Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Matemàtiques 3r i 4t eso

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 217 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

Más de Albert Sola (20)

Más reciente (20)

Anuncio

Matemàtiques 3r i 4t eso

  1. 1. MATEMÀTIQUES 3r i 4t d'ESO Setembre 2015 – Juny 2017 INS Les Termes Sabadell Prof: Albert Sola
  2. 2. 3r ESO 15-16 1. Repàs de 2n ESO 2. Estadística 3. Nombres racionals 4. T. de Pitàgores i Semblança 5. Monomis i polinomis 6. Equacions de 2n grau 7. Funcions 8. Sistemes d'equacions 9. Els cossos geomètrics Sortida a Barcelona Pel·lícula 21 Black Jack Taller cossos geomètrics 4t ESO 15-16 1. Semblança 2. Trigonometria 3. Geometria analítica 41. Polinomis 42. Equacions i Sistemes 5. Funcions 6. Arrels 7. Estadística Sortida a Cornellà Pel·lícula The imitation game Taller Colisseu
  3. 3. 3r d'ESO Curs 2015-16
  4. 4. Unitat 1: Repàs 2n ESO 1. Els nombres 2. Càlcul amb nombres enters 3. Càlcul amb fraccions 4. Potències 5. Proporcionalitat numèrica 6. Proporcionalitat geomètrica 7. Equacions 8. Geometria
  5. 5. 1. Els Nombres -Naturals -El 0 -Negatius Nombres Enters Nombres Fraccionaris Nombres Racionals ℕ ℤ ℚ 6 8 , -3,26, 5,333... Els Nombres Racionals (Q) són tots aquells que es poden expressar en forma de fracció.
  6. 6. 2. Càlcul amb nombres enters a) Criteris en eliminar parèntesis -En suprimir un parèntesi precedit del signe +, els signes interiors no varien. -En suprimir un parèntesi precedit del signe -, els signes interiors s'inverteixen. + (5 – 7 + 4) = 5 – 7 + 4 - (5 – 7 + 4) = -5 + 7 - 4 b) Suma de dos nombres enters -Si tots dos són positius, se sumen els valors absoluts i el resultat és positiu. -Si tots dos són negatius, se sumen els valors absoluts i el resultat és negatiu. -Si un és negatiu i l'altre positiu, es resten els valors absoluts i el resultat té el signe del que sigui més gran. 6 exemples 6 exemples 6 exemples
  7. 7. c) Suma/resta de diversos nombres -1r eliminarem parèntesis: Fitxes 5 – (3 – 10) + (4 – 8 + 2) – (7 – 5 + 1) = 5 – 3 + 10 + 4 – 8 + 2 – 7 + 5 – 1 = -2n ordenarem positius i negatius: 5 + 10 + 4 + 2 + 5 – 3 – 8 – 7 – 1 = -3r sumarem positius per una banda i negatius per l'altra: 26 – 19 = -4t farem la resta final. 7 2. Càlcul amb nombres enters
  8. 8. -Caldrà aplicar la regla dels signes: Positiu Negatiu Positiu + - Negatiu - + O el que és el mateix: + · + = + + · - = - - · - = + - · + = - -Caldrà aplicar la jerarquia de les operacions: 1r) Interior de parèntesis 2n) Multiplicacions i divisions 3r) Sumes i restes Ex 5 i 6 pàg.11 Extres 11 i 12, pàg. 21 d) Multiplicació i divisió d'enters e) Operacions combinades 2. Càlcul amb nombres enters
  9. 9. a) Multiplicació i divisió de fraccions 2 3 · 4 5 = 8 15 2 3 : 4 5 = 10 12 = 5 6 Exercici 15 i 16 pàg.41 3. Càlcul amb fraccions
  10. 10. b) Suma i resta NOMÉS es podran fer si el denominador té el mateix valor. Exemple: 1 6 − 7 10  4 15 =  30 −  30   30 1 6 − 7 10  4 15 =   −      1r pas: Trobar un nou denominador, el mcm dels anteriors 6 = 2 · 3 10 = 2 · 5 15 = 3 · 5 Agafem comuns i no comuns amb l'exponent més alt: mcm (6, 10 i 15) = 2 · 3 · 5 = 30 3. Càlcul amb fraccions
  11. 11. 1 6 − 7 10  4 15 =  30 −  30   30 2n pas: Trobar els nous numeradors Dividir Multiplicar Resultat 30 : 6 = 5 5 · 1 = 5 30 : 10 = 3 3 · 7 = 21 30 : 15 = 2 2 · 4 = 8 1 6 − 7 10  4 15 = 5 30 − 21 30  8 30
  12. 12. 3r pas: Resoldre la operació 5 30 − 21 30  8 30 = 58−21 30 = 13−21 30 = −8 30 = −4 15 Exercici 2 pàg.31 5, 9 pàg 32 extres 18 i 19, pàg 41 Problemes 1 a 4, pàg. 34 26-42
  13. 13. 4. Potències a·a·a·a·...=a n Exponent Basen vegades ex: 7·7·7·7=74 Ex 2, pàg. 56 -Si la base és positiva, és positiva -Si la base és negativa: i exponent parell, positiva i exponent senar, negativa 33 = 3 · 3 · 3 = 27 (-3)2 = -3 · (-3) = + 9 (-3)3 = -3 · (-3) · (-3) = - 27 (-3)4 = -3 · (-3) · (-3) · (-3) = + 81 (-3)5 = -3 · (-3) · (-3) · (-3) · (-3) = - 243
  14. 14. 4. Potències -Propietats: Exercici 5, 6, 7 pàg.49 Ex 3, 6, 7, 8 i 9 pàg 56 am ·an =am+n am a n =a m−n (am )n =am· n a0 =1 a−n = 1 an
  15. 15. Unitat 2: Estadística 1. Conceptes generals 2. Les Taules de freqüències 3. Tipus de gràfics 4. Paràmetres estadístics 4.1 De centralització 4.2 De dispersió 5. Taules de doble entrada
  16. 16. 1. Conceptes generals Exemple pàgina 7 L'Estadística és la part de les matemàtiques que s'ocupa de recollir, ordenar i analitzar dades per tal d'estudiar les característiques o el comportament d'un col·lectiu. -Parts de l'estudi estadístic: 1r Elaborar una enquesta 2n Recollida de dades 3r Elaboració de les taules de freqüències 4t Calcular els paràmetres necessaris 5è Elaboració de gràfics 6è Anàlisi crític dels resultats (conclusions)
  17. 17. 1. Conceptes generals -Població: Conjunt de persones, animals o objectes al qual fa la referència l'estudi. Ex 1, pàg.11 -Mostra: Part de la població sobre la qual duem a terme la recollida de dades. Exemples pàgina 8 -Variable estadística: Característica o propietat concreta de la població que volem estudiar. Poden ser -Qualitatives: no es poden expressar amb nombres Color dels ulls, Menjar preferit, Religió, Professió -Quantitatives: s'expressen amb números Número germans, Alçada, Pes, Temperatura, Talles roba Discretes (valors enters) Contínues (qualsevol dins interval)
  18. 18. 2. Les taules de freqüències -Freqüència Absoluta (ni ): Nombre de vegades que es repeteix un determinat caràcter o valor. Exemple Esport preferit i Número de germans -Variable estadística (xi ): A la 1a columna, si és quantitativa s'anomenen valors, si és qualitativa s'anomenen caràcters. -Mostra (N): La suma de totes les freqüències absolutes, que coincideix amb el nombre d'individus que té la mostra. Completar taules
  19. 19. 2. Les taules de freqüències -Tant per cent (%): És la fi multiplicada per cent. Ex 2 al 6, pàg.12 Afegim 4 columnes als exemples -Freqüència relativa (fi ): És el resultat de dividir la ni entre la mostra (N). -Freqüència absoluta acumulada (Ni ): És el resultat de sumar a la Ni les Ni anteriors. fi= ni N -Freqüència relativa acumulada (Fi ): És el resultat de sumar a la fi les fi anteriors. N i=∑ni F i=∑ f i Exemples pàg.10 (marca de classe)
  20. 20. 3. Tipus de gràfics Ex 7 al 19, pàg.15 a) Diagrama de barres: Barres separades i tan altes com indiquin les freqüències corresponents. Serveix per variables qualitatives o quantitatives discretes. b) Histograma: Barres juntes i tan altes com indiquin les freqüències corresponents. Serveix per variables quantitatives contínues. c) Polígon de freqüències: En un histograma, es construeix unint els punts mitjos superiors de les barres. d) Diagrama de sectors: Cada sector circular és proporcional a una freqüència. S'han de repartir els 360 graus. 360 : N = graus per a cada unitat graus per unitat · freqüència Equip preferit Exercici 5 Exercici 5 Equip preferit 5
  21. 21. 4. Paràmetres estadístics Ex 20 al 32, pàg.21 a) La mitjana: ̄x= ∑ x· n N b) La mediana (Me): Ordenades de menor a majors els valors, la mediana és el que ocupa el valor central. Si el nombre de valors és parell, es pren la mitjana dels dos centrals. c) La moda (Mo): És la variable que més es repeteix. Exemple notes Albert: 7, 8, 6, 8, 6, 7, 9, 6 4.1 De centralització
  22. 22. Unitat 3: Els nombres racionals 1. Les fraccions 1.1 Definició 1.2 Fracció d'un nombre 1.3 Fraccions equivalents 1.4 Pas a decimals i viceversa 2. Operacions amb fraccions 2.1 Suma i resta 2.2 Multiplicació, potència i divisió 3. Nombres racionals Representació gràfica
  23. 23. 1. Les fraccions 1.1 Definició -Si numerador < denominador, la fracció és pròpia, expressa una part de la unitat i el seu valor és inferior a 1. 3 4, 51, 52, 53 4 7 numerador denominador -Una fracció ens expressa un nombre que obtenim dividint el numerador entre el denominador 4 7 =0,5714... -Si numerador > denominador, la fracció és impròpia i el seu valor és superior a 1. Si a més el numerador és múltiple del denominador, es tracta d'un enter. 10 4 =2,5 36 12 =3 1, 42, 43
  24. 24. 1. Les fraccions 1.2 Fracció d'un nombre Problema: L'assistència a un Congrés de científics és de 210 participants. Dues setenes parts són biòlegs, un terç són químics, una cinquena part són físics, i 19/105 parts són geòlegs. Quants científics hi ha de cada especialitat? Volem calcular els 4/5 de 260 4 5 ·260= 4· 260 5 = 1040 5 =208 (el numerador multiplica i el denominador divideix) 2, 44, 45,46, 47, 49, 50
  25. 25. 1. Les fraccions 1.3 Fraccions equivalents 5, 54, 55 Dues fraccions són equivalents quan expressen el mateix nombre 3 4 a) Propietat de les fraccions equivalents 6 8 3 4 = 6 8 =0,75 En una equivalència de fraccions, el producte dels extrems és igual al producte dels mitjans. 3 4 = 6 8 mitjans extrems 3 · 8 = 24 4 · 6 = 24
  26. 26. 6, 7, 8, 56, 57, 58 b) Obtenció de fraccions equivalents -Per amplificació: multipliquem numerador i denominador pel mateix nombre. 3 4 = 6 8 = 12 16 = 24 32 -Per simplificació: dividim numerador i denominador pel mateix nombre. 36 48 = 18 24 = 9 12 = 3 4 La fracció irreductible 57 i 58 DESCOMPOSANT!
  27. 27. 1. Les fraccions 1.4 Pas de decimal a fracció i viceversa a) Pas de fracció a decimal: dividir numerador entre denominador 4 7 =0,5714... b) Pas de decimal exacte a fracció: al numerador s'hi posa el nombre sense la coma, i al denominador una potència de 10 amb tants 0 com xifres decimals té el nombre inicial. 3,47= 347 100 0,5= 5 10 = 1 2 2,125= 2125 1000 = 17 8 26, 27, 28, 29, 84
  28. 28. 1. Les fraccions 1.4 Pas de decimal a fracció i viceversa c) Pas de decimal periòdic a fracció: al numerador s'hi posa el resultat de restar-li el període al nombre sense coma ni barret; al denominador s'hi posa un nombre format per tants 9 com xifres té el període i tants 0 com xifres té l'avantperíode. 5,38= 538−53 90 = 485 90 = 97 18 1, 23= 123−1 99 = 122 99 30, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 86, 87, 88, 89
  29. 29. 2. Operacions amb fraccions 2.1 Suma i resta NOMÉS es podran fer si el denominador té el mateix valor. Exemple: 1 6 − 7 10  4 15 =  30 −  30   30 1 6 − 7 10  4 15 =   −      1r pas: Trobar un nou denominador, el mcm dels anteriors 6 = 2 · 3 10 = 2 · 5 15 = 3 · 5 Agafem comuns i no comuns amb l'exponent més alt: mcm (6, 10 i 15) = 2 · 3 · 5 = 30
  30. 30. 1 6 − 7 10  4 15 =  30 −  30   30 2n pas: Trobar els nous numeradors Dividir Multiplicar Resultat 30 : 6 = 5 5 · 1 = 5 30 : 10 = 3 3 · 7 = 21 30 : 15 = 2 2 · 4 = 8 1 6 − 7 10  4 15 = 5 30 − 21 30  8 30
  31. 31. 3r pas: Resoldre la operació 5 30 − 21 30  8 30 = 58−21 30 = 13−21 30 = −8 30 = −4 15 9, 10, 11, 12, 60-67 2.2 Multiplicació, potència i divisió 2 3 · 4 5 = 8 15 2 3 : 4 5 = 10 12 = 5 6 3 2  2 = 3 2 2 2 = 9 4 3 2  −2 =2 3  2 = 2 2 3 2 = 4 9 13, 14, 15, 16, 17, 18, exemp 9 i 10, 19, 20, 21, 68-82 22-25, 83
  32. 32. 3. Nombres racionals i irracionals -Naturals -El 0 -Negatius Nombres Enters Nombres Fraccionaris Nombres Racionals Nombres Irracionals Nombres Reals ℕ ℤ ℚ ℝ6 8 , -3,26, 5,333... 3,141592... Els Nombres Racionals (Q) són tots aquells que es poden expressar en forma de fracció. Els nombres amb infinites xifres decimals no periòdiques, que no es poden expressar en forma de fracció, formen el conjunt dels Nombres Irracionals.
  33. 33. Unitat 4: Teorema de Pitàgores i Proporcionalitat geomètrica 1. El Teorema de Pitàgores 1.1 Formulació 1.2 Aplicacions 2. Semblança 3. Plànols, mapes i maquetes 4. El Teorema de Tales 4.1 Formulació 4.2 Aplicacions
  34. 34. 1. El Teorema de Pitàgores En un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa. 1.1 Formulació Pitàgores de Samos (illa grega), 582-496 aC, filòsof i matemàtic, relació matemàtiques i la música, terra rodona, secta dels pitagòrics, doctrina estricta, “tot és nombre”, prohibit menjar faves, llegenda mort pel camp de faves. c b a a2 =b2 c2
  35. 35. En un tringle rectangle, la hipotenusa és el costat oposat a l'angle recte i el més llarg; els catets són els dos costats adjacents a l'angle recte. catet hipotenusa catet Demostració:
  36. 36. 1. El Teorema de Pitàgores a) Si coneixem 2 catets, càlcul de la hipotenusa 1.2 Aplicacions c=8cm b=15cm a? a 2 =b 2 c 2 a= b 2 c 2 a 2 =15 2 8 2 ; a 2 =22564; a 2 =289 ; a= 289=17cm Exemple
  37. 37. 1. El Teorema de Pitàgores b) Si coneixem la hipotenusa i un catet, càlcul de l'altre catet. 1.2 Aplicacions c=20dm b? a=29dm a 2 =b 2 c 2 b= a 2 −c 2 29 2 =b 2 20 2 ; 841=b 2 400 ; b 2 =841−400=441; b= 441=21dm Exemple 231
  38. 38. c) Si coneixem els tres costats, comprovar si és rectangle o no. 34 2 =30 2 16 2 ; Exercicis 231-257 Exemple 1: Tenim un triangle de costats 30, 16 i 34 cm. És un triangle rectangle? El més llarg hauria de ser la hipotenusa, per tant s'hauria de complir: 1156=900256 ; 1156=1156 SÍ 43 2 =32 2 20 2 ; Exemple 2: Tenim un triangle de costats 43, 20 i 32 cm. És un triangle rectangle? 1849=1024400 ; 1849=1424 NO
  39. 39. 2. Semblança Dues figures són semblants quan són iguals o només es diferencien en les dimensions que tenen. a a' a = b' b = c' c = d ' d =k Exemple gràfic amb triangle 53, 54, 55, 261 77, 78, 80, 81, 82 b c d a' b' c' d' Els segments corresponents són proporcionals, és a dir, la raó entre cada parella de valors és constant.
  40. 40. 3. Plànols, mapes i maquetes Són representacions o figures semblants a la realitat. La raó de semblança amb la realitat és l'Escala, que és el quocient entre la unitat de longitud en la reproducció i la longitud corresponent a la realitat. E = 1:200 E = 1/200 Un centímetre al plànol són 200 cm de la realitat
  41. 41. 3. Plànols, mapes i maquetes -Exercici tipus 1: En el plànol d'una casa dibuixat a E=1/200, una paret fa 2,5 cm. Quant fa a la realitat? plànol realitat 1 200 = 2,5 x x= 200·2,5 1 =500cm=5m -Exercici tipus 2: Dues ciutats disten 35 km. A quants centímetres estan en un mapa a E=1/100000? 1 100000 = x 3500000 x= 3500000·1 100000 =35cm plànol realitat
  42. 42. 3. Plànols, mapes i maquetes -Exercici tipus 3: Calcula a quina escala està la maqueta d'un cotxe si una roda, que fa 60 cm de diàmetre a la realitat, hi és representada amb un diàmetre de 2 cm. plànol realitat 1 x = 2 60 x= 60·1 2 =30 E=1/30 71, 74, 75, 76 Activitat (llibreta): I. Distància de Ripollet a Mataró / Distància de Manresa a l'Hospitalet II. De l'Estació a l'Ajuntament / De la Presó al Centre Natació III. Altura façana (x), Altura golfes (y), Profunditat semisoterrani (z) IV. Ample edifici habitacions (x), Ample garatge (y), Llargada façana sud (z)
  43. 43. 4. El Teorema de Tales Si un feix de rectes paral·leles tallen dues altres rectes secants, els segments que hi determinen són proporcionals. 4.1 Formulació Tales de Milet (actual Turquia), 625-546 aC, filòsof, matemàtic, físic i astrònom, “aigua com a origen de totes les coses”, terra rodona, lluna reflecteix llum del sol, prediu eclipsi solar 585aC, viatg. Egipte, llegenda altura piràmides.
  44. 44. Si un feix de rectes paral·leles tallen dues altres rectes secants, els segments que hi determinen són proporcionals. 4.1 Formulació b a c b' a' c' a' a = b' b = c' c =k Un parell d'exercicis d'exemple 44, 45, 46, 47
  45. 45. 4. El Teorema de Tales Comparteixen tots els angles, per tant són triangles semblants. 4.2 Aplicacions
  46. 46. 4. El Teorema de Tales 4.2 Aplicacions Quan dos triangles tenen dos dels costats sobre la mateixa recta, i el tercer és paral·lel al corresponent, diem que estan en posició de Tales, podem afirmar que són semblants i , per tant, que els seus costats són proporcionals. b a c b' a' c' b a c b' a' c' 266, 265, 267, 268, Exem p126, 6.26, 6.27, 6.28
  47. 47. Unitat 5: Monomis i Polinomis 1. Els monomis x 2. Operacions amb monomis x 3. Polinomis x 3.1 Suma x 3.2 Resta x 3.3 Producte x 3.4 Quocient x 3.5 El valor numèric d'un polinomi x 3.6 Extracció de factor comú x 3.7 Productes notables x
  48. 48. Introducció a l'Àlgebra Parts de les matemàtiques que coneixeu: -Treball amb nombres, operacions, jerarquia, etc. -Treball amb figures planes i cossos, al pla o a l'espai. -Treball amb relacions de dependència entre nombres: funcions. -Treball amb dades: recopilació, representació i interpretació. -Treball amb nombres desconeguts, que substituïm per lletres: x, y, z, a, b,... Àlgebra Estadística i probabilitat Anàlisi Geometria Aritmètica
  49. 49. Un monomi és el producte indicat entre un nombre conegut (el coeficient) i un o més nombres desconeguts (lletres) elevats a un exponent natural (la part literal). x 2 y 7Són monomis o no? 9xt 4xy 2 2 3 a 3 x 2 3x2 +4x 5√ x 7x 1 x -Les lletres o incògnites no poden trobar-se al denominador, ni estar elevades a un nombre que no sigui natural. -No poden aparèixer ni sumes ni restes. 1. Els monomis
  50. 50. 1. Els monomis El grau és la suma de tots els exponents de la part literal. a) Nomenclatura Monomi de grau 4 (3+1=4)5x3 y Coeficient (el número) Part literal (les lletres) b) Grau d'un monomi Si dos o més monomis tenen la mateixa part literal, direm que són monomis semblants. c) Monomis semblants 3x 2 −4x 2 x 2 3 −5 3 x 2 Exercicis 1-4, 1-2
  51. 51. 2. Operacions amb monomis El producte d'un o més monomis és un monomi que té com a coeficient el producte dels coeficients, i com a part literal el producte de les parts literals. 2.1 Suma i resta: 2.2 Producte: 3x 2 +4x 2 −9x 2 =−2x 2 3a ·5b=(3·5)·(a·b)=15ab Dos monomis només es poden sumar si són semblants. En aquest cas, sumarem o restarem els coeficients i deixarem la mateixa part literal. 2a+b−4a+2b=−2a+3b 5x 2 ·2x 3 =(5· 2)·( x 2 · x 3 )=10x 5
  52. 52. 2. Operacions amb monomis 2.3 Quocient: 2x2 :5x2 = 2x2 5x 2 = 2 5 Del quocient entre dos monomis se'n pot obtenir un nombre, un altre monomi o una fracció algebraica. Posarem l'operació en forma de fracció i simplificarem factors idèntics. Exemples 3-4, Ex 5-7,3-10 6a3 b2 :2ab2 = 6a3 b2 2ab 2 = 2·3· a·a ·a·b·b 2·a ·b·b = 3a2 1 =3a2 8x2 y:6y3 = 8x2 y 6y 3 = 2·2·2· x· x · y 2·3· y· y · y = 4x2 3y 2 (Nombre) (Monomi) (Fracció algebraica)
  53. 53. 3. Polinomis a) Nomenclatura Polinomi de grau 4 11x3 y−7xy2 +5x−13 Terme b) Grau d'un polinomi: el més alt dels termes que el formen. 8-10, 11-13 Un polinomi és la suma indicada de diversos monomis no semblants. ("poli"="molts", "mono"="un de sol") Terme Terme Terme Grau 4 Grau 3 Grau 1 Grau 0 c) Oposat d'un polinomi: s'obté canviant els signes de cada terme
  54. 54. 3. Polinomis 3.1 Suma: A=5x3 −1 Per sumar o restar polinomis, només ens caldrà sumar o restar els termes semblants. Els disposarem en columnes, de grau major a menor. Exemple: B=7x3 −5x2 +3 A+B 5x 3 7x 3 −5x 2 +3+ −1 12x 3 −5x 2 +2
  55. 55. 3. Polinomis 3.2 Resta: A=5x3 −1 Restar és el mateix que sumar l'oposat. Així, procedirem de la mateixa manera però sumant l'oposat del polinomi que actua de subtrahend. Exemple: B=7x3 −5x2 +3 A−B=A+(−B) 5x 3 −7x 3 +5x 2 −3+ −1 −2x3 +5x2 −4
  56. 56. P(x)=3x 2 −2x+7 15-17, 18-20 Exemple: Q(x)=3x−5 P(x)·Q(x) x −15x 2 +10x−35 3x 2 −2x+7 3x−5 9x 3 −6x 2 +21x 9x 3 −21x 2 +31x−35 3. Polinomis 3.3 Multiplicació:
  57. 57. 3x ·(5x 3 −2x) Si tenim un factor multiplicant un parèntesi, podem aplicar la propietat distributiva "distribuint" aquest factor a cada un dels termes de l'interior del parèntesi. núm 5 fitxa monomis 3x ·(5x 3 −2x)=3x ·5x 3 −3x ·2x 3x·5x 3 −3x ·2x=15x 4 −6x 2 3. Polinomis 3.3 b Multiplicació per propietat distributiva:
  58. 58. 18, 19 / 25, 22, 23, 24 P(x) Q(x) C(x) R(x) 4x3 +2x2 −4x+3 3. Polinomis 3.4 Divisió de polinomis Dividend Divisor Quocient Residu -Dividir 1r terme de P(x) entre el 1r terme de Q(x) per obtenir 1r de C(x) -Multiplicar resultat per Q(x) i restar-lo a P(x) per obtenir nou dividend. -Repetir operació fins que R(x) sigui de menys grau que Q(x). 2x2 −x+1 2x−4x3 +2x2 −2x 4x2 −6x+3 +2 −4x2 +2x−2 −4x+1
  59. 59. 11-13 / 14-15 És el nombre o resultat que s'obté en substituir les incògnites per nombres determinats i realitzar les operacions indicades. Exemple: Trobar el valor numèric del següent polinomi per a x = 5. 3x2 +x+10 3·52 +5+10=3· 25+5+10=75+5+10=90 3·52 +5+10 si x = 5 3. Polinomis 3.5 El valor numèric d'un polinomi
  60. 60. 15x 4 −6x 2 Extreure factor comú d'una expressió algebraica és aplicar la propietat distributiva a la inversa: mirarem quins factors comuns ténen cada un dels termes, i els "extraurem" a fora d'un parèntesi. Exemple 13, 21, 35 / fitxa monomis 3·5· x · x · x · x−3·2· x· x 3· x· x·(5· x· x−2) 3x 2 ·(5x 2 −2) 3. Polinomis 3.6 Extracció de factors comuns:
  61. 61. ab 2 =a 2 2abb 2 Demostració: a) Quadrat de la suma (a+b) 2 =(a+b)·(a+b)=a ·a+a·b+b· a+b·b a ·a1a ·b1a·bb·b=a 2 2abb 2 Exemple: 2x3y 2 =2x 2 2·2x ·3y3y 2 =4x 2 12xy9y 2 3. Polinomis 3.7 Productes notables
  62. 62. a−b 2 =a 2 −2abb 2 Demostració: b) Quadrat de la diferència (a−b) 2 =(a−b)·(a−b)=a ·a+a·(−b)−b·a−b·(−b) a ·a−a ·b−a ·bb·b=a 2 −2abb 2 Exemple: 2x 3 −6x 2 =2x 3  2 −2·2x 3 ·6x6x 2 =4x 6 −24x 4 36x 2 3. Polinomis 3.7 Productes notables: 24, 25, 26
  63. 63. (a+b)·(a−b)=a 2 −b 2 27, 28, 29 / 26-36 Demostració: c) Suma per diferència (a+b)·(a−b)=a · a+a·(−b)+b·a+b·(−b) a ·a−1a ·b+1a·b−b·b=a 2 −b 2 Exemple: (x+2y)·(x−2y)=(x) 2 −(2y) 2 =x 2 −4y 2 3. Polinomis 3.7 Productes notables:
  64. 64. Unitat 6: Equacions de 2n Grau 0. Introducció: definició, solucions i tipus 1. Resolució d'equacions ax2 + c = 0 2. Resolució d'equacions ax2 + bx = 0 3. Resolució d'equacions ax2 = 0 4. Resolució d'equacions ax2 + bx + c = 0
  65. 65. 0. Introducció a) Les equacions de 2n grau són aquelles en què hi ha un terme amb la incògnita x elevada a dos. 5x2 −3+4=3+2x 5x3 +x=4 Ll: 2, 3, 4 b) Poden tenir: dues solucions una única solució cap solució. Sí No (seria de 3r grau) Ll: 5 i 6
  66. 66. c) Per resoldre equacions de 2n grau, abans les haurem d'"arreglar" passant tots els termes al 1r membre i reduint-los, obtenint la forma: ax2 + bx + c = 0. 5x2 −3+4=3+2x d) Hi ha dos tipus d'equacions de 2n grau: 5x2 −2x−2=0 ax2 +bx+c=0 ax2 +bx=0 ax2 +c=0 ax2 =0 Completes Incompletes (falta algun terme) "a" és el coeficient que acompanya x2 , "b" la x i "c" el terme independent Identificar a, b i c
  67. 67. 1. Resolució d'equacions ax2 +c=0 (incompletes) 5x2 −180=0;5x2 =180; x2 = 180 5 ; Resol les equacions següents: -Aïllarem la x2 , i farem l'arrel quadrada, obtenint dues solucions, la negativa i la positiva. x2 =36; x=√ 36=±6 3x2 - 3=0 2x2 =50 x2 -64=0 x2 =52-3 x2 -6=30 x2 /2=2 3x2 =220+23 x2 /3+9=60-3 13x2 -12x2 =16 x2 -117=4 -120+20=-x2 4x2 -2x2 =18 T: 47, 48 pàg 72
  68. 68. 2. Resolució d'equacions ax2 +bx=0 (incompletes) -Extraurem factor comú dels termes del membre esquerre, i igualarem a 0 cada un dels factors resultants, obtenint així dues equacions senzilles de 1r grau. 3x2 +27x=0; 3· x · x+3·3·3· x=0 T: 49, 50 pàg.72 3x·(x+9)=0 Si el resultat del producte és 0, és veritat que cada un dels factors pot ser 0 3x=0; x=0/3; x=0 x+9=0; x=−9
  69. 69. 3. Resolució d'equacions ax2 =0 (incompletes) -Si aïllem la x2 , en aquesta forma l'equació sempre tindrà una única solució: x= 0. 6x2 =0; x2 = 0 6 ; x2 =0 ; x=√ 0; x=0 Uns quants exemples absurds
  70. 70. 4. Resolució d'equacions ax2 +bx+c=0 (completes) -Un cop transformada l'equació en la seva forma canònica, identificarem els coeficients a, b i c per aplicar la fórmula: x= −b±√ b2 −4ac 2a Exemple: 2x2 −3x−2=0 a=2 b=-3 c=-2 x= −(−3)±√(−3) 2 −4·2·(−2) 2·2
  71. 71. x= −(−3)±√(−3) 2 −4·2·(−2) 2·2 x= 3±√ 9+16 4 = 3±√ 25 4 = 3±5 4 3+5 4 = 8 4 =2 3−5 4 = −2 4 = −1 2 x= TE: Ex.7, 17, 18 / p.71: 44, 45, 46 Ll: 22, 23
  72. 72. Exercicis: 3x2 +5x-2=0 5x2 -2x-3=0 x2 -2x+1=0 x2 -3x-4=0 3x2 -2x-1=0 x2 +5x+8=0 2x2 -4x+3=0 2x2 +5x-3=0
  73. 73. Unitat 7: Funcions 1. Introducció 2. Eixos de coordenades 3. Expressió de funcions 4. Funcions abstractes: x i y 5. Funcions lineals (de proporcionalitat directa) y=k·x 6. Funcions afins y=k·x+a 7. Funcions quadràtiques y=ax2 +bx+c 8. Funcions de proporcionalitat inversa y=k/x
  74. 74. 1. Introducció -Magnituds: Aspectes o fenòmens de la realitat que són mesurables: distància, preu, superfície, temperatura, volum, temps, velocitat, pressió, etc. Sabem que n'hi ha que es relacionen entre si: -Magnituds directament proporcionals -Magnituds inversament proporcionals Aquesta relació s'expressa mitjançant -Les funcions: Són relacions de dependència entre dues variables tals que cada valor de la variable independent li correspon un únic valor de la variable dependent.
  75. 75. 2. Eixos de coordenades (el terreny de joc) Serveixen per representar punts concrets en el pla. -Eix x: eix abscisses. -Eix y: eix d'ordenades. -Quatre quadrants. -Origen de coordenades. Les coordenades del punt P són P(3,5). 3 és l'abscissa (x) i 5 és la ordenada (y). Exercici pissarra
  76. 76. 3. Expressió de funcions -Exemple1: kg de taronges que compro i el seu preu (m.directament prop.) kg que compro preu que pago 1 1,25 euros 2 2,50 euros 3 3,75 euros 4 5 euros a) Taula de valors: b) Expressió algebraica (funció) Si P és "preu que pago" i n és "kg que compro": P = 1,25 · n 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 5 6 n: número de kg que compro P:preuquepago c) Gràfica en eixos de coordenades: Variable dependent Variable independent 1,25 = 1,25 · 1 2,50 = 1,25 · 2 3,75 = 1,25 · 3 5,00 = 1,25 · 4
  77. 77. 0 1 2 3 4 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 c: costat del quadrat A:àreadelquadrat -Exemple 2: àrea d'un quadrat i longitud del seu costat costat Àrea 1m 1 m2 2m 4 m2 3m 9 m2 4m 16 m2 a) Taula de valors: b) Expressió algebraica (funció) Si A és "àrea" i c és "costat": A = c2 c) Gràfica en eixos de coordenades: Variable dependent Variable independent 1 = 12 4 = 22 9 = 32 16 = 42 Exercici: Taula, expressió i gràfica de "litres de gasolina consumits" i "km recorreguts" d'un cotxe que gasta 7l cada 100km
  78. 78. -Exemple 3: Un cotxe va a 15m/s i frena uniformement, fins a aturar-se, disminuint 3m/s cada segon. Magnituds: temps i velocitat temps (s) velocitat (m/s) 0 15 1 12 2 9 3 6 4 3 5 0 a) Taula de valors: b) Expressió algebraica (funció) Si v és "velocitat" i t és "temps": v = 15 - 3 · t c) Gràfica en eixos de coordenades: Variable dependent Variable independent 0 1 2 3 4 5 0 2 4 6 8 10 12 14 16 t: temps v:velocitat
  79. 79. -Exemple 4: Un venedor de cotxes té un sou fix de 900 euros i cobra a més 50 euros per cada cotxe venut. Magnituds: sou i cotxes venuts. cotxes venuts (n) Sou (euros) 0 900 5 1150 10 1400 15 1650 20 1900 25 2150 a) Taula de valors: b) Expressió algebraica (funció) Si S és "sou" i n és "cotxes venuts": S = 900 + 50 · n c) Gràfica en eixos de coordenades: Variable dependent Variable independent 0 5 10 15 20 25 0 500 1000 1500 2000 2500 n: cotxes venuts S:salari Exercici: Taula, expressió i gràfica de "preu que pago" i "nombre de retoladors que compro" en una botiga on els retoladors valen 2 euros.
  80. 80. 4. Funcions abstractes: x i y Aquestes funcions ens expressaven problemes reals. -En una funció abstracta: la variable dependent serà y la variable independent serà x P = 1,25 · n A = c2 v = 15 - 3 · t S = 900 + 50 · n EXEMPLE: y = 3x + 1 Variable dependent Variable independent
  81. 81. -Per representar-la gràficament haurem de fer una taula de valors 4. Funcions abstractes: x i y y = 3x + 1 x y=3x+1 -2 y=3·(-2)+1=-5 -1 y=3·(-1)+1=-2 0 y=3·0+1=1 1 y=3·1+1=4 2 y=3·2+1=7 Variable dependent Variable independent Exercici: dibuixar funcions en eixos
  82. 82. Representen parells de magnituds directament proporcionals. 5. Funcions lineals: y=kx y = k · x kg que compro preu que pago 1 1,25 euros 2 2,50 euros 3 3,75 euros 4 5 euros Exemple de les taronges: 1,25 : 1 = 1,25 2,50 : 2 = 1,25 3,75 : 3 = 1,25 5,00 : 4 = 1,25 1,25 és la constant de proporcionalitat "k". P = 1,25 · n V. dependent V.independent nombre -La v.ind. té per coeficient la constant de proporcionalitat (k). -Sempre passa per l'origen de coordenades (0,0). -Com més gran és k, més gran és el pendent de la funció. -Si k és positiva, la funció lineal és creixent. -Si k és negativa, la funció lineal és decreixent.
  83. 83. 6. Funcions afins: y=kx+a y = k · x + a V. dependent V.independent nombre -La v.ind. té per coeficient la constant de proporcionalitat (k). -Com més gran és k, més gran és el pendent de la funció. -Si k és positiva, la funció és creixent. -Si k és negativa, la funció és decreixent. -El nombre "a" indica el valor per al qual la funció tallarà l'eix d'ordenades (y) nombre
  84. 84. 7. Funcions quadràtiques: y = ax2 + bx + c y = a · x2 + b · x + c V. dependent V.independent -Les funcions quadràtiques dibuixen una corba anomenada paràbola. -Com més gran és la "a", més apuntada és la paràbola. -Si la "a" és positiva, la paràbola mira cap amunt, si la "a" és negativa mira cap avall. -Si apareix "bx", la paràbola es desplaça lateralment. -La "c" indica el valor per al qual la paràbola tallarà l'eix d'ordenades (y)
  85. 85. Representen parells de magnituds inversament proporcionals. 8. Funcions de proporcionalitat inversa: y=k/x -Exemple 5: En un dòmino de 28 fitxes, quantes fitxes toquen per jugador? jugadors (x) fitxes c/jug. (y) 1 28 2 14 4 7 7 4 14 2 28 1 a) Taula de valors: b) Expressió algebraica (funció) Si x és "jugadors" i y és "fitxes/jug": y = 28 / x Variable dependent Variable independent Nombre de jugadors (x) i nombre de fitxes per jugador són mgn.inv.prop. 1 · 28 = 28 2 · 14 = 28 4 · 7 = 28 7 · 4 = 28 14 · 2 = 28 28 · 1 = 28 28 és la constant de proporcionalitat "k" x · y = 28 ; y = 28/x
  86. 86. c) Gràfica en eixos de coordenades: La funció forma un corba anomenada "hipèrbola" Representar 16/x i -16/x
  87. 87. Característiques: y = k / x V. dependent V.independent nombre -Les funcions de proporcionalitat inversa dibuixen una corba anomenada hipèrbola. -La v.ind. (x) està al denominador. -Si k és positiva, la funció és decreixent. -Si k és negativa, la funció és creixent.
  88. 88. EN RESUM: -Funcions lineals: -Funcions afins: -Funcions quadràtiques: -Funcions de proporcionalitat inversa: y = k · x y = k · x + a y = k · x2 + bx + a y = k / x Recta Recta Paràbola Hipèrbola
  89. 89. Unitat 8: Sistemes d'Equacions 1. Introducció 2. Mètode de resolució gràfica 3. Mètode de substitució 4. Mètode d'igualació 5. Mètode de reducció 6. Problemes a resoldre amb sistemes
  90. 90. 1. Introducció Tindrem un sistema d'equacions quan dues equacions s'hagin de complir al mateix temps. 4x+4=2y 3y=15−3x S'han de complir al mateix temps. La solució del sistema serà un parell de valors (x i y) que verificaran simultàniament les dues equacions. Si x=1 i y=4, s'ha de verificar: 4·1+4=2·4 3· 4=15−3·1 4+4=8 12=15−3 Ok.
  91. 91. 2. Mètode de resolució gràfica Consisteix a assimilar cada equació a una recta representada a un pla de coordenades. Les solucions x i y seran les coordenades del punt a on es creuin. −x+ y=−1 2x+3y=12 x+y=7 x−y=3 3x−y=0 2x+3y=11 4x+y=−8 y−x=7 3x+5y=8 5x−2y=3 x+y=6 x−y=0 2x+ y=7 2x+ y=−2 3x−y=4 6x−2y=8
  92. 92. -Tipus de sistemes: Compatibles Incompatibles Determinats Indeterminats Paral·leles Secants Coincidents x−y=3 x+2y=9 x+y=5 x−y=3 2x+y=13 x−y=2 x+y=7 y−x=5 x+y=6 2x−2y=12 3x−5y=9 3x−y=−3 x−3y=2 3x−2y=6 2x−6y=4 9x−6y=18 x+2y=3 2x+4y=6
  93. 93. 3. Mètode de substitució Consisteix a aïllar una de les incògnites en una de les equacions, i substituir en l'altra equació la incògnita aïllada per la seva expressió equivalent. EXEMPLE: 3x+2y=−11 x−3y=−33 1r pas: Triar i aïllar una de les incògnites en una de les equacions. x−3y=−33; x=−33+3y La "x" de la segona és la més fàcil:
  94. 94. 3x+2y=−11 x−3y=−33 1r pas: Triar i aïllar una de les incògnites en una de les equacions. x−3y=−33; x=−33+3y La "x" de la segona és la més fàcil: 2n pas: Substituir la incògnita aïllada en l'altra equació. 3(−33+3y)+2y=−11 3r pas: Resoldre l'equació de primer grau que m'ha quedat. 3(−33+3y)+2y=−11; −99+9y+2y=−11; 11y=−11+99; y= 88 11 =8
  95. 95. 3·(−9)+2·8=−11 −9−3·8=−33 4t pas: Resoldre l'altra incògnita. x=−33+3y ; 5è pas: Comprovar la solució en el sistema inicial. Utilitzant l'expressió obtinguda al primer pas: Ara ja sabem que y=8 x=−33+3·8; x=−33+3·8=−33+24=−9 SOLUCIÓ DEL SISTEMA: x = -9 i y = 8 −27+16=−11 −9−24=−33 −11=−11 −33=−33 Ok. A tope amb els del llibre
  96. 96. 3x+4y=4 x−3y=10 5x−y=7 x−5y=11 5x−12y=26 3x+4y=38 2x+y=13 x−y=2 x+2y=4 2x−4y=0 x+y=8 x−y=8 x+2y=3 2x+4y=6 2x+ y=13 x−y=2 x+y=5 x−y=3 2x+3y=4 4x+6y=8 3x−4y=8 6x−8y=15
  97. 97. 4. Mètode d'igualació Consisteix a aïllar la mateixa incògnita en les dues equacions, i igualar l'expressió obtinguda. EXEMPLE: 5x− y=2 −2x− y=2 1r pas: Triar i aïllar una de les incògnites en les dues equacions. La "y" és la més fàcil: 5x− y=2 −2x−y=2 5x−2=y −2x−2= y
  98. 98. 5x−2=−2x−2 2n pas: Igualar les dues expressions obtingudes. 3r pas: Resoldre l'equació de primer grau que m'ha quedat. 1r pas: Triar i aïllar una de les incògnites en les dues equacions. La "y" és la més fàcil: 5x− y=2 −2x−y=2 5x−2=y −2x−2= y 5x−2=−2x−2;5x+2x=−2+2 7x=0; x= 0 7 =0
  99. 99. 5·0−(−2)=2 −2·0−(−2)=2 4t pas: Resoldre l'altra incògnita. 5x−2= y ; 5è pas: Comprovar la solució en el sistema inicial. Utilitzant una de les expressions obtingudes al primer pas: Ara ja sabem que x=0 5·0−2=y ; y=−2 SOLUCIÓ DEL SISTEMA: x = 0 i y = -2 0+2=2 0+2=2 2=2 2=2 Ok.
  100. 100. 3x+4y=4 x−3y=10 5x−3y=0 2x+ y=11 x+3y=6 5x−y=−2 4x+5y=−12 −2x+ y=6 x+y=5 x−y=3 2x+y=13 x−y=2 2x+5y=10 4x+10y=20 2x−y=−1 3x+ y=11 −x+ y=3 2x−2y=−6 2x+y=8 2x+ y=12 2x+y=8 2x−y=12 x−y=5 2x−2y=10
  101. 101. 5. Mètode de reducció Consisteix a multiplicar cada equació pel nombre adequat perquè, en sumar o restar les dues equacions resultants, s'obtingui una equació amb una sola incògnita. EXEMPLE: 3x+2y=−11 x−3y=−33 1r pas: Transformar les dues equacions multiplicant-les per un nombre que faci eliminar una de les dues incògnites. 3x+2y=−11 x−3y=−33 ·1 ·(-3) 3x+2y=−11 −3x+9y=+99
  102. 102. 2n pas: Sumar les dues equacions, i resoldre la que queda. 1r pas: Transformar les dues equacions multiplicant-les per un nombre que faci eliminar una de les dues incògnites. 3x+2y=−11 x−3y=−33 ·1 ·(-3) 3x+2y=−11 −3x+9y=+99 3x+2y=−11 −3x+9y=+99 11y=88; y= 88 11 ; y=8
  103. 103. 3·(−9)+2·8=−11 −9−3·8=−33 3r pas: Resoldre l'altra incògnita utilitzant una de les equacions inicials. 4t pas: Comprovar la solució en el sistema inicial. Ara ja sabem que y=8 SOLUCIÓ DEL SISTEMA: x = -9 i y = 8 −27+16=−11 −9−24=−33 −11=−11 −33=−33 Ok. x−3y=−33 x−3·8=−33; x−24=−33; x=−33+24=−9
  104. 104. 3x+4y=4 x−3y=10 x−y=5 x+ y=3 3x+4y=24 −x+ y=−1 x−3y=1 5x+3y=−13 x+y=0 2x−3y=25 3x+4y=1 4x−2y=5 6x+7y=13 2x+3y=5 x+y=5 x−y=3 2x+3y=4 4x−y=1 2x+y=13 x−y=2 x−5y=6 4x+3y=1 x+2y=25 2x+3y=40
  105. 105. 2. Simplificació: arreglem els sistemes Si ens trobem parèntesis i denominadors, abans de fer res els haurem de liquidar. Objectiu: deixar el sistema en la forma: ax+by=c dx+ey= f Exercici 1 del full -Els parèntesi els treiem aplicant la propietat distributiva. -Els denominadors els treiem multiplicant cada terme pel mcm de tots ells. *Tinguem en compte que cada una de les dues equacions és independent
  106. 106. Unitat 7: Els cossos geomètrics 1. Classificació: poliedres i cossos de revolució 2. Superfícies i desenvolupaments 2.1 Prismes 2.2 Piràmides 2.3 Poliedres regulars 2.4 Cilindres 2.5 Cons 2.6 Esfera 3. Volums 3.1 Unitats de volum 3.2 Prismes i cilindres 3.3 Piràmides i cons 3.4 Esfera
  107. 107. 1. Classificació: poliedres i cossos de revolució -Prismes -Piràmides -Poliedres regulars o platònics -Poliedre: cos geomètric limitat per polígons. Elements: cares, arestes i vèrtexs. -Cilindres -Cons -Esferes -Cos de revolució: cos geomètric que es genera fent girar una superfície plana al voltant d'un eix.
  108. 108. 1. Classificació: poliedres i cossos de revolució
  109. 109. 2. Superfícies i desenvolupaments Un prisma és un poliedre limitat per dos polígons iguals i paral·lels (les bases) i uns quants parel·lelograms (les cares laterals) 2.1 Els prismes Prisma de base hexagonal Arestes Cares laterals Vèrtexs Altura: distància entre les bases 2 Bases -Casos especials: Ortoedres i Hexaedres o cubs.
  110. 110. 2. Superfícies i desenvolupaments Desenvolupament (desplegar-lo): 2.1 Els prismes 2 bases + 1 rectangle Àrea base= P ·ap 2 Àrea lateral=P ·h Àrea d ' un prisma=Àrea lateral2· Àrea de labase 7.2, 7.3, 7.4, 7.5, 7.6, 7.7, 7.8, 7.9, 7.10 i 7.11
  111. 111. 2. Superfícies i desenvolupaments Una piràmide és un poliedre limitat per una sola base i unes cares laterals en forma de triangle amb un vèrtex en comú. 2.2 Les piràmides Piràmide de base pentagonal Cares laterals 1 base Apotema de la base Apotema de la piràmide Vèrtex de la piràmide Altura de la piràmide
  112. 112. 2. Superfícies i desenvolupaments Desenvolupament: 2.2 Les piràmides 1 base + 5 triangles Àrea base= P·apb 2 Àrea lateral=n· c·app 2 Àrea d ' una piràmide=Àrea lateralÀrea delabase 7.12, 7.13, 7.39, 7.44, 7.47
  113. 113. 2. Superfícies i desenvolupaments Un poliedre regular té totes les cares idèntiques. 2.3 Els poliedres regulars o platònics Tetraedre: quatre triangles equilàters Hexaedre o cub: sis quadrats Octaedre: vuit triangles equilàters Dodecaedre: dotze pentàgons regulars Icosaedre: vint triangles equilàters Àrea total=n· Àrea dela cara Exercici 7.41
  114. 114. 2. Superfícies i desenvolupaments Un cilindre és un cos de revolució generat a partir d'un rectangle, amb dues bases que són cercles. 2.4 Els cilindres Cilindre recte Altura (distància entre les dues bases) Cara lateral 2 Bases Eix de rotació (Altura) RectangleRadi
  115. 115. 2. Superfícies i desenvolupaments Desenvolupament: 2.4 Els cilindres 2 cercles + 1 rectangle Àrea base=r 2 · Àrea lateral=2··r ·h Àrea d ' un cilindre=Àrealateral2· Àrea delabase 7.17, 7.18, 7.19
  116. 116. 2. Superfícies i desenvolupaments Un con és un cos de revolució generat a partir d'un triangle rectangle, amb una base en forma de cercle. 2.5 Els cons Con recte Altura (eix de rotació) Cara lateral 1 base TriangleRadi Generatriu
  117. 117. 2. Superfícies i desenvolupaments Desenvolupament: 2.5 Els cons 1 cercles + 1 sector Àrea base=r 2 · Àrea lateral= ·r · g Àrea d ' un con=Àrea lateralÀrea dela base 7.22, 7.23, 7.24
  118. 118. 2. Superfícies i desenvolupaments Una esfera és un cos de revolució generat a partir d'un semicercle. 2.6 Les esferes Radi Àrea d ' una esfera=4· ·r 2 Exercici d'exemple
  119. 119. 3. Volums -La longitud és la mesura de la distància entre dos punts. 3.1 Les unitats de volum -El volum és la mesura de l'espai que ocupa un cos. -La superfície o àrea és la mesura de l'extensió que ocupa un pla. 1m 1m2 1m3 1m 1m · 1m = 1m2 1m · 1m · 1m = 1m3
  120. 120. Quina superfície de terra té l'habitació? I quin volum ocupa? Ample= 3m Llarg = 4m Alt =3m Àrea = 3m · 4m = 12m2 Volum = 3m · 4m · 3m = 36m3
  121. 121. 3. Volums km hm dam m dm cm mm 3.1 Les unitats de volum km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2 km3 hm3 dam3 m3 dm3 cm3 mm3 ·10 :10 ·100 :100 (10x10 = 100) ·1000 :1000 (10x10x10 = 1000) kl hl dal l dl cl ml L: S: V: ·10 :10 Capacitat:
  122. 122. km3 hm3 dam3 m3 dm3 cm3 mm3 ·1000 :1000 (100x100 = 1000) kl hl dal l dl cl ml V: ·10 :10 Capacitat: t xx xx kg hg dag g ·10 :10 Pes (aigua): Quadre d'exemples quotidians (4x5) Exercicis pàg. 159 8.3
  123. 123. 3. Volums -L'ortoedre de dimensions a, b, c: 3.2 Prismes i cilindres Volum=a·b·c Exemple, 8.8 -Per extensió, el cub d'aresta a: Volum=a 3 Exemple, 8.9 -Per extensió, en prismes i cilindres: Volum=Àrea delabase·h 8.13, 8.33-34-35-36-37
  124. 124. 3. Volums Per experimentació, sabem que una piràmide o un con ocupa una tercera part del volum que ocupa el prisme o el cilindre que té la mateixa base i la mateixa altura. 3.3 Piràmides i cons Per tant, en piràmides i cons: Volum= 1 3 · Àrea de la base·h 8.14-15-16
  125. 125. 3. Volums Per experimentació, sabem que una esfera ocupa dues terceres parts del volum que ocupa el cilindre en la qual la podem inscriure. 3.4 L'esfera Exemple, 8.19 8.33-58 Si R és el radi de l'esfera, el cilindre té per radi de la base R, i per altura 2R. Vc=· R2 ·2R=2· · R3 Ve= 2 3 ·Vc= 2 3 ·2· · R3 Volumesfera= 4 3 · · R3
  126. 126. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO: Cossos geomètrics i proporcionalitat. Grups "1" Nom i cognoms: Data: pàg. 1/6 SORTIDAA BARCELONA 3r D'ESO, 23 de novembre de 2015 Matèria: Matemàtiques Tema: ELS COSSOS GEOMÈTRICS I LA PROPORCIONALITAT Objectius didàctics de la sortida: -Geometria: Identificar i reconèixer figures en el pla i cossos en l'espai -Geometria: Càlcul d'àrees i volums -Geometria/Informàtica: Ús del "Paint" i de l'"SketchUp" -Proporcionalitat: Semblança de triangles i escales. Metodologia: -Material necessari: Carpeta, llapis i goma per dibuixar, papers en blanc, bolígraf per escriure. Utilitzareu el mòbil per fer fotografies i per a la calculadora. -El treball es podrà lliurar imprès en paper o escanejat i en format pdf via email. -Es treballarà sobre el dossier que tens a les mans, afegint-hi una portada i els annexos necessaris de dibuixos i fotografies. -Cadascú lliurarà el treball individualment, si bé la feina durant la sortida es realitzarà en equips de quatre persones com a màxim, i del mateix grup partit. Avaluació: -Aquest treball serà avaluat com una activitat del 1r trimestre. -La puntuació és sobre 20 punts. Cada pregunta té indicat el seu valor en punts i el tema al qual pertany (P proporcionalitat, G geometria). Les activitats que tenen el número ombrejat es faran posteriorment a la sortida.
  127. 127. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO: Cossos geomètrics i proporcionalitat. Grups "1" Nom i cognoms: Data: pàg. 2/6 A. Baixada en tren 1. Membres del grup: 2. Cal que us fixeu bé per on passeu. Marca l'itinerari fet al mapa: 3. (P, 1p) En línia recta, de la Plaça de Catalunya al Parlament hi ha 2 km. Mesura quants centímetres els separen en el mapa i completa la regla de 3 per esbrinar l'escala. Paper Realitat cm > cm 1 > x E: 1/ 4. (P, 0,5p) Ara que ja saps l'escala, calcula quina distància hi ha de la Plaça de Sant Jaume a Urquinaona.
  128. 128. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO: Cossos geomètrics i proporcionalitat. Grups "1" Nom i cognoms: Data: pàg. 3/6 5. (G, 1p) Recorda les fórmules del volum dels cossos a l'espai que coneixes: Poliedres Cossos de revolució B. Itinerari per Ciutat Vella 6. (G, 1p) Casa Jorba (1926) (Corte Inglés Portal de l'Àngel). Observa bé aquesta façana. Diries que és més aviat plana o que té molt de relleu? Fés-li una foto i anota després les figures i cossos geomètrics que hi puguis identificar. [Adjunta-ho com a annex] 6b. Escapada fins a la Casa Martí-Els Quatre gats (1896) 7. (G, 1p) Palau Pignatelli (1968) Entra al pati interior i, prenent la mesura del radi, calcula la longitud de l'arc de pedra. Radi = Fórmula longitud circumferència: Longitud arc = 8. (G, 0,5p) Façana posterior Casa de l'Ardiaca. Quins cossos geomètrics pots identificar formant les torres que volen representar l'antiga muralla romana? [Adjunta-ho com a annex] 9. (G, 0,5p) Plaça de Sant Jaume. Observa al teu voltant, identifica i fotografia algun cos de revolució format per un semicercle. Com anomenem aquest tipus de cos? [Adjunta-ho com a annex]
  129. 129. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO: Cossos geomètrics i proporcionalitat. Grups "1" Nom i cognoms: Data: pàg. 4/6 10. (G, 1p) Seu del Centre Excursionista de Catalunya-Columnes Temple romà. Entra al pati interior i, prenent la mesura del radi, calcula l'àrea de pas de l'arc d'accés a les estances inferiors. Radi = Fórmula àrea circumferència: Àrea de pas = 11. (G, 1p) Capçalera de la Catedral-Plaça del rei. Observa al teu voltant, identifica, fotografia i anota diferents cossos geomètrics. Aconsegueix-ne com a mínim un de cada família. 12. (G, 2p) Santa Maria del Mar - Façana. Asseu-te a la plaça i fés un dibuix de la façana principal o lateral. Has d'intentar simplificar els volums i formes que veus. 13. (G, 2p) Santa Maria del Mar - Interior. a) Observa bé l'espai: la profunditat de les capelles dels murs és la meitat que l'amplada de les naus laterals, que al seu torn és la meitat de la de la nau central. L'altura d'aquestes capelles coincideix amb l'ample de la nau central. L'altura màxima interior de l'edifici coincideix amb la seva amplada total: això fa que la seva secció interior es pugui inscriure en un quadrat de 10x10 mòduls. b) Observa bé la superfície del terra: cada tram de volta de la nau central és exactament un quadrat de 4x4 mòduls en planta, i per tant els trams laterals són de 4x2. Amb aquesta informació, completa esquemàticament la planta i la secció de l'edifici:
  130. 130. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO: Cossos geomètrics i proporcionalitat. Grups "1" Nom i cognoms: Data: pàg. 5/6 14. (G, 2p) Antic Mercat del Born. Càlcul del volum de l'espai central. a) Quins dos cossos el conformen? Dibuixa'ls esquemàticament. b) Pren les mesures: -Costat de la base (c): -Apotema de la base. Com que no la podem medir perquè hi ha un forat, utilitza aquesta fórmula: ap= √ c 0,765 − c 2 4 = -Altura 1 (2c): -Altura 2 (0,5c): c) Càlculs: -Fórmula de l'àrea del polígon regular: -Aplicació de la fórmula: -Càlcul del volum 1: -Càlcul del volum 2: -Suma total:
  131. 131. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO: Cossos geomètrics i proporcionalitat. Grups "1" Nom i cognoms: Data: pàg. 6/6 C. Parc de la Ciutadella 15. (P, 1,5p) Calcula l'alçada del Monument a Rius i Taulet servint-te de la proporcionalitat directa entre la teva ombra i la de l'escultura. a) Dibuix-Esquema: b) Càlculs: c) Resposta: 16. (G, 3p) Càlcul del volum del Castell dels Tres Dragons [Adjunta-ho com a annex] a) Dibuixa, esquemàticament, l'edifici com a suma de diferens volums simples, i després acota'l segons les mides preses. b) Càlcul de l'altura mitjançant la proporcionalitat directa entre la teva ombra i la de l'edifici. c) Càlculs per al volum total. 17. (GI, 2p) Genera a l'Sketchup Maker una maqueta virtual de l'edifici. Imprimeix diverses vistes.
  132. 132. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO. Activitat per a l'expressió escrita Nom i cognoms: Data: VISIONAT DE LA PEL·LÍCULA: "21", Robert Luketic, EUA, 2008 Activitat: Es dedicaran dues sessions i mitja de classe a veure la pel·lícula, per després fer un petit treball individual de redacció escrita. Aquest treball consisteix en desenvolupar les cinc qüestions plantejades més avall. Caldrà fer-lo a l'ordinador amb el programa Word o similar i lliurar-lo imprès en la data que s'indicarà. Objectius: -Treballar la redacció escrita -Conceptes matemàtics: Nombre d'Or, Probablilitat, Percentatges -Treballar l'ús dels processadors de textos informàtics: tipologia lletra, justificacions, taules, fórmules matemàtiques, etc. Eines: Al Moodle hi ha penjats arxius d'ajuda per a fer un bon redactat. Avaluació: El treball s'avaluarà com un examen més de l'assignatura. Els ítems a avaluar de la redacció escrita són els següents: Estructura del text: inici, desenvolupament i conclusions (si s'escau) 1 punt Coherència: claredat i ordre en les idees 2 punts Concordança i cohesió en les frases 2 punts Lèxic: variat i adequat 1punt Ortografia 2 punts Presentació 2 punts QÜESTIONS 1. Debat: a l'inici de la pel·lícula veiem com el protagonista té problemes perquè no té diners per pagar-se la universitat. Creus que els estudis universitaris haurien de ser gratuïts? I els estudis secundaris? Què opines? [mínim 3-4 línies]
  133. 133. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO. Activitat per a l'expressió escrita Nom i cognoms: Data: 2. En el pastís d'aniversari d'en Ben hi ha escrita amb nata la Successió de Fibonacci: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, ... a) Quants anys celebra? b) Quina lògica segueix aquesta successió de nombres? c) Completa-la fins al 377: 0 1 1 2 3 5 8 13 377 - -E- 1 2 1,5 1,66 1,6 1,62 d) Completa la segona fila de la taula dividint cada número per l'anterior. Què observes? e) Activitat grup: Amb l'ajuda de cinc voluntaris i una cinta mètrica, mesureu el següent: 1. La distància "a" que hi ha, en cm, entre el terra i el melic 2. La distància "b" que hi ha entre el melic i el cap Anota les mides en el següent quadre: Distància a Distància b a/b Persona 1 Persona 2 Persona 3 Persona 4 Persona 5 x = f) A quin valor s'aproximen els resultats obtinguts? Quina lletra de l'abecedari grec utilitzem per anomenar aquest nombre? Quin tipus de nombre és? g) Agafa algun carnet de biblioteca, DNI, targeta sanitària o targeta bancària. Mesura els dos costats i divideix el llarg entre el curt. Quin nombre torna a sortir? Costat llarg: Costat curt: costat llarg costat curt =
  134. 134. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO. Activitat per a l'expressió escrita Nom i cognoms: Data: 3. A la classe d'equacions no lineals, el professor Mickey Rosa planteja al protagonista "el problema de Monty Hall", basat en un antic programa de televisió. Darrere tres portes hi ha un sol premi, un cotxe; després d'una primera elecció, el presentador, que sap on s'amaga el cotxe, obre una de les dues portes restants sense premi, i pregunta al concursant si vol canviar l'elecció. a) Tu què faries? Raona la teva resposta [mínim 3-4 línies] b) La probabilitat es calcula amb la Regla de Laplace: P= nombre decasos favorables nombre decasos possibles Exemple: Càlcul de la probabilitat d'encertar el premi a la primera P= 1 portaamb premi 3 portes aobrir = 1 3 =0,33 · 100 = 33% Llencem una moneda a l'aire, calcula: -La probabilitat de treure cara: P (C) = -La probabilitat de treure creu: P (+) = Tirem un dau de sis cares, calcula: -La probabilitat que surti un 6: P (6) = -La probabilitat que surti nombre parell: P (2, 4, 6) = En una baralla espanyola, calcula: -La probabilitat de treure bastos: P (bastos) = -La probabilitat de treure rei: P (rei) = Jugant a la ruleta russa, calcula: -La probabilitat de morir el 1r jugador: P (1r) = -La probabilitat de morir el 2n jugador: P (2n) = -La probabilitat de morir el 3r jugador: P (3r) = -La probabilitat de morir el 4t jugador: P (4t) = -La probabilitat de morir el 5è jugador: P (5è) = -La probabilitat de morir el 6è jugador: P (6è) = Si et toqués jugar-hi, què faries? Començar el primer o ser l'últim? [mínim 3-4 línies]
  135. 135. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 3r ESO. Activitat per a l'expressió escrita Nom i cognoms: Data: 4. Completa la taula dels càlculs que el protagonista fa mentalment quan treballa de dependent a la botiga: Article Preu inicial Descompte Preu final Cinturó 49,95 $ 15,00% Jaqueta 589,95 $ 10,00% Pantalons 365,00 $ 10,00% Sabates 140,77 $ 0,00% TOTAL: Si el dòlar està a 0,89 euros, quin seria el cost total a Europa? 5. Escriu una ressenya crítica de la pel·lícula. La redacció ha de contenir com a mínim les dades (any, lloc, director, actors, etc.), un resum de l'argument i l'opinió personal, si creus que és bona o no, si t'ha agradat, etc. [mínim 6-8 línies]
  136. 136. Taller cossos geomètrics
  137. 137. Taller cossos geomètrics
  138. 138. 4t d'ESO Curs 2016-17
  139. 139. Temari matemàtiques 4t d'ESO 1. Semblança 2. Trigonometria 3. Geometria analítica. Vectors 4. Àlgebra 4.1 Polinomis (Ruffini, Factorització) 4.2 Equacions i sistemes 5. Funcions 6. Estadística 7. Probabilitat 8. Radicals 1T 2T 3T ANÀLISI ÀLGEBRA GEOMETRIA ARITMÈTICA ESTADÍSTICA I COMBINATÒRIA Avaluació: 55% exàmens, 30% activitats (deures) 10% actitud, 5% llibretes/Dossiers
  140. 140. Unitat 1: Semblança 1. Semblança 2. El Teorema de Tales 3. Semblança de triangles 4. Aplicacions de la semblança de triangles 5. Semblança en àrees i volums
  141. 141. 1. Semblança Dues figures són semblants quan tenen la mateixa forma i les dimensions són proporcionals. a a' a = b' b = c' c = d ' d =k Exemple pàg.108 Oralment 1, 2 i 3 Moodle: 25, 26, 27, 28, 29, 32, 34 Mètode de Projecció: Exemple 109, 6, 35, 36 b c d a' b' c' d' Els segments corresponents són proporcionals, és a dir, la raó de semblança entre cada parella de valors és constant.
  142. 142. 2. El Teorema de Tales Si un feix de rectes paral·leles tallen dues altres rectes secants, els segments que hi determinen són proporcionals. 2.1 Formulació Tales de Milet (actual Turquia), 625-546 aC, filòsof, matemàtic, físic i astrònom, “aigua com a origen de totes les coses”, terra rodona, lluna reflecteix llum del sol, prediu eclipsi solar 585aC, viatg. Egipte, llegenda altura piràmides.
  143. 143. Si un feix de rectes paral·leles tallen dues altres rectes secants, els segments que hi determinen són proporcionals. 2.1 Formulació b a c b' a' c' a' a = b' b = c' c =k p110 E3, 8 i 9(divisió rectes) 40, 41, 45
  144. 144. 3. Semblança de triangles -Criteri 1: Dos triangles són semblants si tenen com a mínim dos angles iguals. (el tercer tb ho serà) 3.1 Criteris -Criteri 2: Dos triangles són semblants si els seus tres costats són proporcionals. (si un falla ja no) -Criteri 3: Dos triangles són semblants si tenen un angle igual i els costats contigus són proporcionals. 3.2 Criteris entre dos triangles rectangles -Criteri 1: Són semblants si un dels angles aguts és igual. (l'altre tb ho serà) -Criteri 2: Són semblants si els catets són proporcionals. 10, 47, 49, 51 13, 52, 53
  145. 145. 4. Aplicacions de la semblança de triangles Comparteixen tots els angles, per tant són triangles semblants. 4.1 La posició de Tales
  146. 146. Quan dos triangles tenen dos dels costats sobre la mateixa recta, i el tercer és paral·lel al corresponent, diem que estan en posició de Tales, podem afirmar que són semblants i , per tant, que els seus costats són proporcionals. b a c b' a' c' b a c b' a' c' E6, E7, 19, 20, 21, 59, 60, 61, 62, 63 i 64 4.2 Càlcul de distàncies
  147. 147. 5. Semblança en àrees i volums -Si dues figures planes són semblants, amb raó de semblança r, les àrees són proporcionals i la raó de semblança és r2 . Exemple quadrat -Si dos cossos geomètrics són semblants, amb raó de semblança r, els volums són proporcionals i la raó de semblança és r3 . Exemple cub E8, 22, 23, 24, 66, 67, 68, 69, 70
  148. 148. Unitat 2: Trigonometria 1. Introducció 1.1 Triangles 1.2 El Teorema de Pitàgores 2. Raons trigonomètriques d'un angle agut 3. Relacions trigonomètriques fonamentals 4. Raons trigonomètriques de 30º, 45º i 60º. 5. Ús de la calculadora 6. Resolució de triangles rectangles 7. Càlcul de longituds i àrees 8. Càlcul de distàncies
  149. 149. 1. Introducció 1.1 Els triangles Quadre classificació -Un triangle és el polígon de tres costats i tres angles. *Un polígon és una figura plana formada per una línia poligonal tancada. -Classificació segons els costats: Equilàter, Isòsceles i Escalè. -Classificació segons els angles: Acutangle, Rectangle i Obtusangle. -Importància en la vida real per la seva indeformabilitat. Exemples
  150. 150. En un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa. Formulació: Pitàgores de Samos (illa grega), 582-496 aC, filòsof i matemàtic, relació matemàtiques i la música, terra rodona, secta dels pitagòrics, doctrina estricta, “tot és nombre”, prohibit menjar faves, llegenda mort pel camp de faves. c b a a2 =b2 c2 1.2 El Teorema de Pitàgores catet hipotenusa catet
  151. 151. Demostració geomètrica: 4 blaus + a2 = 4 blaus + b2 + c2 a2 = b2 + c2 Fitxa Pitàgores
  152. 152. 2. Raons trigonomètriques d'un angle agut El sinus: p124: E1, 1 i 2, 19, 20, 21, 23, Fitxa raons catet oposat hipotenusa α catet contigu catet contigu β catet oposat hipotenusa c b a sin α= catet oposat hipotenusa = c a α El cosinus: cosα= catet contigu hipotenusa = b a La tangent: tg α= catet oposat catet contigu = c b
  153. 153. 3. Relacions trigonomètriques fonamentals sin 2 α+cos 2 α=1 tg α= sin α cosα c b a α (c a ) 2 +(b a ) 2 =1 c 2 a2 + b 2 a2 =1 c 2 +b 2 a2 =1 c 2 +b 2 =a 2 c b = c a b a c b = c a : b a c b = c·a a·b c b = c b p125:E1,4,27,28,29,fitxaRelacions
  154. 154. 4. Raons trigonomètriques de 30º, 45º i 60º 1 1 h 45º h2 =12 +12 ;h2 =1+1;h2 =2;h=√ 2 sin 45= 1 √ 2 = 1·√ 2 √ 2·√ 2 = √ 2 2 cos 45= √ 2 2 tg 45= 1 1 =1 a) Angle de 45º 11 1 60º 1/2 b) Angles de 30 i 60º a 12 =a2 +(1 2) 2 ;1=a2 + 1 4 ; a2 =1− 1 4 = 3 4 ;a= √3 4 = √ 3 √ 4 = √ 3 2 30º
  155. 155. 11 1 60º 1/2 b) Angles de 30 i 60º a 12 =a2 +(1 2) 2 ;1=a2 + 1 4 ; a2 =1− 1 4 = 3 4 ;a= √3 4 = √ 3 √ 4 = √ 3 2 30º sin 30= 1/2 1 = 1 2 cos30= √ 3/2 1 = √ 3 2 tg 30= 1 2 : √ 3 2 = 2 2·√ 3 = 1 √ 3 = 1·√ 3 √ 3·√ 3 = √ 3 3 sin 60= √ 3/2 1 = √ 3 2 cos60= 1/2 1 = 1 2 tg 60= √ 3 2 : 1 2 = 2·√ 3 2 =√ 3 Fer quadre resum i empollar-lo com a animals
  156. 156. 5. Ús de la calculadora a) Sistema de mesura d'angles MODE Deg (1): Rad (2): Gra (3): Degrees = Graus sexagesimals, minuts i segons Radians: π = 180°, π/2 = 90° Graus centesimals (90°/100) Tots posem mode deg b) Raons trigonomètriques -Calcular el Cosinus de l'angle 53°23'47'': COS 53 23 47 = 0,596275472 c) Trobar angle a partir de la raó -Calcular l'angle que té per tangent 1,34: SHIFT TAN 1,34 ° ' ''= 53,26717334 tan-1 = 53° 16' 1,82'' fitxa calculadora ° ' '' ° ' '' ° ' ''
  157. 157. 6. Resolució de triangles rectangles a) Problema tipus 1: Tenim dos catets E3 p127 b) Problema tipus 2: Tenim un catet i la hipotenusa (Resoldre un triangle significa dir quant valen tots els seus angles i costats) -Calcular hipotenusa: -Calcular un dels angles aguts: -Calcular l'altre angle agut: fitxa resolució Per Pitàgores (+) Amb la tg, i fer inversa Restar a 90 E4 p127 -Calcular altre catet: -Calcular un dels angles aguts: -Calcular l'altre angle agut: Per Pitàgores (-) Amb el sin/cos, i fer inversa Restar a 90 c) Problema tipus 3: Tenim un costat i un angle E5 p127 -Calcular 2n costat: -Calcular 3r costat: -Calcular l'altre angle agut: Per definició sin/cos/tan Per definició sin/cos/tan Restar a 90
  158. 158. 7. Càlcul de longituds i àrees p128, E7, E6 and go on Àrea pol. reg.= Perímetre· Apotema 2 Àrea triangle= Base· Altura 2 Base h ap Només sabent un angle i un costat d'un triangle rectangle, la trigonometria ens permetrà mesurar altures i apotemes desconeguts. ap c costat c c/2 α h h=c·sin α sin α= h c α ap= c/2 tg α tg α= c/2 ap
  159. 159. 8. Càlcul de distàncies a punts inaccessibles 47, 48, E9 p129 La clau per resoldre aquests tipus de problemes és: -Identificar el triangle rectangle -Tenir un dels costats (cinta mètrica, làser, roda mètrica, etc.) -Tenir un dels angles (teodolit, clinòmetre) Amb sin/cos/tg i Pitàgores puc aconseguir tot el què necessito -Problemes més complexes: 2 triangles rectangles, un SISTEMA D'EQUACIONS E10, 16, 62, fitxa problemes
  160. 160. Unitat 3: Geometria Analítica 1. Vectors 2. Operacions amb vectors 2.1 Suma i resta gràficament 2.2 Suma i resta per coordenades 2.3 Multiplicació per un nombre 3. Equacions de la recta: Vectorial, Paramètrica, Contínua, Punt-pendent, Explícita, General Exemples d'equacions de diverses formes geomètriques 4. Propietats analítiques i mètriques 4.1 Distància entre dos punts 4.2 Càlcul del punt mitjà
  161. 161. 1. Vectors Prèvia repàs coordenades -Un vector és un segment orientat, amb un origen "A" i un extrem "B", que anomenem AB. A (a1 ,a2 ) Exemples gràfics -Mòdul: Longitud del segment. -Direcció: Recta sobre la qual està situat (inclinació) -Sentit: Manera d'anar d'origen a extrem (2) -Coordenades: Indiquen quant avança en x, quant avança en y. ⃗AB=(b1−a1, b2−a2) B (b1 ,b2 ) p140 E1, 1, 2, 3, 4, 34, 35
  162. 162. Per Teorema de Pitàgores: -Càlcul del mòdul ⃗v=(v1, v2) p141 E2 amb dibuix, 6, 45, 46 v1 v2 ∣⃗v∣=√(v1) 2 +(v2) 2
  163. 163. 2. Operacions amb vectors 2.1 Suma i resta gràficament Fitxa ⃗v ⃗u ⃗v+⃗u ⃗v ⃗u ⃗v−⃗u −⃗u
  164. 164. 2.2 Suma i resta per coordenades 142 E4, 8, 9, retorn fitxa, 54, 55, 56, 57 ⃗v=(v1, v2) Si ⃗u=(u1, u2) ⃗v+⃗u=(v1+u1, v2+u2) ⃗v−⃗u=(v1−u1, v2−u2) 2.3 Multiplicació per un nombre k ·⃗v=(k · v1, k · v2) 143 E5, 11, 12, 62, 63
  165. 165. 3. Equacions de la recta 3 exemples a dibuixar Per definir una recta necessitem: -un vector director (direcció) -un punt de pas. (x , y)=(a ,b)+t ·(v1, v2) x=a+t ·v1 Equació vectorial de la recta y=b+t ·v2 A(a,b) ⃗v P(x,y) Equacions paramètriques de la recta Els 3 exemples, p144 E6, 14, 15, 16
  166. 166. x=a+t ·v1 y=b+t ·v2 Equació contínua de la rectap145 E7, 17, 18 i 19 t= x−a v1 t= y−b v2 x−a v1 = y−b v2 x−a v1 = y−b v2 ; (x−a) v2 v1 = y−b ; m= v2 v1 Pendent de la recta y−b=m(x−a) y−b=mx−ma; y=mx−ma+b ; y=mx+n Equació punt-pendent Equació explícitan 20, 22, 23 E9, 21 Pas eix y
  167. 167. x−a v1 = y−b v2 Equació general A (x−a)· v2=( y−b)·v1 ; (x−a)· v2−( y−b)· v1=0 ; v2 · x−v2 · a−v1 · y+v1 ·b=0; v2 · x−v1 · y−v2 ·a+v1 ·b=0; B C Ax+By+C=0 ⃗v=(v1, v2)=(−B , A) p147 E10, 23, 24, 25, 26, 65, 66, 67, 69, 70
  168. 168. Exemples d'equacions de diverses formes geomètriques ax+by+c=0 x−a v1 = y−b v2 x−a v1 = y−b v2 = z−c v3 x2 +y2 +Dx+Ey+F=0 (x−a)2 +( y−b)2 +(z−c)2 =r2 Rectaalpla Rectaal'espai Circumferència Esfera
  169. 169. y2 =2px z= x2 a2 + y2 b2 z= y2 b2 − x2 a2 Paràbola Paraboloide Paraboloidehiperbòlicx2 a2 − y2 b2 =1 Hipèrbola Hiperboloide Hiperboloidede2fullesx2 a2 + y2 b2 − z2 c2 =1 z2 c2 − x2 a2 − y2 b2 =1
  170. 170. x2 a2 + y2 b2 =1 El·lipse El·lipsoide Hèlixcircular x2 a2 + y2 b2 + z2 c2 =1 x = a · cos t y = a · sin t z = h · t
  171. 171. 4. Propietats analítiques i mètriques p148, 27, 28 4.1 Distància entre dos punts en el pla d (A, B)=√(b1−a1)2 +(b2−a2)2 ⃗AM = 1 2 · ⃗AB Si A(a1 , a2 ) i B(b1 , b2 ) (m1−a1, m2−a2)= 1 2 ·(b1−a1, b2−a2) E11, 29 d (A, B)=∣ ⃗AB∣ 4.2 Punt mitjà d'un segment A B M m1−a1= b1−a1 2 ; 1a coor. m1= b1−a1 2 +a1= b1−a1+2a1 2 = b1+a1 2 M (b1+a1 2 , b2+a2 2 )
  172. 172. Unitat 41: Polinomis 1. Recordatori conceptes 2. Operacions bàsiques 3. Regla de Ruffini 4. Factorització de polinomis 5. Simplificació de fraccions algebraiques 6. Binomi de Newton
  173. 173. 1. Recordatori conceptes a) Nomenclatura Polinomi de grau 4 11x3 y−7xy2 +5x−13 Terme b) Grau d'un polinomi: el més alt dels termes que el formen. p56 E1, 3 Un polinomi és la suma indicada de diversos monomis no semblants. ("poli"="molts", "mono"="un de sol") Terme Terme Terme Grau 4 Grau 3 Grau 1 Grau 0 c) Oposat d'un polinomi: s'obté canviant els signes de cada terme d) Valor numèric d'un polinomi: valor que pren el polinomi quan en coneixem les variables
  174. 174. 2. Operacions bàsiques 2.1 Suma: A=5x3 −1 Per sumar o restar polinomis, només ens caldrà sumar o restar els termes semblants. Els disposarem en columnes, de grau major a menor. Exemple: B=7x3 −5x2 +3 A+B 5x 3 7x 3 −5x 2 +3+ −1 12x 3 −5x 2 +2
  175. 175. 2.2 Resta: A=5x3 −1 Restar és el mateix que sumar l'oposat. Així, procedirem de la mateixa manera però sumant l'oposat del polinomi que actua de subtrahend. Exemple: B=7x3 −5x2 +3 A−B=A+(−B) 5x3 −7x3 +5x2 −3+ −1 −2x 3 +5x 2 −4
  176. 176. P(x)=3x2 −2x+7 E2, 1, 2, 26, 27, 28 Exemple: Q(x)=3x−5 P(x)·Q(x) x −15x 2 +10x−35 3x2 −2x+7 3x−5 9x3 −6x2 +21x 9x3 −21x2 +31x−35 2.3 Multiplicació:
  177. 177. p57 E3, 5, 34 P(x) Q(x) C(x) R(x) 4x3 +2x2 −4x+3 2.4 Divisió de polinomis Dividend Divisor Quocient Residu -Dividir 1r terme de P(x) entre el 1r terme de Q(x) per obtenir 1r de C(x) -Multiplicar resultat per Q(x) i restar-lo a P(x) per obtenir nou dividend. -Repetir operació fins que R(x) sigui de menys grau que Q(x). 2x2 −x+1 2x−4x3 +2x2 −2x 4x2 −6x+3 +2 −4x2 +2x−2 −4x+1
  178. 178. 3. Regla de Ruffini La regla de Ruffini ens permet fer divisions ràpidament quan el divisor és un binomi del tipus “x – a”, essent “a” un nombre enter. Paolo Ruffini (1765-1822) Metge, filòsof i matemàtic. Primer fer (x3 +1):(x-2) com fins ara. 1 0 0 1 2 1 2 2 4 4 8 9 El quocient és x2 + 2x + 4 i el residu és 9. 8, 9, 10, 37, 38, 40
  179. 179. 4. Factorització de polinomis Un nombre “a” és arrel d'un polinomi P(x) si es compleix que P(x) és divisible per “x – a”. La divisió ha de tenir un residu igual a 0. Recordatori factorització de nombres naturals. 4.1 Arrels d'un polinomi -Quines són les arrels del polinomi P(x) = x2 + 2x – 3 ? Propietats: -L'arrel (nombre “a”) ha de ser divisor del terme independent. -El nombre d'arrels mai serà superior al grau del polinomi. p59 E5 1r: Poden ser: Div (-3) = {+1,-1,3,-3}
  180. 180. 1 2 -3 +1 1 1 3 3 0 -Quines són les arrels del polinomi P(x) = x2 + 2x – 3 ? 1r: Poden ser: Div (-3) = {+1,-1,3,-3} 2n: Anar comprovant per Ruffini 1 2 -3 - 3 1 -3 -1 3 0 3r: Les arrels són 1 i -3 p59 11, 12, 49, 50, 51
  181. 181. 1 2 -3 +1 1 1 3 3 0 -Quines són les arrels del polinomi P(x) = x2 + 2x – 3 ? 1r: Poden ser: Div (-3) = {+1,-1,3,-3} 2n: Anar comprovant per Ruffini 1 2 -3 - 3 1 -3 -1 3 0 3r: Les arrels són 1 i -3 p59 11, 12, 49, 50, 51
  182. 182. Factoritzar un polinomi consisteix en anar trobant binomis divisors de tipus “x – a” fins a arribar a un polinomi irreductible, essent “a” una arrel del polinomi. 4.2 La factorització d'un polinomi -Exemple: factoritzar el polinomi P(x) = x4 – 2x3 + 3x2 + 2x – 4 ? 1r: Les arrels poden ser: Div (-4) = {+1,-1, 2, -2, 4,-4} 2n: Anar encadenant Ruffini's, començant de nou cada vegada: 1 -2 3 2 -4 1 1 1 -1 -1 2 2 4 4 0 -1 -1 2 -4 1 -2 4 0
  183. 183. -Exemple: factoritzar el polinomi P(x) = x4 – 2x3 + 3x2 + 2x – 4 ? p61 fact. els del 17, E9b, 20 extret, 63, 64 1r: Les arrels poden ser: Div (-3) = {+1,-1, 2, -2, 4,-4} 2n: Anar encadenant Ruffini's, començant de nou cada vegada: 1 -2 3 2 -4 1 1 1 -1 -1 2 2 4 4 0 -1 -1 2 -4 1 -2 4 0 3r: Interpretar el resultat: P(x) = x4 – 2x3 + 3x2 + 2x – 4 = (x – 1)·(x + 1)·(x2 – 2x + 4)
  184. 184. 5. Simplificació de fraccions algebraiques -Una fracció algebraica és aquella formada pel numerador i denominador en forma de polinomis. -Per simplificar-les factoritzarem els dos polinomis i n'eliminarem els factors comuns. Exemple: p63 23,24,69,72,73 x2 +x x 2 +2x+1 x2 +x=x·(x+1) El numerador: (no puc fer Ruffini, extrec factor comú) Exemple: x2 +2x+1=(x+1)·(x+1) El denominador: (faig Ruffini) 1 2 1 - 1 1 -1 1 -1 0 = x·(x+1) (x+1)·(x+1) = x x+1
  185. 185. 6. El binomi de Newton p60 E7, 14, 16, 55, 57 (x+ y)0 = (x+ y)1 = (x+ y)2 = (x+ y)3 = (x+ y)4 = 1 x+ y (x+ y)(x+ y)= x4 +4x3 y+6x2 y2 +4xy3 +y4 x2 +xy+ yx+ y2 = x2 +2xy+y2 (x+ y)(x2 +2xy+y2 )=(x3 +2x2 y+xy2 +yx2 +2xy2 + y3 ) =x3 +3x2 y+3xy2 +y3 1 11 2 33 1 1 1 1 1 51 6 1010 1 15 4 4 Triangle de Tartaglia: (a+b)n =A·an +B·an−1 b+C · an−2 b2 +...+X ·bn
  186. 186. Unitat 7: Funcions 1. Introducció – recordatori curs anterior 2. Propietats de les funcions: domini i recorregut, punts de tall amb els eixos, continuïtat, creixement i decreixement, simetria, periodicitat 3. Funcions definides a trossos 4. Funcions polinòmiques 5. Funcions racionals 6. Funcions exponencials 7. Funcions trigonomètriques
  187. 187. 1. Introducció - recordatori Les funcions són relacions de dependència entre dues variables tals que cada valor de la variable independent li correspon un únic valor de la variable dependent. a) Funcions lineals: y = k·x (recta) c) Funcions quadràtiques: y = k · x2 + bx + a (paràbola) b) Funcions afins: y = k·x + a (recta) d) Funcions de proporcionalitat inversa: y = k / x (hipèrbola) Representar p158: 2, 25, 32
  188. 188. 2. Propietats de les funcions a) El domini (Dom f) d'una funció és el conjunt de tots els valors que pren la variable independent (la x). El recorregut (Im f) d'una funció és el conjunt de tots els valors que pren la variable dependent (la y). Exemples ràpids, 39,40, 41 b) Els punts de tall amb els eixos: -Amb l'eix y es calcula f(0). -Amb l'eix x es resol l'equació f(x)=0. Exemples ràpids c) Continuïtat: Una funció és contínua si la puc dibuixar amb un sol traç. Quan aquesta s'interromp parlem de punts de discontinuïtat (evitable, de salt finit, de salt infinit). p162 E8, 13, 14
  189. 189. d) Creixement: En interval (x1 , x2 ), si f(x1 ) < f( x2 ) la funció és creixent. si f(x1 ) > f( x2 ) la funció és decreixent. si f(x1 ) = f( x2 ) la funció és constant. p163 E9, E10, 16, 17 i 18 e) Simetria: -Respecte eix y: f(-x) = f(x) Funció parella -Respecte origen: f(-x) = -f(x) Funció imparella E11, 19, 20 amb sketch f) Periodicitat: Una funció és periòdica quan els valors de y es repeteixen a intervals determinats. L'amplitud (T) d'aquest interval s'anomena període. E12, 22, 23 practica p167, 49, 50, 55 -La funció presenta un màxim quan passa de creixent a decreixent, i un mínim quan passa de decreixent a creixent.
  190. 190. 3. Funcions definides a trossos p161 10, 11 i 12 a) De primer grau: rectes f (x) = mx + n p174 2, 3 4. Funcions polinòmiques b) De segon grau: paràboles f (x) = ax2 + bx + c p177 E5, 10Posició del vèrtex: V = ( -b/2a, f(-b/2a) ) c) De grau superior: corbes parabòliques provatures
  191. 191. 5. Funcions racionals p178, sempre gsk, E6, 13, 14, E7, 16 6. Funcions exponencials La x al denominador: hipèrboles f (x) = a/x p180, sempre gsk, E8, 19, 20, 22, E10, 25, 26 La x a l'exponent: corbes exponencials f (x) = ax 7. Funcions trigonomètriques
  192. 192. 6.Arrels 1. Definició d'arrel 2. Solucions d'una expressió radical 3. Radicals equivalents 4. Potències d'exponent fraccionari 5. Propietats dels radicals -Producte -Quocient -Potència -Arrel 6. Extracció de factors
  193. 193. 1 Definició d'arrel n √ a=b Índex Radicand Arrel (solució) Radical -L'índex n és sempre un nombre natural -Si no hi ha valor, vol dir que n=2 i parlem d'arrel quadrada -Si n=3 parlem d'arrel cúbica -Si n=4 parlem d'arrel quarta, si n=5 parlem d'arrel cinquena, etc.
  194. 194. n √ a=b si es compleix que b n =a √ 9 √ 36 = 3 i -3 = 6 i -6 ja que 3 · 3 = 32 = 9 ja que 6 · 6 = 62 = 36 3 √ 27 = 3 ja que 3 · 3 · 3 = 33 = 27 Exercici 1 fitxa d'arrels 1 Definició d'arrel
  195. 195. 2 Solucions d'una expressió radical √ 36=+6 Exercici 2 fitxa -Si l'índex és parell i el radicand positiu: √ 36=−6 DUES SOLUCIONS: Una positiva i una negativa √−9=∅ -Si l'índex és parell i el radicand negatiu: CAP SOLUCIÓ: Un nombre per ell mateix mai pot donar negatiu 3 √ 8=2 -Si l'índex és senar: 3 √−8=−2 UNA ÚNICA SOLUCIÓ. Si el radicand és positiu l'arrel serà positiva, i si és negatiu serà negativa
  196. 196. 3 Radicals equivalents √ 4=±2 -Si dos radicals tenen la mateixa arrel (solució), diem que són equivalents o iguals Fixem-nos que: Per passar d'un radical a l'altre estem multiplicant l'índex i l'exponent del radicand pel mateix nombre 5 √ 32=2 4 √ 16=±2 √ 4= 4 √ 16= 5 √ 32 √ 2 2 = 4 √ 2 4 = 5 √ 2 5 √ 22 = 4 √ 24 = 5 √ 25 ·2 ·2,5
  197. 197. Exercici 3 fitxa És a dir: Si multipliquem o dividim l'índex d'un radical i l'exponent del radicand per un mateix nombre natural, obtindrem un radical equivalent. n √ a m = n· p √ a m· p 3 √ 7 2 = 3·3 √ 7 2·3 = 9 √ 7 6 √5 3 = 2·2 √ 5 3·2 = 4 √5 6 4 √ 3= 4·6 √ 3 1·6 = 24 √ 3 6 10 √ 2 15 = 10/5 √ 2 15/5 = 2 √ 2 3 3. Radicals equivalents
  198. 198. 4. Potències d'exponent fraccionari Exercici 4 fitxa Una potència d'exponent fraccionari és igual a un radical que té com a índex el denominador de la fracció, i com a radicand la base elevada al numerador. n √ a m =a m n 9 1 2 =(3 2 ) 1 2 =3 2· 1 2 =3 2 2 =3 √ 9=3i sabem que: per tant: √ 9=9 1 2 5 √ 23 =2 3 5 7 √52 =5 2 7 11 √ 7=7 1 11
  199. 199. 5. Propietats dels radicals -El producte de radicals del mateix índex és un altre radical que té com a índex l'índex comú, i com a radicand el producte dels radicands. n √ a· n √ b= n √ a·b 3 √ 2· 3 √ 5= 3 √ 2·5= 3 √ 10 -El quocient de radicals del mateix índex és un altre radical que té com a índex l'índex comú, i com a radicand el quocient dels radicands. n √ a: n √ b= n √ a:b 5 √ 45: 5 √ 9= 5 √ 45:9= 5 √ 5
  200. 200. -La potència d'un radical és un altre radical que té el mateix índex i com a radicand la potència del radicand del primer. ( n √ a) m = n √ a m -El radical d'un radical és un altre radical de mateix radicand que té com a índex el producte dels índexs. m √ n √ a= m·n √ a ( 4 √ 23) 3 = 4 √ 23 3 3 √ 4 √ 7= 3· 4 √ 7= 12 √ 7 Exercici 5 fitxa 5. Propietats dels radicals
  201. 201. 6. Extracció de factors √ 108 Aplicant la propietat del producte de radicals: √ 22 ·33 =√ 22 ·√ 33 =√ 22 ·√ 32 ·31 =√ 22 ·√ 32 ·√ 3 = 108 54 27 9 3 1 2 2 3 3 3 √ 2 2 ·3 3 √ 2 2 ·√ 3 2 ·√ 3=2 2 2 ·3 2 2 ·√ 3=2·3·√ 3=6·√ 3 Passant els radicals a potència d'exponent fraccionari: √ 108=6·√ 3És a dir: Hem tret fora del radical tots els factors possibles per a obtenir un radicand més senzill.
  202. 202. Passos a seguir per extreure factors d'un radical: 3 √ 432= 3 √ 24 ·33 1r: Descomposar en producte de factors el radicand 2n: Agrupar el factors en potències d'exponent igual a l'índex del radical 3r: Per simplificació, les bases de les potències d'exponent igual a l'índex, s'extreuen fora de l'arrel 3 √ 24 ·33 = 3 √ 23 ·21 ·33 3 √ 23 · 21 ·33 =2·3· 3 √ 2=6· 3 √ 2 Exercici 6 fitxa6. Extracció de factors
  203. 203. Unitat 7: Estadística 1. Conceptes generals 2. Les Taules de freqüències 3. Tipus de gràfics 4. Paràmetres estadístics 4.1 De centralització 4.2 De dispersió
  204. 204. 1. Conceptes generals -Població: Conjunt de persones, animals o objectes (elements) al qual fa la referència l'estudi. p194, E1, 1 -Mostra: Part de la població sobre la qual duem a terme la recollida de dades. L'Estadística és la part de les matemàtiques que s'ocupa de recollir, ordenar i analitzar dades per tal d'estudiar les característiques o el comportament d'un col·lectiu. -Individu: Cadascun dels elements de la població.
  205. 205. 2 i 3 -Variable estadística: Característica o propietat concreta de la població que volem estudiar. Poden ser -Qualitatives: no es poden expressar amb nombres Color dels ulls, Menjar preferit, Religió, Professió -Quantitatives: s'expressen amb números Número germans, Alçada, Pes, Temperatura, Talles roba Discretes (valors enters) Contínues (qualsevol dins interval)
  206. 206. 2. Les taules de freqüències -Freqüència Absoluta (fi ): Nombre de vegades que es repeteix un determinat caràcter o valor. -Variable estadística (xi ): A la 1a columna, si és quantitativa s'anomenen valors, si és qualitativa s'anomenen caràcters. -Mostra (N): La suma de totes les freqüències absolutes, que coincideix amb el nombre d'individus que té la mostra. -Tant per cent (%): És la fi multiplicada per cent. E2, 4, 5, 6 -Freqüència relativa (hi ), tant per u: -Freqüència absoluta acumulada (Fi ): És el resultat de sumar a la Ni les Ni anteriors. hi= f i N -Freqüència relativa acumulada (Hi ): És el resultat de sumar a la fi les fi anteriors. F i=∑ f i H i=∑hi
  207. 207. 3. Tipus de gràfics 7, 8 i 9, E3, 10, 11, 12 a) Diagrama de barres: Barres separades i tan altes com indiquin les freqüències corresponents. Serveix per variables qualitatives o quantitatives discretes. b) Histograma: Barres juntes i tan altes com indiquin les freqüències corresponents. Serveix per variables quantitatives contínues. c) Polígon de freqüències: En un histograma, es construeix unint els punts mitjos superiors de les barres. d) Diagrama de sectors: Cada sector circular és proporcional a una freqüència. S'han de repartir els 360 graus. 360 : N = graus per a cada unitat graus per unitat · freqüència
  208. 208. 4. Paràmetres estadístics E4, 13 i 14 a) La mitjana: ̄x= ∑ xi · f i N b) La mediana (Me): Ordenades de menor a majors els valors, la mediana és el que ocupa el valor central. Si el nombre de valors és parell, es pren la mitjana dels dos centrals. c) La moda (Mo): És la variable que més es repeteix. 4.1 De centralització
  209. 209. 4. Paràmetres estadístics E6, 19, 20, 21 a) El rang: R=Màx−mín b) Desviació mitjana: c) Variància (σ2 ): 4.2 De dispersió DM = ∑ f i ·∣xi−̄x∣ N σ2 = ∑ f i ·(xi−̄x) 2 N d) Desviació típica (σ): σ= √∑ f i ·(xi−̄x)2 N e) Coeficient de variació: CV =σ ̄x
  210. 210. Sortida a Cornellà. Les cúpules de Leonardo
  211. 211. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 4t ESO: Activitat per a l'expressió oral i escrita Nom i cognoms: Data: VISIONAT DE LA PEL·LÍCULA “The imitation game” dir. Morten Tyldum, 2014 Activitat: es dedicaran dues sessions i mitja a veure la pel·lícula biogràfica, per després fer un treball individual d'expressió escrita i una exposició oral en parelles o trios. El treball escrit caldrà fer-lo en ordinador (TNR 12, 1,5) i lliurar-lo en la data que s'indicarà. Objectius: -Treballar l'expressió escrita -Treballar l'expressió oral -Repassar el context històric de la Segona Guerra Mundial -Reflexionar sobre diferents temes èticosocials -Conceptes matemàtics: Informàtica, Intel·ligència artificial, Estadística Avaluació: Exp. escrita: Estructura del text (1p) Exp. oral: Claredat del discurs (2,5p) Coherència (2p) Ordre, esctructura i lèxic (2,5p) Concordança i cohesió (2p) Adequació del contingut (2,5p) Lèxic (1p) Argumentació (2,5p) Ortografia (2p) Presentació (2p) PART A: EXPRESSIÓ ESCRITA 1. La pel·lícula Fés un breu resum de l'argument de la pel·lícula. 2.Alan Turing (1912-1954) Qui fou Alan Turing? Consulta la seva biografia a la Viquipèdia.
  212. 212. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 4t ESO: Activitat per a l'expressió oral i escrita Nom i cognoms: Data: 3. La Segona Guerra Mundial Quin és l'origen de la Segona Guerra Mundial? En quins dos bàndols es va desenvolupar la Guerra? Quins països principals pertanyien a cada bàndol? Qui fou Winston Churchill (1874-1965)? Per què els soviètics tenien espies dins del Govern britànic? ¿Quin país subministrava queviures a Londres, amb gran dificultat per la presència de submarins alemanys? Com va acabar la Guerra i a quin any? Quin tipus de Guerra comença llavors? Ajudant-te d'aquestes qüestions, fés un breu resum del context històric de la Segona Guerra Mundial. 4. El desxifratge de llenguatges i la criptografia Quina importància van tenir els criptòlegs britànics en el desenllaç de la guerra? Per què els servia als nazis la màquina Enigma? Com l'aconsegueixen vèncer? Mmfhfjy brtftuft gsbtft pvf bqbsfjyfo b mb qfm·mjdtmb: “Quan les persones parlen mai diuen el què pensen. En què es diferencia això de la criptografia?” ----------- “Vindrà ell, li he somrigut fa quinze minuts i ha tornat a mirar-me” “Vol que m'acosti, m'ha somrigut fa una estona i m'ha tornat a mirar” Tj fut dbqbd ef eftyjgsbs brtftu ufyu, sftqpo mft qsfhtouft j sfgmfyjpob tpcsf fmt dpejt wfscbmt j op wfscbmt bmt rtbmt ftub tpunftb mb dpntojdbdjp ivnbob.
  213. 213. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 4t ESO: Activitat per a l'expressió oral i escrita Nom i cognoms: Data: 5. Les conductes d'assetjament Llegeix aquestes frases que apareixen a la pel·lícula: “Els humans obtenen una gran satisfacció de la violència, però si eliminem la satisfacció, l'acte perd sentit” “-Em peguen perquè sóc més llest que ells.-. -No, et peguen perquè ets diferent” “De vegades, la persona a la qual ningú imagina capaç de fer res, fa coses que ningú imagina” Com soluciona l'Alan Turing nen de la pel·lícula l'assetjament escolar que pateix? Per què creus que l'assetgen? Has conegut algun cas real? Com es pot solucionar aquesta xacra ben present a la nostra societat? Tot responent a aquestes preguntes, reflexiona sobre el respecte a la diferència. 6. El paper de la Dona a la societat Per què la Joan Clarke (1917-1996) no pot accedir a treballar amb els altres criptòlegs? Què explica que el porter no la cregui capaç d'haver resolt els mots encreuats? A quina Universitat va poder anar després de treure dues Matrícules d'Honor? Quina és l'actitud dels seus pares davant la possibilitat d'anar a treballar a Bletchley Park? Què s'entén per conducta indecorosa? Utilitza aquestes qüestions per descriure el rol de la dona a la societat de mitjans del segle XX i reflexionar sobre aquest a l'actualitat.
  214. 214. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 4t ESO: Activitat per a l'expressió oral i escrita Nom i cognoms: Data: 7. La homofòbia Uns anys després de la Guerra, de què fou acusat Alan Turing? A quin càstig el van sotmetre? Com va acabar els seus dies? Què s'entén per conducta indecent? Fins a quin any a la Gran Bretanya van estar imposant aquests tipus de penes? Són vigents encara avui en alguns països? Amb l'ajuda d'aquestes preguntes, desenvolupa una reflexió sobre la homofòbia, en què consisteix, per què es produeix i fins a quin punt encara està present a la nostra societat. 8. L'origen de la informàtica i la intel·ligència artificial. Llegeix aquestes frases que apareixen a la pel·lícula: “I si només una màquina pot vèncer una altra màquina??” ------> La “Màquina Universal de Turing” (idea de màquina capaç de resoldre qualsevol problema) “Digui'm: podran algun dia les màquines pensar com els humans?” “La pregunta és estupida, perquè si màquines i humans són diferents, pensaran diferent.” [no es poden comparar] “La pregunta és: si algú pensa diferent de nosaltres, significa que no pensa?” [pot pensar una màquina a la seva manera?] “¿No permetem que els humans tinguin discrepàncies entre si? Vostè plora amb les pel·lícues tristes i jo ploro perquè sóc al·lèrgic al pol·len.” “¿Quina explicació tenen els diferents gustos o preferències si no és que el seu cervell treballa de diferent manera i per tant pensen diferent?” “Si podem dir això l'un de l'altre, ¿per què no podem dir el mateix entre un cervell humà i un fet de metall?” ------> El “Test de Turing” (test ideat per comprovar si parles amb una màquina o un ésser humà) “Què va fer durant la guerra? Vaig treballar en una fàbrica de ràdios.” “Què va fer realment durant la guerra? ...Vostè m'està escoltant.” Els últims anys la gran innovació tecnològica han sigut els smartphones (=telèfons intel·ligents) que porteu a la butxaca. Els propers anys sembla que seran els cotxes sense conductor. Creus que algun dia les màquines podran pensar? Aprendre? Tenir sentiments? Fer una revolució contra els humans? Moltes pel·lícules de ciència ficció han tractat sobre el tema, n'has vist alguna?
  215. 215. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 4t ESO: Activitat per a l'expressió oral i escrita Nom i cognoms: Data: 9. Les fredes dades de l'Estadística Un cop desxifrada Enigma, per què guarden la informació i no aborten de cop tots els atacs dels nazis? Què passa amb el germà d'un dels criptòlegs? Quina mena de càlculs matemàtics fan per saber quan atacar i quan no? I amb quin objectiu? De vegades, la raó s'oposa als sentiments. Com hauries actuat tu en el seu cas? Salvaries al teu germà o guanyaries la Guerra? Què opines sobre els atacs militars que alguns països fan contra uns altres, per exemple, per derrocar un Dictador? 10. El Binomi de Newton Durant l'entrevista de feina amb el comandant Alastair Denniston l'Alan Turing comenta que té vint-i-set anys i que encara no ha fet res perquè, entre d'altres, Isaac Newton (1643-1727) ja havia formulat amb vint-i-dos anys el Teorema del Binomi. Com que el vas aprendre el segon trimestre d'aquest curs, desenvolupa la següent expressió: (x+3) 4 = I ja que hi som, anuncia les tres Lleis de Newton de la mecànica clàssica: I qui, segons el Turing de la pel·lícula, amb vint-i-sis anys posa fi a la mecànica clàssica amb la seva Teoria de la Relativitat?
  216. 216. Institut Les Termes. Departament de Matemàtiques Nota: 4t ESO: Activitat per a l'expressió oral i escrita Nom i cognoms: Data: PART B: EXPRESSIÓ ORAL Tria un dels temes implícits a la pel·lícula per fer una exposició oral d'entre 5 i 10 minuts. Es pot fer en solitari, en parelles o trios com a màxim. Temes: Alan Turing La Segona Guerra Mundial Criptografia Assetjament escolar Discriminació per raó de sexe Homofòbia Intel·ligència Artificial Ètica de la Guerra ... Utilitza aquesta pàgina per fer un esquema/guió del què exposaràs:
  217. 217. Taller el Colisseu

×