Revista vertebrats

1. Data: Gener 2015
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015
1. El regne dels animals.
2. Característiques dels animals.
3. Els mamífers.
4. Els ocells.
5. Els rèptils.
6. Els amfibis.
7. Els peixos.

2.  El regne dels animals agrupa organismos pluicel·lulas, euca-
riotes, amb nutrició heterótrofa, una gran sensibilitat i ca-
pacitat de desplaçamant.
 Els animals es clasifiquen en: vertebrats, si tenen columna
vetebral o invertebrats sino tenen columna vertebral.
Preguntes relacionades amb el tema: Busqueu un títol per aquesta secció
Què significa
que una cèl·lula
és eucariota?
Vol dir que té
nucli, que és de
les noves i que
no tenen paret
cel·lular.
Tots els animals són capaços de desplaçar-se? Posa dos exemples
d’animals que visquin fixats en el subsol.
Alguns no poden despaçar-se.
Quina diferencia hi ha entre endoesquelet i exoesquelet?
L’endoesquelet és una estructura interna que el suporta i l’exoes-
quelet és l’esquelet extern que recubreix, protege i el soporta.
Tots els ani-
mals compar-
tim:
 Som
pluri-
cel·lulars
 Tenim
cèl·lules
eucario-
tes.
 Tenim
nutrició
heteró-
trofa.
 Tenim
una gran
sensibili-
tat
 Tots ens
podem
desplaçar
El Guepard és un
animal vertebrat.
4. Els animals vertebrats
1. EL
REGNE DELS
ANIMALS
La Marieta és un
animal invertebrat.

3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
Els vertebrats comparteixen: tenen endoesquelet, tenen cap, tronc i extremitats,
tenen extremitats articulades, tenen un sistema nerviós, tenen simetría bilateral.
 MAMÍFERS Els vertebrats es clasifiquen
en: Mamífers, Rèptils, Am-
fibis, Peixos i Aus.
 RÈPTILS
 AMFIBIS
 PEIXOS
 AUS
Si observem un vertebrat,
es pot dividir en 2 meitats,
esqurra i dreta. Cada una
correspon a la imatge d’un
mirall, són meitats simètri-
quess,a ixò s’anomena sime-
tria bilateral.
Però aquesta simetria és
externa ja que la distribui-
ció dels òrgans no és
simètrica.
Hi ha altres tipus de
simetria. Per exemple,
l’estrella de mar, es divideix
en 5 meitats simètriques per
mitjà de diversos.
Els invertebrats podem tro-
baraltres tipus de simetria o
no trobar-ne com les espon-
ges.
Tots els vertebrats presenten simetria bilateral? Sí, tots la tenen.
Explica en què consisteix aquesta aquesta simetria. Consisteix en que el cos es pot dividir en dos mei-
tats (Esquerra i dreta)
Tots els animals tenen aquest tipus de simetria? No, alguns en tenen de radial, alguns no en tenen… de-
pen.
La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti si-
metria bilateral? Només és externa. L’estrella de mar la té radial.

4. Com són els mamífers
3. ELS MAMÍFERS
Els mamífers tenen cinc característiques
principals:
 El cap està unit al coll i la columna
vertebral s´hi prolonga la cua.
 Tenen quatre extremitats adaptades
al seu clima.
 Tenen pèl, que els serveix per prote-
gir-se del fred.
 Tenen llavis i dents.
 Tenen nombroses glàndules i les ma-
res glàndules mamàries.
Com són les funcions dels mamífers
Hi ha mamífers que són capaços de man-
tenir-se a la temperatura que volen.
D´aquests animals s´anomenen homeo-
terms.
Respiren per pulmons.
Els mamífers són vivípars perquè es pro-
dueixen al ventre de la mare.
Els humans som mamífers. Som els mamí-
fers més intel·ligents.
Les vuit característiques dels éssers hu-
mans són:
 No tenim cua.
 Tenim quatre extremitats: Braços i ca-
mes.
 Tenim poc pèl al cos.
 Tenim glàndules sudorípares. Que ens
permeten suar.
 Les dones tenen glàndules mamàries.
 Els nadons són molt indefensos perquè
al acabat de néixer no tenen res desen-
volupat
 Tenim cervell que ens permeten pen-
sar , fer accions, etc.
 Ens comuniquem per diferents llenguat-
ges.
Grups de mamífers
Monotre-
mes: Són
ovípars i no
tenen
dents.
Placeneta-
ris:Es crea
al ventre
matern
Marsupi-
als: Es
crea a la
bossa mar-
supial
L’ésser humà.
5.Característiques de cada grup.
Placentaris. Desenvolupament
matern.
Marsupials. Desenvolupament a
la bossa marsupial.
Monotremes. Són ovípars.
6.Busca el significat del terme
bípede.
Animal que té dos peus o dues
potes.
7.Els sordmudes no utilitzen
llenguatge parlat, digues dife-
rents llenguatges que parlem les
persones.
Fem servir signes, idiomes de di-
ferents països perquè ens puguin
entendre, els cecs el llenguatge
de brailer, etc.

5. Com són els ocells
4. ELS OCELLS
Tenen cinc característiques principals:
 Tenen el cos aerodinàmic adaptat a
volar.
 Les de darrere tenen potes i les de
davant són ales.
 Tenen el cos cobert de plomes. Estan
formades per raquis, canó i barbes.
 Els ossos són buits i els facilita el vol
 Tenen bec corni i no tenen dents.
Com són les funcions dels ocells
Igual que els mamífers són homeoterms.
Respiren per pulmons.
Els ocells són ovípars vol dir que neixen
per ous on hi surt el pollet.
L´alimentació dels ocells depèn del bec.
Becs dels ocells
Aligot. Bec
corbat i
fort. Caça
preses i
n´esquinça
la carn
Oreneta.
Bec curt i
de gran
obertura.
Captura in-
sectes.
Bernat.
Bec llarg i
punxegut.
Pesca pei-
xos.
8.Quina diferencia hi ha la reproducció
ovípera dels rèptils i dels ocells?
Que els rèptils no coven els ous i els
ocells si. Els dos tenen fecundació inter-
na.
9.Carecterístiques dels ocells per poder
volar.
Cos aerodinàmic que els hi permeten vo-
lar.
Tenen quatre extremitats, les potes i les
ales.
Estan plens de plomes.
Els ossos estan buits per dins i són més
lleugers.
10.Busca el significat de corni.
De corn (banya) o amb les característi-
ques d´aquest.
Ànec. Bec
pla i ample.
Filtre
l´aigua i en
reté
l´aliment
Gall. Bec
curt i fort.
S´alimenta
de gra que
ha de tren-
car

6. Com són els rèptils
5. ELS RÈPTILS
Les principals característiques dels reptils
són :
 Tenen 4 extremitats en forma de pota
que surten del tronc lateralment, carac-
terística que s’ hagi d’arrossegar per ca-
minar.
 Tenen el cos cobert d’escates dures i
unides entre si, caractrrística que el pro-
tegeix de la desescació.
Com són les funcions dels rèptils
Els rèptils són animals que no es poden regu-
lar. La temperatura corporal, i això fa que
aquesta d’espengui de la del medi. El animals
d’aquet tipus s’anomena poiquiloters.
Repiren per pulmons. La majoria són carní-
vors. Tenen dents amb les qualscapture les
preses, tot i que les tortugues tenen un bec
corni.
Són ovípars amb fecundació interna. Els osos
están protegits per una coberta dura (closca)
que evita que es deshidratin, i els progenitors
no els coven.
Quatre grups de rèptils
Les serps (Serpente
s)
són rèptils carnívors
allargats i mancats
de potes. Se les pot
distingir de
les sargantanes
sense potes per la
seva manca de par-
pelles i d'orelles
externes.
Els saures són
un subordre de rèptils de
l'ordre dels escatosos que
agrupa lessargantanes,
els dragons, els camaleons,
les iguanes i els varànids,
entre altres.
Aquest subordre, que com-
prèn 2.700 espècies, és
representat als Països
Catalansper
les famílies dels gecònids, la
cèrtid.s, escíncids i ànguids.
Els quelònids (Chelo
niidae) són una
família de tortu-
gues que pertanyen
a la superfamília de
les tortugues mari-
nes Chelonioidea.
Gènere Caretta
Tortuga.
Tot i que els indicis no són complets, queda clar que els dinosaures,
com a grup, eren grans. Fins i tot per ser dinosaures,
els sauròpodes eren enormes. Durant gran part de l'era dels dino-
saures, els sauròpodes més petits eren més grans que qualsevol altra
cosa amb què compartien l'hàbitat, i els més grans eren unordre de
magnitud més grans que qualsevol altre animal que hi hagi hagut a la
Terra des d'aleshores.Mamífers prehistòrics gegants com ara
el paraceratosi o el mamut colombí haurien semblat petits al costat
dels enormes sauròpodes, i només un grapat d'animals aquàtics mo-
derns s'acosten a la seva mida o la sobrepassen – l'exemple més
notable és la balena blava, que arriba fins a un pes de 173 tones i
una longitud de 30 metres.[44]
S'han proposat diversos avantatges
de la gran mida dels sauròpodes, incloent-hi protecció contra els
depredadors, reducció de l'ús d'energia, i longevitat, però podria
ser que l'avantatge més important fos en la dieta. Els animals grans
tenen una digestió més eficient que la dels petits, car l'aliment ro-
man més temps en el seu aparell digestiu. Això també els permet
sobreviure amb aliments de valor nutritiu inferior que els animals
més petits. Les restes de sauròpodes se solen trobar en formacions
rocoses interpretades com a seques o estacionalment seques, i la
capacitat de menjar grans quantitats de vegetació poc nutritiva hau-
ria representat un avantatge en aquests ambients.
Els crocodilis (Crocodilia o Crocodylia)
són un ordre de grans rèptils que
aparegueren fa 84 milions d'anys
al Cretaci superior durant l'estat-
ge Campanià. Són els parents vius
més propers de les aus, car els dos
grups són els únics supervivents
coneguts del clade dels arcosaures.
[1]
Els membres del grup tija dels
crocodilis, el clade dels crurotarsis,
aparegueren fa 220 milions d'anys
al Triàsic i presentaren una àmplia
diversitat de formes durant l'era
Mesozoica.
La diferencia
Els dinosaures. Aquells grans rèptils

7. Com són els amfibis
6. ELS AMFIBIS
Tenen quatre extremitats en forma de pota.
Tenen la pell humida, fina i nua.
Com són les funcions dels amfibis
Els amfibis son poiquiloterns, i per aixo no poden viure
en llocs freds.
El adults respiren per pulmons i tambe a treves de la
pell, i per aquesta rao la pell sempre ha d’estar humo-
da.
La major part dels amfibis son carnivors quan son
adults.
La majoria son ovipers i ponen els ous a l’aigua.
Els amfibis son els unics vertebrats que presenten me-
tamorfosi, es a dir, un conjunt de transformacions que
es produeixen des que surten de l’ou fins que son
adults.
A fons
La famella pon
els ous a l’ai-
gua i el mascle
els fecunda.
De cada ou
surt un
capgròs de
vida aquàtica,
amb branquies
i cua.
Es desenvo-
lupen les potes
i desapareixen
gradualment la
cua i les bràn-
ques.
Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna?
Les granotes tenen la fecundació externa.
Busca els termes Claus de la metamorfosi.
La metamorfoci es un conjunt de transformacions que es produeixen des que surten de l’ou fins que son adults.
Busca en els conceptes claus elsiqgnificat del terme equinoccis.
Equinocsis sonels dies de pas de l’estiu a la tardor i de l’hivern a la primavera.
En l’exemple de la península ibérica i la llantrna,el mapa sil·lumina de la mateixa manera en les dues cituacions?
Raona la resposta.
No, aixo depen de la distancia en que estiguis.
La granota és
de vida te-
rrestre, té
quatre potes i
pulmons.

8. Com són els peixos
7. ELS PEIXOS
Tots el peixos son aquàtics. N’hi ha de mains i d’altres que
viuen en aigües dolces.
 Son fusiformes: son amples de la zona central i es-
trets quant van cap a els costats
 Les extremitats son aletes i n’hi han de diferents en
les especies la majoria tenen dorsals, pectorals, ven-
trals, i una de caudal
 Tenen el cos cobert de escates. Els taurons la seva
pell es coberta de denticles
 Els peixos presenten una linia lateral un orga senso-
rial que detecta les vibracions de el medi
 Casibe tots tenen una bufeta natatoria es com una
bossa que agafen aire per detectar a quina fondaria
Com són les funcions dels peixos
Els peixos no poden regular la temperatura son poiquiloterms.
Respiren per mitja de brànquies captant l’oxigen que hi ha diss-
solt a l’aiguales brànquies se situen darrere la boca protegits per
l’operacle hi han peixos que no tenen. Els peixos son carni-
vors. Son ovípars amb fecundació extena pero els taurons
tenen fecundació interna i son ovovipars
Grups de peixos
No tenen bufeta
natatoria, tenen
esquelet cartilagi-
nós, gairebe tots
son marins i depre-
dadors, la pell co-
berta de denticles.
14. QUINA DE LES ALETES D’UN PEIX S’ENCARREGA PRINCIMALMENT DE PROPULSAR L’ANI-
MAL?
L’ALETA QUE EL PROPULSA ES LA ALETA CAUDAL
15. FES UNA RELACIÓ DE LES PRINCIPALS DIFERÈNCIES QUE HI HA ENTRE ELS PEIXOS
CONDRICTIS I ELS OSTEÏCTIS. POSA UNS QUANTS EXEMPLES DE CADA UN.
LES PRINCIPALS DIFERÈNCIES SON: LA BUFETA NATATÒRIA, L’EQUELET UN ES OSSI I L’ALTRE
ES CARTILAGINÓS, LA POSICIÓ DE LA BOCA, LA PELL. ELS OSTEïCTISVIUEN EN AMBIENTS
AQUÀTICS. ELS CONDICTIS SON MARINS I GRANS DEPREDADORS
27. QUINS AVENTATGES LI PROPORCIONA A UN AMFIBI LA CAPACITAT DE RESPIRAR PER LA
PELL I ELS PULMONS?
PERQUE LI PROPORCIONA HUMITAT.
29. ELS RÈPTILS I ELS PEIXOSTENEN EL COS COBERT DE ESCATES.
QUINES DIFERENCIES HI HA ENTRE LES ESCATES D’UN RÈPTIL I D’UN PEIX?
ELS RÈPTILS LES SEVES ESCATES SON DURES I ESTAN UNIDES ENTRE SI I LES PROTEGEIX
DE LA DESSECACIÓ. ELS PEIXOS EN CANVI NO LES ESCATES SON PER RESPIRAR.
Tenen bufeta nata-
toria, l’esquelet
ossi,pell coberta
d’escates i viuen
tots en espais
aquàtics.

9. 31. QUINA ES LA FUNCIÓ DE LA CLOSCA?
SERVEIX PER QUE L’OU NO ESTRENQUI I EL EMBRIÓ ES PUGUI CONSERVAR.
32. LA CLOSCA ESTÀ FORMADDA PER UN MATERIAL CORIACI DUR PERÓ ES POROSA
QUINA FUNCIÓ TE AQUESTA POROSITAT?
A) PERMETRE QUE L’EMBRIÓ PUGUIVEURE L’EXTERIOR.
33. ELS OCELLS COVEN ELS SEUS OUS FINS QUE NEIXEN ELS POLLETS. PER CONTRA ELS
RÈPTILS NO ELS COVEN.
QUINA DEU SER LA CAUSA D’AQUESTA DIFERÈNCIA?
PERQUE LA CLOSCA ES DURA I NO LA POTTRENCAR QUALSEVOL ANIMAL.
34. EN EL DIBUIX DE DALT A LA DRETA ES REPRESENTA UN OU. ÉS D’UN OCELL O UN
RÈPTIL?
ES D’UN RÈPTIL PERQUETE CUA
35. QUINES CARACTERÍSTIQUES D’UNVERTEBRAT POTS RECONEIXER EN LA FORMACIÓ DE
LA CRIA DEL DIBUIX?
QUETE EL CORDO UMBIL·LICAL.
36.A L’INTERIOR DE L’OU HI HA UN SAC AMBVITEL (SUBSTÀNCIA NUTRITIVA) QUINA FUN-
CIÓTÉ?
TÉ LA FUNCIÓ DE NUTRIR L’EMBRIÓ.
37.A MÉS DELSAC DEVITEL·LÍ, DINS DELS OUS HI HA UN ALTRE SAC ASSOCIAT A L’EMBRIÓ?
AMB QUINA DE LES FUNCIONS SEGüENTS CREUS QUE POT ESTAR RELACIONAT AQUEST
SAC?
D) DEIXAR ESPAI PER PERMETRE QUE L’ EMBIÓ ES MOGUI.
38.AMB QUINA FUNCIÓ DELS DELS ÉSSERSVIUS ESTAN RELACIONATS AQUESTS DOS SACS?
ESTA AMB LA REPRODUCCIÓ.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
FORMA DE
LES EXTRE-
MITATS
RECOBRI-
MENT DE LA
PELL
HOMOTERM/
POQUILO-
TERM
TIPUS DE
RESPIRACIÓ
TIPUS D’ALI-
MENTACIÓ
TIPUS DE RE-
PRODUCCIÓ
MAMÍFERS LES EXTRE-
MITATS SON
POTES
COS COBERT
DE PÈL
HOMOTERM PULMONS MOLT VARIA-
DA
VIVIPARS
OCELLS LES DE DE-
VANT DE PO-
TES I LES DE
RADERE SON
ALES
LA SEVA
PELL ESTA
COBERTA DE
PLOMES.
HOMOTERM PULMONS MOLT VARIA-
DA
OVIPERS
RÈPTILS SON POTES LA PELL PLE-
NA DE ESCA-
TES SOLDA-
DES
POIQUILO-
TERMS
PULMONS CARNÍVORS OVIPERS
AMFIBIS POTES PELL HUMI-
DA I NUA
POIQUILO-
TERMS
PULMONS I A
TRAVES DE
LA PELL
CARNIVORS OVIPERS
PEIXOS LES EXTRE-
MITATS SON
ALETES
LA PELL CO-
BERTA D’ES-
CATES
POIQUILO-
TERMS
BRÀNQUIES CARNÍVORS OVIPERS