Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (17)
Destacado
Similar a Gestio aula V.2
Similar a Gestio aula V.2 (20)
Gestio aula V.2
- 1. Contextualització i gestió de l'aula digital
- 4. L'alumnat es connecta a casa
- 5. L'alumnat ja hi és
- 6. L'alumnat ja crea Font: Pew Research Centre
- 7. Una mirada al futur canvi sociològic (no només tecnològic)
- 8. En aquest context canviant, cap a on ha d'evolucionar l'educació?
- 9. GESTIÓ DE L'AULA Un nou paradigma L’activitat docent es centra en el desenvolupament personal dels estudiants i en aconseguir els aprenentatges. Més autonomia dels alumnes. Aprenentatges col·laboratius i cooperatius en xarxa. Aprenentatge social. Atenció a la diversitat per la construcció de coneixement construït conjuntament entre professors I alumnes. Atenció en les competències bàsiques. Varietat de recursos per els aprenentatges i ús de les TIC. On…
- 10. Si s’ha d’educar diferent aquesta generació De quines eines disposem?
- 11. Les TAC i la Web 2.0 Tecnologia i metodologia als centres educatius de la Societat Xarxa
- 13. Gestió d'aula
- 16. Segur que cal portar les TAC a l'aula?
- 17. Competències bàsiques Comunicació en context real Societat del segle XXI
- 18. Estem preparats per formar els nostres alumnes amb les TAC?
- 19. Ensenyar mètodes Mostrar usos educatius Enriquir digitalment pràctiques establertes
- 20. Es perdrà temps a classe amb qüestions tècniques?
- 21. Les TAC són mitjans, Les TAC al servei de l'assoliment de les competències No renunciar als èxits analògics no objectius
- 22. La gestió de l’aula digital, utilitzant eines col·laboratives i socials, es basa en les "4 Ces" GESTIÓ DE L'AULA
- 23. C omunicar-se S’incentiva la comunicació El pensament es desenvolupa en interacció amb els altres. S’admet la discussió com a part del procés. GESTIÓ DE L'AULA
- 24. La web 2.0 permet una educació sense barreres d’espai i temps L’educació es produeix dintre i fora de l’escola. S’han de reinventar temps i espais. L’interacció té lloc en diferents moments i llocs. L’educació ni comença ni acaba a l’escola. GESTIÓ DE L'AULA
- 25. C ompartir i C ol·laborar Treball en grup i col·laboratiu Preparar a l’alumne per treballar en equip es fonamental. Respecte de rols i normes . GESTIÓ DE L'AULA
- 26. C onstructivisme i C onfiança L’aprenentatge com construcció del coneixement , aprenentatge basat en projectes . Funció del professor: facilitador , guia Escoltar les idees i pensaments dels alumnes L’alumne pren decisions S’admet certa autonomia i llibertat d’acció GESTIÓ DE L'AULA
- 27. El professor dirigeix; l’estudiant interpreta GESTIÓ DE L'AULA
- 28. Algunes imatges
- 29. Recursos, eines i estratègies
- 30. Cliqueu aquí
- 32. Documents Fulls de Càlcul Presentacions Treball en grup Compartir Edició i emmagatzematge online Per saber-ne més cliqueu aquí Google Docs
- 33. Podcast Per saber-ne més cliqueu aquí
- 34. Per saber-ne més cliqueu aquí
- 35. Per saber-ne més cliqueu aquí
- 36. Cliqueu aquí Cliqueu aquí
- 37. Cliqueu aquí
- 38. Cliqueu aquí
- 39. La visió de l'alumnat
- 40. Enllaços clau del Projecte EduCAT1x1 IMAE http://imae.wikispaces.com Projecte EduCAT 1X1 http://educat1x1.ning.com Serveis territorials Baix Llobregat http://www.gencat.cat/educacio/baixllobregat.htm
Notas del editor
- No us vinc a parlar de TICs sinó de persones (els nostres alumnes): de com podem fer que els nostres alumnes aprenguin més, com podem aconseguir transmetre’ls que allò que els ensenyem és significatiu per ells, com podem fer que aprenguin més vivencialment i més profundament, com podem acostar-nos al seu món per portar-los cap al nostre, com podem ensenyar-los a transformar l’allau d’informació que reben en coneixement, estimular el seu esperit crític, la seva capacitat reflexiva, fer més difícil que siguin manipulats, ajudar-los a ser persones més lliures i responsables…
- Els canvis vertiginosos que vivim en l’actualitat no són simplement producte d’avenços tecnològics, sinó que es tracta d’una transformació que afecta l’estructura de la societat mateixa, dels canals a través dels quals es transmeten la informació i el coneixement, de la manera com es construeix la personalitat de l’individu, de la forma com té lloc el seu procés de socialització, del que la societat entén per autoritat i per família... I l’onada (tsunami per alguns) que porta aquests canvis on primer espetega és a l’escola.
- La Tecnologia només ens interessa en tant que vehicle per la innovació pedagògica. Hi ha quelcom que puguem aprofitar de les Noves Tecnologies i del seu actual ús social en el camp educatiu? Nosaltres creiem que molt! WEB 2.0 = Web de lectura i escriptura. Com si al Renaixement haguessin posat una impremta a disposició de tothom qui la volgués fer servir!
- Per contrastar el paper que poden jugar les TAC en els processos d'ensenyament-aprenentatge només cal recordar el model que Edgar Dale (1900-1985), un pedagog estatunidenc, va elaborar l’any 1969, en què explicava quins eren els mètodes més i menys efectius per a l’aprenentatge, i ressaltava: la importància de l'aprenentatge basat en allò que hom veu i escolta, el paper molt destacat de l'aprenentatge que té la seva base en la participació activa de l'alumnat en la dinàmica de l'aula, i que la manera en què més s’aprèn és a partir d’allò que es diu i es fa (experimentant). L'aprenentage parteix de l'acció i de la descoberta, tant de forma guiada pel professorat com autònoma per part de l'alumnat (aplicant el raonament) i d'acord amb el mètode científic: aconseguir un E2E ( educar x experimentar / experimentar x educar ). Aquest model se sintetitza en l’anomenat con de l’aprenentatge . Malgrat que la data de formulació pugui semblar antiga, aquest model és vigent, ja que rebla el que Confuci deia fa uns 2.500 anys: Ho veig i me n’oblido, ho escolto i ho recordo; ho faig i ho comprenc .
- Hi ha dues evidències que ens porten a respondre la pregunta afirmativament: - En primer lloc, ho estableix el marc legal educatiu. Els Decrets pels quals s'estableixen els currículums de les matèries fixen les competències bàsiques en l'ensenyament obligatori. Una de les competències transversals i metodològiques (aquelles per a l’assoliment de les quals s’han de fer aportacions des de totes les matèries del Currículum obligatòriament) és la Competència digital i de tractament de la informació , que exigeix de manera inexcusable la inclusió d'activitats TAC a l'aula. A més, el desenvolupament d’una altra competència transversal, la Competència comunicativa lingüística i audiovisual , implica que la vessant comunicativa (com a docents-comunicadors i com ensenyants de formes de comunicació) es treballi amb les tècniques i eines actuals. - Si seguim el fil d’aquest raonament, sorgeix la segona evidència: la realitat actual fa que les TAC siguin una necessitat, ja que seria impossible formar ciutadans per a una societat moderna si se'ls instruís amb eines comunicatives de segles passats . Algú es posaria en mans d'un cirurgià que emprés instrumental i tècniques del segle XIX?
- Mai s'està prou preparat per fer classe. Si ens atenim a l'ensenyament tradicional, qualsevol alumne pot preguntar quelcom que no sabem. Amb les TAC passa exactament igual. La clau no resideix a saber més que l'alumnat, sinó a establir un mètode que permeti que els alumnes resolguin els dubtes que sorgeixin de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Si haguéssim d'esperar a tenir-ho tot controlat, mai ens enfrontaríem a una activitat TAC, ni a qualsevol d’un altre tipus. Tampoc cal pensar que l'alumnat controla fil per randa les TAC. És possible que maneguin algunes eines comunicatives, gairebé de manera intuïtiva, però segurament no ho faran amb un objectiu educatiu, ni de bon tros d'una manera sistemàtica (respectant les normes d'escriptura, l'autoria aliena, la citació bibliogràfica, etc.). Per tot això som imprescindibles. Finalment, és recomanable començar enriquint digitalment allò que està ben establert en la nostra docència perquè ho considerem una bona pràctica. La nostra llista de bones pràctiques probablement no és infinita (la meva és molt curta). Però és la nostra llista i hi figuren les nostres fortaleses. Enriquim aquesta llista amb les eines i els entorns digitals que ara tenim al nostre abast. Comencem ampliant digitalment el que ja fem bé. Què treballem la redacció? Espremem les possibilitats dels processadors de textos. Ens interessa la correcció ortogràfica? Inventem activitats utilitzant els correctors al nostre abast. Som uns entusiastes dels treballs en grup? Utilitzem eines col·laboratives. Ressenyes de pràctiques al laboratori? Incorporem-hi fotografies fetes in situ pels alumnes. Exposicions orals? Fem servir les càmeres i les gravadores. Enriquir digitalment les nostres fortaleses ens farà avançar, sense cap mena de dubte. Si no aturem el nostre "enriquiment digital”, en dos anys haurem mudat de pell. I si fem aquest viatge acompanyats de col·legues propers, a més a més ens ho passarem fenomenal.
- Si l'activitat que proposem exigeix massa temps perquè l'alumnat n’entengui el funcionament, segurament no és apropiada per a l'aula. Les TAC són eines, no objectius educatius. Una activitat TAC exigeix certs coneixements tècnics perquè són el mitjà per assolir una determinada competència. Però els blocs, les wikis, Moodle ... no són els nostres objectius. Les nostres obsessions han de ser l’atenció, la memòria, la comprensió, la reflexió, la imaginació, etc. Ens hem de centrar en les habilitats cognitives i no en Twitter, Google Apps o Wordpress. Res de confondre fins amb mitjans. La nostra mirada s’ha de dirigir al currículum. No és el mateix desenvolupar competències digitals que estrenar noves tecnologies a classe. Ens paguen per promoure l'aprenentatge, no aplicacions informàtiques. Centrar-se és bàsic. Establim una obvietat: no hem de renunciar a totes les accions, tasques, activitats, exercicis, etc. que “ens funcionen". Tenim un cabal de pràctiques magnífiques, no les tanquem a l'armari de l'oblit. Les activitats analògiques segueixen essent vàlides, especialment si estan sancionades per l'èxit. Jo uso cartolines, postals, retoladors i postits, no necessito ordinadors per a certes activitats imbatibles que porto anys fent servir a classe. Segur que vosaltres teniu les vostres. Aquestes, ara per ara, són les primeres de la vostra llista per començar.
- Idees d’activitats a l'aula - Veure les animacions del llibre digital de naturals per entendre millor la teoria cel·lular.
- Idees d’activitats a l'aula - Compartir un article interessant via Google Docs. Altres serveis de Google - Utilitzar Google Earth per enriquir l’explicació d’algun tema a la classe de geografia.
- Idees d’activitats a l'aula - Crear una ràdio de centre. - Realitzar un itinerari històrico-artístic sonor de la població o barri (escultures a l'aire lliure, edificis significatius, esdeveniments històrics...)
- Idees d’activitats a l'aula - Introduïr la visualització d’un video en l’explicació d’un tema. - Canal YouTube on compartir i comentar vídeos tant d’internet com enregistrats pels propis alumnes.
- Idees d’activitats a l'aula - Bloc de l’aula i de cada alumne com a portfoli de treballs i d’activitats que es realitzen.
- Idees d’activitats a l'aula - Elaboració d’un llibre de contingut de l’assignatura o d’històries col·laboratives treballant conjuntament en una wiki. Altres activitats web 2.0 - Xarxa social com a un nou espai de comunicació de l’aula, on compartir informació d’interès i debatre sobre diferents temes. - Construïm una biblioteca de recursos de l’asignatura amb delicious.
- Idees d’activitats a l'aula - Corregir conjuntament un dictat fet en Word utilitzant la PDI. - Els alumnes preparen una seqüència didàctica del currículum de la matèria per explicar-la amb la PDI.