1. AGRICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA SEGLE XIX
POLIS 4
Alicia Santiago Tamame
Ciències socials, història
Quart curs
2. 05
INTRODUCCIÓ
A Catalunya i a Espanya es van desmantellar al
segle XIX les estructures feudals de l’Antic Règim
Es va consolidar un model econòmic basat en la
indústria i el capitalisme.
La societat estamental va donar pas a una societat
de classes, definida per la propietat i la riquesa.
.
3. 05
INTRODUCCIÓ
Però la industrialització es va realitzar amb retard.
Espanya va continuar sent un país agrícola, amb
només alguns nuclis industrialitzats.
Això, va significar el manteniment d’un gran nombre
de pagesos amb unes condicions de vida
miserables.
4. 05
EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
Al segle XIX, la població espanyola va créixer.
Aquest creixement va ser el resultat de la disminució de la
mortalitat, acompanyada del manteniment de la natalitat.
Les causes principals del descens de la mortalitat:
l’increment de la producció agrària
el millorament de la dieta alimentària.
Les grans epidèmies van desaparèixer al llarg del segle XIX.
Tot i això, la mortalitat es va mantenir més elevada a
Espanya que a altres països industrialitzats europeus.
6. 05
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
L’abolició del règim senyorial (que va expulsar molts
pagesos de les seves terres), la concentració de la
propietat, les dures condicions de vida de la pagesia van
animar molts pagesos a emigrar.
A partir del 1860, els emigrants van anar cap a nuclis
urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia, les zones més
industrialitzades de la Península.
A Catalunya, les migracions internes van ser més intenses
que a la resta d’Espanya.
A finals del segle XIX, l’augment de població i les escasses
oportunitats d’ocupació van obligar molts espanyols a
emigrar, sobretot a Cuba i a l’Amèrica Llatina.
7. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
L’èxode rural va comportar un augment de la població
urbana, en detriment dels nuclis rurals.
Entre 1850 i 1900, Espanya va duplicar el seu nivell
de població urbana.
Malgrat la urbanització, al començament del segle XX
la majoria de la població espanyola continuava sent
eminentment rural.
A Catalunya, el creixement de les ciutats va ser més
intens i al final del segle XIX la població urbana
significava un 43% del total.
9. 05
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
La reforma agrària liberal és el conjunt de reformes
que tenia com a objectiu finalitzar amb l’Antic Règim
al camp, i introduir les formes de propietat i de
producció capitalistes.
Aquesta transformació es va dur a terme a Espanya,a
partir de l’accés al poder dels progressistes el 1837.
Es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la
propietat i es van desamortitzar la majoria de les
terres que pertanyien a l’Església i als ajuntaments.
10. ELS PROBLEMES DE L’AGRICULTURA A
ESPANYA
La reforma agrària liberal no va permetre als
pagesos accedir a la propietat, la majoria van
continuar com a jornalers
Una minoria van emigrar a les ciutats.
A Extremadura, Castella i Andalusia hi havia grans
latifundis, els seus propietaris obtenien beneficis
contractant jornalers amb uns salaris molt baixos.
A la Submeseta Nord i a Galícia hi predominava el
minifundi.
12. EL DESENVOLUPAMENT AGRARI A
CATALUNYA
A Catalunya l’estructura de la propietat de la terra era
més favorable als pagesos que no pas a la resta
d’Espanya.
La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) havia
establert un sistema d’arrendament (emfiteusi) que
permetia als pagesos quedar-se una part de la
producció.
L'emfiteusi porta la divisió del domini entre el domini directe –el propietari del bé– i el domini
útil –la persona que pren i usa la finca.
El no pagament del cànon per part del titular del domini útil pot comportar la confiscació del bé
per part del titular del domini directe.
13. EL DESENVOLUPAMENT AGRARI A
CATALUNYA
.
Des del segle XVIII, una bona part de l’agricultura catalana,
es va especialitzar en viticultura :Penedés, l’Alt Empordà...
14. EL DESENVOLUPAMENT AGRARI A
CATALUNYA
Al mateix temps hi va haver un desenvolupament del conreu
d’oliveres i d’arbres fruiters.
L’expansió del conreu de cereals no va ser important.
