3. Les sir enes son éssers mitològics que can ten per enamorar als pescadors que passen pels seus mars cantant amb una veu molt fina que fan que ells es llancin al mar sense por fent-los morir ofegats ja que mai poden agafar-les. A l'antiguitat les sirenes no eren representades com a l'actualitat sinó que abans tenien ales,cara humana i cos d'au.A l'edat mitjana el seu cos començà a evolucionar fins que varen quedar representades com mitat dona,mitat peix. El seu origen no és clar, segons un mite eren filles de Forcis i la seva mare era la musa Melpèmone. Vivien a la illa Antemessa (Florida) on la terra era blanca degut als ossos blaquejats dels Navegants morts. Introducció
4.
5. Als orígens del mite aquestes es presenten en trios de nimfes u n nombre que es repetirà en altres fèmines divines o semi divines com es el cas de les “àrpies” .
6. En quasi totes les interpretacions del mite afirmen que acompanyaven la deessa Perséfone. Els noms de les mateixes eren : Partenope, Leucosia i Ligea, encara que també són notables els noms de Aglaope, Persinoe i Thelxinoe. Per designes del destí es convertiren en meitat au meitat dones. Els autors difereixen en el perquè d’aquesta transformació atribuint-lo a distints factors.
7. Segons Ovidi Persefone va ser raptada a mans de Plutó i les sirenes havent-la buscat per terra imploraren als déus unes ales per poder cercar-la també al mar.
8. A vosotras, Aqueloides, ¿ de donde os vinieron esas plumas y patas de ave, siendo así que vuestro rostro es de doncella? ¿Es acaso porque cuando Prosperina cogía flores primaverales os encontrabais entre sus acompañantes, sabias Sirenas? Vosotras la buscasteis en vano por el mundo entero, y entonces para que también los mares conocieran vuestro penar deseasteis poder posaros sobre las olas apoyadas en los remos de unas alas, y los dioses os fueron propicios y visteis como vuestros miembros se tornaban dorados con el súbito aparecer de unas plumas. Pero para vuestra musicalidad, destinada a deleitar los oídos, y los dotes eximias de vuestra boca no perdieran el uso de la voz, subsistieron vuestras caras de doncellas y vuestra voz humana”. La Metamorfosis, canto V 551-564
9. Al diccionari de Pierre Grimal destacam com a teoria una conversació de les sirenes com a càstig de la deesa Afrodita davant els menyspreaments que aquestes feien als plaers de l’amor.Diuen que les sirenes eren verges i rebutjaven tenir relaccions sexuals Per això les privà del seu aspecte juvenil i angelical i les convertí en monstruoses aus amb cap de dona.El seu comés era jugar un joc de seducció mortal del que pocs mariners es lliuraven. Un segon signe de negativisme atribuït sempre a elles és el fet que la grandíssima majoria que s’atrevien a acostar-se a les roques des d’on cantaven, entabanats pels seus cants, morien víctimes de la temptació irresistible, de la seducció mortal. Per a no acceptar la mort inútil i sense sentit com és una mort marítima, es crea una entitat monstruosa, seductora i fatídica que acabava amb els mariners. Les sirenes viuen rodejades d’ossos de les seves víctimes que omplen l’ illa i la banyen d’una atmosfera tenebrosa i macabra que alimenta si més no el caràcter negatiu de les mateixes.
10. “ Y la muerte está siempre ligada a esta canción. No es sólo que los hombres mueran al oir el canto de las Sirenas; si las sirenas fracasan en seducir a su presa ellas mismas se suicidan [..] Por eso, la única forma que tienen de escapar a la muerte es seducir y matar a aquellos que las oyen" (Renata Salecl)
11.
12. Ell explica el mite de les sirenes amb la història de Ulisses i tot el que va fer per no caure a la temptació d'agafar una sirena.
13.
14.
15.
16. Les sirenes gregues que avui dia ens venen a la ment, són éssers meitat peix meitat adolescents. Aquestes no són exactament les sirenes de l’antiguitat clàssica. Les sirenes gregues són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega. Tenien potes d’ocells i plomes. També és coneguda com a ondina en català poètic.
17.
18.
19. Homer va escriure l'història d'Ulisses a L'Odissea i en aquesta imatge es pot veure el seu vaixell naufragant pels mars perillosos on sabien que si escoltaven aquells maravellosos cants moririen per això ell va ser intel·ligent de no deixar-se enganxar per aquestes veus.
20.
21. Científics actuals han parlat que a les Illes Li Galli, properes a Sorrento (Itàlia), hi ha una illa anomenada la Sirenuse on la morfologia de les roques dels seus penya-segats actua com amplificador de l’eco, aleshores podrien ser els sons de la foca monjo que habitaven aquestes illes les que van inspirar a Homer en la seva llegenda del cant de les sirenes.
22.
23. M'ha fet veure que les coses no sempre són el que pareixen perque ningú diria que una sirena que representa la bellessa amb una veu tan fina fos capaç de fer tot això simplement per matar.Una vegada més queda demostrat que no t'has de fiar ni de tu mateix perque sempre hi haurà una part oscura que atravessar a la teva vida.