2. La revista de l 'IES Politècnic és una tribuna lliure;
per això, l'equip editorial no es fa responsable de les
opinions expressades pels seus col·laboradors i
col·laboradores.
3. índex
Editorial del Director 1
Literatura 3
Racó del jubilat 7
PAU 2010 12
25 de Novembre 14
Tribuna lliure 17
Gent del politècnic 26
Medi ambient 37
Economia i dret 38
Pilota valenciana 41
Micologia 42
Automoció 46
Sociologia 50
Clàssics Politècnics 58
Filosofia 63
Cinema 64
Passatemps 70
Acudits 72
4. IES Politècnic EDITORIAL 1
Carta del Director
Una nueva etapa
uando estas líneas vean la luz, habrá iniciado de nuevo su actividad el órgano colegiado de
C gobierno que canaliza la participación de todos los miembros -padres, madres, alumnos,
profesores, Ayuntamiento y personal no docente- de nuestra pequeña comunidad educativa: el
Consejo Escolar. De esta forma, todos los sectores que lo conforman determinan el modelo de
centro que queremos proporcionando un clima adecuado para asentar una mejora constante en su
funcionamiento y resultados.
Así habrá culminado un proceso democrático que, iniciado con su convocatoria formal en la resolución de
15 de julio del 2009, alcanzó su punto culminante en la jornada del pasado jueves 26 de noviembre en la
que se celebraron las elecciones y que tuvo como objetivo la renovación parcial, concretamente de la
segunda mitad, de sus componentes,.
Las elecciones que se desarrollaron con absoluta normalidad, contaron con un alto nivel de participación
del alumnado; votaron ochocientos sesenta y tres alumnos de un censo de mil trescientos setenta y cuatro
-¡excelente!-, para elegir de entre tres candidatos a sus dos representantes. No se puede decir lo mismo de
los padres y madres de los alumnos, ya que para cubrir tres representantes de entre sus cuatro candidatos
tan solo se contó con los votos de treinta personas de los posibles dos mil treinta y cinco electores -
¡lástima!-. En lo que respecta a profesores ciento cincuenta y ocho, de ciento setenta y nueve posibles,
eligieron a sus cuatro representantes de entre sus cinco candidatos. Por el personal de administración y
servicios seis votantes de los doce electores ratificaron a la única candidatura.
Renovación parcial. Aquí, y en cualquier otro órgano colegiado, constituye la asociación de dos términos
que juntos expresan una idea interesante: toda renovación siempre aporta nuevas energías y nuevas
ideas a un proyecto que, por cansancio de sus participantes, puede parecer agotado, pero al mismo
tiempo, al no ser rupturista por ser parcial, permite refrescar y mantener principios, filosofías, actitudes y
valores ya aceptados que sometidos a una evaluación profunda y pausada permite, suprimiendo lo que no
funciona, mejorar lo que funciona.
Así pues la renovación del órgano supremo de decisión del centro proporciona una oportunidad o un
punto de partida, que no debemos dejar pasar, para iniciar una reflexión crítica y sosegada (sin olvidar
que una crítica no razonada no deja de ser una pataleta) de la realidad actual de nuestro centro que nos
permita decidir los cambios o consolidaciones que toda nueva etapa exige para ser eficaz
Para finalizar estas líneas, y ya que estamos hablando de trabajos colegiados, no puedo sustraerme a la
tentación de reproducir parte de un documento muy curioso de principios
del siglo pasado que, por casualidad, tuve la oportunidad de leer este verano en Salamanca. Estaba
expuesto en el archivo histórico de la guerra civil española y creo que puede suscitar, además de una
sonrisa, un provechoso instante de meditación a todas aquellas personas que participen en cualquiera de
los órganos colegiados del instituto o de cualquier otro lugar.
5. IES Politècnic EDITORIAL 2
Siete maneras de acabar con un/a………..
1 No asistas a sus reuniones
2 Caso de concurrir, llegar tarde
3 Si se concurre a las reuniones encontrar todos los defectos posibles en los trabajos
4 No aceptar cargos nunca, pues es más fácil censurar que obrar
5 Si no le hacen a uno miembro de una comisión, disgustarse y si lo hacen no desempeñar su
cometido
6 Si el presidente de el / la…....... le pide a uno opinión sobre cualquier asunto de importancia,
manifestar que nada tiene que decir, pero pasado el momento decir cómo se debieron hacer las
cosas.
7 Trabajar lo menos posible y cuando algunos miembros se presten voluntariamente al trabajo
y aporten su ayuda, poner el grito en el cielo y propalar que el / la…..... está manejada por una
camarilla
Estas siete verdades se encierran en dos: “aspirar a todos los derechos y renunciar a todos los deberes”.
Un cordial saludo
6. IES Politècnic LITERATURA 3
CONCURS LITERARI “IES Politècnic”
Bases:
Primera: Pot participar tot l'alumnat del centre.
Segona: S'estableixen QUATRE categories:
Alumnat de 1r, 2n de l'ESO i PQPI
Alumnat de 3r, 4t de l'ESO i Cicles Formatius de Grau Mitjà
Alumnat de Cicles Formatius de Grau Superior
Alumnat de Batxillerat
Tercera: Els autors i autores poden presentar un relat curt o un poema, original i inèdit, escrit en
llengua castellana o en llengua catalana. La obra ha d'estar relacionada amb el tema:
L'AIGUA: FONT DE VIDA
Quarta: En cada llengua, s'atorgaran dos premis per a cada categoria, que consistiran en un “xec-
regal” de 50€ per a cada primer premi i en un de 25 € per a cada segon premi. A més a més, el
professorat de llengua castellana i de valencià tindrà en compte la participació en la qualificació de final
de curs de tots i totes les concursants.
Cinquena: L'extensió mínima és d'un full i la màxima de quatre en format Word: lletra Book
Antiqua, tamany de 12 punts, a un espai de 1,5.
Sisena: Les obres poden firmar-se amb un pseudònim i les dades de l'autor o autora hauran de constar
en un arxiu separat. Aquests han de constar de: nom i cognoms, edat, curs, correu electrònic.
Setena: Els relats i poemes s'han de remetre en suport electrònic a la següent adreça de e-mail:
clublecturapolitecnic@gmail.com o s'han de lliurar al professorat de valencià o castellà, preferiblement,
en format informàtic.
Vuitena: El termini per a la remissió dels originals finalitza el 31 de març de 2010.
Novena: El Jurat estarà format per professorat del centre:
- Paula Bonet (dept. de castellà) - Beatriz García (dept. de geografia i història)
- Bautista Paradís (dept. de castellà) -Miquel Roda (dept. de valencià)
- Marisa Ribes (dept.de matemàtiques)
El jurat resoldrà el dia 23 d'abril. La resolució del jurat serà inapel·lable i podrà declarar desert algun
dels premis o establir algun accèssit extraordinari si ho estima convenient.
Desena: Els treball rebuts, tot i ser propietat intel·lectual dels seus autors, podran ser publicats en
la revista de l'institut en el blog Club de Lectura Politècnic o en altres suports.
Onzena: La participació en el certamen suposa l'acceptació expressa de totes aquestes bases i
l'autorització a l'organització per a la publicació.
DEPARTAMENTS DE CASTELLÀ I VALENCIÀ
7. IES Politècnic LITERATURA 4
POÈME
Hier et Aujourd’hui étaient toujours ensemble
Hier apprenait des choses,
Aujourd’hui les enseignait.
Hier et Aujourd’hui étaient toujours ensemble
Hier avait des rêves,
Aujourd’hui les réalisait.
Hier et Aujourd’hui étaient toujours ensemble
Hier ne pouvait pas vivre sans Aujourd’hui
Aujourd’hui ne pouvait pas vivre sans Hier
Car sans Hier il n’y aurait pas Aujourd’hui
Et sans Aujourd’hui il n’y aurait pas eu d’Hier
Inés Torán Gascón
1º BAC-Mixto
8. IES Politècnic LITERATURA 5
QUIERO
Hoy quiero tocar las estrellas con el pene,
y ser libre, libre de todo orden exterior.
Hoy quiero dar rienda suelta a mis más bajos instintos
y blasfemar vomitando todas mis entrañas.
Quiero acabar con las normas de lo correcto
y follarte hasta quedarme vacío de todo.
No quiero comportarme y he decidido;
ser una bestia que huye de lo sometido.
Quiero volverme ajeno al mundo
y que critiquen mi comportamiento.
Quiero vivir a merced de mi sentimiento.
Todo huele a podrido, nadie sonríe en las calles.
Deshumanizados, me temo.
Hartos de que nos chupen la sangre.
HISTORIA DE UN LUGAR QUE OLÍA A MIERDA
Otra mala noticia con olor a amoniaco,
en atmosfera triste fríamente iluminada.
Luz blanca...
Más cambios de gotero y más visitas que traen flores,
flores que vienen a perder su alegría a un hospital como este.
Dolor y lágrimas en la sala de espera ,en los pasillos... indiferencia.
¿Cuántas almas rotas habré visto esa enfermera ?
Voy dejando caer por los pasillos mis últimas gotas de esperanza
como migas de pan de un viajero que espera no volver.
¡Aquí apenas hay vida!¡ Aquí todo huele a muerte!
La gente sólo sonríe al salir de un lugar como este.
Llega tu hora, el dolor alcanza su orgasmo.
Me veo abocado a elegir un nuevo camino.
Pero esta vez tu no viajas conmigo…
9. IES Politècnic LITERATURA 6
PENSAMIENTOS DISPERSOS
Creo que no es sangre lo que riega mi cerebro.
Mi vista desencuadra y no hago más que farfullar
chorradas.
He vuelto a perder la noción del tiempo,
Pero sé que llego tarde a algún lugar.
Imágenes que no entiendo pueblan mis ideas
Y apuro mis sentidos antes de llegar al final.
Me subo a las alturas ¡Me siento tan bien!
Y tengo antojo de dormir bajo tu piel.
A TI
A veces me siento culpable si no te escribo.
Es como si se me olvidara plasmar lo que siento en palabras
o como si hubiera perdido el “ fuelle pasional” de antaño.
Entonces pienso en ti y es cuando digo:
Amar es despertar con tu rostro en la mente.
Es añorar en mis brazos esa parte amputada de mí,
que eres tú y que una vez fue mi cuerpo
Amar es gastar cada segundo de mi tiempo para pensar en ti.
Tú alimentas mi mente dispersa y pones orden en el caos absoluto.
Tú abres el grifo de mi lascivia y lo dejas correr hasta que estoy
completamente mojado.
Sigue siendo mi energía y mi droga y sigue poniendo calor en este mundo tan
frio.
Obcecadamente tuyo.
10. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 7
No fa massa temps es destapà la caixa dels trons amb motiu de la llei del
divorci: “les famílies s’enfonsen” “és la desintegració de la família” “es donen massa
facilitats per a divorciar-se” “els fills què”? I moltes cabòries més, totes amb sentit
condemnatori i inquisitorial. Han passat uns anys i les aigües han tornat al seu llit. La
societat no s’ha enfonsat ni la vida dels matrimonis ha sofert cap trencament. Qui ha
volgut fer ús de la llei s’ha divorciat i res no ha passat. Però ningú ha estat obligat a
divorciar-se per llei. En el fons jau la por que l’home o la dona siguen més lliures. En
aquest cas concret es traca de la llibertat per a poder refer la vida en parella si és que
havia comés un error.
Però avui vull fer extensiva la meua reflexió al voltant de l’avortament.
Per començar hauríem de partir del fet que avortar no és anar de festa i que,
qui pren la decisió d’avortar, té raons molt serioses, que mereixen tots els nostres
respectes. S’ha acusat a la dona que pren la decisió d’avortar d’assassina. És una
acusació molt forta, massa greu, sense conèixer la tragèdia que pot estar vivint la
dona a causa del seu embaràs. Portar un nen o una nena al món és quelcom
meravellós quan es fa dins dels paràmetres normals. Si no es donen aquestos
paràmetres pot provocar un greu problema no solament per a la dona sinó també per
al nasciturus no desitjat.
. Tots estem assabentats pels mitjans de comunicació, de les tendències tan
oposades que es defensen, unes a favor i d’altres en contra: “despenalització
absoluta” “la dona pot fer el que vulga del seu cos”; fins a la “condemna total” és el
cas de l’església i de partits dretans: “L’avortament és un assassinat”.
Ara bé, cal recordar que no es tracta d’aprovar la llei de l’avortament que ja fa
temps que està aprovada. Des que està aprovada pel Parlament, ens ha governat el
partit polític del PP amb majoria absoluta i no ha estat capaç d’abolir-la. Per què no ho
ha fet?
El que ara es pretén és modificar i millorar una llei que no ofereix garanties
suficients per a l’exercici de la interrupció voluntària de l’embaràs. A més de
previndre els embarassos no desitjats , la reforma de la llei persegueix que ninguna
dona que avorte ingresse en la presó,
L’objectiu, per tant, és reformar l’actual Llei de l’avortament i tenir una
legislació equiparable als països del nostre entorn. La Llei ofereix majors garanties
jurídiques a les dones i majors seguretats als professionals sanitaris.
11. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 8
La regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs s’està fent amb els
paràmetres de consens de totes les democràcies europees. Per què en Espanya no
pot haver, trenta anys després de democràcia, una llei que siga homologable als
països més democràtics del món com Suècia, Holanda, França o Alemanya?
No entenc massa sobre qüestions metafísiques, i molt menys sobre el moment
en el qual el nasciturus és persona. Però hi ha alguna qüestió que no acabe
d’entendre: El nasciturus pot pensar per ell mateix?, té ànima?, posseeix esperit? La
dona embarassada posseeix dos esperits i dues ànimes? Si la mare estant
embarassada mor, què passa amb l’esperit del fetus?, va al cel?, Va a l’ infern?
Els contraris a l’avortament es manifesten en favor de la vida del nasciturus.
Estan en el seu dret. Però en els nostres dies mor un nen o una nena cada sis
segons. No es tracta de fetus, sinó de persones. Com hem de qualificar aquest fet?
Hipocresia? L’església, en aquest cas, a quí hauria d’excomunicar? Perquè els bisbes
han dit que quedaran excomunicats els diputats que voten a favor de l’avortament. No
recorde que aquests defensors de la vida del fetus, hagen fet alguna manifestació en
favor dels milers de nens i de nenes que moren per causes fàcilment remeiables com
és una diarrea o una pneumònia. A qui fan responsable d’aquestos assassinats?
Ha condemnat i excomunicat l’església els que han iniciat la guerra d’Irak, pose per
cas, on han mort milers d’innocents? No. Per què?
Per a acabar una última reflexió. La dona no queda embarassada per ella
mateixa. Mentre no es demostre el contrari necessita la col·laboració de l’home, sense
el qual resulta impossible l’embaràs. Però, quina condemna se
li aplica a l’home per haver produït un embaràs no desitjat? Cap. És just? No.
S’hauria de fer una legislació on l’home fos declarat culpable? I quina pena se li podria
aplicar? Si a la dona se li prohibeix avortar, a l’home se’l podria condemnar a la
castració?
Sóc defensor de la vida, però reconec que l’avortament és un tema molt molt
vidriós i que la solució als problemes que planteja no són tan simples com molts
pensen. Amb tot passarà un temps i les aigües tornaran al seu llit. Amb tot, pense que
s’ha de donar un educació sexual correcta per tal de saber-la usar i no abusar. De
l’abús vénen conseqüències no esperades.
Josep Sanahuja
12. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 9
Por Alfonso Betoret
Cuando el tiempo no hace más que pasar como un
día a día, es posible que también pasen desapercibidos
algunos de esos detalles que nos podrían dar una visión de
conjunto. Es algo así como conocer al dedillo un entorno
paisajístico impresionante y por verlo todos los días no
darnos cuenta de aquellos cambios que lo están haciendo
distinto; todo eso hasta que llega alguien que hace mucho
tiempo que no ha visitado el lugar y nos pregunta dónde
está la ermita de san lo que sea. Una edificación que por
ruinosa hacía 10 años que desapareció. Ya sé que siempre
está el curioso que se entera de todo y todo lo quiere saber,
hasta lo de aquella ermita de san lo que sea y que sabía de
su existencia porque se lo había contado su abuelo. Pero esto sería muy largo de aclarar. Y
además no viene a cuento. Lo que sí que viene a cuento ahora, tiene que ver con la revista
de nuestro instituto. Esa revista que empezó como un asomo a la puerta y que cada vez
está cogiendo más fuerza aunque haya quien la tire a la papelera sin molestarse en ojearla.
¿Os habéis preguntado cuántas revistas se han hecho en el centro? Naturalmente lo que
conocéis como IES Politécnico ha tenido y tiene una vida propia con sus venturas y
desventuras y con personas que, por ser distintas en el tiempo, en cada momento han
dotado al centro de unas características particulares que le proporcionan personalidad
propia. Lo primero que os quiero decir es que la actual revista no es la primera que se hace
en el centro. Dicho de otra forma, más simpática y familiar: el padre de nuestra revista se
llamaba EL POLITECNOSO y el abuelo, FANAL.
Pero vayamos por partes. Si queremos empezar con buen pie, nos hemos de remontar a
1964, casi medio siglo. Los suficientes años para que ocurra algo parecido a lo de la ermita
de san lo que sea y el que escribe estas líneas es un superviviente de aquella época que
puede permitirse el lujo de recordar cosas del centro, de su historia y naturalmente de sus
revistas y contarlas a quien tenga interés por conocerlas.
Pues bien, empecemos. Lo que ahora es nuestro IES, en 1964 era la Escuela de Maestría
Industrial de Castellón, que compartía edificio con el instituto Ribalta y de alguna manera
también eran compartidas las inquietudes. De hecho, en 1965, se publicó de forma
conjunta la revista FANAL, la dirigían y elaboraban alumnos y alumnas de los dos centros
y era editada por la imprenta MIALFO de Castellón. Pero la edición impresa de aquella
revista resultaba cara y los equipos directivos del Instituto Ribalta y la Escuela de Maestría
decidieron dejar de subvencionarla en la forma en que se editaba. Mi agradecimiento a
todos aquellos que lo intentaron pero no tuvieron la suerte de cara, especialmente a
13. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 10
Bernardino Graña, profesor de Literatura y poeta que actualmente reside en Galicia,
donde hasta hace poco era presidente de la Asociación de Poetas en Lengua Gallega. En
Internet encontraréis todas sus referencias.
Pero, la decisión de continuar o no con la subvención no pudo hacerse realidad porque
llegó el curso 1966-67 y la Escuela de Maestría se trasladó como Instituto Politécnico a un
nuevo edificio en el Parque del Oeste, en el solar que actualmente ocupa nuestro IES. La
distancia que suponía ir a otro distrito de la ciudad provocó que la colaboración entre los
dos centros fuese mucho menor de lo habitual hasta entonces pero continuó encendida la
llama de la iniciativa y la creatividad, y aunque los comienzos de un centro no son los
momentos más oportunos para albergar demasiadas iniciativas, la verdad es que, a
principios de los años 70, empezó a haber algún intento de publicar algo en forma de
revista escrita y puntualizo lo de escrita porque por aquel entonces estaba de moda la
revista hablada como estaba de moda el teatro leído; pero los medios disponibles eran
pocos y desastrosos, apenas una ciclostil de alcohol y unos clichés que requerían ser
taladrados en una máquina de escribir a la que se quitaba la
cinta. Pero en los años 80, los medios del centro cambiaron, las ciclostiles eran eléctricas y,
por si fuera poco, misteriosas máquinas electrónicas elaboraban clichés más duraderos y
fiables. Para aquellos que lo precisen, sólo decir que la ciclostil era una máquina, manual o
eléctrica, de alcohol o tinta, que permitía hacer copias de un original.
Todo ello hizo que un grupo de profesores y alumnos decidieran volver a editar una
revista en el centro y para el centro. La llamaron EL POLITECNOSO. El local donde estaba
el almacén de papel y que más tarde acogería el servicio de fotocopias, sirvió de cuartel
general para que se editaran las páginas de la revista en aquella maravillosa ciclostil y a
mano se grapaban las hojas de cada uno de los 400 ó 500 ejemplares editados en blanco y
negro, como es de suponer. Desde aquí, me gustaría agradecer el empeño de todos por
hacer que su ilusión se hiciera realidad y en especial a Tomás Villalba, profesor de
Educación Física, y a Juan Nebot, profesor de Prácticas de Delineación que con su
dedicación hicieron posible que todo saliera como se quería. Y también una sonrisa para
aquel alumno de Delineación, no recuerdo el nombre, que dio a la revista su toque de
identidad dibujando en alguna esquina de la portada una pequeña tela de araña con araña
incluida. Durante el curso escolar se editaban 3 números: uno por Navidad, otro en
Magdalena o Semana Santa y el último para final de curso.
Y así como quien no quiere la cosa, llega el nuevo milenio, llega el año 2001, lleno de
sorpresas anunciadas de las cuales algunas se cumplieron, como el derribo del Instituto
Politécnico, un magnífico edificio obra del premiado arquitecto Miguel Fisac y del que se
conservaron esas estructuras que a modo de “paraguas”, cubren la actual cafetería. Así
que el centro se traslada nuevamente de sitio, esta vez a las instalaciones de Penyeta Roja y
unos locales de la calle Sagunto, hasta que en el año 2003 se reubica el centro en un nuevo
y flamante edificio (es posible que lo de flamante derive de flama (llama) y haga referencia
al calor) que se había terminado de construir y lo hace como IES Politécnico nº 7. Como
ave fénix, renace la llama de la iniciativa y la creatividad y un grupo de alumnos y
profesores deciden iniciar la publicación de una nueva revista. La crean porque creen en
ella y porque la suponen plataforma para manifestar sus inquietudes. Quieren que sea un
14. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 11
libro para la poesía, un escaparate para la extroversión y un periódico para la opinión,
sabiendo que, a veces, lo que se escribe quizá nunca llegaría a decirse de palabra. La nueva
revista se llama POLITÈCNIC y entre otras cosas pretende ser trampolín para el
pluralismo, la tolerancia y la ilusión, tal como se pregona en la portada Se forma un
equipo de redacción y otro maquetación que se reúnen con periodicidad para que nada
falle y lo hace en el local que se considera sede de la revista. Mi recuerdo y agradecimiento
para todos los que participan, han colaborado y colaboran en la preparación de la revista,
en ella están sus nombres, y en especial, seguro que estaremos todos de acuerdo, el de
Marta Nebot, por su entusiasmo, dedicación y entrega y su empeño en que todos
colaboraran de alguna manera. Marta ya no está en el centro. Solicitó traslado y
actualmente es profesora en Cataluña.
Todas las etapas han sido y son un ejemplo de trabajo en equipo pero sobre todo de
compañerismo y amistad. Lástima que en un mundo cada vez más materialista e
insolidario, esos valores, a veces, no se sepan apreciar en su sentido más amplio. Que seáis
muy felices
15. IES Politècnic PAU 2010 12
La nova prova d’accés a la universitat (PAU)
Aquest curs 2009/2010 es va a implantar el nou sistema d’accés a la universitat. Tant als estudiants de
batxillerat, com als que penseu començar-lo l’any vinent , us interessa conèixer l’estructura de la nova P.A.U.
1. Estructura de la Prova d’Accés
La nova PAU té dos fases
FASE GENERAL
És de caràcter obligatori
Consta de cinc exàmens, 4 matèries comunes i una de modalitat
La superació de la prova d’accés depén ,exclusivament, de la nota de la fase general ( juntament
amb la nota de Batxillerat)
FASE ESPECÍFICA
És de caràcter voluntari.
Versarà sobre matèries de modalitat relacionades amb els estudis que l’alumne pretén cursar
Permet millorar la nota final d’admissió als estudis universitaris
La fase específica serà necessària si vols estudiar una carrera molt demandada ( més sol·licituds que places) i
que per tant té una nota de tall alta. Per exemple medicina.
2. Fase General de la P.A.U.
Consta de cinc exàmens
Castellà: Llengua i Literatura II
Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua estrangera (a escollir entre alemany, anglés, francés, italià o portugués)
Història d’Espanya o Història de la Filosofia ( l’estudiant escull en matricular-se de la
PAU)
1 assignatura de modalitat (a escollir entre les 21 assignatures de modalitat de segon curs de
batxillerat
3. Fase Específica
Voluntària
L’alumne pot presentar-se a totes les matèries de modalitat desitge, diferents de l’examinada a la
Fase General ( únicament es tindrà en compte les dues notes més altes)
Es tindran en compte per a pujar la nota final si la seua nota és igual o superior a 5 punts
Les matèries que serveixen per millorar la nota depenen de la titulació i de la universitat on intenta
accedir
4. Superació de la PAU
Un estudiant superarà la PAU si acompleix dues condicions:
a) Qualificació Fase General ( mitjana dels 5 exàmens d’esta fase) QFG ≥ 4
b) QFG· 0’4 + NMB · 0,6 ≥ 5
16. IES Politècnic PAU 2010 13
NMB és la nota mitjana del batxillerat
5. Nota d’accés a la universitat (NAU)
Si l’estudiant no fa Fase Específica
La Nota D’Accés a la Universitat ( NAU) serà:
NAU = QFG · 0’4 +NMB · 0’6
Esta Nota d’Accés a la Universitat té validesa indefinida.
L’ alumne que no faça la Fase Específica pot tenir, com a màxim una NAU de 10
6. Nota d’accés a la universitat
Per a estudiants amb fase Específica
Les ponderacions de les assignatures de la fase específica resultaran de multiplicar el coeficient de
ponderació de 0,1 o 0,2 per la qualificació de l’examen corresponent, d’acord amb el document de
ponderacions (aquest document pot consultar-se a la pàgina web de les universitats públiques valencianes i a
la pàgina web de la Conselleria d’Educació).
http://www.edu.gva.es/univ/val/prueba_acceso.htm
Nota d’accés a la titulació = (QFG x 0,4 + QMB x 0,6) + 0’2x M1 + 0’2 x M2
M1 i M2 són les qualificacions, de les dos assignatures de la fase específica que major qualificació final
donen després de la ponderació
És millor examinar-se de les matèries que tenen un coeficient de ponderació de 0’2
7.Nota d’accés a la universitat del estudiants de cicles formatius
La nota d’accés a una determinada titulació per als estudiants de cicles formatius es calcularà amb la fórmula
següent:
Nota d’accés a la titulació = NMC + 0.1 x M1 + 0.1 x M2
NMC nota mitjana del cicle formatiu, expressada amb tres xifres decimals.
M1 i M2 són les dos millors qualificacions dels mòduls del cicle formatiu.
Per acabar, algunes pàgines d’internet per ampliar informació:
Nova selectivitat: http://estudiantses.umh.es/selectividad
Ponderacions:www.uji.es(Canals:futurs estudiants: Transició secundària-UJI: Ponderacions per a l’accés a la
universitat)
Orientació: www.quieroser.net
www.kekiero.es
Qualsevol dubte pots consultar-lo amb els tutors, departament d’orientació o amb la coordinadora de
batxillerat.
Teresa Bort
Coordinadora de Batxillerat
17. IES Politècnic 25 DE NOVEMBRE 14
L’alumnat i el
professorat de l’IES
Politècnic de
Castelló ha
reflexionat sobre la
violència de gènere
durant el mes de
novembre. S’han
desenvolupat les següents activitats: tallers d’informació i prevenció de
violència de gènere amb l’alumnat de 4t d’ESO, que estaven impartits
pel Servei d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Castelló; debats
en les tutories, i “confecció i exposició de margarides” amb l’alumnat de
4t d’ESO i batxillerats. Els pètals fan al·lusió al binomi “sí que em vol -
no em vol” amb frases que descriuen actituds i gestos positius o
negatius que se poden adoptar en les relacions afectives.
El Politècnic organitza activitats al voltant d’aquest dia des de fa uns
quants anys, amb la qual cosa s’està aconseguint cada cop una major
sensibilització i participació en aquestes i en altres que es propicien al
llarg del curs. La comunitat educativa d’aquest centre considera
necessàries aquest tipus d’activitats perquè la violència de gènere que
és una lacra social que ens afecta a tots directament o indirecta. I, com
denuncien els mitjans de comunicació, les víctimes i els agressors són
persones cada cop més joves, amb independència de nivell
socioeconòmic, intel·lectual o nacionalitat. A més, per al professorat,
dotar l’alumnat
d’habilitats socials per
a enfrontar-se a
aquestes situacions és
una qüestió educativa,
però, sobretot, es
tracta d’una
responsabilitat moral
cap a la societat.
Tutores de Batxillerat
18. IES Politècnic 25 DE NOVEMBRE 15
M
ilers de víctimes cada any, milers de famílies destrossades, milers
de nous casos, milers de llàgrimes, crits, colps... la violència de
gènere, amics, és una pandèmia.
Imagina que estàs al sofà de ta casa, el teu fill juga a un racó, tu
veus la televisió amb un sol ull, perquè l’altre el duus tan unflat
de la pallissa que el teu marit et va donar ahir que no pots ni obrir-lo. De
sobte, ell arriba del bar, borratxo i fet una fúria, com sempre; primer
t’increpa, eres la causant de tots el seus problemes, tu i eixe xiquet teu, i
encara que totes les dones sou igual de roïnes, tu eres la pitjor de totes.
Agafa el teu fill de braç i tu li demanes que a ell no li pose la mà al
damunt, que tu tens la culpa de tot... tu mateixa
ho has dit, els colps se succeeixen l’un darrere de
l’altre, sense que ningú puga detenir-los. Aquesta
ha sigut la pallissa d' avui, i la d' ahir, i la de
demà, i la de tots els dies de la teua vida fins que
tu mateixa no digues PROU.
Aquesta és la dura realitat de moltes dones i
homes a Espanya. Sí, he dit homes, encara que la
gran majoria són casos femenins, a més de tenir
molta més repercussió, els casos de violència de
gènere en homes també estan presents en el
món.
Està present aquesta malaltia a tot arreu, segur
que coneixes o has conegut algú que en la seua família l’ha patida o la
pateix i ni ho saps, per desgràcia se segueix amagant per vergonya del que
diran. Si et pareix estrany que l’ anomene malaltia te ho puc explicar: en el
moment en què un home pega una dona o una dona a un home, aquesta
persona passa a ser un malalt mental.
¿La solució? No educar als jòvens amb eixes idees tan radicals de: eixa
xica és meua, el meu noviet ha d' estar sempre al meu costat i si em pega
una bufetada és perquè em vol molt. La religió, per la seua banda, hauria
d' eliminar els continguts sexistes que conté, que si la dona no pot
treballar, que si la dona no pot eixir de casa si no va acompanyada d’un
home, que si no pot ensenyar el seu rostre... i totes aquestes coses que, a
mi personalment, em fan avergonyir del gènere humà.
María Mateu
19. IES Politècnic 25 DE NOVEMBRE 16
Contra la violència de gènere
Mai mes
Cada minut un suplici,
cada record, em fa por,
el meu pit tremola,
es el meu cor.
El meus llavis susurren,
però no diuen res,
mes les meues paraules,
no serveixen per a res.
Les meues llàgrimes m’inunden,
i els meus crits ,també,
però per aquests amor,
jo lluitaria amb el temps.
No aguante més,
tinc clar que em revelaré,
més ningú te dret,
a tractar-me de res.
Amb crits m’amenaces,
ja no et tinc por,
d’ara en davant ,
qui mana ,soc jo.
Ara feliç soc,
i la meua vida faré,
no tornaré al passat,
ni amb tu mai mes.
Escric aquestes paraules,
per als maltractats com jo,
creu en tu mateix,
i no, el que et diu el teu agressor.
Ainhoa Monfort
Rodríguez 1ºBACA
20. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 17
Som alumnes de 2n de Prevenció de Riscos Laborals i el curs passat vam tenir la sort
que Cayetano fos el professor d'una assignatura, Prevenció de riscos de l'organització
del treball (una matèria que tracta sobre ergonomia -la relació de l'home amb les
màquines- i Lapsicosociologia). Cayetano ens donava la part d'ergonomia.
Com és lògic, quan vam començar no coneixíem cap professor; però des de la primera
classe ens vam adonar que Cayetano tenia alguna cosa especial: es bolcava per
l'assignatura i per nosaltres i feia més amenes les llarguíssimes classes que teníem
amb ell.
Cada professor és diferent i cadascú és com és, però Cayetano era especial... ens
contava que de vegades es passava el cap de setmana buscant coses per fer a classe,
que s'havia tornat boig buscant fins a la matinada no sé què per donar-nos-ho
l'endemà. Era feliç quan ho trobava i ens ho explicava amb entusiasme... són les
xicotetes coses que diuen molt d'un home, i diuen molt de Cayetano.
Una anècdota: quan acabàvem l'examen de la primera avaluació, a la classe següent ja
ens constava que estava pensant coses per al proper examen, l'examen de la segona i
nosaltres li déiem: "Relaxa't, Cayetano, que encara falta molt".
Ens deia que era una mica estúpid aprendre's les coses de memòria sense comprendre-
ho, que per a ser bons professionals havíem de saber manejar la legislació, saber
buscar informació i aplicar-la, saber utilitzar els aparells de mesura... i això és el que
féiem a classe, amb la nostra "bíblia" i la informació que ens aportava o ens feia
buscar, amb les pràctiques...
En resum, gràcies als milers de fotocòpies, als apunts, a la seua forma d'explicar, de
motivar, de fer els exàmens, hem aprés molt. Per això aquestes línies de gratitud a
Cayetano i una salutació als seus pares, la seua dona i les seues filles.
I una frase seua per acabar: "Quan no sapieu alguna cosa, no us doneu per vençuts;
lluiteu fins trobar la resposta i un cop trobada, empreu-la tan bé com pugueu".
Cayetano Fernández Sos.
La classe de 2n de prevenció
21. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 18
E
n los últimos meses se habla mucho y ha surgido un gran revuelo
en la sociedad por la píldora postcoital y de las medidas
adoptadas por el gobierno en la ley aprobada que autoriza su
venta en farmacias sin receta y sin límite de edad.
Por un lado, los que están en contra piensan que eso es matar a
nuestros sucesores, como alega la Conferencia Episcopal, quien asegura
también que se trata de un fármaco que no sirve para curar ninguna
enfermedad, sino para acabar con la vida incipiente de un ser humano.
También añade que se trata de una forma de aborto precoz, etc.
Por otro lado, los que están a favor piensan que es una buena idea para
evitar embarazos no deseados, aunque la ministra de sanidad recalca
que no es un método anticonceptivo más. Además recuerda que la
OMS (Organización Mundial de la Salud) defiende que no se trata de un
método abortivo, ya que este lo que hace es modificar la capa interna
del útero impidiendo la anidación del óvulo posiblemente fecundado en
el útero y si este ya ha sido fecundado, la píldora no sería efectiva y el
embarazo seguiría adelante. Por eso, sólo es fiable hasta 72 horas
después de la relación sexual. Tampoco se corre riesgo alguno, ya que
los efectos secundarios que produce son los que puede provocar
cualquier otro fármaco (náuseas, vómitos, dolor de cabeza, etc.) y que
desaparecerían en unas 24 horas; lo que sí que podría verse afectada es
la siguiente menstruación.
En mi opinión, creo que es una decisión acertada, puesto que no es
perjudicial para la salud y ya sea en farmacias o en centros de
planificación familiar las personas podrán acceder a ellas más
fácilmente. Aunque pienso que no se debe utilizar como un método
anticonceptivo, puesto que no lo es y porque no nos protege contra las
enfermedades de transmisión sexual
Inmaculada C. Redondo Mañas.
2º Bachiller Científico.
22. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 19
ENTREVISTA A LA FARMACÉUTICA PILAR ALCAIDE SOBRE LA
PÍLDORA
¿Qué perfil de persona viene? Es decir, si son
jóvenes, si vienen solas..
Normalmente son chicas jóvenes entre 20 y 25
años. Hay alguna mujer de entre 30 y 35, pero lo
normal son 20 y 25 y sola. A lo mejor con alguna
amiga, pero pocas veces con la pareja.
¿Qué precio tiene la píldora?
La píldora vale 18'76 €.
¿Proporcionáis información? ¿De qué tipo?
Nosotros estamos obligados a dispensar la píldora sin receta, pero a lo que sí que estamos
obligados es a dar un folleto informativo que informa un poco de cómo hay que tomarla.
No es una píldora abortiva, sino lo que evita es el embarazo. En caso de que hubiera un
embarazo ya, ese embarazo seguiría su curso. Y luego los efectos secundarios que puede
tener: náuseas, dolor de cabeza, a lo mejor desarreglos del período en el próximo mes, y
cuando conviene tomarla, que cuanto antes se tome, es más efectiva y también en ese
folleto se informa un poco de los métodos anticonceptivos a seguir. Es decir, esto no es un
método anticonceptivo de uso diario, no se debe utilizar como método anticonceptivo sino
sólo como método de urgencia.
¿Habéis recibido quejas en la farmacia de la gente cuando la habéis vendido?
No, la gente viene y la compra. Nosotros teníamos un poco de miedo, entre comillas, al
principio porque no hay un límite, es decir, no hay una edad mínima. Aquí te viene una
niña de 13 años y tu se la tienes que dar. De momento no hay límite. Nosotros no tenemos
el derecho a pedirle a nadie identificación, a pedirle el DNI o qué edad tiene. Nosotros la
tenemos que dispensar. Tu imagínate que luego viene su padre reclamando de porque le
hemos vendido ese medicamento a una menor... Realmente hoy por hoy en la legislación
no pone nada de edad. Se debe dispensar a todo el mundo que venga a por ella.
¿Hay un código al que tu te puedes acoger para no venderla?
Sí, es el código deontológico. Tú, bajo tus principios, te puedes negar a dispensarla. Igual
que esto, por ejemplo hay unos farmacéuticos que no quieren tener preservativos. Cada uno
tiene sus creencias. Por otro lado lo que pasa es que los anticonceptivos si que se rigen por
23. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 20
receta médica, si no te traen una receta médica, un anticonceptivo vía oral, no tienes porque
dispensarlo. En resumen, tú te puedes acoger a ese código y si por tus creencias, opinas que
no debes de dispensarla, no la dispensas.
¿Entonces tienes que informar de algún sitio donde puedan ir a comprarla?
Claro, tu no la dispensas por ese motivo, pero realmente es de venta libre. Es decir, es un
medicamento que no necesita receta.
¿Se ha incrementado la venta desde que no hace falta receta?
Sí, se ha disparado. Ha sido algo increíble sobre todo de cara a los fines de semana.
Nosotros lo hemos visto este fin de semana que hemos estado de guardia. Entre semana la
cosa es más moderada. Pero aún así se ha notado.
¿Ves gente que repite? ¿Hay caras que te suenan?
No. Normalmente no. Hay algún caso de gente que si que es conocida, pero generalmente
la gente que viene a comprarla es gente que tu no conoces. Yo creo que buscan sitios
donde puedan guardar el anonimato. Que nadie lo sepa, sobre todo si es gente joven.
No es ir a la farmacia que tienes más cerca.
Claro, es ir un poco más lejos y que nadie te va a controlar.
Y la información que dais, ¿la repartís delante de todo el mundo o os apartáis un
poco?
Lo hacemos delante. Porque del mismo modo que ellos vienen a comprar sin problemas, tu
le das la información y ya está. De todos modos te lo piden igual que te piden un
“Termalgín”. Lo que sí que es verdad, es que tu cuando les das el folleto informativo hay
gente que cuando les estás explicando un poco, te cortan diciéndote que ya saben cómo
funciona. Entonces simplemente les das el folleto informativo. Depende de la persona.
Inma Redondo Mañas
Alba Martín Lázaro
24. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 21
España, según datos de encuestas realizadas por la Unión Europea, es uno de los países con
mayor porcentaje de fracaso escolar. Siendo la educación un derecho de todo ciudadano y
de una sociedad avanzada este fracaso escolar nos puede llevar en un futuro a no estar a la
altura de otros países, hecho que nos colocaría en una posición social y económica baja,
degradando así a España a un nivel inferior; nuestro sistema educativo, por tanto, debería
sufrir una reforma en todo su haber.
Este hecho ha llevado al ministro de Educación Ángel Gabilondo a plantear en los últimos
días la posibilidad de imponer la enseñanza obligatoria hasta los 18 años. ¿Es esta
realmente una medida factible? La mayoría de los estudiantes que queréis estudiar
pensareis que sí, ¿qué pasa con aquellos que no quieren? Si realmente desean implantar esta
medida deberían de tener en cuenta a todos aquellos que no desean estudiar, o que
simplemente no tienen el nivel intelectual necesario para hacerlo. ¿Debemos gastar más
recursos en ellos si el tipo de educación va a ser seguir siendo la misma? La respuesta es
que no. La reforma educativa debe de ser de la cabeza a los pies, se deberían de ampliar las
opciones y aparecer estas antes. Se debe conseguir con ella enganchar y animar a todos
aquellos alumnos que no quieren estudiar a hacerlos, dándoles así un futuro mejor a ellos y
a nuestra sociedad.
¿Cómo se debería hacer? En primer lugar las opciones deberían de ser mayores, una mayor
variedad de caminos alternativos para aquellos que no pretenden estudiar, para que al
menos puedan tener una formación en algún ámbito. También se debería fomentar el
estudio desde la base, es decir, alentar a los jóvenes desde pequeños para que se interesen
por adquirir conocimientos. Para ello se podrían formar a los jóvenes en la utilización de
reglas nemotécnicas, que les faciliten el estudio de la materia, así como crear clases de
repaso de asignaturas, en las que los alumnos vayan de forma voluntaria y hagan los
deberes y comenten el temario en clase, algo que hoy por hoy en una clase normal es
imposible de hacer por la falta de tiempo. Sería necesario, de la misma manera, incrementar
las prácticas en las clases, como dice la frase: “dime algo y lo olvidaré, enséñame algo y lo
recordaré, pero hazme partícipe de algo y lo aprenderé.”
Así pues, si realmente pretendemos que la educación sea obligada hasta los 18 años
deberíamos modificar la educación es si misma, para que nuestro sistema educativo no se
convierta en un derroche de dinero y tiempo.
María Mateu
25. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 22
Nowadays, education is very important in our society, almost all of our
actions are made in order to be happy, even though money doesn't bring
happiness, it helps a lot. In this society to live worry free you need money, to have
money you need to have a good job and to have a good job you need to be
educated.
There have been many debates regarding this topic, and many were those who
supported the idea of compulsory education until the age of 18. But like every
other thing in life it has its pros and cons.
On the one hand, people believe that if education is compulsory until the age of
18 people will have a higher level of knowledge and they will be more qualified.
Moreover, they think that there will be a smarter society, more chances to find a
good job, more productive workers, and so on.
There are many who believe that, in our times, with all the existing distractions,
the only way for teenagers to study is to force them by law. In addition, they
sustain that this is the main reason why more than 50% of the Spanish
population earn one thousand euros per month. But, in fact, the real reason is
that the majority are not qualified for a good job.
On the other hand, forcing someone to study when he/she doesn't want to, does
not mean it will make them smarter. In fact, it will make teenagers unhappier
because they will feel trapped in an unfair system.
Let's be honest, a person who studies because he wants to will have better results
than a person who is forced to study by law. Moreover, this fact won't guarantee a
higher level of knowledge, the other way round.
Regarding jobs and salaries, we all know that to have a well paid job you have to
do a degree or qualify yourself in something you like. Everyone knows that.
In conclusion, the present school-leaving age is practical and efficient, and there
is no reason to change it. If the government really wants to do something, the
best thing it can do is to create more jobs for those who have studies. I really
don't think that ignorant people who don't care about themselves deserve a better
job that the one they have.
Therefore, they should not be forced to it. Besides, someone has to do the “ugly
jobs”, so if they don’t like studying, no worries, there are many free dustman jobs.
Raul Cirja
26. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE….23
NO LO ENTIENDO…
Sinceramente, empiezo a estar harto de las críticas destructivas que hablan de forma
peyorativa, e incluso hiriente sobre cantantes y demás artistas. Sobre todo porque cada
vez me doy más cuenta de que las críticas atacan a las personas en lugar de a su trabajo.
Cuando hablamos de cantantes grupos… es decir, cuando hablamos de música en general
estamos de arte. Por si no se sabe aún, entendemos arte como toda aquella manifestación
cultural de ideas o sentimientos que se realiza en distintos ámbitos y bajo distintos criterios
estéticos QUE PUEDEN VARIAR .Es por esto que es normal que haya cosas que nos
agraden y cosas que no. “Para gustos, colores “.
Lo que no entiendo es que, a pesar de que lo que he citado anteriormente parece obvio, hay
gente no parece entenderlo y en lugar de ignorar todo aquello que no le gusta (referido al
arte ) se dedica a cargar contra ello de la manera más bestia. Es como si canalizaran todo
su odio y frustraciones contra los artistas. Además, cada vez estoy más convencido de que
se critica por criticar y de que siempre va a haber alguien descontento, ¿ o no se han
criticado grupos por el hecho de cambiar su estilo de un disco a otro ?,un ejemplo es Bob
Dylan cuando decidió electrificar su sonido y llevar una banda completa . Por otra parte a
grupos como The Ramones se les ha puesto verdes porque todas las canciones y discos
siguieron la misma línea. En lo referente a las críticas a la persona ( o falacias ) se lee
normalmente; “ Menudo vendido , vaya hipócrita “ “bla bla bla” . Vamos a ver, los artistas
no están ahí para ser el ejemplo de nadie, ni tampoco para que se los idolatre o se les odie,
esos actos lo único que crean es fanatismo extremista y forma-borregos . Al igual que a
nosotros nos desagrada que extraños (o incluso conocidos ) se metan en nuestra vida
privada ellos están igual. Tienen su vida y son libres de hacer con ella y con su arte lo que
quieran .Bastante presión debe ser no tener un puto sueldo fijo todos los meses y estar
cagado cada vez que se hace algo nuevo de pensar
“¿gustará , será igual de bueno que lo de antes ?” aparte de lo que, para algunos ( en mi
opinión los auténticos ) llegar hasta el estatus de artista conocido cuesta mucho y
normalmente se pasan años de comer yeso de las paredes a falta de cosa.
En serio, si la vida os frustra no lo subliméis escribiendo mierda en los foros . Haced algo
útil como por ejemplo intentar solucionar d raíz aquello que nos frustra .Si algo no os gusta
es tan sencillo como dejar de escucharlo, dejar de comprarlo o dejar de leerlo. No digo que
no se pueda opinar negativamente ni que todas las críticas tengan que ser alabadoras (
porque si no, no hay oportunidad de mejorar),pero por el amor de Dios, retirad todo ese
odio y mala ostia de ellas porque se trata de una negatividad que sólo os hacen daño a
vosotros ¿ o acaso pensáis que Fito, por ejemplo, llora cada vez que se le insulta en un foro
diciendo que no debería haber dejado a Platero y que es un vendido ?. Recordad, el odio es
un lastre y el mudo sería un lugar mejor si todos tuviéramos un poco más de tolerancia. Así
que cada uno a lo suyo… que no es poco lo que le toca aguantar.
Manuel Martí Sánchez
27. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE….24
Todos hemos oído hablar del “botellón”,
pero ¿qué es el botellón? y ¿por qué ha
causado tanto impacto en la sociedad y
sobre todo en los jóvenes?
Para entender qué es el botellón debemos
saber cómo nació. Su origen nace en los
parkings de las discotecas donde los
jóvenes consumían alcohol y escuchaban
música de sus automóviles. El principal
motivo por el cual ocurría este fenómeno
en los parkings discotequeros era por motivos económicos, ya que el precio
de las copas en el interior de los establecimientos era muy superior al que
los jóvenes podían comprar en gasolineras o tiendas. Todo
ello indujo a una nueva moda, coches con equipos de
música cada vez más potentes e incluso el consumo de
drogas hizo que el botellón proliferara entre los jóvenes
como una nueva forma de diversión.
El problema ha surgido cuando esta nueva moda ha salido
de los parkings para extenderse por zonas residenciales
causando alborotos y desórdenes públicos, sin mencionar el
fomento del consumo de alcohol entre los jóvenes.
Para evitar mayores males entre los jóvenes se deberían tomar medidas
más contundentes como la prohibición de tomar bebidas alcohólicas en la
vía pública, al igual que prohibir la venta de alcohol a menores de 18 años.
Debemos concienciarnos de lo peligroso de este fenómeno social que es
para los más jóvenes.
Óscar Carda García
(Curso preparatorio para las Pruebas de Acceso a Ciclos)
28. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 25
ACCIDENTES DE TRÁFICO
Los accidentes de tráfico son uno de los problemas
más frecuentes en nuestro país. Lo dicen las
estadísticas. Los datos de números de muertos de este
año pasado han aumentado en 2000 muertes. Tráfico
dispondrá de medidas aumentando más puntos de
control de alcoholemia y de velocidad, que es el
primer causante de muertes en España. Como el
accidente causado el pasado noviembre en la A-3,
salida de Valencia dirección Madrid. Un autobús se
salió de la calzada y volcó causando seis muertes. Debemos respetar las normas de
tráfico por el bien de todos. Porque te la juegas y nos la jugamos.
Antonio Mérida
(Curso Preparatorio para las Pruebas de Acceso a Ciclos)
EL ALETARGAMIENTO DE LAS ENERGÍAS
RENOVABLES
El uso de las energías renovables que ayudarían enormemente a
la Humanidad, está obstaculizado por las grandes potencias e
intereses creados.
Hasta el momento, el Estado ha potenciado su aplicación para
satisfacer los compromisos el cumplimiento del Protocolo de
Kioto del uso del 15% de energías no contaminantes. España ha
cumplido con dicho compromiso “entre comillas”, pero es
insuficiente. Las energías renovables deberían sustituir en la
mayor brevedad posible el uso de energías fósiles que dañan el
Planeta contaminándolo y alterando el clima, con todas las
consecuencias que ello conlleva: sequías, inundaciones, contaminación
atmosférica, la desertización… que van avanzando a pasos agigantados.
De seguir así, el futuro está muy comprometido.
Eulogio Berná Martínez
(Curso Preparatorio para las Pruebas de Acceso a Ciclos)
29. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 26
El Gust d'Investigar és el nom d'un concurs que
organitza la Universitat Jaume I des del passat curs; el
promotor va ser Ignacio Morell, catedràtic
d'Hidrogeologia, i el seu principal objectiu és frenar el
continuat descens en el nombre d'alumnes que trien
estudis científics, promovent activitats que
contribuïsquen a la divulgació científica i fomenten la
passió per investigar
Basant-se en experiències d' altres ciutats, i
amb els suggeriments que vam fer alguns professors de per ací, va nàixer el
curs passat El Gust d'Investigar, dirigit a treballs d'investigació duts a terme
per alumnes de 4t ESO i 1r Batxillerat.
Els treballs pretenen promoure en els alumnes la curiositat i la
creativitat, el treball en equip, la capacitat de fer preguntes, emetre
hipòtesis, dissenyar i planificar projectes, recopilar i interpretar dades,
elaborar conclusions ben redactades,...
En concret, calia realitzar durant el curs un treball d'investigació de
caràcter científic, presentar un informe escrit a primers de maig i resumir-ho
en un pòster per a ser exposat. A més, els vuit grups finalistes havien de
presentar el seu treball oralment en la U.J.I. davant d'un centenar llarg de
persones, en un Congrés celebrat el 25 de juny del 2009.
Al Politècnic vam assumir el repte des de l'assignatura Treball
Monogràfic d'Investigació, modalitat
científica, de 4t ESO, encara que només
comptàvem amb una horeta setmanal.
30. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 27
Coordinats pels professors Carmen García i Pepe Gomis es van presentar
els treballs:
- “Herència genètica de caràcters senzills entre l'alumnat ”, per Erica
López Saberbein, Jihan-Ana Mª Yahia i Marta García Barba.
- “Nou disseny de la plaça de les Comunicacions”, tres grups distints:
Alejandro Corella i Jorge Marco; Inés Torán i Abel Màlaga, i Diana Martínez i
Viorica Tasca.
-“Mía, tuya, suya,... nuestra
basura”, per Laura Andrés i Lydia
Benages
El jurat va decidir el passe a la
fase final, i per tant a ser exposats
públicament, els vuit millors treballs,
entre ells dos del Politècnic, el de
Diana i Viorica i el de Laura i Lydia,
que finalment va guanyar el premi al
millor treball en la categoria de Medi
Ambient.
Qualsevol dels treballs presentats podria haver optat als premis, ja què
eren d'un nivell semblant, en
general molt alt, competint amb
alumnes de batxillerat que havien
realitzat seriosos estudis sobre
ceràmica, microfòssils, materials de
construcció, nutrició, etc.
Les exposicions orals de les
nostres representants, recolzant-se
en projeccions tipus PowerPoint, van
31. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 28
ser molt bones, amb gran domini de l'escena i sense mostrar en cap moment
el mínim dubte o nerviosisme
Els pòsters que van presentar els nostres alumnes al Congrés, com a resum
dels seus treballs, estan exposats a
l'entrada de l'institut.Per a veure
més fotos d'eixa reunió científica,els
pòsters de tots els centres, i molta
més informació podeu visitar
http://sites.Google.Com/site/elgustodeinvestigar.
Pepe Gomis
PREMI "CIÈNCIA EN CATALÀ"
Carlos Torres Torres, alumne de 2n de cicle formatiu de grau
superior de Prevenció de Riscos Professionals, ha estat
guanyador del Premi "Ciència en català" que organitzen
conjuntament els departaments d'automoció i de valencià de
l'IES Politècnic. Carlos Torres va
respondre correctament totes les
preguntes del qüestionari que
acompanyava l'exposició
fotogràfica sobre motors que es
va realitzar a finals de curs
passat. Enhorabona.
32. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 29
I va arribar el temut 2n de batxiller. I després d’haver passat el, segons deien,
mal tràngol de triar entre “ciències” o “lletres” em trobava molt tranquil·la –a
diferència de molts dels meus companys- quan pensava en què seria el que
estudiaria una vegada aprovada selectivitat.
Des d’eixa edat en què diuen que comences a tenir una mica de coneixement i
capacitat per prendre les teues pròpies decisions, jo havia sigut una enamorada
dels idiomes... i aquest sentiment es va anar incrementant durant els primers
mesos de batxillerat gràcies a l’estudi de les meravelloses –al meu parer-
llengües clàssiques (quelcom de bo havien de tindre!).
Així doncs, per què no seguir el que tant el meu cor com la meua consciència em dictaven? Per què no estudiar
Traducció i Interpretació malgrat les sempre existents opinions detractores que sempre mostren un menyspreu cap a les
carreres que no són de ciències? Malgrat aquelles veus que et diuen “tens capacitat per fer alguna cosa més complicada”?
Com si només foren persones intel·ligents aquelles que es dediquen als números i les tecnologies, com si la gent de
lletres estiguérem condemnats a viure a un nivelLinferior per saecula saeculorum, quan és ben sabut que, tant si som de
ciències com de lletres, la nostra contribució acabarà per ser necessària i rebuda de bon grat.
D’aquesta manera, i superats tots els prejudicis linguisticohumanístics tan arrelats a la nostra societat em vaig
adonar que no tot seria tan fàcil com fins aleshores m’havia semblat. Cada dia m’atreia més la idea d’anar-me’n a
estudiar a una universitat de fora de Castelló per això que diuen que “viure fóra de casa és una experiència que
t’ensenya a valorar el que és realment important”.
Òbviament, no era una decisió fàcil de prendre ni de comunicar a la gent que t’envolta. Cadascú tenia una
opinió diferent respecte al que jo els proposava. Alguns em deien que endavant, que m’atrevira amb un repte com
aquest, que segur que eixiria guanyant... però és clar, també estaven els que em tractaven de boja, que amb cert grau de
raó deien que per què havia d’anar-me’n lluny de casa podent estudiar a l’UJI el que jo volia. I jo cada vegada em
trobava més perduda. Molt esglaiada sense saber on transcorreria la meua vida en un curt període de temps, vaig decidir
buscar-me les meues pròpies raons per iniciar un o altre camí –ja que les terceres opinions només feien que embolicar-
me més- cercant informació via Internet i intentant elaborar una llista dels pros i contres que anar-me’n o quedar -me
podien comportarr
Finalment, i després de moltes cavil·lacions em vaig enfrontar a les meues pors i vaig fer efectiva la meua
matrícula a la Universitat Autònoma de Barcelona. Que m’enfrontara als meus pors no significava en absolut que les
haguera perdut, però em sentia massa atreta per la idea de conéixer gent nova i créixer com a persona gràcies a les
experiències que segur em deparava anar-me’n de la meua ciutat, com per deixar que el temor m’impedira iniciar una
nova etapa a la meua vida. Alguna vegada –em vaig dir- cal ser valent (o inconscient, que encara no he trobat la paraula
adient), i aquest és el moment!
I ara ací em teniu, escrivint a la sala de la que ja s’ha
convertit en ma casa, a kilòmetres de distància de Castelló i no
penedint-me gens d’haver comés “eixa bogeria” que deien que era
anar-se’n lluny de casa. He conegut gent estupenda, amics que
probablement no haguera conegut mai si no hagués partit buscant
una nova vida i, a més, estic dedicant els meus estudis a allò que
més m’agrada: els idiomes.
A més, els meus amics a Castelló m’han demostrat que malgrat la distància, encara són molt a prop meu
(encara que sone una mica paradoxal), així que, gràcies a ells i a totes les persones que m’estime tant de Barcelona com
de Castelló, estic convençuda que embarcar-me en l’aventura de la independència a l’iniciar la universitat ha estat una
de les millors decisions de la meua vida. Així doncs, per què no t’animes a fer el mateix?
Anna de Pablo Pui
33. IES Politècnic GENT DE POLITÈCNIC 30
Ana, professora de fusta ensha enviat aquestes maquetes innovadores i clàssiques alhora.
35. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 32
Somos un grupo de 14 alumnos del IES Politécnico y nuestra clase se llama
Integra, nuestra meta es llegar a sacarnos el graduado y poder aprender un oficio.
Estamos participando en una cooperativa que hemos creado y que se llama
Artemans, en ella nos dedicamos a elaborar cosas para vender, como:
monederos, marcos de fotos, fundas de mecheros, de móviles y de tabaco... que
esperamos vender en el
mercadillo de Navidad.
También estamos
arreglando un trozo de huerto
para cultivar tomates,
patatas, cebollas, ajos y
lechugas, esto si que es una
experiencia nueva, porque
nunca hemos trabajado en la
tierra.
Durante dos horas a la semana trabajamos en el taller de madera y también
hacemos prácticas de electricidad.
Además en clase construimos proyectos, como un camión y un Belén que lo
estamos haciendo ahora y que esperamos exponer para Navidad. Con el dinero
que ganemos al final de curso haremos una excursión.
GRUPO INTEGRA 2º ESO I
36. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 33
PELIGRO EN MI BARRIO
ME CRIE EN UN BARRIO MALO LLAMADO LA MINA, DONDE VAN LOS
DELINCUENTES CON PISTOLA Y LIMOSINA,
DONDE TAN LOS TIGUERASO TIRAO EN CADA ESQUINA,
VIENDO A LOS NIÑOS PASANDO COCAINA,
ESTE ES MI BARRIO ESTA ES LA RUTINA.
LA VIDA THE BLACK FLOW HA SIDO BIEN BAKANA BEBIENDO RON Y
FUMANDO MARIHUANA HASTA LAS 6:00 DE LA MAÑANA
AKI LA POLICIA SE TIRA POR MONTON Y CUANDO VIENEN A POR
NOSOTRO LE ACRIVILLAMOS CON EL CAÑON
ME DICEN QUE EN RAP SOY UN LANBOM PERO LO QUE SOY ES UN
VERDADERO CABRON CUANDO COJO UN MICROFON
BOY DE FIESTA CON JENTE QUE LLEBAN UN COLOCON Y SE METEN
COCAINA CON DESICION Y ACABAN TIRADOS EN LA CALLE SIN
NINGUNA SOLUCIÓN.
YO SOY DOMINICANO Y A TODOS LOS QUE ME TIRAN LES ROMPO EL
ANO. SIEMPRE ANDO POR LA CALLE CON MI AMIGO EL CUBANO.
LA JENTE BAKANA TALISMÁNDAURAN, EL CUBANODAURAN,
MAXINDAURAN, BIG POETDAURAN, MOZART LA PARAURAN.
ALOFOKEMUSIC.NET
*_The Black Flow_*
Jesus Lorenzo 2º ESO I
37. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 34
BLOC DE NOTAS
Si esto te ha parecido impresionante, espera que todavía
no has escuchado mis mejores vocales.
Que tengo pa darte todo mi mensaje escuchando con semejante base
te dejo pal arrastre.
(esfuérzate Jaime).
Soy un tío honrado, pelo rapado, lo ves hermano; no soy un
esquin pero si un emsi ,el mejor que hay aquí, esto es así,
algo nuevo me hace sentir cuando paso al lado de ti.
Son las ganas de ganar de dejarte mal;
saca todas tus bases de rap,
Que con esto te voy a derrotar.
Soy un apasionado que sueña con ser bacano en un futuro muy lejano, tu me ganas
hermano pero falta mucho; así que hasta entonces tu eres un perdedor y yo el
campeón.
Llevo días sin rimar, no me sale nada más;
es algo que tengo que afrontar, pero me da igual me voy a esforzar;
tu rap es inferior el mío es superior .
Escribo esta canción por que el dios del HipHop me da mi dosis de flow.
Me da valor fuerza y honor.
Yo defiendo mi bandera con puño, es mi corazón,
hasta que muere sinrazón
_BIG POET_
CRISTIAN FERNÁNDEZ 2º ESO I
38. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 35
El Politècnic al Teatre Romà de Sagunt
Els alumnes de 3r de Cultura Clàssica i 4t de Llatí acompanyats per les nostres
professores Inma i Ángela vam anar a Sagunt per
conèixer la Domus Baebia Saguntina i realitzar
algunes de les activitats que allí s’ofereixen.
Vam
anar en
tren i en
arribar a la
Domus
vam ser
rebuts per
Salva, un
professor
que ens va
presentar la casa i vam anar al teatre per visitar-lo i representar “El judici de Paris”.
Aquesta obra l’ havíem treballada tots a classe, però sols van poder eixir a l’ escenari
nou alumnes.
Salva ens va explicar molt bé com eren els teatres romans i després vam poder
passejar un ratet per descobrir altres racons del teatre.
L’ obra ens la sabíem de memòria, però ens feia un poc de vergonya actuar i quasi
ho fèiem d’ esquenes . Va estar molt bé perquè ens van deixar vestits i complements per
posar-nos a la pell del personatges.
Després d’ esmorzar ens van dividir en
dos grups per fer un taller; uns vam anar
amb Charo a fer el de cosmètica i
higiene i els altres amb Amparo a fer el
de mosaic. De tots dos ens emportar un
regalet : una crema i un mini mosaic. La
veritat és que ens haguera agradat fer els
dos tallers, però no podia ser. Així que
hem de tornar-hi.
En acabar vam tornar a l’ estació per
agafar el tren de tornada
Va ser un dia genial!!!
Alumnes de 3r i 4t d’ ESO
39. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 36
El departament de Tecnologia i el departament
d’Orientació han organitzat conjuntament una
conferencia sobre l’energia nuclear a càrrec de
Gumersindo Verdú Martín, catedràtic d'energia
química i nuclear de la Universitat Politècnica de
Valencia i expert en seguretat nuclear.
La conferencia ha estat adreçada a l’alumnat de
primer i segon de batxillerat de
Tecnologia Industrial i Física i
Química del nostre centre.
També ha assistit alumnat de
batxillerat procedent de l’ IES
Vila-roja d’Almassora
acompanyat de dos professors.
Durant la primera part de la
conferencia s’han tractat
diferents aspectes sobre
l’energia nuclear a nivell
nacional i internacional. S’ha
explicat detalladament les parts d’una central nuclear i el seu
funcionament, tipus de reactors, obtenció del combustible nuclear,
tractament de residus radioactius, causes de l’accident de Chernóbil, etc.
En la segona part de la sessió l’alumnat ha pogut preguntar dubtes i
s’han debatut diverses qüestions, sobretot referents a la seguretat de les
centrals i els efectes de la radiació en les persones.
Mª Àngeles Sos Rochera
40. IES Politècnic MEDI AMBIENT 37
Aquest curs academic tenim aprovat un projecte d´innovació educativa curs 2009 2010, de la
Conselleria d´educació que es titula
El nostre centre : Un entorn sostenible
Aquestes són les activitats programades per trimestres que anem a treballar amb els alum@s del
centre
PRIMER TRIMESTRE
Campanya de Reciclatge de llibres de text d’alumnes
Elaboració de material per fer les eixides en els alumnes de 2n ESO a un centre al
Parc Natural de Serra d´Irta.
Eixida dels alumnes de 2n ESO a l´estudi d´un ecosistema litoral al P. N. de la Serra
d´Irta.
Constitució de la patrulla verda.
Realització del mapa verd.
Organitzar la documentació i les activitats ambientals a desenvolupar en el centre i
comunicar-les de forma atractiva, millorant els canals de comunicació i difusió.
Constitució del Consell ambiental format per alum@s, profess@rs mares i pares
Realització d´una enquesta sobre l´ ús del paper per als alumnes de 1r ESO
Decoració de Nadal amb objectes reciclats
SEGON TRIMESTRE
-Instal·lació del reg per goteig en la zona de l´hort escolar per part de la familia profesional
d´Equips dïnstalacions electròniques.
Elaboració del material per l´ eixida dels alum@s de 1r ESO al Riu Millars
Eixida del alumn@s de 1r ESO a estudiar un ecosistema de Ribera.
Treballarem Soroll al centre amb la maleta del Soroll de la CAM
Farem un mapa de sorroll del centre
Treballarem sostenibilitat amb la maleta d´ AQUA de la CAM
TERCER TRIMESTRE
Celebrarem el dia del Medi ambient amb música i poesia …
Exposició de treball dels alum@s durant el curs de les activitats fetes.
Exposició del mapa de sorroll del centre.
41. IES Politècnic ECONOMIA I DRET 38
D esde que se instituyó el Nobel deEconomía, en 1969, ha habido
que esperar 40 años para que el galardón recayera en una
mujer., de 76 años, comparte el galardón con Oliver Williamson, de 77
años. A ambos se les reconoce por sus investigaciones sobre cómo se
decide en las organizaciones sociales, aunque desde campos bien
distintos.
Ostrom es catedrática de Ciencias Políticas por la Universidad de Indiana
y fundadora del Centro para Estudios de la Diversidad Institucional de la
Universidad de Arizona. Su obra se ha centrado en estudiar la gestión de
la propiedad común, lo que la conecta con la candente cuestión del uso
de los recursos naturales. Ostrom ha realizado un
ingente trabajo que demuestra que la privatización
o la gestión pública no son siempre las mejores
alternativas, ha estudiado muchos casos en los que
las comunidades locales, cuando se han organizado
en instituciones con reglas claras, tienen una
autoridad colectiva legítima y mecanismos de
castigo para los que se salten las normas, logrando
una gestión eficaz y sostenible de los recursos
escasos.
La investigadora estadounidense resalta el ejemplo
del Tribunal de las Aguas de Valencia, un jurado
formado por regantes de ocho acequias que
resuelve cada semana los conflictos sobre el agua
desde hace cientos años.
DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA
42. IES Politècnic ECONOMIA I DRET 39
Los medios de comunicación en los últimos días han utilizado el término jurado de modo
que hemos oído o leído frases como esta “El jurado en el caso Nagore ha decidido que el
acusado es…”. Yo desearía responder a algunas cuestiones que se pueden plantear sobre
la figura del jurado.
1-¿Qué es el Tribunal del Jurado en España? Es una institución que permite la
participación ciudadana en el enjuiciamiento de determinados delitos. Los miembros del
jurado se pronunciarán a la vista de las pruebas sobre la culpabilidad o inocencia del
acusado pero no determinarán la pena que debe aplicarse. Será el Magistrado (juez) quien
se encargue de esta cuestión así como de la redacción de la sentencia y contra esta caben
recursos. La deliberación del Jurado suele ser secreta, a puerta cerrada y en voz alta.
Ningún miembro del jurado puede abstenerse de votar y las decisiones se toman por
mayoría.
2-¿Qué delitos puede enjuiciar el Tribunal del Jurado? De entre otros, la ley determina
que alguno de los siguientes delitos:
Delitos cometidos por los funcionarios públicos en el desempeño de sus cargos.
Delitos contra las personas: parricidio, asesinato, homicidio, auxilio o inducción al suicidio.
Sin embargo, el Tribunal del Jurado no intervendrá si el conocimiento de estos delitos
corresponde a la Audiencia Nacional.
3- ¿Cuántas personas componen el Tribunal del
Jurado? 9 jurados elegidos por sorteo y un
Magistrado Presidente. Pueden pedir el
asesoramiento de un abogado.
4-Si te eligen como jurado ¿Es obligado serlo? Sí, es
un deber inexcusable desempeñar la función de
jurado salvo excepciones (por ejemplo tener 65 años
43. IES Politècnic ECONOMIA I DRET 40
O haber desempeñado funciones de jurado en los 4 años anteriores) y si uno se niega a
ser jurado le pueden multar. Por ser jurado pagan una cantidad de dinero.
5-¿Qué requisitos se exigen para ser jurado? Es necesario:
-Ser español y mayor de edad.
-Encontrarse en pleno ejercicio de los derechos políticos.
-Saber leer y escribir.
-Estar empadronado en cualquiera de los municipios que integran la Provincia
en la que el delito se ha cometido.
- No estar física, psíquica o legalmente incapacitado para el desempeño de este
cargo.
-No desempeñar cargos incompatibles con la condición de jurado como es el caso,
entre otros, del Rey o altos cargos del Gobierno.
Ninguna persona podrá ser jurado cuando concurran en ella circunstancias que puedan
poner en peligro su imparcialidad así por ejemplo si el jurado es el acusador o va a
intervenir en el juicio como testigo, perito o intérprete. O si es amigo, enemigo, pariente o
cónyuge de una de las partes, del Magistrado o de los Abogados.
Para mayor información podéis consultar la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del
Tribunal del Jurado.
Por Elena Agut
(profesora de la optativa Fundamentos de Derecho)
44. IES Politècnic PILOTA VALENCIANA 41
LA PILOTA VALENCIANA (I).
HISTÒRIA.
Va arribar a les nostres terres amb els grecs i els romans. Més tard, al llarg de l'edat mitjana es va
practicar amb modalitats equivalents a les nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert
o tancat. Durant aquest període, a la Corona d'Aragó, el joc de pilota va ser molt popular, i per això
al País Valencià apareix amb els cavallers de la conquesta, i s’estén la seua pràctica i popularitat
amb rapidesa des del rei al poble, passant per la noblesa i el clergat. I, tot i la seua prohibició en
carrers i places de moltes ciutats i pobles perquè deien que durant el joc es blasfemava i s’ofenia a
Déu, es continuava jugant, malgrat les multes.
Més tard, del s XV al s XVIII el segueixen practicant reis, nobles i poble, però a partir d’ací, i degut
a prohibicions, el joc va minvant poc a poc a tot arreu, menys al País Valencià perquè les
prohibicions als carrers no afecten al joc en trinquet. De fet, al s XVII hi havia tretze trinquets a
València i fins i tot s'hi arriba a concedir el monopoli sobre els beneficis a l'hospital de la ciutat. A
banda, es continuava jugant al carrer perquè la pilota era el joc popular per excel·lència, pot ser
comparable amb el futbol en l’actualitat.
A partir del s XVIII, a Europa la
popularitat va anar davallant i es va
deixar de practicar progressivament.
Posteriorment al s XIX quan els
anglesos inventen el tennis a partir
del joc de pilota i incorporen la
raqueta (un instrument derivat de la
pala o la cistella que empraven els
francesos per a protegir les mans),
de l’ origen de la pilota pràcticament
sols ens resta el sistema de
puntuació. En aquesta època, els
bascos deixen de jugar cara a cara
per a fer rebotar la pilota contra un
frontó, amb la qual cosa el País
Valencià esdevé l’únic poble de tot el continent on perdura la genuïna tradició de l’esport de la
pilota, que passa a ser coneguda com pilota valenciana. És aquest el moment de màxima
esplendor del nostre esport, que enorgulleix els practicants i l’afició, que se senten depositaris
d’una tradició mil·lenària (les llargues i el raspall), tot i que els nobles deixen de jugar arran de la
guerra de Successió i de la forta tendència posterior a castellanitzar-se. Però el poble continua
jugant i es construeixen nous trinquets i en pobles menuts, milers de persones presencien alguna
partida. Els inicis del segle XX continuen la mateixa tònica, la pràctica del joc a tot arreu, però
durant el franquisme arriba l’especulació immobiliària que fa que molts trinquets s’enderroquen per
a construir vivendes i cinemes (NODO). Desprès els automòbils expulsen la pilota dels carrers i el
futbol l’ompli tot. A partir d’ací, tindrem ja la davallada al final de la qual ens trobem, perquè
actualment són ja molts els pobles que han creat escoles de pilota. La Federació de Pilota
Valenciana es deslligà de l’estatal, organitzant a partir d’aquest moment les competicions, regulant
i homologant normes i mesures, etc. A poc a poc, l’esport ha anat reviscolant i la gran esperança
està ara a les escoles, on està previst fer la pilota assignatura obligatòria.
Departament d’Educació Física
45. IES Politècnic MICOLOGIA 42
Quan arriba la tardor i comença la temporada
de bolets, som molts els que eixim a buscar-
ne a diferents zones, boscoses o no. Aquesta
afició està bastant arrelada per tota la
província de Castelló, sobre tot, on es viu
amb proximitat a zones de bolets. Pareix que
forma part de la nostra cultura.
Molta diversitat, però el rovelló és el rei
Hi ha moltes espècies de bolets als boscos de
les nostres comarques, hi havent-ne molts
que són comestibles i uns altres que no ho
són.
Bolets diversos
Dins dels comestibles n'hi ha que són els més buscats i els que més agraden. Els
rovellons són els més coneguts i agafats amb moltíssima diferència de la resta (són
més fàcils d'identificar que altres, encara que
dins del seu gènere -Lactarius- n'hi ha que són
tòxics o indigestos i tothom els sap
diferenciar) i també per a molts són els seus
preferits per a menjar, pel seu sabor intens.
Quina alegria! He trobat un rovelló!
Quina alegria es té quan es troba un rovelló,
sobre tot el primer. No cal omplir la cistella
però si la tenim plena tornem més contens
cap a casa...
Però, només veure els bolets pel monte podem sentir satisfacció, n'hi ha que són
bonics per si mateixa, encara que no se sàpiga si són comestibles.
Després de la recollida, ens agrada xarrar (sempre sense donar massa detalls del lloc)
de l'experiència, de la quantitat (quilos), de com de sec està tot (aquesta queixa es
reitera freqüentment). I si no es troba res o quasi res, sempre ens queda la bona
sensació de haver eixit i gaudit de la muntanya, amb una bona companyia o sol.
46. IES Politècnic MICOLOGIA 43
Saps el nom científic del rovelló?
Els bolets tenen noms populars pels quals es coneixen a un poble, comarca o zona
territorial concreta i també un nom científic que permet la identificació d’un bolet per
a tots. Així un “rovelló” és un “Lactarius”, i els diferents tipus de rovellons també
poden tindre un nom popular i un nom científic, com és el
cas d'aquell en el qual predomina el color taronja anomenat
“pinetell” (“Lactarius deliciosus”) que és el més abundant en
els boscos i en les tendes, o el de color roig-sang anomenat
“esclata-sang” (“Lactarius sanguifluus”), molt desitjat pel seu
sabor més intens.
Si comprem bolets, a
l'env{s o l’etiqueta
hauria d'aparèixer el
nom científic. A veure si
la propera vegada, quan
els vegem en un lloc de venda, ens fixem.
On trobar rovellons i els altres bolets? Hàbitats
Aquesta és la gran pregunta. Tots ens ho
preguntem. I moltes són les variables que afecten,
sobre tot si ha plogut en una certa antelació (les famoses 3 setmanes) i s’ha mantés la
humitat, la temperatura (necessiten uns determinats graus al terra segons espècie,
que no gela), les dates de l'any (per exemple, rovellons, de setembre
a desembre), la lluna
(en lluna nova es cuquen més), l'altura (les diverses espècies de bolets ixen a una
determinada altura)...
Són diversos els h{bitats on viuen els bolets. Depèn de l’{mbit on ens trobem, podem
trobar diferents bolets, de manera que pot ser que en un moment donat (en una
eixida), en un lloc no n’hi haja i en altres sí. En un bosc de carrasques podem trobar
pebrassos, crueldes; en un bosc de pins, rovellons, boletus, fredolics, cames de perdiu,
camagrocs;
En un prat o bancal erm, rubiols (xampinyons), gírgoles
de panical;
Inclús en la fusta d'un
determinat arbre, com és
la gírgola de xop. Però, el
lloc on la gent va més i és
més conegut, és el bosc de
pi, per ser el rovelló el
bolet per excel·lència.
Així la gent va a boscos de pins a Cantavella, Vilafranca, Puertomingalvo, Vistabella
(Penyagolosa, anomenada per boletaires de Castellò capital o rodalies com “la
47. IES Politècnic MICOLOGIA 44
montaña m{gica”), Aín (Serra d’Espad{) o fins i tot en zones més baixes i properes a
la mar, com és pel Desert de les Palmes.
Alerta! Bolets verinosos
Cal conèixer bé els bolets
abans de consumir-los,
ja que alguns són
verinosos i poden
provocar greus
problemes de salut.
Davant del dubte,
millor no agarrar el
bolet i mai consumir-lo.
Pot ser que no siga
comestibe. Tampoc
donar-li un puntelló o
trencar-lo, pot vindre darrere algú que sí que el
conega, i a més a més, tots tenen funció en la natura. Una bona pràctica seria traure el
bolet sencer, inclosa la base (en molts casos els elements diferencials i identificadors
dels exemplars més perillosos per la seva toxicitat es troben en la volva) i estudiar-lo
bé i si no s'està clar que no és verinós, deixar-lo.
No s'ha de fer cas de tradicions per al seu reconeixement, com que ennegreixen la
cullereta de plata, la moneda o els alls, o els menjats per animals,...
A veure si puc trobar un...
Alguns boletaires es plantegen reptes d'aconseguir un determinat bolet per primera
vegada en sa vida (un 8.000, fent una metàfora dels pics per al muntanyencs). Així,
algú pot desitjar trobar un boletus o un ou de reig.
A Castelló, un 8.000 per a gran boletaires, és la trompeta negra o de la mort, que
malgrat aquest nóm és comestible
(diuen que és molt difícil veure-
la).
On aprendre més?
Hi ha uns quants llibres que
ajuden a identificar els bolets amb
fotografies o dibuixos, indicant les
seves característiques, comestibilitat i altres dades. Alguns pareixen una enciclopèdia,
altres són com guies i tots ens poden ser d'utilitat. A les llibreries podem trobar-ne un
bon ventall.
48. IES Politècnic MICOLOGIA 45
També podem aprendre molt gràcies a institucions, associacions, col·lectius que
donen a conèixer els bolets. Aquest és el cas de la Societat Micològica Valenciana
(http://www.somival.org/) o l'Associació Micològica de Castelló (ASMICAS)
recentment constituïda i imminentment operativa. Ara, a Castelló, en la secció
micològica de l’Associació de Veïns el Pinar (del Grau) es realitzen una sèrie
d'activitats com l'exposició de bolets cap a l'octubre de tots els anys, concursos
relacionats, reunions periòdiques (dilluns micològics) i
també un fòrum micològic on participar (lassetasyloshongos.foroactivo.com).
Continuarà...
Espero que us haja agradat l'article. S'ha fet amb molta il·lusió. Vull agrair-li a la
companya Maria José pel material que em va facilitar, a Mari per la revisió del text i a
Gonzalo, Andrés, Clemente, Mavijo, Jose Antonio i Eloy per la supervisió. I en la
propera revista hi haurà més coses d'aquest apassionant i encara desconegut món del
bolets (arrancar o collir, receptes...). Fins aleshores!
Bruno Monserrat, membre de l'Associació Micològica de Castelló
49. IES Politècnic AUTOMOCIÓ 46
Trilogia dels logotips de fabricants
d'automòvils
La majoria prové dels començaments de cada marca i alguns tenen un origen més romàntic del que cal
esperar. Els logos, han de complir certs lineaments, han de projectar la història i la filosofia de la marca,
així com transmetre un missatge als seus clients. Ací teniu una entrega d'alguns dels principals fabricants.
Alfa Romeo
Marca italiana fundada en 1910 a Milà. El primer escut d'Alfa és obra d'un tècnic de la
firma que estant esperant el tramvia en la plaça del Castello de Milà, va mirar la torre del Filarete
(la principal del castell dels Sforza), en la qual es veia plasmada una serp que s'està menjant un
home. Filarete simbolitzava la lleialtat, el coratge, la perspicàcia i la prudència, mentres que l'home
que és devorat fa al·lusió als seus enemics. Posteriorment, es van afegir al logo una corona ducal
d'or, a la serp l'escut de Milà i la creu roja sobre camp blanc al voltant un cércol blau amb les
paraules ALFA i MILÀ, separades per dos nucs savoians que representen a la monarquia
dels Savoia.
Alfa significa; Anònima Llombarda Fabbrica Automobili. Des de 1910 ha portat en el seu logo
els símbols de la ciutat de Milà: la creu roja sobre fons blanc i la serp devorant una figura humana, “el fill
d'un sarraí”, emblema al seu torn de la família Visconti i herència de l'època de les croades.
En 1915, la companyia va ser adquirida per Nicola Romeo i este va incloure el seu cognom en l'escut.
Fangio va forjar la seua llegenda en un Alfa.
Aston Martin
Marca anglesa fundada en 1913 a Londres. El primer emblema de la marca va ser un disseny simple,
es tractava d'un cercle daurat on s'entrecreuen les lletres en color
verd; A i Sr. Portava elcognom d'un dels seus dos fundadors, el
jove Lionel Martin. Més tard van incloure el nom de la primera
competició que van guanyar: la pujada al tossal Aston, en 1915.
En 1928, van decidir afegir a la marca un parell d'ales que donaren
força al logo. La primera vegada que va aparéixer sobre un model va ser en el Mark II de 1934. El nou
disseny està inspirat en algunes figures mitològiques gregues.