1.
Les roques

2.
Concepte de roca
Les roques són associacions de diversos minerals, tot i que, en ocasions,
poden estar formades per un únic mineral.
Per exemple, la roca anomenada granit, està composta per tres tipus de
minerals anomenats quars, feldspat i mica.
En moltes roques, les partícules de cada mineral són tan petites que no es
distingeixen les unes de les altres a simple vista, per la qual cosa sembla
que estiguin constituïdes per un sol tipus de mineral.

3.
Mostra polida de granit on s’observen els grans de quars, feldspat i
mica biotita
Quars
Feldspat
Mica
(biotita)

4.
En un esquist (roca
metamòrfica) no es pot
veure a simple vista els
grans perquè són molt
petits
L’observació al microscopi
petrogràfic ens permet veure
els diferents tipus de minerals
que formen un esquist

5.
La roca calcària és un exemple de roca formada per un únic mineral:
la calcita.
Calcària vista al microscopi.
Ara sí podem observar els
grans.
A simple vista no es poden veure
els grans que formen la calcària

6.
En quines roques pots veure els grans que la formen a simple vista?
A B
C
D E
F

7.
Per estudiar
correctament
una roca i
poder-la
classificar,
s’han de fer
preparacions
de làmina
prima i
observar-la al
microscopi
petrogràfic

8.
Eclogita (basalt metamorfitzat)
Roques vistes al microcopi
Gres
Granit Riolita (roca volcànica)

9.
Classificació de les roques segons el seu origen
Roques sedimentàries
Es formen per l’acumulació, compactació i cementació de sediments
(argiles, sorres, graves, closques, coralls…) en conques sedimentàries.
També es formen per precipitació i acumulació de sals dissoltes a l’aigua.
Roques ígnies o magmàtiques
Es formen pel refredament del magma en l’interior o exterior de la terra.
Roques metamòrfiques
Es formen per la transformació de tot tipus de roques en l’interior terrestre
degut a les altes pressions i temperatures sense canviar el seu estat sòlid

10.
Tipus de roques

11.
Tipus de roques
Roca sedimentària (conglomerat
Roca ígnia (basalt)
Roca metamòrfica (marbre)

12.
Sabries dir a quin pertanyen aquestes roques?
A B
C
D

13.
El cicle de les roques

14.
The rock cycle

15.
El cicle de les roques

16.
Sorra (sediment) Gres (roca sedimentària detrítica)
Quarsita (roca
metamòrfica)
Fusió
Riolita (roca
volcànica)
Granit (roca
plutònica)
El cicle de la sorra
Meteorització
i
erosió
Diagènesi
(liticació)
Metamorfisme

17.
Les roques sedimentàries
-Roques detrítiques
Són roques formades per fragments de diferents roques preexistents units entre
sí. Ex.: lutites, argilites, gresos, conglomerats...
-Roques químiques
Són roques formades a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua:
guixos, sals (halita, silvinita, carnal·lita) i calcàries.
-Roques bioquímiques
Són les roques formades per la compactació i cimentació de restes inorgànics
(esquelets) d'éssers vius, com per exemple les petxines de mol·luscs, els
fragments de corall i les closques d'organismes microscòpics (calcàries
coral·lines, radiolarites, sílex...).
-Roques orgàniques
Són les roques formades a partir de l'acumulació de restes orgàniques d'éssers
vius (troncs i les fulles d'espècies vegetals). Amb el temps han donat lloc als
anomenats carbons minerals (hulla, lignit, antracita).

18.
Sabries dir de quin tipus és cada una de les roques
sedimentàries que hi ha aquí?
A B
C D

19.
E F
G H

20.
Roques detrítiques

21.
La formació de les roques sedimentàries detrítiques
El procés de formació de roques sedimentàries detrítiques s’anomena diagènesi.
Fases:
-Acumulació dels material erosionats (sediments) en conques sedimentàries
formant capes.
-Compactació del material degut al pes dels sediments acumulats en les capes
superiors.
- Cimentació, degut al reompliment dels forats i porus amb substàncies que
estaven dissoltes a l’aigua i que precipiten, actuant com a cola que uneix les
partícules fins a formar un cos sòlid compacte estructurat en estrats (capes
horitzontals): la roca sedimentària.

22.
Formació de roques sedimentàries

23.
Les roques
sedimentàries formen
capes anomenades
“estrats”

24.
Conca sedimentària del mar d’Alborán

25.
Roques sedimentàries detrítiques
Roques detrítiques
Conglomerats
Gresos
Argilites o Limolites
Lutites
Mida
de
gra
Gra més gran
Gra més petit

26.
Conglomerats

27.
Gres

28.
Gres quarsític

29.
Argilita o limolita

30.
Lutita

31.
Roques sedimentàries químiques
(Calcàries i evaporites)

32.
Calcàries
Són roques formades majoritàriament
per calcita, però també solen
presentar petites quantitats d’argila.

33.
Orígens de les calcàries:
-Per acumulació de closques, conquilles i esquelets d’éssers vius
-Per precipitació de carbonat de calci que porta l’aigua en dissolució
A B
Quin origen té cada una d’aquestes calcàries?

34.
Calcàries bioclàstiques o bioquímiques

35.
Calcària nummulítica

36.
Nummulites

37.
Marga: roca formada per calcària i argila (roca barreja química i
detrítica

38.
Dolomies: roques químiques formades per dolomita (carbonat de calci i
de magnesi)

39.
Les roques ígnies o magmàtiques
Es formen per la solidificació d’un magma:
- Si el magma solidifica a l’interior de la Terra dóna lloc a les roques plutòniques.
- Si el magma solidifica a l’exterior de la Terra forma roques volcàniques.

40.
Emplaçaments de les roques ígnies

41.
Exemples de roques ígnies ornamentals

42.
GRANIT DE GRA FI O
MIG
Denominació
comercial i origen:
Granit. Els més típics són de
Parga (Lugo)
i el Gris Morrazo (Teón-
Mugares d'Orense).
Color:
Clar generalment grisenc
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental : Quars, feldspat
potàssic, plagiòclasi
(oligòclasi) i biotita.
Homogènia (1,5-2,5 mm)
Textura:
Granulosa

43.
GRANIT DE DUES
MIQUES
Denominació comercial
i origen:
Granit de dues miques. El més
típic és l'Albero (Tuy,
Pontevedra) encara que
existeixen altres varietats
com San Ramán (Parga-Friol-
San Román de Villalba, Lugo)
y Gris Campanario
(Campanario, Badajoz).
Color: Gris clar
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: quars, feldspat
potàssic, biotita i moscovita. 2
a 4 mm
Textura: Granulosa

44.
GRANIT ALCALÍ DE GRA
GRÒS
Denominació comercial i
origen:
Granit alcalí de gra gròs. Granit
destacant els Perla que segons les
seves característiques locals,
variacions en el percentatge i
components mineralògics i color
poden ser:
Perla (Pontevedra,tm de Meis) i Gris
perla (Pontevedra, t.m de Meis i
Badajoz,t.m de Alburquerque). En tons
rosats destaca el Rosa Porriño (t.m de
Porriño,Pontevedra.
Color: Gris clar o rosa.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: quars, feldspat potàssic
(ortosa o microclina), plagioclàsi i
biotita.
Heterogènia: Feldspat potàssic de 2 a
3 cm I mica de 1 a 2mm.
Textura: Granulosa lleugerament
porfírica

45.
GRANIT PORFIROIDE
ALCALÍ
Denominació comercial i
origen:
Granit porfiroide alcalí. En realitat
s'assembla molt al granit alcalí de gra
gros però l'hem diferenciat de visu
perquè té els fenocristalls de més
mida i els contorns ben definits
(idiomorfa).
Granit. Destacarem Rosa Mondariz
(Pontevedra, t.m. de Porriño,
Puenteáreas, Salvatierra y Casellas),
Rosa Delta (Lugo, t.m. de Benade),
Dante, Perla Kaxigal (Lugo).
Color: Tonalitats de rosa.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental : quars, feldspat potàssic
(microclina), plagiòclasi i biotita.
Heterogènia. El feldspat potàssic és el
més gran de 10 a 20 mm amb
fenocristalls que poden arribar a ser
de 50 mm, els marges cristal·lins
estan ben definits i en general es
poden observar els plans d'exfoliació
del mineral. La plagiòclasi de 4 a 5
mm pot arribar fins 20 mm. El quars i
la biotita d'uns 3 a 8 mm.
Textura:
Granulosa heterogranular de lleugera
o marcadament porfírica.

46.
QUARS SIENITA
Denominació comercial i
origen:
Quars sienita. Granit, generalment
d'importació: Suecia (Vermell imperi),
Finlàndia ( Vermell àliga), Finlàndia
(Vermell àliga iBalmoral), Índia (New
Imperial, Rosa Bat, Rosso Perla,
Multicolor etc.), Àfrica Vermell Camp-
Vermell Àfrica),
Argentina (Sierra Chica).
Color: Vermells forts i ataronjat
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: feldspat potàssic, anfíbol
i plagiòclasi.
Dues varietats, una de gra gros (2-3
cm) i una altra de gra fi mitjà (1-4 mm)
Textura:
Granulosa

47.
GRANIT RAPAKIVI
Denominació comercial i
origen:
Granit Rapakivi. (nom derivat de la
paraula finlandesa rapakivi que vol
dir Pedra podrida).
Granit castany verdós o Bàltic Brown
(Finlàndia)
Color:
Rosa fosc (de l'ortosa) i verd fosc (de
la plagiòclasi i els amfíbols)
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Principal: feldspat potàssic (ortosa) i
plagiòclasi sòdica (anells verds de 3
a 6 mm de mida al voltant de l'ortosa,
possiblement albita)
Ortoses de 3 a 6 cm;quars i anfíbols
de 0,4 a 1cm
Textura:
Pòrfid nodular /Rapakivi (aurèola
d'albita al voltant de cristalls de
feldespat potàssic (ortosa)

48.
GRANODIORITA
Denominació comercial i
origen:
Granodiorita. Granit Gris Villa
(Segòvia, t.m de Villacastin) o Gris
Gondomar (Pontevedra, t.m.
Gondomar-Tomiño).
Color:
Gris una mica més fosc que el del
granit.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental : Plagioclàsi i biotita.
Homogènia d'1 a 2 mm, encara
que algunes plagiòclasi arriben
fins a 5 mm.
Textura: granulosa
Observacions genètiques:
Petits plutons o dins de massissos
granítics

49.
LARVIQUITA O SIENITA DE
NORUEGA
Denominació comercial i
origen:
Larviquita o Sienita de Noruega.
(segons color): Labrador verd o "marina
pearl" i Labrador blau o "clar" i Labrador
fosc (penya-segats del fiord
Oslo/Noruega prop de Larvik) molt
menys utilitzada la denominació
Nordmarkita que vol dir procedent de
Noruega central.
Color:
Blau grisós o verd turquesa fosc o
negre, molt brillant.
Mineralogia i mida cristal·lina:
Fonamental: feldspat potàssic pertític o
anortòclasi (fins a un 90 %).
Heterogènia. Cristalls de feldspat d'1 a 2
cm.
Textura: Granulosa
Observacions genètiques:
Petites masses intrusives tipus lacòlit o
sill a l'interior o en el marge de cúmuls
de sienita i monzonita.

50.
GABRE
Denominació comercial i
origen:
Granit
Color:
Gris fosc a negre.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: plagiòclasi amb més
del 50% d'anortita (dominen les
fosques com la labradorita i la
bitownita) i piroxens de 2 a 5 mm
Textura: Granulosa
Observacions genètiques:
Apareix en grans intrusions
capes i filons

51.
Roques volcàniques Basalt

52.
Basalt amb cristalls d’olivina

53.
Columnes de basalt

54.
Castellfollit de la Roca (Garrotxa): poble situat sobre una colada de
basalt

55.
Toba volcànica

56.
Lapilli

57.
Obsidiana

58.
Les roques metamòrfiques
Laminars
Pissarra
Esquist
Gneis
Cristal·line
s
Marbre
Quarsita
Són roques preexistents que han estat sotmeses a altes pressions i/o
temperatures i han experimentat canvis estructurals i mineralògics sense
arribar a la fusió

59.
Pissarra

60.
Esquist

61.
Marbre

62.
Quarsita

63.
Els usos de les
roques