS de les imatges
• Funció INFORMATIVA I DESCRIPTIVA: La imatge aporta informació sobre el
món. Abans de la reproducció de les imatges la gent només podia conèixer
visualment allò que percebien els seus ulls. La imatge ens ensenya allò que no
coneixem de forma directa. El dibuix no mostra cap interpretació personal, es a
dir, tracta de representar de manera rigorosa la descripció del model.
(identificatives: logotips; indicatives: signes o senyals; descriptives: dibuixos
científics, plans).
• Funció EXHORTATIVA: Aquest tipus d’imatge tracta de convèncer la receptor
per que faci el que proposa el missatge. S’utilitzen fonamentalment en
publicitat. L’objectiu principal és crear en l’espectador la necessitat de realitzar
les accions que es narren.
• Funció ESTÈTICA: Imatges destinades a complaure a l’espectador, a transmetre
sensacions.