1.
Exposicions
virtuals
Amanda Marín

2.
 http://youtu.be/WbNdLzykl5I

3.
Què veurem?
1. Què és una exposició?
2. Exposicions documentals
1. Objectius
2. Tipus d’exposicions documentals
3. Fases del projecte expositiu
1. Factors d’èxit

4.
Què veurem?
4. Les exposicions virtuals
1. Carácterístiques
2. L’objecte virtual
3. Valor afegit de les exposicions virtuals
4. Reptes 2.0
5. Tipus d’exposicions virtuals
6. Bdd vs Narracions
7. Fases de creació d’una exposició virtual
8. Exposicions 2.0

5.
Què és una exposició?
Una exposició és una exhibició,
generalment pública, de col·leccions
d’objectes.

6.
L’exposició ha de …
 Explicaruna o més històries
 Comunicar emocions
 Crear coneixement

7.
La millor exposició és la que …
 Compleix els seus objectius
 Utilitza adequadament els recursos de
què disposa
 Satisfà les expectatives del públic

8.
Exposicions documentals
 Una exposició no deixa de ser un suport
de comunicació, d’administració d’un
espai i d’uns continguts, amb l’objectiu
d’elaborar un determinat discurs o
missatge.
 No hi ha solucions expositives universals, hi
ha tantes possibilitats com idees,
projectes o històries que explicar.

9.
Exposicions documentals (2)
 La realitat no és una simple successió de
documents i, per tant, tampoc ho pot ser
l’exposició.
 El poder dels documents en una exposició
documental, resideix en la seva capacitat
d’evocar i mobilitzar i d’apropar-nos a un
determinat moment històric.
 Els documents textuals informen o
testimonien, però no representen. D’aquí la
importància d’introduir material visual
complementari.

10.
Materials documentals
 Documents textuals: contenen informació
codificada que ha de ser interpretada
pel lector  documents d’arxiu, llibres
impresos, manuscrits, publicacions
periòdiques.
 Documents no textuals: la informació es
registra mitjançant imatges. Són molt
variats en quant a composició,
conservació i presentació

11.
Objectius d’una exposició
documental
 Difusió
 Formació
 Màrqueting → Comunicació

12.
Tipus d’exposicions
documentals
 Segons temps de permanència:
 Permanent, temporal o itinerant
 Segons tipus de contingut:
 Genèrica → pretén donar una visió global
dels fons documentals d’un arxiu
 Temàtica
 Commemorativa

13.
Tipus d’exposicions
documentals (2)
 Segons forma de presentació:
 Informativa →mostrar i presentar una
selecció de documents convertits en peces
expositives.
 Interpretativa → el document es presenta
en el seu context i forma part d’un discurs
narratiu.
 Interactiva → marcat accent educatiu. La
participació és un recurs didàctic.

14.
Tipus d’exposicions
documentals (3)
 Segons espai expositiu:
 Sala d’exposicions
 Lloc web

15.
Exercici
 Identificar el tipus d’exposició:
 http://www.metgesalexili.cat/exposicio.htm
 http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/doc/
index.html
 http://www.ub.edu/gestiodocumentalarxiu
/ca/gda/gda_expo_DEIE.html
 http://www.bcn.cat/setmanatragica/ca/
 http://www.lluisrius.cat/anglada/ !!

16.
Fases del projecte expositiu
 INICI→ fase creativa, definició
d’objectius
 PLANIFICACIÓ → Fase d’anàlisi. Projecte
 EXECUCIÓ → producció i gestió
 AVALUACIÓ → nivell d’impacte.
Valoració

17.
Fases del projecte expositiu
 Inici→ disseny, anàlisi i intervenció de
l’espai (accessibilitat, seguretat,
funcionalitat i sostenibilitat)
 Recopilació de documentació,
continguts i material expositiu → tot
projecte expositiu requereix un laboriós
treball previ de documentació i
recopilació de material. El que es vol
mostrar és sovint més senzill que el que es
vol comunicar

18.
Fases del projecte expositiu
 Configuració de l’espai i recorregut
expositiu → fase creativa de la
configuració de l’espai expositiu, del
disseny d’un recorregut còmode i que
doni accés a la contemplació de tots els
elements
 Equipament i programació multimèdia →
escenografia i dramatitzacions
històriques, efectes de so.

19.
Fases del projecte expositiu
 Recursos gràfics i textos expositius
 Disseny gràfic, material de comunicació i
edicions promocionals
 Avaluació  compliment d’objectius,
impacte social en els visitants i número de
visitants, repercussió en els mitjans de
comunicació, valoració de la crítica
especialitzada, adequació dels
procediments usats.

20.
Factors d’èxit
 Planificar i gestionar l’exposició de principi a fi
 Preproducció: preplanificació definint la idea
clara de l’exposició, els objectius, el
pressupost i el finançament.
 Imprescindible també, seguir un calendari i
complir terminis previstos.
 Durant tota l’exposició, cal mantenir l’interès
del públic.
 Bona difusió i promoció

21.
Les exposicions virtuals

22.
Exposicions virtuals. Ciberespai
 Característiques espaials:
 Llunyania  no sabem on estan els
objectes
 Reticularitat  no passem d’un recinte a un
altre
 Multiplicació de l’espai  la
metainformació ens ajuda a orientar-nos.

23.
Exposicions virtuals. Ciberespai
(2)
 Característiques temporals:
 Multicrònic  permet utilitzar eines del
passat
 Reversibilitat
 Augmenta la velocitat de visita i de
creació i, per tant, augmenta la producció

24.
Exposicions virtuals. Ciberespai
(3)
 Característiques culturals i socials:
 El ciberespai representa un món simulat
 Conviuen localitat i globalitat
 Quotidianitat

25.
Exhibició d’intangibles
 L’exhibició d’intangibles
 Logística  conservació de fitxers i canvis
constants de formats
 Ideologia  “la història l’escriuen els qui
tenen poder de seleccionar”
 Economia  el finançament és una de les
activitats que més comprometen la
ideologia d’un arxiu
 Globalitat  no es pot crear un arxiu amb
aspiracions de globalitat

26.
L’objecte expositiu virtual
 Cal mantenir la capacitat de visualitzar,
recuperar i utilitzar col·leccions digitals.
 Obstacles tècnics a la preservació:
 Obsolescència de l’emmagatzematge
 Obsolescència de formats d’arxiu i excés de
confiança en els sistemes de compressió
 Integritat dels arxius
 Dispositius, programes, SO, interfícies i protocols
canviants
 Eines de recuperació i processament
distribuïdes.

27.
L’objecte expositiu virtual (2)
 Obstacles administratius a la preservació:
 No hi ha compromís organitzatiu a llarg
termini
 Falta de polítiques i procediments de
preservació
 Pocs recursos humans i econòmics
 Interessos variables (i asincrònics)
 Manteniment de registre i metadades
administratius no adequats
 Naturalesa evolutiva de les disposicions sobre
drets d’autor.

28.
L’objecte expositiu virtual (3)
 Com superar els obstacles de preservació:
 Cura contínua  assegurar-nos que els fitxers
s’emmagatzemen en mitjans i localitzacions
segures. Terminis de verificació dels fitxers
 Actualització  que els suports no quedin
obsolets
 Migració  a sistemes més avançats
 Emulació
 Preservació de la tecnologia
 Arqueologia digital

29.
Exposicions virtuals
 Exercici:
 Quin és el valor afegit de les exposicions
virtuals?

30.
Valor afegit de les exposicions
virtuals
 Interactivitat  el propi usuari dirigeix el seu
recorregut
 Hipermèdia  possibilitat quasi il·limitada
d’utilitzar i oferir tot tipus de recursos
 Actualització  es poden ampliar i renovar
continguts constantment
 Accés  possibilitat d’accedir al text
complet dels documents

31.
Valor afegit de les exposicions
virtuals (2)
 Atemporalitat  obert les 24h
 Versatilitat  no hi ha limitacions d’espai ni
continguts
 Mesurable  facilita l’avaluació.
Estadístiques de perfils d’usos i usuaris
 Econòmica  normalment cal una menor
inversió
 Conservació  preservem els documents
originals

32.
Reptes 2.0
 Digitalització: tot i que s’ha fet molt esforç
per digitalitzar, queda moltíssim fons.
 Formació: ens cal urgentment posar-nos
al dia en els usos i les tendències socials
digitals.
 Ús extensiu de les xarxes socials i
dispositius mòbils: les institucions n’hem de
saber treure tot el rendiment.

33.
Reptes 2.0 (2)
 Pèrdua de la por: a la pèrdua de control i a
la banalització. Ens cal conèixer, escoltar i
conversar. Controlar no, monitoritzar sí
 Canvi organitzacional: cal replanificar
processos i vèncer resistències.
 Filosofia Open: el coneixement com més es
comparteix, més s’enriqueix. Alliberar dades,
documents, imatges reverteix en un
enriquiment que beneficia a tothom.

34.
Reptes 2.0 (3)
 Actualització lleis copyright: amb un
enfocament a l’era pre-digital, han quedat
obsoletes i cal revisar-les i adaptar-les a la
realitat actual.
 Més continguts i de més qualitat: hem de
produir més i millor. La tecnologia ha anat
molt més ràpid que el sector cultural i hi ha
molt camí per recórrer.
 Utilitzem les xarxes socials encara massa com
a anuncis i oblidem que són espais de
conversa

35.
Tipus d’exposicions virtuals
 Acompanyades per una exposició física
 Creades només virtualment

36.
Exposicions virtuals
complementàries
En aquest cas cal tenir en compte:
 L’exposició virtual no és una amenaça
 No ha de substituir l’exposició real (10-30% de
contingut comú)
 No és cap catàleg en línia
 No es crea quan es desmunta l’exposició real
 No és cap fulletó.
 No s’ha de pensar només en els visitants locals

37.
Bdd vs. Narracions
Bases de dades (l’objecte) 
 Permeten realitzar recerques avançades de
qualsevol objecte
 El resultat de la recerca és una representació
multimèdia de l’objecte i després una fitxa
descriptiva de l’objecte en qüestió.
 aquests tipus de museus virtuals poden perdre
interès per falta d’un fil conductor
 Poden permetre que qualsevol persona
introdueixi informació (museus de la memòria,
ex)

38.
Bdd vs. Narracions (2)
Narracions 
 Cal un fil conductor  discurs museogràfic
 Algunes pautes per crear el fil conductor
A partir d’un tema central
 A partir de petites coses

39.
Disseny d’una exposició virtual
“La conversió del guió, primàriament científic,
en missatge pròpiament dit requereix una
feina de traducció molt delicada en la que,
sense perdre el rigor dels continguts, aquests
siguin atractius, interessants, comprensibles i
fins i tot divertits per a uns visitants amb una
motivació molt genèrica i difusa per veure
exposicions”
Ángela García Blanco

40.
Fases de creació d’una
exposició virtual
1. Implementació d’exposicions 
Primerament s’han d’establir reunions
preliminars per discutir sobre els objectius,
els continguts i la museografia.
Cal explicar i justificar l’exposició virtual.
En cas que es tracti d’exposiciones
complementàries a les físiques, cal
dissenyar-les des del principi pensant en
tots els formats (presencial, virtual i
catàleg)

41.
Fases de creació d’una
exposició virtual (2)
2. Disseny dels espais El contingut
generalment són textos i imatges dels objectes
de l’exposició presencial (si n’hi ha). Cal
aleshores, convertir-los a un espai estructurat
virtualment que sigui complementari.
Algunes seccions habituals a l’entorn
virtual: informació de l’exposició física; la
pròpia exposició (diferenciada perquè
ha de ser l’eix central); reconstruccions
virtuals; jocs; etc.
Recordar principis d’usabilitat i accessibilitat!!!

42.
Fases de creació d’una
exposició virtual (3)
Subseccions, destinades a facilitar l’accés a
diversos tipus de públic. Es tracta de realitzar
recorreguts diversos en funció dels
coneixements previs de cada visitant i, fins i
tot, del seu lloc d’orígen i grup d’edat.
Aquestes subseccions tenen com a finalitat
proporcionar una informació prèvia i/o
complementària perquè tots els visitants
puguin entendre l’exposició.

43.
Fases de creació d’una
exposició virtual (4)
3. Difusió i divulgació  La difusió de
l’existència d’exposicions virtuals o portals
de continguts pot descansar sobre mitjans
tradicionals.
Cal que l’adreça d’internet aparegui a
tots els trítptics i cartells que es facin.
Internet i les xarxes socials seran també
una bona eina per a la difusió de
l’exposició (virtual o no)

44.
Fases de creació d’una
exposició virtual (5)
4. Avaluació i estudi de públic  Podem
trobar diferents tipus de públics i hauríem
de poder satisfer les necessitats de tots
ells.
L’espai virtual permet avaluar l’orígen del
públic que accedeix, el recorregut que
fa a les nostres pàgines i, si comptem
amb una enquesta virtual, el tipus de
públic, les seves inquietuts i els
suggeriments que ens proposen.

45.
Exposicions virtuals, a
considerar:
1. Amb l’espai virtual tenim la possibilitat
d’incloure tanta informació com sigui
necessària per acontentar els visitants més
exigents. I ens permet incorporar alguns tipus
de materials difícilment possibles en una
exposició física.
2. L’exposició virtual no té límits temporals i
hauria de ser, en tot moment, un element viu.
Hauria de motivar a l’usuari a visitar-la de
forma continuada. Els continguts haurien de
ser revisats i ampliats de forma periòdica.

46.
Exposicions virtuals, a
considerar (2):
3. Cal potenciar la participació del
navegant en els continguts de la pàgina:
web 2.0, continguts interactius, jocs,
realitat virtual.

47.
Alguns exemples:
1. http://www.nga.gov/exhibitions/2007/turn
er/index.shtm  Turner a la National
Gallery of Art. Idea molt simple, sense
informació addicional ni recorregut.
2. http://www.moma.org/interactives/exhibit
ions/2009/timburton/  Tim Burton al
MOMA. Complementa el que el visitant
pot trobar a l’exposició física.

48.
Exposicions 2.0
Fins ara, s’han utilitzat el 2.0 per a la difusió
d’exposicions, només en una direcció, com un
monòleg.
Els usuaris, cada vegada més, volen poder expressar
les seves opinions i participar en la creació de
continguts
http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemo
cratic/menuitem.c6989089440295457839a410b0c0e1
a0/?vgnextoid=6ec08b6b35945210VgnVCM1000008
d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6ec08b6b35945210V
gnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

49.
Exposicions 2.0 (2)
Amb les exposicions 2.0 aconseguim:
 Fer partícep a l’usuari de l’exposició. No
només com a espectador
 L’usuari s’involucra en el projecte, se’l fa
seu i ens ajuda en la difusió
 Amb un projecte 2.0 la opinió de l’usuari
ens arriba de forma immediata

50.
Exposicions 2.0 (3)
Per crear una exposició 2.0, ens cal passar
per totes les etapes de les exposicions
documentals i virtuals.
Altres requeriments:
 Acotar exactament què pot formar part de
l’exposició i que no (establir límits)
 Marcar terminis de recollida de
documentació
 Estar oberts a qualsevol altre idea o
suggeriment

51.
Exposicions 2.0 (3)
 Saber aprofitar el feedback que ens arriba
dels usuaris i buscar-ne sempre la part
positiva
 Mantenir l’exposició activa
 Aprofitar les pròpies eines 2.0 per fer-ne
difusió

52.
Exemples
Exposició virtual de dibuixos infantils a
Facebook
https://www.facebook.com/media/set/?set=
a.10150151708920216.283165.175985090215&t
ype=3

53.
Bibliografia
 Alonso Fernández, L. García Fernández, I. Diseño de
exposiciones: concepto, instalación y montaje. 2ª
ed. Madrid: Alianza Editorial, 2010
 Bellido Gant, M.L. Arte, museos y nuevas
tecnologías. Gijón: Trea, 2001
 Carreras Monfort, C. Munilla Cabrillana, G.
Patrimoni digital: un nou mitjà al servei de les
institucions culturals. Barcelona: Editorial UOC, 2007.
 ¿Cómo se cuelga un cuadro virtual?: las
exposiciones en la era digital. J.C. Rico [coord.]
Gijón: Trea, 2009
 Exponer documentos: diseño y producción de
muestras documentales. L. Hernández Olivera [ed.]
Salamanca: ACAL, 2010

54.
Amanda Marín
@amarinma
amarinma@josoc.cat
www.amandamarin.cat