1.
Els Microrelats

2.
Microrelat
• El microrelat és una construcció literària
narrativa diferent de la novel·la o el conte. És
la denominació més usada per a un conjunt
d'obres diverses la principal característica és la
brevetat del seu contingut. El microrelat
també és anomenat
microconte, minificció, microficció, conte
brevíssim, miniconte.

3.
Història del gènere
• El microrelat no és un fenomen nou. Ja es
trobaren en l'Edat Mitja en els anomenats
bestiaris, i més endavant és possible trobar-lo
a les sentències del Comte Lucanor, però
encara més enrere hi ha antecedents en les
paràboles de Jesús, vistes de manera
individual, separada del text, com estructures
narratives completes i breus, exigència d'un
microconte.

4.
El Microrelat al món i autors
importants de cadascun d’ells

5.
Argentina
• En Argentina, el 1955 Jorge Luis Borges
juntament amb Adolfo Bioy Casares
publicaren Cuentos breves i extraordinarios,
que conté relats d'entre dues pàgines i dues
línies. Bioy Casares publicà Guirlanda con
amores el 1959; ja l'any següent Borges va
publicar El Hacedor, que inclou diversos
microrelats. Julio Cortázar massificar el gènere
amb Històries con Cronopis i de Famas fent-lo
famós a Europa.

6.
Exemple Argentí
• Historia -de un cronopio
Un cronopio pequeñito buscaba la llave de la
puerta de calle en la mesa de luz, la mesa de luz
en el dormitorio, el dormitorio en la casa, la casa
en la calle. Aquí se detenía el cronopio, pues
para salir a la calle precisaba la llave de la
puerta.
• Julio Cortázar, de Historias de cronopios y de famas

7.
Espanya
• A Espanya hi ha referents clàssics en aquest
gènere, des de Ramon Gómez de la Serna,
Juan Ramón Jiménez i Max Aub, fins Albert
Tugues i altres tants que en l'actualitat
conreen el microconte amb gran prolixitat.

8.
Exemple Espanyol
• DIEZ MILLONES DE AUTOMÓVILES
El orgullo de la gran ciudad se había cumplido por fin. Ya tenía diez
millones de automóviles.
Casi nadie pasaba por las calles y las aceras se habían suprimido. A
lo más en algunas vías de la ciudad habían dejado una especie de
alero para peatones desgraciados.
Pero aquella tarde de un domingo estival, caracterizado por una
atmósfera pesada, los gases de los diez millones de automóviles
intoxicaron toda la ciudad y los turistas que llegaron en la
madrugada se encontraron con el triste espectáculo de todos los
habitantes raseros de las calzadas, caídos en los sofás de sus
coches, catalepsiados para siempre por la asfixia
• Ramón Gómez de la Serna

9.
La Brevetat
Recurs Imprescindible

10.
La Brevetat
• És una característica bastant subjectiva, ja que
hi ha microrelats de més d'una pàgina.
Comptar el nombre de paraules és només una
forma d'il·lustrar el concepte de brevetat.
Els títols solen ser pertinents, perquè poden
ajudar a la focalització o a completar allò
que, per la brevetat, no es diu. En alguns casos
són imprescindibles per completar el sentit.

11.
La Brevetat segons
David Lagmanovich
• “La noció de brevetat ronda sempre les consideracions sobre
la minificció. Encara que la brevetat no sigui, ni de bon
tros, l'únic tret que cal observar en aquestes brillants
construccions verbals, resulta lògic que per al lector comú, i
fins i tot en certa mesura per a l'escriptor, ressalt de manera
especial. Va ser, en efecte, la primera característica que va
cridar l'atenció de lectors i crítics d'aquesta forma literària: la
que primer va produir desconcert i, a partir d'allí, admiració.”
• -Són paraules del famós escriptor argentí de microrelats.

12.
Exemples de la brevetat en el
micorelat
“Ardiente” (35 palabras)
¿Quieres soplarme en este ojo? -me dijo ella-. Algo se me metió en él que me molesta.
Le soplé en el ojo y vi su pupila encenderse como una brasa que acechara entre cenizas
JOSÉ DE LA COLINA
“El Rayo que cayó dos veces en el mismo sitio” (42 palabras)
Hubo una vez un Rayo que cayó dos veces en el mismo sitio; pero encontró que ya la primera había hecho suficiente daño, que ya
no era necesario, y se deprimió mucho.
AUGUSTO MONTERROSO
“69” (30 palabras)
Despiértese, que es tarde, me grita desde la puerta un hombre extraño. Despiértese usted, que buena falta le hace, le contesto
yo. Pero el muy obstinado me sigue soñando
ANA MARÍA SHUA
“Obsesiones” (20 palabras)
Soñé que me besaban: era sólo el latido de tu nombre que esa noche se durmió entre mis labios.
ALBA OMIL
“Toque de queda” (9 palabras)
—Quédate, le dije.
Y la toqué.
MAR LARA
“¡Sorpresa!” (8 palabras)
La primera mañana después de mi muerte.
JOSÉ COSTA SANTIAGO

13.
Grans autors de els Microrelats
Jorge Luis Borges Adolfo Bioy Casares

14.
Grans autors de els Microrelats
Ramon Gómez de la Serna Juan Ramón Jiménez

15.
Grans autors de els Microrelats
Max Aub Albert Tugues