Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Guifi.net Estaràs - Març 2012

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Telecomunicacions pae-2010
Telecomunicacions pae-2010
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 38 Anuncio

Más Contenido Relacionado

A los espectadores también les gustó (20)

Similares a Guifi.net Estaràs - Març 2012 (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Guifi.net Estaràs - Març 2012

  1. 1. La xarxa oberta, un instrument per al desenvolupament de la societat de la Informació Estaràs Febrer 2012 Aleix Solé Romeu Associació IGLU aleix.sole@iglu.cat
  2. 2. Agenda ● Què és guifi.net? ● Evolució tecnològica i històrica ● Legalitat ● Què fem a l'Anoia
  3. 3. Què és guifi.net ● És una xarxa oberta i neutra IP – Xarxa: connexió de punts o “nodes” d'arreu del territori ● Node d'usuari ● “Supernode” o punt d'accés – Oberta i neutra: ● En la seva globalitat, no pertany a un únic operador: múltiples inversors ● Permet el trànsit de qualsevol tipus a través seu – IP: ● Protocol estàndard d'Internet (Internet Protocol) ● Amb adreçament propi (10.0.0.0/8, 109.6.8.0/21)
  4. 4. Què és guifi.net ● És una xarxa oberta IP: – Cada node pertany a qui l'ha pagat ● El propietari tria com es prioritza el trànsit per donar prioritat a l'ús que ell en fa, obrint la resta – Està tecnològicament preparada per interconnectar-se amb nous nodes – És agnòstica en quant a tecnologia utilitzada ● Wifi 802.11n, fibra... – Permet el trànsit lliure de tercers per prestar continguts i serveis sobre la xarxa ● Accés a Internet municipal ● Picooperadors
  5. 5. Què és guifi.net
  6. 6. Què és guifi.net ● “Xarxa de xarxes” segons el Comuns “XOLN” – Participada per particulars, empreses i administracions, que mantenen la titularitat – Les xarxes sumen, interconnectant i creant xarxa disponible al públic de tràfic IP – Mateixes condicions per a tothom: principi de neutralitat ● Aplicant el “sentit comú” – La disponibilitat pública de infraestructura estimula el desenvolupament al seu entorn (Carreteres, internet...) ● La ineficiència en l'accés causa desigualtat i dificulta el desenvolupament.
  7. 7. Què és guifi.net ● CXOLN: “Comuns de la xarxa oberta, lliure i neutral” – Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa, la llibertat dels altres usuaris, i respectis les condicions dels continguts i serveis que lliurement hi circulen. – Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components, com funciona i difondre'n el seu esperit i funcionament. – Ets lliure d'incorporar serveis i continguts a la xarxa amb les condicions que vulguis. – Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.
  8. 8. Què és guifi.net ● És una comunitat – De municipis, empreses, particulars i associacions que construeixen trams de xarxa i les interconnecten lliurement – La interconnexió oberta amb les altres comunitats permet: ● Que coexisteixin varis serveis sobre una mateixa zona ● Expansió i millora de la xarxa amb varis models d'inversor en lliure competència – Qui vol invertir en un tram de xarxa per millorar-la, pot fer-ho (coure => wifi => fibra òptica) – Els models tradicionals NO ho permeten
  9. 9. Diagrama de xarxa INTERNET Punts neutres Portes a Internet: - Accessos particulars - “Proxys” Federats - Picooperadors Troncal: Encaminament: Fibra Òptica o enllaços punt a punt dedicats BGP Supernodes: Antenes sectorials de gran cobertura Núvols mesh: OLSR BATMAN Residencial: CPE's o Fibra Òptica
  10. 10. Història nodes 9.000 Fibra Òptica RIPE / Catnix Notificacions 6.000 Escollit Living Lab - Membre de la ENoLL Constitució Fundació 2.000 Premi Nacional de Telecomunicacions S'explica el format a la CMT 500 Aplicacions de provisionament Comuns Sensefils 100 La descripció i funcionament de la xarxa és disponile a tothom Primeres connexions “guifi.net” Gurb/Vic/Sta. Eugènia de Berga <10 DGTel 2003 Subsituteix lles llicències d'operador per les “notificacions” Directives Europees Telecomm Package, autoritzacions generals Comunitats “wifi”, connexions entre particulars 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010
  11. 11. Experiència ● Desplegament de xarxa: – >15.700 nodes operatius – >27.500 quilòmetres de xarxa – 10-15% llars a Osona ● Evolució estratègica – 802.11 b/g/a/n – FFTx: Primers trams de fibra òptica operatius – Membres del RIPE, del Catnix i de la Open Spectrum Alliance – Projectes de cooperació internacional
  12. 12. Evolució tecnològica
  13. 13. Legalitat i models de xarxes Segons LGTEL 32/2003 ● Cada model de xarxa té el seu paper – Xarxa privada ● Un únic propietari, per al seu ús particular – Ex: “Autoprestació” estricta – No diferencia entre si el titular és una administració pública o no – Xarxa disponible al públic ● Disponible per a tothom... sense especificar com Hi ha per tant vàries possibilitats: – Model de “peatge” ● Explotació d'una infraestructura. Les empreses busquen competir a base de dominar les infraestructures per treure'n un marge comercial minimitzant la inversió abans que no pas amb la qualitat del servei i impedint l'accés a competidors. Exemple: Us imagineu unes carreteres on només poden transitar uns “transportistes elegits”? – Xarxa oberta ● És el model d'Internet basat en la interconnexió de xarxes. El valor afegit és en els serveis. Participa tothom en igualtat de condicions.
  14. 14. Legalitat ● Autoprestació – No cal notificar a la CMT – Enllaços entre seus, ús de recursos propis... ● Ús per part de tercers (mercat ISP) – El mercat està liberalitzat – Cal notificar a la CMT i inscriure's al registre d'operadors ● No s'ha de demanar permís, s'ha d'informar – La Fundació guifi.net va fer el tràmit l'abril del 2009, amb la descripció de la xarxa que hi ha a la pàgina web
  15. 15. Legalitat ● Inversió pública – Resulten claus els principis següents: ● Transparència ● Obertura ● Neutralitat – Qualsevol operador ha de poder utilitzar la infraestructura desplegada, amb el mateix tracte – El model de desplegament d'infraestructures de guifi.net compleix amb aquests principis ● Qualsevol operador, particular, empresa o associació pot proveïr serveis i continguts sobre la xarxa, en lliure competència
  16. 16. Legalitat ● Lliure competència – El model de guifi.net promou la competència a tots els nivells ● Enginyeria ● Desplegament de xarxa troncal ● Instal·lacions d'usuari final ● Serveis d'accés a Internet – Orientació a costos (mercat eficient)
  17. 17. La demanda ● És allà: – Els models tradicionals “fallen” en molts segments de mercat ● Els qui volen tenir la seva pròpia connexió: – escollir els serveis que volen, accedir a mercats majoristes, asegurar-se els nivels de servei... ● Demanda “Low cost” – Evitar mensualitats, compartir recursos i serveis... ● Zones de poca densitat de població, rurals... – “Bottom-up broadband”: L'usuari (administració local, grup de veïns...) és qui decideix com crear i amortitzar la seva xarxa d'accés a Internet
  18. 18. Què fem a l'Anoia ● Xarxa troncal guifi.net
  19. 19. Què fem a l'Anoia ● Xarxa troncal guifi.net – Fruit de la inversió de múltiples actors ● Ajuntaments: Argençola, Rubió, Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa, Capellades... ● Associacions: IGLU, Digicape, La Lliga, Associació de Veïns del Bedorc... ● Empreses: Berneda S.A., Buff... ● Particulars – Cada tram de xarxa pertany al seu propietari, que li dóna l'ús que necessita ● VPNs, bottom-up broadband, accés a Internet... – Primers desplegaments des del 2004
  20. 20. Què fem a l'Anoia ● Serveis d'accés a Internet sobre la xarxa – iGuifi: Accés a Internet via proxy com a autoprestació d'IGLU (12€/mes) ● http://www.iguifi.net – Masquefa Sense Fils: Accés a Internet municipal com a operador (10€/mes) ● http://msf.masquefa.net – Hostalets de Pierola: Proxy municipal
  21. 21. Què fem a l'Anoia ● Instal·ladors – Ecosistema d'instal·ladors per l'accés d'usuaris i per ampliar la xarxa troncal – Servei de proximitat – Valor afegit: suport informàtic, instal·lacions... ● Enginyeria i desplegament – Amb coneixement del territori – Sobre demanda real, orientada a costos tecnològics (CAPEX + OPEX), i no sobre criteris d'inversió especulativa que cal amortitzar
  22. 22. Què fem a l'Anoia
  23. 23. Què fem a l'Anoia
  24. 24. Moltes gràcies! Ens connectem?
  25. 25. Altres
  26. 26. El model econòmic: Beneficis directes ● Beneficis per al participant que aporta la seva connexió... – Eficiencia i obtenir més rendiment de recursos ja existents, creació de usos secundaris; accès a mercats més competitius i majoristes; evitar agregació de serveis forçada per el proveïdor; conseguir conexió directa i més eficient punt a punt i sense intermediaris, disminució de costos... ● Beneficis genèrics – Facilita l'entrada a professionals liberals i PiMEs per a la provisió de serveis i continguts; activitat i ocupació vinculada al territori; millora la inclusió digital; redueix l'escletxa digital; emergeixen inversores en infraestructures, estimula la competència...
  27. 27. Comparació de models de xarxa disponible al públic Inversor Objectiu de negoci Cobertura Garantia i Competència / nivell de Participació servei Xarxa Accionista / ●Obtenir un marge Determinada En mans de En participen només el propietari comercial segons els objectius qui explota la propietari de la xarxa, el propietària ● ... aconseguir una de negoci xarxa que obtingui la concessió, subvenció pública L'usuari està i els qui ells vulguin en molt indefens règim de subcontractació davant de l'operador Xarxa Participant El participant obté la Determinada Depèn del Obert a tothom que vulgui connectivitat a preu de segons els propi Principalment PIMEs i Oberta cost. interessos dels participant, el professionals lliberals. Impacta sobre el seu propi participants pot contractar model de negoci en lloc d'alimentar-ne un altre. Més obert: Més just, més sostenible, més competitiu
  28. 28. Tot publicat Complert, proporcionant molta funcionalitat, suport... Informació detallada, mapes, característiques tècniques... Gràfiques, informació estadística de trànsit, disponibilitat... etc
  29. 29. Exemple: La pàgina d'un node I Menú d'utilitats (distàncies, línia de visió, edició...) Detall de dades i mapa Gràfiques i estadístiques
  30. 30. Exemple: La pàgina d'un node II ● Llistat d'enllaços i disponibilitat
  31. 31. Exemple: La pàgina d'un node III ● Llistat de connexions possibles (LOS)
  32. 32. Exemple: La pàgina d'un node IV ● Buscador de serveis i camins (traceroute) – Des d'un punt, cerca el camí cap a altres punts o descobreix serveis – Busca el camí més curt – Es representa en un mapa
  33. 33. Aplicacions: La pàgina d'una zona Pressupostos i Estadístiques globals Mapa de la zona i la seva projectes de nodes i xarxa xarxa Estadístiques de la zona, i zones/nodes que té Feed XML amb la descripció dels continguts de la zona
  34. 34. ● 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Denmark Netherlands – Norway (ADSL) Sweden Finland U.K. Estadístiques (I) Luxembourg France Germany Malta Estonia Fonts: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008 Austria Catalunya Slovenia Exemple d'impacte territorial EU27 Spain Ireland Lithuania Osona Hungary Latvia Portugal Poland Czech Rep. Slovakia Cyprus Italy Croatia Osona pel darrere d'Espanya, UE27 i Catalunya Greece Disponibilitat/contractació de banda ampla comercial Bulgaria Romania
  35. 35. Exemple d'impacte territorial Estadístiques (II) ● Ús d'Internet a les llars (inclusió digital) – Osona és líder a Catalunya, per davant de UE27, Espanya, i les zones metropolitanes – Perquè: Única comarca on guifi.net disposa de penetració significativa estadísticament (10%- 15%). – Conclusió: La inclusió digital depèn més del cost abans que de la cobertura. 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Osona Catalunya UK Sweden France Slovenia Estonia Greece Finland Austria Ireland EU27 Malta Slovakia Latvia Spain Lithuania Poland Croatia Romania Bulgaria Luxembourg Portugal Denmark Hungary Italy Netherlands Norway Germany Cyprus Czech Rep. Font: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008
  36. 36. Complementarietat de models ● En territoris socioeconòmics similars, hi ha el mateix nivell de contractació d'oferta comercial (verd) – L'existència de serveis gratuïts i/o compartitos, no disminueix ni afecta a la contractació ● L'ús d'internet (inclusió digital) es millor on hi ha xarxa oberta Missatge a les administracions públiques que volen promoure la 'inclusió digital': Facilitar les xarxes obertes i promogudes pels usuaris es molt més efectiu i eficient per augmentar la inclusió digitali millorar la cobertura que la subvenció a operadors comercials o proveïdors de servei clàssics
  37. 37. Les xarxes de nova generació (FO) ● Abans la internet anava amb mòdems – Es mesurava en “kilobits” (2.400, 24k...). “tope” a 64k ● Ara funciona amb coure o coaxials – Es mesura en “megues” i moltes vegades és asimètrica (ADSLs). “tope” a uns 50Mb. – Fortes limitacions de distància. ● La fibra òptica... – És més econòmica que el coure, molta més distància i... – ...comença el “recorregut” a partir dels 100Mbits simètrics fins a terabits. – Un mòdul SPF de 1Gbit pot costar menys de 100€
  38. 38. Exemple de distorsió de mercat: Escandall circuit 1 Gbit €/quilòmetre Situació Actual Objectiu Circuit Gigabit Qms. Activació Cost/Mes (*) Cost Qm x Mes % % Share €/mes Internet wholesale 40.000 5.000 3.034,72 0,08 0,01 0,01 0,08 Barcelona - Vic 70 2.000 41.710,75 595,87 96,12 9,99 2,67 Vic – FFTF 1,60 3.000 23,96 23,96 3,87 90 23,96 (*) amortització calculada a 12 anys ● Com s'explica la distorsió? ● Conclusions – Internet wholesale i Vic – – És IMPRESCINDIBLE activar FFTF(*) son xarxes de transport circuits de xarxes NGN IP multipropòsit i interoperables multipropòsit d'àmbit de país. – Barcelona-Vic és un model – El cost de transport per tancat i privatiu (fibra connexió al territori no pot ser fosca/adif), i fa que sigui el més gran de 2,67€/mes 96,12% del cost (*) FFTF = Fibra des de les zones rurals

×