1.
La constitució de l’estat Soviètic<br />-Abans i durant la guerra civil es van produir un conjunt de cessacions d’alguns estats respecte Rússia. Alguns dels casos més importants van ser els d’Ucraïna que després de declarar la seva pròpia independència es va declarar com a una república popular socialista. La resposta Bolxevic a aquest fenomen va ser d’invasió d’Ucraïna i la conversió d’aquesta en una república soviètica. Aquest cas també es aplicable a Bielorússia. <br />La firma del tractat de Brest – Litovsk va posar en una posició compromesa als comunistes que afavorien la implantació del estat soviètic ja que semblava que Rússia els havia abandonat. Per sort, com ja em dit, al ser derrotats els alemanys, s’hi van anar cosa que va afavorir la recuperació i implantació en aquest territoris – hi ha Letònia i Lituània- de repúbliques soviètiques. En aquestes repúbliques es van crear unitats militars per aquestes repúbliques noves, tot i que estaven subordinades al comandament general del exercit roig. La fusió definitiva d’aquestes unitats amb les de l’exèrcit rus es va produir l’abril de 1919, en un marc general en que l’autonomia dels nous països respecta Rússia era en realitat ben escassa. Mentrestant, a Crimea , després de moments de dominació alemanya, soviètica i blanca ,per fi, va ser restablert a Octubre de 1920 el domini bolxevic; un any després quedava configurada la república autònoma de Crimea tot i que, clarament, com pasava amb les seves veïnes occidentals, dominada pels russos.<br />El únic lloc on la resistència a la sovietització va ser més consistent va ser a Estònia on e van retirar les unitats alemanyes i Russes cosa que va portar a una inqüestionada independència del país. Aquesta procés va fer reso a Lituània i Letònia on també es van produir moviments contra la sovietització i a favor de la independència, l’únic lloc on van haver problemes fou a Lituània on van haver conflictes amb unitats soviètiques. <br />El partit central, el rus, es va demostrar gairebé sempre partidari d’una unió dels partits perifèrics enfront el central. Aquesta postura va ser defensada per Bujarin, dels sectors d’esquerra dintre del partit mentrés que Lenin es mostrava partidari de l’autodeterminació de les nacionalitats dins del antic Imperi Rus. Aquest fet demostra que encara quedaven vestigis de democràcia dintre del partit comunista, que després ,amb l’arribada de Stalin al poder, van acabar reduïdes a res.<br />Amb la guerra civil, i l’ocupació d’aquests d’algunes d’aquestes nacionalitats per Denikin, van portar a un canvi en aquestes discussions, que van acabar amb la declaració de Lenin, acusant als partits perifèrics de “ tendències contrarevolucionàries i petit burgeses”, amb això va quedar definitivament acabada la discussió dintre del partit sobre la seva posició respecte els perifèrics i va ser a fi de les reivindicacions d’aquests estrictament nacionals.<br />A principis de 1918 van aparèixer uns governs musulmans que després de ser reprès va ser reconegut com a autonomia dintre de Rússia. En aquells anys també va aparèixer un comunisme d’arrels musulmanes que tot i la il·lusió inicial no va ser vista amb bon peu a moscu on les autoritats amb Stalin com a líder del comissariat d’assumptes nacionals es van encargar – com ja havien fet a Bielorrússia i Ucraïna – de posar les coses al seu lloc. <br />A asia,al Turquestan els musulmans comunistes que volien un govern de coalició i que es rectifiques el domini de la minoria russa sobre la majoria local al territori. Al final, al veure que les seves propostes no tenien resposta, van crear un exercit independent que va pressionar al govern a finalment accedir a fer una liberalització al culte islàmic en mesquites i en general. <br />Al cauques septentrional, es va crear un país després de les revolucions que es va integrar com un estat autònom dintre de l’estat rus . Això no els va salvar d’una ofensiva bolxevic que va provocar la declaració d’independencia d’aquests territoris. Després d’una rapida ocupació del territori per l’exèrcit blanc de Denikin, l’exèrcit Roig es va fer amb el control.<br />Finalment, més al sud els territoris de Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia es van independitzar gracies a l’ajut estranger tot i que al final de la guerra civil van ser ràpidament envaïts per l’exèrcit roig .<br />Després d’aquesta època de turbulències el marc de la URSS va quedar configurat així:<br /> <br />