POWER POINT SOBRE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL

1. excitació
respecte
tristesa
felicitat
ira
EDUCACIÓ vergonya
ansietat
entusiasme
EMOCIONAL
satisfacció
alegria
amor
EN LA
por
eufòria RESOLUCIÓ
benestar
DE
diversió tendresa
empatia
CONFLICTES
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
1

2. PER QUÈ EDUCAR EN EMOCIONS?
• Tenir consciència emocional significa saber què estem sentint i
perquè.
• Saber-ho ens fa sentir capaços de regular les emocions o de
potenciar-les, ens ajuda a identificar què és el que ens fa sentir bé
i què és el que ens fa sentir malament, enforteix el nostre hàbit
d’auto-observació i ens permet avaluar la intensitat del que estem
sentint.
• Ens ajuda a percebre amb més facilitat què senten les persones
del nostre entorn i a actuar en conseqüència.
• Regular-se emocionalment no significa controlar ni reprimir
emocions sinó gestionar-les de manera que no ens facin mal a
nosaltres ni als altres. Ser capaços i de regular-nos incrementa la
convivència positiva amb els altres i ens evita tenir conductes
destructives amb nosaltres mateixos.
• Relacionar-se amb els altres assertivament implica fer-ho de
manera constructiva i enriquidora, per tal d’arribar a un acord o
solució vàlida per ambdues parts.
2

3. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria TEORIA DE LES amor
por
INTEL·LIGÈNCIES
eufòria
benestar
MÚLTIPLES
diversió
tendresa empatia
tranquil·litat aversióGardner (1995)
confiança
estimació
gratitud
3

4. LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
Es construeix a partir de la capacitat per a establir
distincions entre persones.
Permet comprendre i treballar amb els altres
LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL
Es refereix al coneixement dels aspectes interns d’una
persona: l’accés a la pròpia vida emocional, l'avaluació de la
pròpia gamma de sentiments, la capacitat de discriminar
entre les emocions i etiquetar-les, la capacitat de recórrer a
les emocions com a mitjà per interpretar i dirigir la pròpia
conducta.
Permet comprendre i treballar amb un mateix
4

5. LA TEORIA
L’augment del CI versus la disminució de la I.E.
Des de 1918 fins a l’actualitat ha crescut 24 punts
(aproximadament) la mitja del CI en la població degut a la millora
de la nutrició, el augment de l’escolarització, la difusió de jocs
didàctics i determinats programes informàtics i a la reducció del
tamany del nucli familiar. Al mateix temps, s’ha detectat que
quan més gran és el CI sembla ser que menor ho és la
intel·ligència emocional.
Això es reflexa en l’augment de joves que presenten problemes tals
com:
•la depressió,
•l’abús de drogues,
•el delit,
•la violència,
•els trastorns alimentaris,
5
•embarassos no desitjats,
•l’abandonament escolar, etc.

6. LA TEORIA
Per a Goleman la intel·ligència emocional es divideix en:
COMPETÈNCIES PERSONALS:
aquestes competències determinen la manera com ens relacionem
amb nosaltres mateixos.
Consciència d’un mateix
Autoregulació
Motivació
COMPETÈNCIES SOCIALS:
aquestes determinen la manera com ens relacionem amb els altres
Empatia
Habilitats socials
6

7. Característiques
de
la
persona
emocionalment
Intel·ligent
• Actitud Positiva
• Reconèixer els propis
sentiments i emocions
• Capacitat d’expressar
sentiments i emocions
•Capacitat de controlar
sentiments i emocions
•Empatia
•Ser capaç de prendre decisions
adequades
•Motivació, il·lusió, interès
Característiques de la
persona
emocionalment
intel·ligent
• Autoestima
• Saber donar i rebre
• Tenir valors alternatius
• Ser capaç de superar les
dificultats i frustracions
• Ser
capaç
d’integrar
polaritats
7

8. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria
por
amor
EMOCIONS I ELS SEUS
COMPONENTS
eufòria
benestar
diversió tendresa
empatia
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
8

9. DEFINICIÓ D’EMOCIÓ
És un estat complex de l’organisme, caracteritzat per una
excitació o pertorbació que predisposa a una resposta
organitzada.
Les emocions es generen com a resposta a un esdeveniment
extern o intern
•Funcions Principals:
–
Permeten crear un vincle protector amb els nostres progenitors que ens
asseguren la vida i la supervivència.
–
Ens protegeixen i ajuden a adaptar-nos.
–
Ajuden a motivar-nos i a prendre decisions.
–
Tenen una important funció social servint-nos per a comunicar als altres els
nostres sentiments i poden influir sobre ells.
9

10. COM ES
PRODUEIX
UNA
EMOCIO?
ESDEVENIMENT
VALORACIÓ
NEUROPSICOLÒGICA
COMPORTAMENTAL
PREDISPOSICIÓ A L’ACCIÓ
COGNITIVA
10

11. Components o
dimensions de les
emocions
•Neuropsicològicbioquímic
•Conductual-expressiu
•Cognitiu-experiencial
11

12. RESPOSTA NEUROFISIOLÒGICA
Respostes involuntàries com:
Taquicàrdia
Rubor
Sudoració
Sequedat de la boca
Secrecions hormonals
Respiració
Pressió sanguínia
Papallones a l'estómac
12

13. RESPOSTA COMPORTAMENTAL
Expressions facials (on es combinen 23 músculs);
to de veu, ritme, moviment del cos, etc.
Aquest component o aquesta resposta es pot
DISIMULAR
13

14. RESPOSTA COGNITIVA
Vivència subjectiva que coincideix amb el que es
denomina SENTIMENT.
Aquesta vivència permet ETIQUETAR una emoció
en funció del domini del llenguatge. Només es pot
conèixer a través de l’autoinforme
14

15. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria
por
amor
DESENVOLUPAMENT
EMOCIONAL DES DELS
eufòria
benestar
diversió tendresa
6 EN ENDAVANT
empatia
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
15

16. AFECCIÓ (APEGO)
S’inicia un període de tranquil·litat, en general es deixen de
banda els gels i s’incrementa la capacitat d‘autocontrol, de
regulació i de comunicació i això els hi permet tenir una relació
social més àmplia
A partir dels 8 anys comprenen que poden tenir emocions
ambivalents .
En aquest període controlen l’expressió de les emocions i fan servir
estratègies de regulació. Regulen la vida emocional
Entre els 6 i 12 anys es desenvolupa una notable capacitat per a
comprendre les emocions pròpies i dels altres (Empatia)
16

17. CONSCIÈNCIA
EMOCIONAL
Als 6 anys comencen a comprendre que la manifestació de les seves
emocions es coneguda pels altres i s’inicia un camí de regulació de
l’expressió emocional.
A partir dels 7 anys adquireixen consciència de que la emoció no perdura,
sinó que amb el temps disminueix la intensitat.
És una etapa per a treballar el VOCABULARI EMOCIONAL donat que
enriqueix a l’alumnat en la consciència emocional i ajuda a la familiarització
del nou món amb llenguatge i expressió pròpia.
El record també és una font d’emoció i les emocions viscudes afloren
davant situacions conegudes similars. Si el record suscita emocions
agradables es mostrarà més segur davant la vida.
Es comença a ser capaç d’empatitzar amb els altres (es fica com a
punt de referència i la seva imaginació projectista li ajuda a posar-se en el
lloc de l’altre)
17

18. REGULACIÓ
EMOCIONAL
La distracció cognitiva es manifesta al voltant dels 8 anys, quan els nens
són capaços de tenir en ment altres pensaments.
Va adquirint major maduresa cognitiva que es manifesta en la capacitat de
modificar la interpretació d’un esdeveniment que suscita una emoció
(regulació emocional)
Es necessari treballar la regulació emocional per a que els nens
assimilin conceptes i busquin estratègies de regulació, la seva utilitat i las
seves conseqüències.
Aquestes estratègies han de ser flexibles per a que puguin adaptar-les a
diferents contextos i situacions, i que ajudin a desenvolupar la confiança en
la pròpia capacitat de regulació.
La regulació emocional afavoreix també la interacció social.
18

19. DESENVOLUPAMENT DE
L’EMPATIA
A mesura que creix l’individu, s’incrementen les experiències emocionals
viscudes, i si s’han viscut experiències emocionals serà més fàcil
desenvolupar la capacitat d’empatia.
És a partir dels 9 anys quan es manifesta: “ploro perquè el meu amic
plora”, “estic contenta perquè el papà està content, perquè tu estàs bé”.
A mesura que creixem es potencia la regulació de les emocions,
s’afavoreix l’empatia i es redueix la manifestació de l’emoció pròpia
per a dirigir la resposta i l’afecte a l’altre.
La comprensió de les emocions alienes
desenvolupament de les relacions socials.
és
bàsica
per
al
19

20. HABILITATS SOCIOEMOCIONALS
Els amics del nen seran aquelles persones que el tractin bé, que
juguin amb ell, que el defensin, que l’entenguin i que li proporcionin
seguretat emocional. La capacitat d’estimar i ser estimat entre iguals és
bàsica per al desenvolupament de l’autoestima i per al benestar social.
Per a tenir bons amics és necessari conèixer als altres, comunicar-se, ser
capaç d’expressar sentiments positius i desenvolupar la capacitat de
descobrir el que senten els altres
20

21. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria
por
amor
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL
eufòria
benestar
diversió tendresa
empatia
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
21

22. OBJECTIUS DESITJABLES:
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL
–
Gaudir d´un ampli vocabulari emocional
–
Identificar les pròpies emocions i sentiments
–
Presa de consciència del propi estat emocional
–
Reconeixement del sentiments i emocions del
altres
–
Comprensió de la diferència entre:
pensaments
accions i
emocions
Comprensió de les causes i conseqüències de les
emocions
–
22

23. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria
por
amor
REGULACIÓ EMOCIONAL
eufòria
benestar
diversió tendresa
empatia
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
23

24. OBJECTIUS DESITJABLES
REGULACIÓ EMOCIONAL
– Disminució de l'estrès
– Adquirir la capacitat de tolerar més fàcilment
la frustració
– Bona gestió de la ira
– Dispodar dhabilitats d´enfrontament
– Desenvolupament de l’empatia
– Millora de l’expressió dels sentiments
– Reestructuració cognitiva
– Millora del diàleg intern i de l’autoestima
– Assolir una conducta assertiva
24

25. Regulació del
component
neuropsicològic
•Relaxació
•Respiració
•Exercici físic
Regulació del component
comportamental
•Competència social (empatia i
habilitats socials)
•Buscar recolzament social
•Estratègies d’enfrontament
•Autocontrol
Regulació del
component cognitiu
• Distanciament
• Distracció
• Reestructuració cognitiva
• Imaginació emotiva
• Meditació
• Prendre consciència de la
pròpia responsabilitat
• Planificar la resolució del
problema
25

26. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria
por
amor
EMPATIA
eufòria
benestar
diversió tendresa
empatia
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
26

27. OBJECTIUS DESITJABLES:
EMPATIA:
– Observar el comportament no verbal
de l’altre
– Identificar l’emoció de l’altre
– Respectar i no valorar l’emoció de
l’altre
– Deixar que expressi l’emoció
– Dir-li que l’entens
– Transmetre comprensió a nivell
verbal no verbal:
• Distància corporal
• Postura corporal, gestos,
expressió facial
• To de veu, velocitat,
27

28. respecte
tristesa
felicitat
ira
excitació
vergonya
ansietat
entusiasme
satisfacció
alegria
por
amor
COMUNICACIÓ
eufòria
benestar
diversió tendresa
empatia
tranquil·litat aversió
confiança
estimació
gratitud
28

29. OBJECTIUS DESITJABLES
COMUNICACIÓ:
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Acceptar la nostra part de responsabilitat en el
procés de la comunicació
Mantenir el contacte visual amb l’altre
Escoltar atentament a l’altre
Assentir amb el cap
Preguntar en relació al que ens transmet
No interrompre, guardar silenci
Repetir part de la informació que ens transmet
Verificar que hem entens bé la informació que ens
ha transmès l’altre
Entendre i respectar que hi ha diferents punts de
vista o formes de percebre i entendre les coses
Triar el moment i lloc adient per a comunicar-se
No suposar que l’altre ja sap del que parlem
Contextualitzar la informació que volem
transmetre
Ser conscients de la distorsió que es produeix
entre el que penso i el que transmeto
Utilitzar frases breus i un vocabulari assequible
Verificar que l’altre ha entès i comprès el que
l’hem transmès
29

30. APRENENTATGES O COMPORTAMENTS CLAUS
DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL:
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I
COMUNICACIÓ ASSERTIVA:
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Acceptar la nostra part de responsabilitat en la
resolució del conflicte
Practicar l’Escolta Activa
Empatitzar
Entendre i comprendre la postura de l’altre
Regular les nostres emocions
Comunicar i transmetre els nostre pensaments,
sentiments o necessitats
Respectar els drets i necessitats dels altres
Proposar diferents alternatives de solució
Arribar a un acord o pacte per solucionar el
conflicte
Demanar o sol·licitar canvis a l’altre
30

31. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I
COMUNICACIÓ ASSERTIVA:
Quan un nen o alguna persona pren una decisió, té tres opcions:
•Si pren decisions basades en la informació de que disposa i en
les seves pròpies necessitats, llavors actua amb assertivitat
•Si pren decisions basades en el seu potencial per a influir
sobre els altres o sense tenir en compte el seu impacte sobre
els altres, està actuant agressivament
•Si deixa les decisions per als altres o pren decisions per a
evitar els conflictes, llavors està actuant passivament o de
forma no assertiva
31

32. DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT
Comportament agressiu:
•
•
•
•
•
Es posa a la defensiva.
Ignora els sentiments dels altres; assumeix una postura que sosté:
Tinc raó”
Vol guanyar a tota costa en la relació
Fa servir la mateixa agressivitat per a controlar la situació.
Intenta manipular.
Component verbal:
•
•
•
•
•
•
•
•
Ús abusiu del terme “jo”.
Expressa les seves opinions com els fets.
Demana amb instruccions o amenaces.
Realitza moltes pressuposicions.
Dona consells.
Fa preguntes avaluadores, inquisidores o amenaçadores.
Descalifica i fa crítiques destructives.
No escolta i interromp reiteradament.
32

33. NORMES GENERALS PER AL TRACTE AMB
PERSONES DE COMPORTAMENT AGRESSIU
 No entrar en la discussió amb l’interlocutor.
 No
respondre
agressivitat
la
seva
agressivitat
amb
 No mostrar postures defensives.
 Adoptar una actitud serena, mostrar seguretat,
confiança i interès per la solució del problema.
 Centrar-se en el problema, no en la persona.
 Demanar aclariments, especificar
preguntar i escoltar activament.
el
tema,
33

34. DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT
Comportament Passiu o No assertiu:
•
•
•
•
Cedeix davant les expectatives i els punts de vista per a evitar
conflictes..
Assumeix la postura: “Tens raó”; no considera importants els propis
sentiments.
Acaba sempre en una situació de pèrdua.
Es deixa manipular per una persona agressiva.
No mostra l’enuig obertament.
•
•
•
•
•
•
•
Component verbal:
Fa servir molt poc el terme jo i sempre ho fa de manera matisada.
S’expressa amb frases llargues.
Dóna moltes voltes per a expressar-se.
Es justifica de manera reiterada.
Es disculpa molt sovint i demana molts permisos.
Pràcticament no fa servir les negacions.
Fa servir expressions amb les quals es desprestigia.
•
34

35. NORMES GENERALS PER AL TRACTE AMB
PERSONES DE COMPORTAMENT PASSIU
Evitar actituds crítiques
(comportament agressiu)
o
de
superioritat
Fer preguntes obertes per a que exposin la seva
situació i practicar l’escolta activa
Mostrar interès per les seves opinions o
problemes. Recordar-li els seus drets i la
necessitat de conèixer la seva opinió.
Inspirar confiança i seguretat. Valorar els seus
comentaris i aportacions.
•Assegurar-se que la solució que li oferim li
satisfà realment.
35

36. DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT
Comportament assertiu:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Tracta els conflictes obertament i el procés de comunicació pot
continuar.
Tracta de guanyar. Comprèn que és lícit disgustar-se, però
expressant els sentiments.
Intenta negociar per a resoldre problemes en un clima de respecte
mutu.
Reconeix els drets personals al temps que respecte els drets dels
altres.
Component verbal:
Fa servir frases breus, clares i directes.
Diferencia clarament els fets de les opinions.
Fa suggeriments que no inclouen consells.
Fa crítiques constructives, amb contingut clarament informatiu i
sense recórrer a atacs personals.
Fa servir preguntes obertes per a obtenir informació.
Fa frases que demostren la intenció d’abordar i resoldre les
diferències.
36

37. ASSERTIVITAT: PASOS BÀSICS
•
1.- Escolta activa, demostrant que s'atén, comprèn i
entén.
•
2.- Nexe (Un cop guanyat el “dret moral” a que ens
prestin atenció)
•
3.Expressió del que creiem, pensem o sentim
respecte al tema.
•
4.- Formulació de les nostres intencions, necessitats o
desitjos.
• 5.- Proposició de pactes o acords viables per al mutu
benefici.
37

38. COM SOL·LICITAR CANVIS ASSERTIVAMENT
Comenci amb la paraula JO.
Expressi el que sent, el que pensa o necessita:
Estic enfadat…
Penso això perquè…
Necessito que es faci això perquè…
Descrigui el comportament de l’altra persona que
va provocar la situació.
Expressi el resultat o el canvi que desitja que es
realitzi perquè ho necessita.
•
38

39. tristesa
ira
gratitud
vergonya
felicitat
por satisfacció Goleman, Daniel.
La práctica de la Inteligencia Emocional.empatia Ed. KAIRÓS
BIBLIOGRAFIA
Libertad emocional. Estrategias para educar las emociones. Salmuri,
Ferran. Ed. PAIDÓS.
excitació
entusiasme
Tú ganas/yo gano. Helena Cornelius, S. Faire. Ed. Gaia Ediciones
eufòria perquè els fills
Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar
parlin. Adele Faber; respecte
Elaine Mazlish. Ed. Medici
gratificació
ansietat blanco si quería decir negro?. Técnicas asertivas para el
¿Por qué he dicho
benestar
diversió
profesorado y formadores. Manel Güell. Ed. GRAÓ
confiança
aversió
alegria
tranquil·litat
amor
estimació
tendresa
amabilitat
39