1. FORMATS D’ÀUDIO. Els més comuns són: MP3, Ogg, WMA (Windows Media Audio), AIFF
(Audio Interchange File Format), Wav i FLAC.
Aquests sis tipus de formats es poden classificar en dos grups: els que pateixen una pèrdua de
so (MP3, Ogg i WMA), tot i que, aquesta pèrdua és inaudible per l’orella humana. L’altre grup
és el dels que no en pateixen cap, de pèrdua (WAV, AIFF i FLAC)
El format MP3 és un format que comprimeix els arxius de la mateixa manera que el FLAC (Free
Lossless Audio Codec) i així es diferència del WAV, el qual no té compressió. El format Ogg
supera la compressió de l’MP3. La diferència entre l’Ogg i l’MP3 és que l’Ogg no és un format
tan universal com l’MP3.
La finalitat del WMA és la utilització en l’àmbit professional diferenciant-se així del WAV, el
qual s’utilitza professionalment també però per aconseguir qualitat de CD. El FLAC s’utilitza per
copies de seguretat de CDs d’àudio. L’AIFF també s’utilitza a nivell professional però, a
diferència de tots els altres s’utilitza per vendre dades de so per ordinadors.
FORMATS DE VÍDEO. Els sis formats més famosos són: avi, MPEG, MOV, WMV, DivX i FLV.
El format .avi és el format estàndard de vídeo digital, i l’MPEG també és estàdard però no tant
com l’avi, però “supera” al MOV, que encara està menys difós. El FLV, a diferència dels altres,
és molt utilitzat a llocs com youtube, google videos o yahoo.
L’avi s’utilitza per guardar informació per capes (capa de vídeo seguida de la d’àudio), en canvi
el DivX és més utilitzat en la pirateria, deixant de banda el FLV que s’utilitza per transmetre
vídeos per internet.
El problema de l’avi és que pot generar arxius molt grans i de difícil manejament, a diferència
del MPEG que comprimeix els fitxers, igual que el DivX i el MOV. En canvi, el WMV és lent, no
molt obert i li falta compatibilitat.
El DivX comparteix la bona qualitat amb el format MOV.
El MOV està creat per l’Apple, a diferència del WMV, que està creat pel Microsoft.
El format MPEG és l’únic que està dividit en subtipus depenent de la qualitat. L’MPEG – 4 va
ser el que va donar lloc a la creació del DivX.
FORMATS D’IMATGE. Els formats gràfics més comuns són: el GIF, el PNG, el JPEG, el TIFF, el
PICT, l’EPS i el BMP.
El TIFF és un format per a mapes de bits. Resolució, mida i profunditat de color il.limitats.
Estàndard de les imatges digitalitzades.
El PICT és un format per a gràfics vectorials i mapes de bits. Estàndard de Macintosh.
L’EPS és un format per a il·lustracions Postscript d'alta resolució.
El BMP és un format de mapa de bits de Windows.
El GIF és un format antic i limitat. Adequat per a imatges amb àmplies zones de
colors plans (logotips, plumes, etc). Admet transparències (canal alfa). És un
format de 8 bits de profunditat de color (paleta de 256 colors, que podem editar
per millorar la qualitat de la imatge).
El JPEG és una tècnica de compressió per a mapes de bits en color. És molt adequat
per imatges fotogràfiques, perquè té una pèrdua de qualitat raonable per un pes
mínim del fitxer, com a conseqüència de la compressió. No admet transparències
(canal alfa). És un format de 24 bits de profunditat de color, la paleta no és
editable.
El PNG és el substitut perfeccionat del GIF. Hi ha diferents formats, de 8 bits o de
24 bits.
2. CÒDECS I PLUGINS.
Un còdec és una especificació que utilitza un dispositius o programa per exercir
transformacions bidireccionals sobre dades i senyals. Existeixen còdecs de transmissió,
compressió i encriptació. Els còdecs són necessaris per comprimir arxius de vídeo,àudio i
imatge, amb la finalitat d’aconseguir que aquest posseeixin una longitud menor que la seva
font original, per tal de poder-los manejar de manera més fàcil.
En canvi els plugins són programes que poden annexar-se a un altre per augmentar les seves
funcionalitats (generalment sense afectar a altres funcions, ni afectar a l’aplicació principal).No
es tracta d’un “parxe”, ni d’una actualització.