1. www.vicensvives.com
POLIS 1
Ciències socials, geografia i història
Primer curs
EGIPTE
Alicia Santiago Tamame

2. 

Egipte presenta dos avantatges: el desert
l’aïlla dels seus enemics i el Nil que
permet fertilitzar les terres de conreu.
Egipte es divideix en:

el Baix Egipte, al delta del Nil

l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible
la vida a la zona regada pel riu Nil.

http://prezi.com/tfvzwgrp0sf8/present/?auth_key=d2xx00u&follow=dr7fb1x7z359&kw=presenttfvzwgrp0sf8&rc=ref-449315

6. 
Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda
totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar
les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.

Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de
controlar les crescudes del riu.

Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar
l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van
augmentar la producció agrícola.

El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les
ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.

7. 1. Inundació (juny-setembre)

8. 2. Sembra (a partir d’octubre)

9. 3. Recol·lecció (febrer-juny)

10. 1

Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van
desenvolupar :


el càlcul
la geometria

van elaborar un calendari de crescudes.

van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i
hidràuliques.

Als temples es feien les observacions astronòmiques
i els càlculs matemàtics.

L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24
períodes.

12. 
L’organització de l’Estat egipci era dominada per un
rei, el faraó, que tenia un poder absolut.

El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra
els enemics, ajudat per l’exèrcit.

Per governar un territori tan extens, el faraó
necessitava servidors fidels.

Els governadors, controlaven els funcionaris i feien
complir les ordres del faraó.

.

14. 
Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els
sacerdots constituïen la classe social més
important de l’Antic Egipte, una veritable
noblesa.

Per atendre els nombrosos temples del país hi
havia una casta de sacerdots que dirigien els
ritus religiosos, practicaven la ciència,
dominaven l’escriptura i administraven les terres
del temple.

Els escribes també gaudien d’una vida
privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i
de la complexa escriptura egípcia.

15. 
Els pagesos constituïen la majoria de la
població; tot i que eren lliures, estaven
lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als
nobles o als temples.

També hi havia un abundant nombre de
mercaders i d’artesans, que feien les seves
activitats en petits tallers privats o en grans
complexos que depenien del faraó, dels
nobles o dels temples.

Per sota de la resta de la població hi havia
els esclaus.

16. 
L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia
unes regles fixes i inamovibles.

L’arquitectura egípcia era arquitravada,
sense arcs ni voltes.

Els edificis es feien de pedra i es decoraven
profusament amb gravats, escultures i
pintures.

Les grans construccions van ser temples i
tombes i tendien al monumentalisme.

17. 
Els temples egipcis es dividien en :

Avinguda d’esfinxs

Obeliscos

Pilons a l’entrada

Pati

Sala hipòstila

Santuari.

18. 
Només el faraó i els sacerdots tenien
accés al santuari del temple.

20. 
Les primeres tombes egípcies van ser unes
construcccions rectangulars i de poca altura
anomenades mastabes.

De la superposició de les mastabes van nèixer les
piràmides. Les més destacades són les de Keops,
Kefrén y Micerí, a Gizeh.

Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge,
les entrades de les de les piràmides estaven
camuflades.

La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les
tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons
preferissin ser enterrats en hipogeus.