2.
Egipte presenta dos avantatges: el desert
l’aïlla dels seus enemics i el Nil que
permet fertilitzar les terres de conreu.
Egipte es divideix en:
el Baix Egipte, al delta del Nil
l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible
la vida a la zona regada pel riu Nil.
http://prezi.com/tfvzwgrp0sf8/present/?auth_key=d2xx00u&follow=dr7fb1x7z359&kw=presenttfvzwgrp0sf8&rc=ref-449315
6.
Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda
totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar
les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.
Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de
controlar les crescudes del riu.
Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar
l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van
augmentar la producció agrícola.
El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les
ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.
10. 1
Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van
desenvolupar :
el càlcul
la geometria
van elaborar un calendari de crescudes.
van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i
hidràuliques.
Als temples es feien les observacions astronòmiques
i els càlculs matemàtics.
L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24
períodes.
12.
L’organització de l’Estat egipci era dominada per un
rei, el faraó, que tenia un poder absolut.
El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra
els enemics, ajudat per l’exèrcit.
Per governar un territori tan extens, el faraó
necessitava servidors fidels.
Els governadors, controlaven els funcionaris i feien
complir les ordres del faraó.
.
14.
Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els
sacerdots constituïen la classe social més
important de l’Antic Egipte, una veritable
noblesa.
Per atendre els nombrosos temples del país hi
havia una casta de sacerdots que dirigien els
ritus religiosos, practicaven la ciència,
dominaven l’escriptura i administraven les terres
del temple.
Els escribes també gaudien d’una vida
privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i
de la complexa escriptura egípcia.
15.
Els pagesos constituïen la majoria de la
població; tot i que eren lliures, estaven
lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als
nobles o als temples.
També hi havia un abundant nombre de
mercaders i d’artesans, que feien les seves
activitats en petits tallers privats o en grans
complexos que depenien del faraó, dels
nobles o dels temples.
Per sota de la resta de la població hi havia
els esclaus.
16.
L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia
unes regles fixes i inamovibles.
L’arquitectura egípcia era arquitravada,
sense arcs ni voltes.
Els edificis es feien de pedra i es decoraven
profusament amb gravats, escultures i
pintures.
Les grans construccions van ser temples i
tombes i tendien al monumentalisme.
17.
Els temples egipcis es dividien en :
Avinguda d’esfinxs
Obeliscos
Pilons a l’entrada
Pati
Sala hipòstila
Santuari.
18.
Només el faraó i els sacerdots tenien
accés al santuari del temple.
20.
Les primeres tombes egípcies van ser unes
construcccions rectangulars i de poca altura
anomenades mastabes.
De la superposició de les mastabes van nèixer les
piràmides. Les més destacades són les de Keops,
Kefrén y Micerí, a Gizeh.
Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge,
les entrades de les de les piràmides estaven
camuflades.
La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les
tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons
preferissin ser enterrats en hipogeus.